No, que va...! Nosaltres no estem menjant fora d'hores...!

La Cass m'ha portat davant de les cuines i, després de patir una baixada en tobogant, espero que no costi tant arribar a lloc. Al final, acaba fent pessigolles a un quadre i s'obre una porta. Quan entrem a dins, ja som a les cuines.
No m'havia pensat mai en com podien ser les cuines de Hogwarts i ara les tenia al meu davant. I mira que feia poc que havia arribat a Hogwarts, jo!
Eren molt grans, enormes; no m'esperava que les cuines ho fossin tant, però al cap i a la fi, era d'esperar tenint en compte la grna quantitat d'alumnes que hi havia. Els elfs treballaven a tot arreu i en molts llocs veies, encara que fos mitjanit —o l'hora que fos, al cap i a la fi—, olles fumejant.
Em vaig quedar sense paraules.

Off: Un mèrit (xD)! Tot el capítol és descriptiu!!

- Hola, Hola, Holaaaaaaaaa!

- Hola senyoreta Cassie- em diu el Slink.- Quant de temps sense vore-la senyoreta Cassie.

Un elf ve amb un platet de llet, i la Mort que la deu haver olorat, o algo per l'estil bota dels meus braços i comença a beure.

- Senyoreta Cassie, no l'hem vist a la Gran Saló, però tot i aixi li em guardat un plat de mussaka.- m'agafa de la mà i em duu a una taula, es mira la Rachel.- Espere que estiga bo per vosté.

- Ja te dit que em tractes de tu, moltes gràcies.- li dic somrient.- Oh, Slink, ella és la Rachel, i ve amb mi, que també te fam, i cap de les dues em pogut anar al Saló Gran.

De repent apareixen dos elfs més que acompanyen la Rachel a la taula i li comencen a preguntar que és el que vol per menjar.

Els elfs es dirigueixen a mi de vostè però com que pel que he vist la Cass ha insistit en que no ho fessin sense èxit, no dic res al respecte. M'asseuen a una taula, al davant de la Cass, que ja està devorant la seva musaka tant desitjada, i em demanen què vull per menjar.
—Ah, puc menjar el que jo vulgui? Qualsevol cosa? —pregunto, ja que sembla que em deixen triar el que vulgui.
—És clar que sí, senyoreta. En el cas que no ho tinguem fet, li ho farem en uns minuts —em diu molt servilment l'elfa que està al meu costat.
"Hauria d'estar prohibit, això" penso perquè de sobte tinc un lapsus mental sobre què demanar, ja que són moltes les coses que tinc ganes de menjar.
—Uhm, doncs m'agradaria... lassanya! —dic, inspirant-me en el plat que s'està menjant la Cass.

La Rachel es demana una lasanya i els elfs de seguida es posen a cuinar-la, deuria de continuar la revolució amb la Wen, segur que funcionava, li ho diria també al Jackie, segur que s'apunta.

- Que vol alguna cosa més senyoreta Cassie?

- No, per ara no, gràcies Slink, pots sentar-me amb mi si vols.

Aleshores Slink posa una cara rara i comença a balbucejar, oh, no m'enrecordava d'això...

- Se..se...so...mol...gràcies, ningú havia oferit seient a Slink mai.- es senta al meu costat.

- Doncs jo te'l oferisc.- li dic.- Rachel, Rachel, has de provar la mussaka estaaaaaaaaaa bonissima! I més si la fa Slink ^^

L'elf, davant del compliment de la Cass, torna a quequejar, una mica molest. "Ai, elfs!". No passen gaires minuts fins que davant dels meus nassos tinc una soculent lasanya davant dels meus nassos.
—Em crec les paraules de la Cass —dic després de fer una bona queixalada al tros de lasanya que hi havia damunt de la meva cullera—: Slink, això és terriblement bo. Ei Cass, em dones una mica de la teva musaka abans que te l'acabis? La vull tastar.

Agafe un plat menut i pose un poc perquè ho prove.

- Crec que vuic pa.- veig que Slink s'alça.- No, no, ja se on està.

Agafe pa i dos gots i aigua.

- I continua igual la sala comuna de Ravenclaw? Es que fa molt que no entre. Encara està eixa estatua de dona, i el quadre aquell d'aquell home amb quatre homes, algo redo...el de...bé un que parla molt sobre art i tal, encara el teniu?

Li oferisc mussaka al Slink, que molt nervios em diu que ell ja ha sopat, em somriu agrait, vaja, que guay, l'he fet feliç, mola ^^

Tasto el tros de musaka que m'ha donat la Cass però arribo a la conclusió que és més bona la lassanya, malgrat tot, com que tinc gana, m'acabo la musaka per tornar a atacar la lasanya. Mentre estava bevent aigua del got que havia portat la Cass per a mi, ella em va preguntar sobre la meva residència.
—Eh, una mica més de respecte, eh? Que l'estàtua de la dona, com tu dius, és la Mari Pau Ravenclaw, la fundadora de la nostra residència. Potser per a tu no vol dir res però per a mi sí. No sé quin quadre vols dir... —afegueixo, després de renyar-la i de pensar una mica sobre què es refereix—, però m'agradaria que me'l describissis una mica més, que m'ha entrat curiositat.

