Ja estem de nou e.e

Crec que quan isc del castell els meus peus em duen sempre als mateixos llocs i un d'ells és el llac.

Em sente baix de l'arbre que més m'agrada, hui però no m'abelleix nadar, tenia la carta del pare dient que haviem d'anar a un ball o sopar benèfic que havia fet no se qui, que hi havia invitació pels quatre i s'esperava la nostra assistència...jo no volia anar, però quant eren temes aixi el pare no acceptava queixes, pot ser si li ho demanava a la mare m'ajudaria, no m'abellia gens anar a un saló ple de gent falsa que no para de criticar a altres, és agobiant, mesqui, i molt avorrit, sobretot pels pocs joves que hi han i els que hi han bé...
Escolte uns passos darrere meua, que es tornen silenciosos de repent, o almenys ho intenten-

- No intentes espantar-me Ali, et reconeixeria a kilometres.- li dic sense girar-me, somrient. És ella, la reconec.

-Oh, m'hauries hagut d'haver deixat espantar-te, almenys m'hauria sentit útil en alguna cosa.-dic rient mentre m'assec al seu costat.

Miro el que té a la falda. La maleïda carta.

-Molt em temo que aquest cop no podrem anar-nos a amagar sota el llit dels pares.-dic, recordant el que feiem quan érem més petits i ens cansavem d'estar fent el paperet. -Quina merda això de ser quasi adults suposadament responsables.

- Ets útil Ali, no digues això.- li dic somrient.

Mira la carta i assentisc.

- I acabar dormits baix el llit i dur a la mare de cap.- dic rient.- Ara es suposa que em d'anar i relacionar-nos per mantindre el contacte i el cognom familiar, les amistats...però són tots tan...falsos...hi ha tanta gent falsa...

Mire la carta i la guarde.

- Ens tocarà anar, no tenim cap altre remei, sempre podem dir que tenim examen al dia següent i que ens em de gitar prompte.- o qualsevol altra excusa.

Em pose la jaqueta.

- Bé...i tu com vas?

Bah-dic, fent amb la mà, i somrient.

Arrufo el nas només de pensar-hi.

-Hipocresia... n'estic cansada. Oh, Lady Aliena, li afavoreix d'allò més el vestit que ha escollit per aquesta agradable nit. Perquè sempre se'm parla de la roba? No creuen que pugui ser capaç de mantenir una conversa que requereixi més... més? I el mateix per tu, tot i que almenys per ser un noi, la gent gran almenys et parla de temes seriosos.

No vull pensar en com d'amargats estarem aquella nit, i com ens amargarà més el fet d'amagar-ho sota un somriure càlid i respectuós.

-I mira que m'agradaria sentir alguna vegada una conversa sobre el barret que et fa portar l'avi... -dic rient.

- A mi em parlen de política, si em pareix que estiga tal o qual al poder, que si ja tinc clar el que vuic ser al futur, que quan em començare a fer càrrec dels contes familiars, que si se com funciona tot...Oh, si, de la roba, sap vosté que la seua germana duu un vestit preciós creu que voldrà ballar amb mi? La seua germana em coneix...voldria parlar bé de mi? Creu que la seua germana voldrà eixir a donar un passeig?- me la mire somrient.- No me'ls envies tots a mi, anda, tot i que siga divertit, tot i que aquell que diu d'anar a donar un passeig el mire malament i s'espanta.-li dic rient.- Oh, i també parlen del temps i de les seues cases...

Li llançe una mala mirada quant parla del barret.

- Calla, calla no em parles del barret, que quan el duc pareix que acabe d'arribar del passat. Si està passat de moda, no entenc com volen que el duga, igual que el monocle, incomodissim, és... ridícul.

No puc evitar posar-me a riure quan menteix sobre els comentaris sobre mi.

-Què ho fa doncs que mai em vénen a dir res? Oh, ets un germà protector... gràcies.-dic, encara rient. -Tot i que serà que no m'han demanat vegades si tinc pretendents, les dones. Que si tinc un amiguet especial, que si és de família bona... Ha! A elles els hi diria!

Em poso a riure encara més amb lo del monocle.

-És... com viure a principis de segle. Tot i que això no fa pas que les noies es fixin menys en tu, que n'hi ha cada una que et fa unes repassades... que sembla que et despullin amb la mirada, de debò. Però tranquil, també sóc germana protectora.

- És clar que soc un germà protector, abans de deixar-te anar a passejar amb qualsevol interessat hi ha que esbrinar les seues orientacions polítiques, el seu estatus, de quina familia és, i els diners que aportaria!- dic imitant la veu de l'avi.- Com si foren tan importants els diners.

