Plorant una mort

Vaig entrar al Gran Saló amb alguns alumnes darrere meu, encara en estat de xoc.

- Twipsy - vaig dir, i un elf domèstic va aparetre davant meu amb un CRAC.

- Sísenyor?

- Facin xocolata calenta per a tota l'escola, siusplau.

- Ara mateix, senyor.

CRAC

Vaig treure la vareta.

- Expecto patronum! - de la vareta en va sorgir una cabra platejada-. Lex, acaben d'assassinar un alumne. Mark Shuller. No ha deixat rastre, però ha hagut de ser Ell. Digueu als aurors i que vingui qui calgui. No tinc ni idea de com a superat les barreres de protecció, però si ha pogut fer-ho abans, continua podent fer-ho ara. De moment tinc els alumnes tots junts al Gran Saló. No sé què més puc fer per protegir-los.

Em vaig deixar caure a la meva cadira a la taula de professors, mentre veia com la cabra s'esfumava.

Vaig entrar al Gran Saló sense dir res i me'n vaig anar directament fins al fons de tot, i em vaig asseure a l'extrem de la taula de Gryffindor. Necessitava estar sola i pensar.

"Potser l'hauria pogut atrapar... i llavors què? M'hagués mort i ja està, pum. Però l'hagués pogut veure! Si m'hagués pogut escapar, sabríem qui ha estat! MERDA! I ara què? Què fem? Aquí no estem segurs, aquesta persona pot entrar.... O pot estar dins! I si és dins? Un professor o... o un alumne, es podria fer passar per un alumne amb poció de la mutació... o podria ser metamorfomag... Clar que és molt poc probable... però des de fora... des de fora estaria difícil... A no ser... que pugués entrar des de Hogsmeade, des de Ca l'Alfred... merda, potser ha estat des d'allà... és el que faria jo. L'entrada de la Bruixa Bòrnia, també, des de Ducsdemel... però gairebé no la coneix.... no? "

El cap m'estava rodant a tota màquina i mesclant pensaments de tot tipus... la cara del Mark, el missatge... merda, merda, MERDA!

Va ser sentir la veu del director ressonant per les parets i saber, abans que digués res, que hi havia alguna cosa que no anava bé. Vaig córrer tan de pressa com vaig poder dirigint-me al menjador, vaig passar per el mig un gran grup d'alumnes que s'amuntegaven a la porta i vaig poder passar cap a dins, on també estava ple de gent.

-Què està passant?! - vaig dir a un grup de gent del meu costat, però només sabien el mateix que jo...

Estava assegut al meu despatx quan vaig sentir la veu de Dumbledore ressonant per les parets de tot el castell. Mai havia passat res igual, mentre havia estat estudiant i tampoc ara, de professor. Vaig aixecar-me de la cadira on estava assegut, deixant-la per terra, i vaig començar a correr rapidament cap al gran saló, on hi havia un gran munyoc d'alumnes tapant l'entrada.

-PAS, PAS SIUSPLAU!

Vaig afanyar-me anar a la taula dels professors, acostant-me al director.

-Senyor director, què ha passat? si hi ha alguna cosa que pugui fer per ajudar, qualsevol cosa, digui-m'ho, siusplau. - estava nerviós, només sabia que havien atacat un alumne... Qui havia sigut tan malvat com per poder-ho fer? L'única cosa que sabia que era de fer, era mostrar-me serè, tranquil, per no esverar encara més els alumnes, i no fer-los-ho entrar por al cos.

Vam entrar al Gran Saló, em vaig desfer de l'abraç del James.

-Bé, estic bé...- vaig dir-li.- ens veiem després, me'n vaig a la taula de Gryffindor...

Vaig anar cap allà, llevant-me llàgrimes de els ulls, quan vaig sentir la pregunta de la Maggie.

-Maggie... Han... Han matat a un alumne de Ravenclaw... Ha tornat...- vaig dir, i no vaig poder evitar tornar a plorar.

Vaig sentir la resposta de la Lilian i em vaig quedar de pedra.