- Respecte? A una estatua? hahahahhahahhahahhahahhahahah- tusc un poc perquè quasi m'atragante amb el menjar.- hahahahhahahahhahahahhahahahhahahhahhahahha, a u...hahahahahahahahahahaha-el Slink em mira i pareix que somriu, bieeen! Somriiiu! Very Happy

Bec aigua abans de parlar.

- Aha, aha...doooncs és un aixi amb un pinta de paper antic, on hi ha un home en un cercle però el home es mou i parla i diu coses sobre art, i coses que no se que eren perquè no vaig acabar d'entendre. I després hi ha el vostre sofà, és comode, també es pot botar damunt d'ell!

—Ets molt irrespectuosa.
Descriu millor el quadre i llavors hi caic.
—Ah, ja sé a quin et refereixes! Jo no he tingut la oportunitat de veure'l perquè ja l'havien tret, però segons em van explicar, el van treure perquè es tornava molt pesat tota l'estona parlant i no deixava estudiar ni res perquè no hi havia ni una manera de fer-lo callar. I mira que algú el va amaneçar de cremar-lo...
Quan diu que el nostre comodissim sofà serveix per botar-hi al damunt aixeco una cella, desafiant. "Com es pot ser tant irrespectuós?"
—Encara vindré jo al teu llit a botar-hi al damunt...

Aleshores em diu allò, espera...irrespectuosa? Per riurem d'una estatua? Ehm... per riurem d'una estatua!
Aleshores veig que la Mort que estava dormint després de beure la llet, bota a les meues cames i es mira la Rachel, bufant. Li acaricie el cap.

- No soc irrespectuosa, per riurem d'una estatua? Una estatua? Les estatues són estatues, el que més mola d'elles es explotar-les per després tornar-les a arreglar! Una estatua!

I diu que botarà damunt el meu llit.

- Doncs bota, ja ho faig jo tots els dies, l'altre dia va fer crack, però es pot continuar botant.- li dic. Es pot saber per què s'havia posat aixi? Els Ravenclaws eren sosos, bé, excepte Bam-Bam i l'Eddie, i la Juno, els demes eren sosos, deies coses com botar i es posaven a la defensiva, per què? Deurien de deixar els llibres i les biblioteques i eixir a divertir-se, o acabarient quedant-se cecs, per fixar la vista, clar.

S'altera més del que m'esperava. "Rax, ment freda i a solucionar el lio. I tu defensa Ravenclaw, eh?" em diu la meva conciència.
—Estàs boja —dic, esfereïda pel fet que digui que les estàtues serveixen per trencar i arreglar—. Pots trencar totes les estàtues de Hogwarts que vulguis, d'acord? —continuo, intentant posar pau— però la de Ravenclaw o qualsevol altre de la meva residència o relacionada amb ella, t'aconsello que no hi posis un dit al damunt si és amb males intencions i jo encara polulo per Hogwarts. També ets lliure de fer el que vulguis amb el teu llit (sempre que l'arreglis quan acabis el curs esclar, que si no la desgraciada de darrere teu...) però no botis damunt d'un sofà de Ravenclaw, insensata! —Bé, potser m'he passat una mica, però tot sigui per defensar Ravenclaw.

La Mort bufa més i el Penjat es mou inquiet al meu cap.

- No et preocupes, la de Ravenclaw ja l'he explotat.- li dic somrient.- Amb Bam-Bam, per tant ja no me interesa explotar-la de nou.- ho haviem fet un cap de setmana que jo m'avorris i duia explosius...bé, jo sempre duia explosius.- I l'habitació sempre es meua i el llit meu fins que acabe Hogwarts- ale, psssh.

M'ha dit insensata! A mi! O.O

- Doncs també ho he fet.- continue menjant-me la mussaka, vuic postre, hhmmm....xocolata. Vaig a l'armari i trec una bossa de magdalenes, se on estan, Slink m'ho va dir un cop, magdalenes amb trossets de xocolata *o*

Obro la boca per replicar totes les bestieses que ha dit però només agafo aire i la torno a tancar. Me la miro un moment, clavant-li una mirada mortal i després tanco els ulls i me la torno a mirar normal.
—Tu i jo podriem ser amigues, no creus? Per què hem d'estar-nos insultant sobre si algú ha explotat alguna cosa? Deixem-ho...
Em giro cap a l'elf i li dic:
—Està molt bo, una miqueta més soposo que no em faria cap mal.
Ell fa que sí, m'ho prepara i al cap d'uan estona ja ho tinc al davant.

[OFF: perdoneu la inactivitat u.u]

» Ja estem de nou e.e
» FORA..!
» Auch, merda... Eh, estem al passat!
» Ja era massa temps fora de casa...
» Obrint vells passadissos (fora)