FORA..!

Somric sense poder evitar-ho quant diu allò últim, no per les cartes, tinc un nou i un deu, podria haver eixit un vuit però no, me ix un quatre. Pot ser...
Alçe la carta següent...un set! Oh bé...que la proxima siga un vuit, per favor...per favor...
Doncs...un dos...really? En serio? Per fotre veritat?

- Vaja...diria que no estic de sort jo.

Deixo les meves cartes sobre la taula, de cap per amunt.

-Un cinc i un tres. Trio.

Me'l miro somrient, i m'hi acosto. Per la cara que fa, ha perdut, i si no, ja es queixarà.

-Puc tenir l'honor de...- dic posant-li les mans a la cintura de la camisa per treure-li.

- Segur que no has fet trampes?- dic somrient.

S'apropa cap a mi i em pregunta si pot, em lleve la capa deixant-la damunt la motxilla i em quede amb la corbata i la camisa.

- Si tanta il·lusió et fa...endavant.

Note les seues mans a la meua cintura, i aparente que estic totalment tranquil, bé estic tranquil, estric tranquil fins que baixe les mans cap abaix.

-Trampes... no ho sabràs mai...

Li faig un somriure juganer i, després de descordar-li el botó de baix, abaixo les mans cap als pantalons, tentant-lo, per seguidament tornar-les a pujar enlaire.

-Millor no ens avancem...-xiuxiuejo, mirant-lo als ulls.

Continuo descordant-li els botons, a poc a poc, alternant les meves mirades cap als seus ulls i a l'abdomen.

-Ho tenies massa amagat, això. -Dic, un cop li he descordat tota.

Recullo les cartes, les barrejo i ara les reparteixo jo. Dues per a cada un i cinc al mig. A veure ara com va.

- Nose...ja veurem si arribes a veure la part de baix...-dic, a veure, limits, val? Limits.

La mire als ulls mentres em descorda la camisa.

- Tampoc hi ha molt que mostrar.

Em lleve la camisa i la deixe damunt la capa, però em deixe la corbata, ves a saber, pot ser la necesite per algo. Almenys no fa fred a aquesta aula.
Mire les cartes que reparteix, espere tindre més sort aquest cop.

-No em provis, carinyo.

Giro les dues primeres cartes: un as de piques i un tres de trèvols.

Em miro les meves cartes, i de moment no tinc res. Llàstima.

Evito mirar-li el tors, no vull que es pensi que em moro per tocar-li. Jo he de controlar-lo a ell, no al revés.

Mire les meues cartes, bé, bé, no crec que tinga escala reial, impossible tindre tanta sort però puc tindre escala normal.
Alçe la carta del mig.

- Una K de piques…-bé, bé m’agrada si.

Somric mirant-la.

Perfecte, almenys surt alguna cosa bona!

- Quatre de diamants.

El miro fixament, intentant endevinar amb la seva mirada si té alguna cosa o no té res.

Em quede mirant-la intentant endevinar que te per la mirada però res.
Alçe l'altra carta.

- 10 de piques...

Em quede mirant les cartes.

- Et pots quedar si vols les altres dues.

K, Q, J i 10 això feia algo, no? Perquè com no fera algo i perguera de nou.

-Set i vuit.

Havia perdut, era impossible que ell no tingués ni una parella. M'aixeco una mica la faldilla, assentada i sense ensenyar res, i em trec un dels mitjons alts, sense deixar-lo de mirar, i li aixeco una cella.

-Vinga, reparteix.

- Aixi que sols un mitjó...sere menys generós el proxim cop.

Jo també em llevaria un, els pantalons es van a quedar posats el màxim de temps possible.
Agafe les cartes de la seua mà i juntant-les amb les meues començe a barallar, quan acabe se les repartisc.
Llançe una mirada cap la porta ja que m'aparegut sentir un soroll, no, falsa alarma.

Li allargo la cama, i li somric com dient: si ho trobes injust, treu-lo tu.

Em miro les cartes i... podrien ser millors, aviam com va la cosa. Giro la primera carta, la de la més a la dreta.

-2 de piques.

- No, no et preocupes em llevare jo també el meu mitjó quant perga.- li dic somrient.

Agafe les cartes i les mire, vinga i que més, no podien ser més horribles, no.
Alçe la que hi ha al mig.

- 7 de diamants.

Res, aquest cop perdria jo.

