FORA..!

Faig un somriure d'innocència al mirar-lo, i giro la següent carta.

-3 de diamants.

Me'l miro aixecant les celles. Tres tresos seguits?

- Jo ho considere algun tipus de senyal.- dic somrient.

A veure...un dos que isca un dos...alçe la següent carta.

- 3 de piques...ho has fet a proposit?- pregunte.- Algun tipus de manipulació vostra?- intente sonar seriós, però se m'escapa un somriure.

Bo, continue tinguent parella és millor que res.

Em quedo parada al veure que surt l'altre tres. O.O que fort. Aixeco les mans com dient: naah, no ha sigut a propòsit! i em poso a riure.

Giro la última carta, i la deixo de cara enlaire.

-Dos de trèvols.

Em miro les meves cartes, somrient, sabent que tinc un dos.

-Aviam què tens, tu?

Em mire les meues cartes i les tire en mig de tots dos.

- Parella de dos, pots millorar això?

Dis-me que no pots millorar-ho que em quede sense pantalons....dis-me que no...Llançe una mirada per l'habitació i torne a mirar la porta, nose, però es com si hi haguera algú darrere la porta, estarà tancada? Alucinacions meues? Si el més segur que si.

Miro les meves cartes, pensant en qui guanya.

-Un dos i un set... però em queda parella, també, de dos.

Posa mala cara, i m'acosto acosto a poc a poc.

-Una peça cada un, altre cop?-li dic a l'orella, xiuxiuejant.-Prometo que no miraré res que no vulguis que miri...

Això no s'ho creia ni ell, però ho havia d'intentar.

Perfecte, si.

- Aixi que una peça cada un...

Em quede pensat que faig, em lleve els pantalons? No puc llevar-me els pantalons, però no em queda més roba...s'apropa a mi somrient. Puc...entretindre-la i apartar-li eixa idea?
Quant està prop meua li aparte el cabell, posant-li darrere l'orella. Volia jugar? Doncs jo també sabia. M'aprope a la seua orella com si volguera dir-li alguna cosa, però li done un bes al coll, després em pare a uns milimetres d'els seus llavis, i abans de que em bese m'aprope de nou al seu oit.

- Et serveix per l'empat preciosa?- li dic xiuxiuejant.

No m'ho esperava, i se'm posa la pell de gallina quan em fa el petó al coll, no puc evitar somriure, tot i que quan se m'apropa als llavis se m'aparta altre cop cap a l'orella, abans que li pugui tocar amb els meus.

-Hmm... em serveix de moment...

Em trec la samarreta, creuant els braços i agafant-la per la cintura,vigilant que no quedi res on ho hauria d'estar.

-Ara estem empatats, no s'hi valen més excuses... -li dic, amb un somriure trapella.

Agafo les cartes, i les reparteixo un altre cop. Dues a cada un i cinc al mig.

De moment, algo era algo...sempre podia nose...passar algo que no ens deixara acabar la partida.

- