FORA..!

- Es complicat que no hi haja ningú a casa.- dic rient.

Li faig petites caricies per la panxa.

- Jo també soc de Irlanda, però del nord.- omitisc la zona i omitisc la ciutat, tampoc feia falta apropar-se tant.

Li done un bes a la panxa i puge amb suavitat, fent-li petites caricies a l'esquena de quant en quant.

Se'm posa tota la pell de gallina quan em toca la panxa, i no puc evitar un petit gemec quan m'hi fa un petó.

-Compatriotes...-dic, somrient.

M'acosto al seu coll, i entre petó i petó faig petites xuclades, suficientment curtes com perquè no hi quedi cap marca.

- Més o menys si.- dic somrient.

Continue fent-li besos quant comença a fer-me besos al coll i els pels del braç se m'eriçen de nou, no puc evitar tancar els ulls i deixar-me dur uns segons.
Quant em refaig, si això és possible, me la mire i somric.

- Sempre aconsegueixes el que vols veritat?- li dic encara somrient.

Alçe un poc el cap i roçe els nostres llavis.

- Si haguera sabut que ets tan perillosa hauria marxat des del primer moment.- li dic rient.

Faig que sí amb el cap, encara centrada en el seu coll.

-Sempre...

Quan ens separem del petó li mossego el llavi de sota, somrient.

-Llavors t'hauries perdut tot això...-dic, posant-li la mà a la cintura, prop dels pantalons però sense baixar més, i resseguint-li l'estèrnum a petons. -i ets dels pocs que ho ha aconseguit.

- Haure d'anar amb compte doncs.

Em quede mirant-la somrient, qui ho diria...

- Aixi...-dic besant-la al coll.- Que soc un xic amb sort, eh.-vaig pujant.- Diria que hui doncs és el nostre dia de la sort. Deuriem d'anar a veure si tenim sort en la loteria o algun joc semblant, pot ser guanyes algo.

-Loteria... no m'interessa, ni la necessito.

Uhm... però si tenia sort...

-Tranquil, no tocaré res...-dic fluixet, baixant les mans cap als seus pantalons, tantejant-lo. I era cert, no tocaria res, només... tenia curiositat. -Ni miraré res... és només que hauriem d'estar en igualtat de condicions, no creus?

Li vaig descordar el botó dels pantalons, i el vaig mirar a la cara, analitzant-li l'expressió.

Veig com em descorda el botó del pantaló, no vages per ahi...li agafe de les mans.

- Tu t'has llevat la falda perquè volies preciosa.- li dic posant les seues mans damunt el meu pit.- Ja hi estavem en iguals de condicions abans.

Me la mire somrient, ja, que no tocaria res, es clar, es clar.

- No deixare que em manipules amb la teua cara de pena, aixi que no ho intentes.

-D'acord...-dic, inflant les galtes i posant morros.-Doncs quedarem en condicions desiguals.

Començo a jugar amb la corbata que porta posada, enrotllant-me-la al dit i desenrotllant-me-la.

-T'agraden els massatges? -li demano, i sense esperar a que em contesti em poso de genolls, i em moc cap a la seva esquena, i li faig alguns petons resseguint la columna vertebral, fins al coll.

Acceptat, bé, millor, no se si haguera pogut negar-me si em posava la cara de pena.
Abans de que puga contestar-li es posa darrere meua.

- Saps? Si et poses ahi darrere jo no et puc fer res.- dic somrient.

Em gire i l que es tombe quedant jo damunt però recolçant el pes en un braç per no aplastar-la.

- Crec que aquest posició.- dic donant-li un bes a la barbeta.- M'agrada molt més.

Li done un altre i després junte els nostres llavis.

-Uhm... jo que volia tornar a intentar de deixar-te sense pantalons amb l'excusa del massatge... -dic amb un somriure quan separem els nostres llavis, però un cop paro de parlar l'agafo de la corbata i el torno a estirar cap a mi.

Lligo les meves cames a les seves, passant-li els dits per l'esquena, amunt i avall, resseguint els ossos, mentre ens petonegem.

-No et pensis que perquè estiguis a sobre tens el poder, eh...-dic, fent-li un xuclet fluix al coll, perquè no se li vegi res. -Encara puc mossegar.

- Et llisc la ment abans de que fases les coses.- li dic rient.