-Pe...però com pot ser!

Llavors es va posar a plorar.

-Lilian, tranquila- vaig dir-li mentre l'intentava calmar. - Et puc demanar a qui li ha tocat? - I vaig assentar-me al seu costat, a poc a poc, intentant que es calmés... No sabia què havia de fer ni què havia de dir..

Vaig tranquilitzar-me una mica, encara que seguia sanglotant.

-Em... Em sembla que... que es deia Mark...

Vaig fer una pausa, respirant agitadament.

-Hi... hi havia un missatge... deia que havia tornat... ha tornat...

I ja no vaig poder aguantar més, vaig tornar a començar a plorar, enfonsant-me la cara a les mans.

-No... no pot ser..- en Mark em sonava que sigués un raven i, tot i que no l'havia vist gaire i maai hi havia parlat, em sabia molt greu, ell era un bon noi. Em van aparèixer les primeres llàgrimes als ulls. Llavors la Lilian va posar-se a plorar encara més fort.

-Va, dona, tranquila, els professors ja deuen saber què passa, i ho tindran arreglat amb un plis-plas.- Però no funcionava. La vaig abraçar, això solia funcionar. Vaig desitjar que tot allò no estigués passant de debò, que sigués un malson, que em pugués pessigar i em despertés. Peròn no era així. I Qui devia haver tornat? No volia pensar en... no, no podia pas haver tornat. Era impossible, era mort...

Vaig anar a la taula de Ravenclaw. Havia llegit sobre situacions anteriors, similars a aquella (com la incursió d'en Sírius a Hogwarts, quan en Harry Potter feia tercer), en alguns llibres d'història, i sabia que era molt probable que dormíssim al menjador, tots junts.

Em vaig asseure al costat de la Sam, esperant que passés alguna cosa... Però hi havia massa rebombori i no es podia fer res: el director, desesperat, intentava posar ordre.

Vaig anar tan ràpid com vaig poder a Hogwarts. Amb privilegis de Conseller i amic íntim del Director, vaig aparetre al vestíbul i vaig entrar al Gran Saló.
La gent semblava horroritzada, i l'Aberforth intentava posar ordre, però es frustrava i prou. Però tothom va asseure's i va callar quan em van veure.
De seguida vaig arribar on era l'Aberforth i vaig abraçar-lo, amistosament.

- Aberforth, què ha passat? - vaig dir-li, amb un to de preocupació -. Esteu tots bé, a part del... de la víctima?

No va dir res. Semblava consternat, però també frustrat. Vaig decidir que dirigir-me als alumnes directament era la millor decisió possible.

- Sonorus. Alumnes... Avui, després de tot aquest temps, el nostre món ha sofert una pèrdua terrible... No pas perquè en Mark fos especial: era com vosaltres, un alumne més, un futur mag, una persona que no mereixia morir... El que fa d'aquesta catàstrofe una hecatombe és, sens dubte, l'afirmació del missatge que ha deixat l'assassí. El més important, ara mateix, és que estigueu junts. No importa que sigueu d'una residència o d'una altra, més grans o més petits... Tots ens mereixem viure, i hem de viure el que li han robat al Mark.

Vaig asseure'm al costat de l'Aberforth, satisfet però preocupat. Una patrulla d'aurors venia cap a Hogwarts, però no podíem fer res més...

- Escolta, crec que és millor que dormin tots junts, aquí... No ho creus?

Em vaig sentar al costat del James:
- Pense que no será la primera mort ni la ultima.- vaig dir mirant alrededor del salo. Buscant al meu germà. Esperava que apareguera en algún moment, haviem de parlar. Aleshores em vaig fixar que tenia sang en la túnica, me la vaig netejar amb la vareta- No puc estar-me aci. – vaig dir alçant-me.- Neccesite fer alguna cosa- vaig dir mentres agafava en força la meua motxilla.- Vaig a buscar a Erin i a Pri.

El Saló s'anava omplint de gent. Va arribar el Conseller i va dir quatre paraules amables...

