FORA..!

Tercer passadís a la dreta, 50 metres i altre cop a la dreta, fins a la penúltima porta del passadís.

Feia uns mesos que havia descobert que a aquella ala del castell mai hi anava ningú, les classes quasi mai s'usaven a no ser que se'n necessités alguna d'especial, i per tant tenia assegurada tranquilitat i ningú que pogués anar-se'n de la llengua davant els professors. No m'interessava tornar a casa.

Vaig assentar-me al terra de l'última fila on feia dies hi havia portat un coixí i una manta perquè el terra no estigués tan fred, i vaig posar-m'hi bé, agafant uns auriculars i triant la música que més em venia de gust escoltar.

D'entremig de la capa en vaig treure un paquet de tabac, amb alguns ja liats, i vaig agafar-ne un d'aquests últims, i el vaig encendre.

Flynn Leadley, t'esperen dues hores de tranquilitat... vaig pensar mentre feia una calada.

Ahir haviem tingut classe d'Astronomia, el professor Blood ens havia dut a una aula que no s'utilitzava mai, de la part abandonada, ja que segons ell des d'aquelles finestres es veien molt millor nose quina cosa que no havia entes, era de nit, tenia son i fred i l'únic que volia era tornar a l'escalfor de llit, no hi prestava molta atenció, i anava tan mig dormint que em vaig deixar el llibre a un dels pupitres, bé, esperava que fos aixi i que no l'haguera perdut.
Arribe a la classe i obric la porta, mire pels pupitres no hi és, m'acatxe i aleshores el veig baix d'un d'aquestos.

- Oh menys mal.- em dic.

Aleshores em done compte que hi ha algú al final de classe, sentada en una manta, fumant el que crec que és un cigarret. Em quede parat un moment sense saber si he de dir alguna cosa o no, supose que no, aixi que vaig cap el pupitre on és el llibre.

És una corrent d'aire això que sento? Merda, he oblidat tapiar la porta perquè no surti el fum a fora.
Obro els ulls per buscar la vareta i, quan em giro per llançar l'encanteri corresponent a la porta, encara amb els auriculars posats amb la música al màxim, noto moviment a la classe. Moviment de persona. Oh-ooh. Em trec els auriculars, i miro qui ha vingut. Veig que no és un professor, i no em molesto ni a aixecar-me.

-FORA.-dic mirant-lo sense mirar-lo.

Em crida dient que marxe, se que no hi ha que jutjar per residència però veig que és slytherin, els slytherins sempre estan igual, tot i que pot ser està aixi perquè li ha passat alguna cosa, nose, s'ha enfadat amb algú o ha tingut un mal dia...pot ser necesita ajuda d'alguna manera, però no se com ajudar-la tampoc, a més m'ha dit que marxe, no? No hauria de preocupar-me per això, no.
Agafe el llibre i el guarde a la motxilla. Veig que un dels cigarrets ha rodolat fora de la manta i se'l passe.

- Crec que és teu...-li dic fent un somriure.

-Tot teu.-dic sense mirar-lo, rodant els ulls. En tenia de sobres, em durarien unes quantes setmanes.

Em torno a posar bé, i llavors és quan el miro. O.O

-Si vols pots fumar-te'l aquí, en teoria no ha d'entrar ningú.

- No no fume.- li dic somrient- Però gràcies.

Deixe el cigarret al costat de les seues cames.

- Oh, bé, com ja he dit no fume a més deus preferir estar soles.- dic senyalant els casc.- Supose que eixe és el motiu pel qual has vingut, per pensar.

Li somric de nou i em gire per marxar.

Em miro l'escot, i està perfecte, com ha d'estar.

-Ho has provat mai, almenys? -dic, assentant-me i tirant-me un pèl endavant, per veure'l millor.

Obvio el que ha dit que prefereixo estar a soles, i continuo.

-Relaxa. Moltíssim.

Em gire quant em parla de nou.

- Ahà, un cop a una festa del meu pare, un amic em va donar a provar però no m'agrada, a més de vegades tinc asma i no és bo.

Veig que estic parat de peu, hm...crec que hui no tinc res que fer, ja he acabat els deures per demà...podria sentar-me una estona, uns minuts. Em sente davant seua, deixant uns metres entre tots dos.

Havia triat un bon dia per portar el màxim d'escot que teniem permès. Vaig somriure per mi mateixa, i llavors vaig veure que s'assentava.

-Tindràs fred, no vols seure sobre la manta?

Oh, quan algú és guapo canvies...

-Oh queda-t'hi, encara no tenim confiança. Quan tinguis fred m'ho dius i t'escalfo..-dic, somrient innocentment.

Escolte les seues últimes paraules i em somriu, i bé, si li torne el somriure, que?
Em sente damunt la manta, per estalviar-me el que ha dit, és a dir... lo d'esc...bé, si.

- Doncs si...el terra és bastant gelat.

La mire en tot moment als ulls, fent que no veig el que vol que veja, continue sense saber si açò és bona idea, el estar aci dic.

- Soc el Lucas...tu ets?

-Flynn.

Semblava que estigués cohibit... esperaria una mica més a continuar amb les insinuacions 'involuntàries'.

Em pujo la samarreta, perquè no se'm vegi tant, fent cares com de demanar disculpes, que no me n'havia adonat.

-Així que hufflepuff... la residència dels bons nois. És veritat, això?

Hi ha que dir que agraisc que es puge la samarreta, hi ha xics que pot ser disfrutarien molt amb això, però jo no, i més si vuic intentar mantindre una conversa.

- Encantat Flynn.- dic somrient.

Somric quant diu allò dels Hufflepuffs.

- Bó pot ser, almenys això es el que tots diuen de nosaltres o el que tots volen creure. Tu ets Slytherin, hmm...com era allò...freds i manipuladors?- li pregunte somrient.- Algo aixi?