Agafe una pedreta i la tire al llac.

- Sols ens faltaria arribar amb el carruatge. Ja estem...una o dos...però hi ha nois a qui miren molt més.

Jo sempre intentava passar desapercebut , lo més desapercebut que podies passar en un lloc com aquell.

Em poso a riure quan imita a l'avi. És pastat.

-Una o dos? Per més que t'amaguis darrere les cortines sempre et troben.-dic aixecant les celles.- Llavors vénen a parlar amb mi i a les pobres se les veu frustrades! Però... algun cop també he vist algun noi que et repassava... i no precisament per enveja. Just sayin'-dic aixecant les celles.

Em pose roig quant diu allò últim, sobretot al recordar el cop que em va pillar amb el Henry a aquella habitació apartada del segon pis.

- Els nois...ja.- faig un somriure tímid, no hi havia hagut cap altre cop com el Henry, almenys cap noi s'havia atrevit, i al Henry no l'havia vist des de que s'havia casat feia un any, tot i que no entenc perquè s'ha casat amb 17 anys...pot ser per temes familiars...la gent es va quedar bastant parada, bé, és igual...- Però no tornes amb el tema, eh.- dic punxant-la.- Que jo també puc parlar de nois...

Me la quede mirant i ric.

Se'm posa vermell i no puc evitar posar-me a riure.

-No, tranquil, no tornaré a treure el tema per segona vegada, millor deixar-lo apartat, com certes habitacions.-dic, encara rient, de broma. -Com, de nois, de mi? -dic, fent-me la il·lusa.-Naah, crec que n'hem parlat prou.

I ho torna a fer, almenys els pares no es van enterar. Agafe la carta la faig una bola i se la tire al cap.

- Ha-ha-ha- intente ser seriós però ella continua rient i no puc evitar somriure.- Ahà de tu, de tu, no hi cap segur? Cap carta de cap noi? De cap?

La mire posant la cara més inocent que tinc.

Em tapo la cara perquè no em toqui amb la pilota, i somric, mirant-lo.

-Nah, ja saps que sóc més 'd'aquí te pillo aquí te mato'. Això de les relacions que durin gaire... no és lo meu. Si no es va al gra, no val la pena.- dic, bromejant.

Afectava la timidesa aguda al fet de no haver tingut res amb quasi cap noi a les festes? Segur. Però no m'afectava, vull dir, no és una cosa que m'hagués d'afectar. Les festes de l'alta societat tampoc era un lloc per tenir cap lio amb ningú... a no ser que volguessis que se n'enterés tothom.

- Es clar, es clar, però si algun cop algú et fa mal, avisa'l que per molt que s'amague no pot fugir de mi.

I això ho dic amb total sinceritat, aquell que faça mal l'Ali està mort, puc ser totalment pacifista i no fer mal ningú fins que toquen l'Ali.
Recull la carta de nou.

- Bo, doncs canviant de tema....com han anat aquests dies?

-El mateix et dic.

Em vaig aixecar la màniga de la samarreta i vaig posar la típica posse de la imatge del 'We can do it'.
Podia ser mosca morta, però fins a cert punt.

-Aquests dies... doncs he anat a classe, per cert, a la mateixa que tu, he passat temps a la sala comuna, la mateixa que tu... -dic rient. - Oh, aquest matí he anat a ajudar als hivernacles. Ha estat bé, ha sigut com una classe pràctica de botànica. Però res de nou, ja veus. I tu?

- Oh, em anat a la mateixa classe! Crec que no t'he vist...a no ser que fores la que estava sentada davant meua...i tens un aire ara que ho dic.- li dic rient.- Oh i aquella que hi era llegint a la sala comuna l'altre dia...si, si.

Em pregunta que he fet.

- Com han atrasat les proves de quidditch per no se que, encara estic pensant en apuntar-me però no tinc granera, li ho he de preguntar al pare, creus que deuria? Com batedor? Pense que pot ser divertit, però hi ha massa gent i el que comporta...Bé i res més, ah, si, l'altre dia vaig conèixer una noia que també és hufflepuff, als jardins, va a tercer, pareix bastant simpàtica...li vaig comentar que em volia apuntar i va dir que em pegava...però encara no ho tinc clar.

-T'HI HAS D'APUNTAR.

M'assento millor, mirant-lo a la cara, seriosa però sense poder evitar un petit somriure. Em feia molta il·lusió!

-Has d'anar a les proves, m'hi jugo el que vulguis que t'agafen. I si el pare no et fa cas, t'ajudo, i al ser la nineta dels seus ulls.-dic, exagerant- segur, segur, segur que el convencem.

I diu lo de la noia.

-Així que una noia...-dic, aixecant les celles repetides vegades per picar-lo.- De 5 a 10, perquè ningú és menys de 5, què li posaries. La bellesa interior conta, per suposat.

Ric al veure la seua reacció.

- Segur? Tu creus que m'agafaran? Pot ser troben a algú més interessant...o algú millor que jo, nose...Bé, si li ho dius tu al pare...a tu sempre et fa cas, segur que accepta-mire la cara que posa.- Oh, d'acord si em poses eixa cara anire, no em puc negar a eixa cara, ho saps, ets dolenta.- li dic però somrient.

Rode els ulls quant diu allò de la noia.

- Ali, no me fixat...nose....7?- dic passant-me la mà pel cabell.- 8? Nose.. Em posí a parlar amb ella perquè pareixia simpàtica, bé ho és, no tenia molt més que fer a part d'Astronomia i la mare sempre diu que em de relacionar-se i fer amics...

-S'hi no t'agafen és que els hi ha anat alguna bala els hi ha picat massa fort al cap i no s'han pogut recuperar. -Somric mooolt àmpliament al veure que he aconseguit el que volia.- Ets el meu germà preferit! -dic rient.

Li despentino una mica els cabells, i ric de la cara que posa.

-Vaal, m'ho crec. Però vigila de no robar-li el cor.

- Tu també ets la meua germana preferida.- dic fent-li pesigolles.

Ja estem amb que no li robe el cor...si m'apuntara els cops que he sentit eixa frase...com si fos culpa meua, si jo no feia res!

- No comences amb això també, eh. A més jo no...o siga...jo la...tracte amb normalitat, com soc jo...no...- me la mire.- No vaig a robar-li el cor a ningú, ja ho saps. I si m'agradarà algú saps que soc massa tímid com per parlar-li.

-Ho se, ho se, estava bromejant.-dic, amb un somriure. Erem pastats, nosaltres dos, i no em sorprenien aquestes coses. -I know, which kind of sucks, right? -dic, fingint un accent francès. Perquè? Oh, em venia de gust.


-I com es diu? -li demano, sent conscient que segurament no sabré qui és.

- Crec que pots imitar molt millor eixe accent senyoreta.- aquest cop imitant el nostre professor de francès que tinguerem quant erem petits.- Répétez après moi, je m'appelle Aliena.- i aleshores començe a riure.- Ens ho passavem bé, tot i que pobre home, jo crec que va marxar perquè no ens soportava.

Em quede parat quan em pregunta el nom...ehm...espera, espera que eixa me la se...

- Alice! És diu Alice, tot i que el cognom no me'l va dir, però si, Alice, i va a tercer, ahà.- dic assentint.

-Ah... Oui, oui, et j'habite ici...? -dic, rient, agafant l'accent que agafavem quan voliem fer-lo enfadar. - Segurament... quan volem som odiosos..-dic, encara rient.

Rumio, tot i que no tinc gaire feina a repassar els noms que coneixo.

-Nah, el que deia, no se pas qui és. Rossa? Morena?

Ric més quant imita l'accent.

- Sols perquè ens avorriem moltíssim, i lògicament tantes classes cansa...Pot ser deuriem de fer-li una visita algun cop i dir-li que les seues classes ens han ajudat moltissim...tot i que pot ser si ens veu a la porta no ens obre.

Busque la imatge de l'Alice al meu cap.

- Morena..ulls...marrons...estatura normal...-la mire.- Ja, ja ho se la major part de gent te el cabell castany i els ulls marrons.- dic somrient.- Si la veig algun cop al passadís te la senyale.

Bo, almenys no havia continua amb el tema d'abans ni havia nomenat la llista.

-Haurem de vigilar que no es pensi que volem tornar a fer classes i ens agafi un atac de cor.

Continuo sense saber qui pot ser. Què em devien quedar, unes 50 opcions? Arrufo el nas, mentre faig que no.

-Guapa?-dic, intentant evitar un somriure entremaliat, per veure si colava i em responia sense canviar de tema.

- Li ho deixem clar abans d'entrar, doncs : Nosaltres veniem a visitar-lo, però tranquil, que no fa falta que ens faça cap classe...

Rode els ulls quant diu allò.

- Ja t'ho he dit, no me fixat en això, però nose, supose, totes les dones sou guapes.- tot i que diga la veritat se que eixa és la resposta correcta, si.