Ja estem de nou e.e

Aixeco les celles quan diu que no s'hi ha fixat. M'havia mentit, per tant... era un sí com una catedral.

-Però li diem en francès, així veurà que en realitat paravem atenció a classe... pardon monsieur... i quedarà super orgullós de nosaltres.-dic, somrient.

- Clar, li haurem de parlar en francès des del moment que ens obriga la porta!

Fa una mirada estranya que em sona, em sona i no em dona bona espina.

- Eeeeh, per què poses eixa cara?- dic.- Mira que si em poses eixa cara acabaras al llac.- dic senyalant-li l'aigua que hi havia davant nostra.- Jo soc el major, tinc tot el dret, i ja saps que no em fa res tornar-te a tirar al llac.- haguera estat bé que ho haguera dit seriós, però estic somrient.

-És la cara que tinc, Lucas Rhymes. -dic, fent com si res. -Oh! No! Això no ho pots pas fer! -dic.-Perquè llavors tu seguiràs al darrere i ho saps!

Estiro l'esquena per semblar més alta i imposar respecte continuo:

-El que et deia, a la teva germana no li toques un pèl!

Em pose de peu al seu costat, soc més alt que ella, aixi que faig com si la mirarà des de dalt.

- La cara que tens Aliena Rhymes? Segur que és eixa la cara que tens? Perquè jo diria que eixa no és la cara que tu tens de normal, eh...eh...

La punxe a la panxa.

- Que no la toque un pel, oh que no la toque un pel...

Deixe caure el que duia damunt a terra, i vaig per ella.

- Ooooooh!

Inflo les galtes, m'aixeco la punta del nas i poso els ulls mirant-me el nas, fent una ganyota.

-Exacte, aquesta és la meva cara, i si no t'agrada... t'aguantes, perquè te l'has de veure al mirall cada dia! -dic rient. No érem bessons univitel·lins, però tot i així en alguna cosa ens assemblavem (o això deia tothom).

I em punxa a la panxa, i començo a riure.

-Noo, que em fas pessigolles, bèstia!-dic, intentant tapar-me la panxa. -Vaig... vaig a per ...tu?-dic, intentant para de riure i focalitzant-me en la seva panxa. Llàstima que no podia. Ui, en la que es despistés...

- Oh, aixi que tenim la mateixa cara?- em pose la cara com ella.- Diria que inclús aixi soc més guapo, els gens han sigut més bons amb mi.- se que no era cert, sino al inreves.

Intenta punxar-me però soc més ràpid i li agafe de la mà amb compte.

- Ali, Ali...hauries de ser més rapida, que ja no recordes l'esgrima?- dic somrient.- No ataques fins que no estigues totalment segura.- dic rient.- Vens? Vens? Vens a per mi? Oh, no, per favooor, no fases això no ho podre resistiiiir.

-La principal diferència és que tu tens els fums més pujats que la fumata del Vaticà.-dic, traient-li la llengua.

Oh, sí, l'esgrima, allò que em recordava que no sabia dominar bé el meu propi cos.

-El que potser no recordes és que al veure que l'esgrima no era lo meu em vaig passar a judo? -dic, de broma, forcejant i intentant dominar-lo.

Em moc i em tiro de costat, per intentar caure al terra i així desempallegar-me'n, però sembla ser que no tinc prou força. Oh, ja ho tinc.

-Aaah... aaaahtxuuuus! -faig, fingint un aixebuiro. Tot i ser una actriu pèssima aconsegueixo despistar-lo un segon... i Pam! puc desfer-me d'una mà. Se que no és gaire, però ara almenys puc atacar. I torno a intentar arribar a la seva panxa, aquest cop amb èxit.

- Més que la fumata del Vaticà? Jo sobrepase la fumata del Vaticà!- dic fent-me l'ofes.

Aleshores estornuda, em preocupe i em pare un moment, pot ser s'ha refredat, i si s'ha refredat no puc tirar-la al llac no vaja a ser qu...Quant aleshores torna atacar-me, vale, era mentira, i he tornat a caure.

- Ja, i jo vaig seguir a esgrima, perquè després d'una classe o dos de judo vaig veure que era massa avorrit.- dic somrient.- El karate és molt més interessant.

Aleshores comença a fer-me pesigolles, i començe a riure intente parar-la però s'escabulleix amb massa facilitat.

- Acabaras al llac germaneta, tu ho saps, jo ho se...

-Ets massa bona persona.-continuo, mentre li aconsegueixo a la fi fer pessigolles.- Pot ser molt interessant, però això de fer tants cops... què vols que et digui. No és pas lo meu.-dic, sense perdre el somriure entremaliat de la cara.

Paro de fer-li pessigolles i me'l miro, fingint superioritat.

-Saps que si hi acabo jo hi acabes tu. Tu mateix, ja ets prou grandet per saber el que fas.-dic, sense poder evitar somriure.

Li agafe de les mans amb una mà quant es queda parada.

- Ja, i tu també. Saps que puc amb tu amb un sol braç.

La gire i començem a caminar cap al llac, intenta tirar-me cap enrere però sense èxit, em pare a la riba del llac, agafant-la de les mans.

- Veus l'aigua Ali? Ara si intentes fer-me pesigolles caiem tots dos, aixi que.- me la mire somrient. - Soc bona persona si, et deixe a tu l'elecció.

-Em queden dues cames i dents, recordes?-dic aixecant les celles, sabent el que ens espera.

Uhm... jo tenia l'elecció...

Vaig empènyer-lo cap a l'aigua, i tot i que amb l'estirada principal no havia donat prou embranzida, al posar tot el meu pes sobre seu ho vaig aconseguir.

Xaaf! Estava GLAÇADA.

-Sempre s'ha de tenir controlada la situació! -dic rient. Finalment tinc les mans lliures, i faig unes quantes braçades per mantenir-me flotant. -Està calentona, no?-dic, amb ironia.

Estava a punt de dir-li una resposta ingeniosa quant m'espenta cap l'aigua, caic jo si, però ella també.
Al eixir fora de l'aigua m'aparte el serrell de la cara.

- ALIENA ELIZABETH RHYMES!

Valeee, que la idea havia sigut meua, però ella m'havia espentat! Ella a mi! Jo soc el major, no pot fer eixes coses, no està bé.
Vaig nadant cap ella però quant em veu fuig.

- Oh, no saps la que t'acabes de guanyar.

Brrrr, però com pot estar tan gelada l'aigua?! Bé, si encara no és estiu, però feia sol...el sol en teoria l'hauria de calfar, no? Almenys algo...

Em crida amb el meu nom sencer, cosa que quasi mai fa, i em comença a perseguir. Per tant, m'escapo, i quan estic a una distància segura, el miro i li faig el meu somriure més encantador.

-Em deies alguna cosa, Lucas?

En un principi estava freda, però m'hi començava a acostumar. Doncs tampoc estava tan malament per ser tan d'hora a l'any. Llàstima de la roba, que se m'enganxava per a tot arreu i no podia nadar bé. Bah, què hi farem.

- Et deia que et vas a congelar germaneta.

Veig que ha començat anar més lluny, em gire cap la riba i em sente.

- Hauras de tornar un dia o un altre, no et pense deixar ahi, aixi que ja estas vinguent cap aci si no vols sofrir hipotermia.

Agafe la vareta...com es deia aquell encanteri que et secava...el que gastava la mare...el que...ah!

- Va vinga, no et fare reeeees....- dic somrient.

Començo a nadar cap a la vora. Té raó, acabaré amb una galipàndria. Tot i així, em paro a un parell de metres d'ell, i aixeco les celles. No me n'acabo de fiar.

Tot i així arribo a la vora, i surto de l'aigua.

-Quin fred!-dic rient, tremolant, amb tota la roba enganxada.-M'eixugues?

Li allargue la mà per ajudar-la a eixir però no la veu o no l'ha volgut veure.

- Ah ara si, no?

M'aprope a ella vareta en mà i li faig l'encanteri que havia fet amb mi.

- Millor?- pregunte preocupat, pareix que ja no tremola.- No vuic que et refredes.

Agafe la capa que havia deixat al terra abans i se la pose per damunt, em guarde la vareta a la butxaca.

- I ara?

-Fantàstic. - me'l miro somrient.- Ara... oh, si està super bé. Se'ns han activat les venes o els capil·lars o el que sigui que faci l'aigua freda. Oh, sí, tonifica!

Em poso bé la capa, i començo a notar que em torno a escalfar de mica en mica.

-I tu, estàs bé? Vine, que la capa és enorme. O espera, té, jo ja no la necessito.-me la trec i li poso a ell.-I sense rexistar, que ens coneixem.

Em posa la capa, me la lleve i se la pose de nou.

- Sense rexistar tu que et la menuda, et quedes la capa posada i ja està, jo no tinc fred Ali, aixi que deixa-te-la posada, que ets el futur de la familia.- li dic rient.

Agafe el jersei que també era a terra, pot ser la mare te raó quant diu allò de que no em preocupe molt per la roba, i me'l pose, abans però li lleve una fulla que tenia enganxada.

- Veus? Arreglat.

Em pase la mà pel cabell i me'l intente arreglar, però no crec que faça molt.

-Convencions de gènere...-dic, en veu baixa i fingint cara a mala llet. -Jo el futur de la família?- vaig riure.- Tu ets el gran, tu ets el noi, tu ets el cervell... i your milkshake brings all the girls and boys to the yard! -dic, modificant la cançó un pèl per encaixar-la.

Veig que agafa el jersei i se'l posa, i que llavors s'intenta arreglar els cabells.

-Ara, molt millor.-dic, acostant-m'hi i posant-los-hi bé.

- Si soc el gran, i soc el noi, però això del cervell...crec...afirme que les teues notes són més brillants per què creus si no que el pare em va voler "castigar" llevant-me el karate l'estiu passat? Perquè sols havia tret un excel·lent i a Astronomia. Com si llevar-me el karate fora un problema.- dic rient.

Això era una cosa que no entenia, el pare i la seua mania amb els excelents, però si ell no va estudiar el mateix que més li donava!

- Oh, ho havia oblidat que ets la meua dissenyadora de imatge.

Em poso a riure quan comenta lo del karate.

-Oi tant.-dic.-Però més et val ser tu el meu... dissenyador d'imatge personal, també, quan vagi feta un desastre i no me n'adoni, eh.

M'intento posar bé els meus, però veig que no tenen solució i em faig una trena ràpida al costat. Perfecte.

-Per cert, t'has apuntat als duels?

Em sente al banc que hi ha prop de l'arbre.

- Si, al Mike li feia il·lusió apuntar-se i m'arrastrat a mi darrere, li he dit que no, però ell diu que era important perquè ens podien donar punts i ajudar amb els estudis. Que fos idea del Mike ja és estrany però ja que vol fer algo, no vaig a dir-li que no.

M'estire, comence a tinc fam, no deu quedar molt pel sopar.

- I tu t'has apuntat?

-Més ens val endur-nos els punts del guanyador cap a casa... -dic posant cara a circumstàncies.- M'agradaria guanyar la copa abans de marxar de Hogwarts. Estaria super bé.

M'assento al seu costat, amb les cames creuades a lo indi sobre el banc.

-Sí, jo també, per suposat. Hem de ser sociables...!-dic, aixecant els ulls enlaire.

- Hi ha que anar a pels Gryffindors doncs, duen massa temps amb la copa! [Off: ]

Li faig un lloc al banc. Somric quant diu allò.

- Ho estem intentant, la mare estaria orgullosa de nosaltres, segur, a més estem ajudant la nostra residència, això és bo, no?

-Imagina't la cara que faran quan es quedin sense... bé, els Gryffies encara, però imagina't els Slytherins. Val la pena viure-ho! Weee are the champioons my frieeend -canto, taralejant, posant cares per fer-lo riure.

Continuo la cançó, i al cap de dues frases me n'adono que ja no en se més tros. Guay.