Em poso a riure.

-T'ho trauré a la força, no et preocupis.

Giro la següent carta i...

- Tres de piques.

- Creus que és necessari?- pregunte somrient.

Em quede mirant-la crec que va guanyar, jo sols tinc un dos, un set i...

- Rei de cors...

I un rei, que es suposa que he de fer amb açò?

-I tant, quina és la gràcia si no?

Giro la quarta carta, a veure si hi ha sort.

-4 de cors.

Em miro les meves cartes i no puc evitar posar-me a riure al veure que no tinc res de bo, i em tiro endavant fent com si li intento mirar les cartes, però aprofito i li torno a ensenyar l'escot.

Com torni a evitar mirar-hi... li empasto a la cara, si cal.

Doncs jo tampoc es que tinga res de bo. Quant veig que ve a veure les cartes les alçe, de cara cap a mi, impedint que les veja.

- Hauries de ser més ràpida, saps?

Em concentre en els seus ulls, apartant-li les cartes quant vol tornar agafar-les.

- Massa lenta....

Passa de mi? No per gaire estona més.

Em poso de genolls i m'estiro per atrapar-li les cartes, acostant-me a ell i aprofitant per arrapenjar-me a la seva cuixa, mentre em mossego el llavi. Me les torna a apartar, i poso cara a pena, i me n'aparto, sense treure la mà de la seva cuixa fins que no hi arribo més.

-Així que sóc massa lenta... a vegades aquí hi ha la gràcia.

Em torno a asseure, i aixeco la última carta.

-Quatre de piques.

Continue mirant-la, note la seua mà a la cuixa, açò és autocontrol, totalment, la seguisc mirant als ulls, trague abans de parlar.

- Aixi que ahi està la gràcia, eh.- li dic a l'oit abans que es torne a sentar davant meua.

Agafe la última carta i l'alçe, un cinc.

- Cinc de cors.

-Un cinc i un una J. -dic ensenyant-li les cartes. -I tu?

M'assec creuant les cames a lo indi, esperant que m'ensenyi les seves, pensant en la seva veu xiuxiuejant.

- Res, a no ser que em dones el teu cinc, te'l canvie per el quatre, d'acord?- pregunte somrient.

Tire les meues cartes davant seua.

- Cap dels dos te res.

Estire la meua cama, no ha dit que volia llevar-me el mitjó ella? Doncs vinga.

- Una peça cada un?

-Una peça cada un, doncs. -dic, sense amagar un somriure.-Però no et trauré el mitjó...

M'arrossego cap a ell, fent-me lloc entre les seves cames i desfent-li la corbata.

-Hmm... saps què et quedaria bé?.-dic, traient-me la meva i lligant-li, no sense aprofitar-me i palpar-li les clavícules.-El verd et queda perfecte... però em falta treure't la peça... uhm...

Me'l repasso de dalt a baix, i torno als seus mitjons.

-És el seu torn.-dic, traient-li els dos, passant per alt que només havia de ser un.

Em quede mirant la corbata verda.

- Molt bé si a mi em fas canviar de residència...-agafe la meua i m'aprope a ella, li aparte el cabell i li passe la corbata pel cap, se la lligue.- A tu també et fare canviar.

Tire els calcetins a la muntanya on està la capa i la camisa. Se me queda mirant, que ara que? Li lleve l'altre mitjó puc fer que dure més...i si entra algú? Que passaria si entra algú? Mentres no fos un professor.

- Molt bé.- li agafe de la cama amb cura i li lleve el calcetí sense pressa.-Tots dos igual.

Bé, igual, igual no, jo vaig sense samarreta, almenys encara portava els pantalons, si.

-Uhm... el noi dolent de Slytherin i la noia bona de Hufflepuff...-dic, amb un dit al llavi, infant les galtes, i deixant que em tregui el mitjó.

Agafo les cartes i barrejo. Estem arribant a moments crítics del joc, en qualsevol moment...

-Les teves dues...-dic, mentre li dono les seves i n'agafo per mi.

En col·loco 5 al mig, i giro la primera.

-Tres de cors.

- Sobretot la noia bona de Hufflepuff.- dic rient.

Agafe les cartes, dos 4, bé, ja tenia parella, a no ser que tinguera més que jo...Agafe una de les cartes.

- 3 d'ases.

La mire somrient, no va aguantar molt més, li ho note.