-Freds i manipuladors... i és bastant encertat. Hi ha poques coses que vulguem que no aconseguim, siguin coses, notes, o.., persones. Encara que sigui amb joc brut.-dic, aixecant les espatlles.-Perdona, ha sonat bastant malament això.

El cigarret se m'està a punt d'acabar, i l'apago, sense encendre'n cap altre

- I així que ara es fa servir aquesta classe... per quina assignatura?

- Aleshores deuria anar amb compte no vaja a ser que em manipules i jo no em done compte.- dic sense perdre el somriure.

Assentisc quant diu que ha sonat malament, és clar, com si no...bé, pot ser no...Amb els nois tot és molt més fàcil, si.

- Ahir a la nit vaig tindre Astronomia, el professor Blood ens volia ensenyar no se que cosa del cel que es veia bé des d'aci...tenia son i estava tan dormit que em vaig deixar el llibre, per això he vingut...I tu? Com has descobert aquesta aula?

-Tranquil, te'n donaries compte.-dic, somrient també.

Agafo un dels coixins i li ofereixo.

-L'aula de les coses perdudes... Jo tinc un sisè sentit per trobar els llocs amagats. -li trec la llengua, bromejant.-Nah, caminant pels passadissos, i un dia mira, hi vaig anar a parar, i em va semblar perfecta.

- Això espere.- li dic.

Accepte el coixi somrient, molt més comode si.

- Ves amb compte no vaja a ser que la gent et busque perquè li trobes les coses que han perdut.- li dic rient.- Hi ha moltes aules que solen estar buides, lo bo és que sempre les pots utilitzar, un cop vaig veure a un que utilitzava un com aula de dibuix i altres per fer xarrades i coses aixi.

El Mike tenia la "seua" aula, es podia passar una vesprada sencera dibuixant mentres jo llegia en una butaca.

-I per altres coses...-faig dir, fent-li l'ullet, amb un somriure seductor. Si era tímid li trauria la timidesa, i si no volia, devia ser gay. Malaguanyat.

No perdria el temps gaire estona, si no funcionava me n'aniria, i ja ho tornaria a intentar un altre dia, llavors per aconseguir-ho.

Aleshores diu allò i em somriu, no puc evitar tornar-li el somriure, que vols que li faça, a mi aquestes coses...

- Aixi que per altres coses...-li dic innocentment.- Vaja, doncs no ho hauria pensat mai que vols que et diga.

Em passe una mà pels cabells i me la mire, hi ha que dir que la xica és guapa, si. Sols t'has fixat en això Lucas? Oh, calla. No ajuda que la veu tinga el to de l'Ali, més bé al contrari.

És hora de continuar per on ho havia deixat abans. Estiro els braços enlaire, perquè l'escot de la brusa se'm mogui lo suficient i deixar veure el que abans havia tapat. Com qui no vol la cosa, eh..

-Doncs sí, ni t'ho podries arribar a imaginar..-dic, amb el mateix somriure.

M'agafo una metxa de cabells que m'havia anat a la cara i me la poso darrera l'orella, pensant si anar cap a la següent fase, ja.

Aleshores torna la samarreta on l'ha tenia des del principi i utilitze tota la meua concentració per mirar-li la cara, si, continue pensant que amb els homens és tot molt més senzill.

- Doncs no...diria que no m'ho puc imaginar.- li dic somrient.

Em quede mirant la manta on està sentada, alternatives, busca alternatives...ehm..

- És això una baralla de poker?- pregunte senyalant unes cartes que hi han a un cantó, ja tinc un noia preciosa davant meua i em preocupe per unes cartes, ho se, patètic.

-Sí, ho és. Vols jugar-hi? - Em llepo el llavi inferior, i me'l miro als ulls. Està nerviós, i concentrant-se. He de fer que es desconcentri i poder anar a per ell.- I tinc una bona proposta... en podem fer una variant. I així t'ensenyo també què és això que es pot fer a les classes buides..

Li faig un somriure encantador, em tiro els cabells enrere, ensenyant el coll, i agafo les cartes.

-Vols repartir?

- Perquè no...-li conteste.- Aixi que una variant, d'acord, endavant.

Crec que ja se per on va la variant, però bé, que faig? Li dic que marxe? Ehm...es podria fer? No crec que no seria...adequat?

- Quantes he de repartir?- pregunte agafant-li les cartes.

Deixe la motxilla a un costat, no fa falta dur-la damunt si estic sentat, a més pesa.

-Dues a cada un. I llavors cinc al mig, de cap per avall. I qui perd...- no acabo la frase, però em trec la capa.-Tranquil, no faig trampes, només m'igualo a tu, que t'has tret la maleta.

Les reparteix, i em miro les meves. Podria guanyar... tot i que guanyaria de les dues maneres.

-5 de piques...- dic, amb un somriure trapella quan giro la primera de les del mig.

Repartisc les cartes i pose les cinc cap per avall com em diu ella i qui perd, ja, qui perd s'ha de llevar una peça de roba, assentisc, el strip-poker, vaig jugar un cop amb el Henry, si, millor no recordar això ara.
Em quede mirant les cartes, no està malament. Veig que treu un cinc. Val, més d'un cinc...més d'un cinc, un set, o un huit
Gire una carta. Un quatre, m'odieu? És això? Veritat?

- 4 de cors...

-5 de diamants...

Els dos 5 de la taula més un que tenia jo... de moment tenia assegurat un trio.

-Et deixo aixecar les dues que queden a tu.-dic amb veu seductora.- Després tem tocarà a mi aixecar-te alguna cosa a tu..

En realitat em referia a la samarreta, però que ho interpretés com volgués.