"Apa que faríen gra cosa... escorcollant-ho tot, haurien d'estar... espero que enviin alguna patrulla d'aurors... allò de "ha tornat"... no seria el Voldemort, oi? No, no, no, era mort, això segur... algú amb poder semblants...? Algun seguidor? Qui havien estat els seguidors... potser a la biblioteca trobaria diaria antics i podria buscar..."

Vaig mirar al meu voltant, mirant una sortida del Gran Saló, però no semblava haber-hi escapatòria.

"Suposo que hauré d'esperar a demà... el mark és mort... collons... quina merda... i els fills de muggles segur que aniran primer... vale, a veure... la Wendy, la Georgia... qui més... el Chuck... la Maggie... qui més, qui més? Aquests sempre a la vista... hauríem... hauríem de fer com un grup o alguna cosa... per aprendre a defensar-nos... o primer... bloquejar entrades, sí, això, el Pi que baralla, la Bruixa Bòrnia... és clar que llavors no tenim escapatòries nosaltres, no sé si estaria bé... potser millor vigilància... no, merda, encara hi hauria més morts...."

Vaig notar que gràcies a Déu, la gent m'evitava, i em vaig imaginar que en aquell moment el meu aspecte devia fer una mica de por.

- Gràcies per venir tan ràpidament, Lex - vaig dir, abatut-. Sí, farem que es quedin a dormir aquí. He manat als elfs que ens facin xocolata, més que res pels que ho han vist tot, després retiraré les taules.

Em vaig fregar els ulls, cansat.

- Com hem pogut perdre-li la pista? Ara mira el que ha passat - vaig anar-li donant voltes al cap-. Creus que algú de dins el pot haver ajudat? O pitjor... creus que pot SER algú de dins?

Vaig mirar fixament l'Agatha, llegint-li el pensament.

"Agatha, no hi pensis massa... Relaxa't i descansa. Demà, si vols, comences a investigar. Jo m'ofereixo per ajudar-te", vaig pensar, de manera que em sentís.

Demà, demà... Avui només vull estar amb els meus, ajudar-los, protegir-los...

No vaig entendre res. Gent plorava, gent mirava espantada per a tot arreu...

Vaig Mirar a tots els alumnes. Feien pena. Què havia passat? Per què ens deien que estiguessim allà?

Va parlar un senyor estrany, no tenia ni idea de qui era, pero les seves paraules m'extranyaren.

"Hem de viure el que li han robat al Mark" "Assasí..."

Vaig obrir molt els ulls, i vaig començar a entendre-ho tot... però no podia ser... no podia passar-nos això. No, no podia ser que fos el que estigués pensant, no?

Vaig mirar a l'Agatha, espantada, i vaig observar que pensava, pensava com si...

Vaig començar a agobiar-me amb tant de plors i dubtes per el meu voltant...

Vaig fer un moviment brusc enrere, no entenia que passava, gent per tot arreu agobiada com jo...

Llàgrimes em van caure per la cara. No entenia que passava, i la por de que fos el que pensava em podia.

Vaig fer que no amb el cap quan vaig sentir les paraules de l'Aberforth, intentant-me convèncer que no era possible, allò...

- Espero que no, Aberforth... Si fos algú de la Conselleria, la organització i seguretat de tota la comunitat màgica... I si fos algú de Hogwarts, els joves estarien en perill...

Vaig tancar els ulls, pensant.

- Crec que hem de reorganitzar l'Orde del Fènix... Però ho hem de fer bé, pensant-nos què fem i a qui reclutem.

Vaig notar que algú s'infiltrava en els meus pensaments. Ja m'havia passat altres cops a Hogwarts i sabia qui era. De cop, es van veure per altres pensaments que no eren meus.

"No en tens prou de xafardejar, Bohr? Surt d'aquí! Si em vols dir res, vens i m'ho dius com les persones, això em posa els pèls de punta. I no m'espiis, siusplau! "

No tenia res en contra seva, sabia que era una habilitat que no podia controlar, però tothom tenia secrets I jo en tenia alguns que em podien portar problemes greus.