Li passe els dits pel rostre, mentre la bese de nou.

- Ni se m'havia passat pel cap, eh, però gràcies.- dic somrient.- Oh, aixi que vols mossegar...-faig el mateix al seu coll, però fluix també.- Dolenta.

La bese de nou a la barbeta, al coll.

-Hmm.. no està bé, i no m'agrada, que em puguis llegir la ment.

Deixo que faci, m'agrada com ho fa.

I llavors i torno. Amb el braç faig que els dos girem, i tot i que una mica més i xoquem contra la última fila de taules, aconsegueixo quedar-me sobre seu. Dolenta? I tant.

Amb un dit li ressegueixo els llavis, i baixo avall fins a la clavícula, i llavors entren en joc els meus llavis, un altre cop, i li faig petons, baixant per l'estern, passant el final de les costelles, i arribant al melic. Torno a pujar a poc a poc, i situo les mans a la cremallera.

Si podia hauria aconseguit el que volia, que no era res més que ensortir-me'n amb la meva. Però no ho faria fins que ell hi estigués d'acord.

I tornem a quedar com abans, continue fent fins que torna al tema dels pantalons, ja estem, no li ha quedat clar abans? Pareix ser que no.

- I a mi no m'agrada que vuigues llevar-me els pantalons.- dic tot i somrient.- Que no tens una altra meta?

Escolte sorolls al passadis, deu ser prop de l'hora de sopar? Pot ser...

- Flyn...-dic quant em posa les mans de nou, se les agafe.- No ho conseguiras hui.- li done un bes curt als llavis.- Per molt que vuigues intentar-ho.- li dic rient.

-Però... però...- poso cara a pena, altres cops ha funcionat.-Només vull aconseguir que te'ls treguis, res més...

Me'l miro i em poso a riure. Doncs res, sembla ser que m'hauria de quedar amb la curiositat. Lucas 1-Flynn 0.

-No serà que en una nit de borratxera et vas fer un tatuatge horrorós, i ara et fa vergonya ensenyar-lo, no? -dic, allargant-li els braços, estant assentada, perquè quedi també assegut.

Me'l quedo mirant fixament, primer els ulls, i el nas, i els llavis, i les galtes i... i m'hi apropo i li vaig un petó.

Em quede mirant-la, resistint fins que pareix ser que ho accepta.

- Oh, m'has pillat, és això, fins que no el lleve res, t'hauras d'esperar.

Li torne el bes i li faig un altre.

- Però si ens trobem un altre cop, pot ser ja me l'he llevat i pots veure recompensada la teua espera- dic rient.

Esperava que no açò no duguera a molt més és a dir, que no hi acabarem sent parella, no ens veia junts que vols que et deia, però el que estavem fent...I ella? La Flynn no pareixia que...o pot ser si? Esperava que no...

- Supose que quan ens trobem pel passadís faràs que no em coneixes, no? Per matindre la reputació i eixes coses.- li dic somrient, m'aprope, besant-la de nou.

-I qui et diu que et vull tornar a veure? -dic, agafant-li la barbeta, sense poder amagar un somriure.

Deixo que em faci alguns petons més, i responc.

-Qui ho diria que ens hem conegut aquesta tarda... em coneixes, noi, té mèrit.-dic, tornant-li els petons. -Si ens creuem pel passadís no et faré ni cas, com a molt mirar-te amb superioritat, tot i que crec que em toca admetre que...-amb la mà li recorro els pectorals.- és difícil fer-ho sabent quasi tot el que s'amaga sota la roba.

El miro somrient, mossegant-me el llavi.

-I espero que tampoc mostris cap senyal que ens coneixem, ni li diguis res de res a ningú. Això queda entre nosaltres. I les futures trobades que m'has promès també.-dic, picant-li l'ullet.

- No et cregues no solc ser aixi, jo. Soc més aviat una persona tímida, però no se que m'has fet- li dic.- Però veig que soc un home amb sort, m'agrada doncs.

Menys mal, pensem el mateix, gràcies, gràcies.

- No et preocupes per això se me dona bé aparentar coses i fer que coses no han passat- massa bé diria.- I per suposat que no dire res, jo també tinc una reputació que mantindre.- quina? perquè si existia jo no la coneixia.- Aixi que quant et veja intentare no imaginar-te com estàs ara mateixa

Li aparte un floc que li ha caigut sobre la cara.

- Veig que estem d'acord en alguna cosa.

-Màgia.-dic, petant els dits. I aixeco les celles al sentir el comentari que fa. -Oh, Lucas, el noi dels secrets foscos... m'agrada.

Me'l miro mentre m'aparta els cabells de la cara, intentant aguantar-me el riure.

-Així que és un problema veure'm amb roba interior..? Doncs potser que no me la tregui mai davant teu...-dic, ara sí, rient.

M'apropo per fer-li un pico, dels últims del dia ja.

-Només una? Oh, i jo que em pensava que també estaves d'acord en mi en què la corbata que portes et queda de mort..!

- Es clar, magia.

Ric quan diu allò sobre mi.

- No ho sabies? Guarde mols secrets dins meu, però no te'ls puc contar perquè després deuria de matar-me i m'has caigut bé, massa bé.- dic donant-li un bes al coll.- Aixi que millor no dir res.

Me la mire alçant una cella.

- No te la treuràs mai? Estas segura? Crec que m'has fet slytherin.- dic senyalant la corbata que encara duc posada.- Et puc manipular per fer-ho. Es clar, la corbata em queda genial, molt millor que a tu.

-Doncs si m'has de matar millor que no, que no m'expliquis res, que encara tinc coses pendents a fer.-dic, picant-li l'ullet, somrient.

Em poso seria, intentant sonar creïble.

-Mai, mai. Me l'haurà de treure algú altre, però shhht! -dic, posant-li un dit als llavis.-no ho diguis a ningú, que és un secret!

No puc evitar-ho i em poso a riure. Em fa molta gràcia quan es fa l'Slytherin.

-No puc negar-ho, et fan sumar infinitat de punts. -dic, somrient.

- Tracte fet doncs.

Me la mire somrient.

- Oh és clar, doncs a veure si eixe algú te la treu algun cop...

Li passe les mans pels braços quant aleshores note que esta gelada, la mire bé, no me fixat abans però pareix que tinga fred, cosa normal ja que està en roba interior i aquestes aules estan gelades.

- Flynn, estàs gelada, per què no m'has dit que tenies fred?- li done un bes curt.

Vaig cap on ha deixat la roba i se la done.

- Anda, viste't, o agafaràs un refredat. - se me queda mirant.- Que? Soc un Hufflepuff no puc evitar preocupar-me per la gent...ser bona persona i aquestes coses.- li dic somrient.

Agafe jo també els calcetins i me'ls pose.

-Aviam, aviam si es decideix algun dia. -dic, aixecant les celles.

Oh, doncs ara que ho diu, sí que comença a fer rasca... Aixeco les espatlles i agafo la roba quan me la dona, i em començo a vestir.

-No cal que ho juris que ho ets... et corre per les venes.

- Ja veurem, ja.

La mire mentres es vesteix i em pose les sabatilles, deixant la camisa per lo últim.

- Que vols que li faça, no puc evitar ser aixi.- li dic.- Eh, i ho he intentat, però res, tinc sang groga a les venes.

Agafe la camisa i em vaig posant els botons. El pòxim cop, si hi havia proxim cop, que esperava que si, podiem anar algun lloc menys fred, o no...ni tan sols se perquè estava pensant en això.

-M'agrada com ets. Sembles tan innocent, i tant pur! -dic rient. -I llavors es veu que ets el contrari. Ets un noi de sorpreses. Perquè això no m'ho pots negar, hi tens pràctica, saps el que et fas.

Em pujo els mitjons, i em poso la faldilla a lloc, i em miro com es vesteix, pensant en quan seria la pròxima vegada si es que n'hi havia alguna altra.

- Soc innocent i pur!- dic fent-me l'ofés.- Però no et negare això de les sorpreses, i això de que tinc pràctica...-no amb noies, però que pasava si li ho deia? Ves a saber com reaccionava.- Deixe'm-ho en un interrogant.

M'acabe de cordar la camisa i em pose la capa, penge la motxilla d'un muscle.

- Bo, ja estem.

Aleshores recorde que encara duc la seua corbata i ella la meua.

- Ens les tornem i no deixem cap prova? O ens quedem cada una la de l'altra?- dic somrient.