FORA..!

-No cal deixar-ho en interrogant, se que és un sí com una casa de pagès. I no intentis negar-ho.-dic rient. -Però et guardaré el secret.

Em miro la corbata que duc penjada al coll, i me la trec sense descordar-li el nus, només afluixant-lo.

-Més ens val així, que tan bon punt sortíssim per la porta ens apedregarien. Tot i que la meva te la pots quedar de record, i així no oblides el que hem dit-li vaig picar l'ullet-, en tinc més a l'habitació.

- Mai ho sabràs.- crec, espere.

Em lleve la seua corbata i la guarde a la motxilla.

- Sempre puc dir que la vaig robar, tot i que no em creurien.- em pose bé el coll de la camisa.- Quedat la meua, pots dir que te la quedares com a tresor per algun motiu.- dic rient.

Em quede mirant la classe, no hi ha res que demostre el que ha passat, bé una baralla i una manta, però això no diu res, mire de no deixar res, no, ho tinc tot.

- Bé Flynn, encantat d'haver-te conegut.- li dic rient.- Una partida a poker d'allò més interessant.

Deuria marxar ja, sino, no marxaria mai, crec que ella està pensant el mateix perquè també es mira la porta, abans però d'obrir-la em gire i li faig una abraçada.

- Alguns divendres per la vesprada vaig a correr per la part més fosca del jardi, la que sol estar més buida.- li dic a l'oida.- Simple informació.

Li aparte un floc de cabell i la bese per últim cop.

- Ens veien Flynn.- dic somrient abans de tancar la porta.

Hi havia que dir que havia tingut una vesprada d'allò més entretinguda, i la Flynn era una persona d'allò més interessant, si. Esperava tornar a veure-la almenys els dos sols, ja que al passadís o a les classes no podiem fer que ens coneixiem.
I encara amb el somriure als llavis faig camí cap la sala comuna.


[Isc del tema]

Li agafo la corbata, i me la quedo a la mà, somrient.

-Me n'alegro que t'ho hagis passat bé, home.-i abans de res em fa una abraçada. Em sorprèn, però llavors em xiuxiueja a l'orella. -La informació mai està de més.-dic.-Jo solc estar aquí fins abans d'anar a sopar. Ja saps, simple informació.

Em fa un últim petó, i se'n va.

Em quedo parada un moment, pensant en la tarda, i no puc evitar somriure. Que pava. M'odio. Xarboto el cap un moment i me'n vaig cap a la manta, l'hauria de plegar i amagar al fons, com sempre.

Agafo les cartes i les poso dins la capa, juntament amb la corbata, i el mateix amb els cigarrets. Uhm... me'n fumaria un, però ja és hora d'anar a sopar.

Surto per la porta sense mirar enrere, carregant amb tot el que hi havia portat. Potser millor hauria de passar per l'habitació a descarregar-ho tot.

[tema tancat]