"Xungos, xungos " vaig pensar sense adonar-me i vaig mirar de reconduir el pensament cap al Mark i el "retornat".

Vaig seguir donant-li voltes al tema. No tenia res més a fer, era allò o posar-me a plorar en un racó.

El rumor s'havia extès ràpidament, tothom sabia que algú havia mort el Mark Shuller. Vaig entrar al Garn Saló amb la resta, hi havia crits i empentes. Tenia mal de cap, molta por, i moltes ganes de plorar, però el director i el Conseller semblaven enfeinats i algú havia de posar una mica d'ordre.

- Seieu, siusplau, no corrreu ni xiscleu! Per favor... -em vaig dirigir a una nena de Gryffindor que plorava i que semblava a punt de col·lapsar-se-. Ei! Ei, et dius Wendy, oi? Et trobes bé? estàs marejada?

-Sí, sí, em dic Wendy...- vaig dir, parant de sanglotant.- No em trobo bé... Em sento molt... es que no se com puc...- vaig tornar a sanglotar.- No se com explicar-ho!- vaig aconseguir dir

Vaig començar a respirar agitadamennt. Vaig tapar-me les orelles i vaig tancar els ulls.

Ens habien reunit a tots al gran saló, allò nomes podia signifiar males noticies, pensava jo i efectivament, ho eren, habien assassinat a un company, un tal Marc Shuller, no el coneixia, tan sols sabia que era ravenclaw, em sentia trista sense cap motiu concret, potser era tan sols que... bé, el fet de matin a un company teu encara que no el coneguis, saber que mai tel tornaras a creuar per un passadis afecta.
De fet, sense adonarme'n estava plorant.

- Molt bé, Wendy, tranquil·la... vine, estira't a terra un moment.

Com que allò era el caos, ningú no ens va prestar cap atenció. La vaig fer estirar a terra.

- Respira fons, d'acord? Inspira i expira, molt bé, -vaig dir, mentre li fregava els braços per donar-li reg sanguini, no volia que li donés cap atac estrany-. No podem anar a la infermeria, però... Ara beuràs una mica de xocolata i ja veuràs com et sents millor... tens fred? Vaig dir en notar que tremoava una mica, i em vaig treure la capa per tapar-la més.

Vaig anar amb la noia, vaig estirar-me i vaig començar a relaxar-me.

-Gracies...- li vaig dir. Vaig deixar de sanglotar. Vaig tapar-me amb la capa que em va donar i poc a poc vaig començar a respirar tranquilament.

Vaig somriure en escoltar allò de la xocolata... mmmm! Xocolata! Però el pensament se'm va tornar a nublar.

-Es veritat?- vaig demanar-li a la noia. - el Mark aquest...

La veu se'm va anar.

Vaig divisar l'arribada de la Unitat d'Aurors. Vaig donar uns copets a les espatlles de l'Aberforth i vaig anar a saludar-los, ajudant a dirigir el meollo...

[Surto del tema]

- Això sembla... - vaig dir, trista-. Però aquí no ens passarà res dolent, i menys si estem amb el Dumbledore, i el Conseller i amb aurors a fora. És molt fort això de Mark... però trobaran l'assassí i el tancaran, ja ho veuràs - vaig dir amb un somriure confiat, tot i que en el fos tenia la sensació que no ho farien.

Havia sentit la veu de l'Aberforth, que ens convocava a tots al Gran Saló. Un alumne havia resultat ferit. Preocupada, vaig anar avançant pels passadissos, i allà se sentia de tot. Però un nom es repetia: Mark Shuller. El Mark??? No m'ho podia creure... Simplement no podia ser veritat!

Vaig entrar al Gran Saló i vaig buscar-hi cares conegudes enmig d'aquell mar de dessolació. Vaig veure el James, a l'Agatha una mica més allà, a la Georgia amb una nena petita que no coneixia... I em vaig haver d'asseure, perquè les cames no m'aguantaven. N'havia passada una de grossa.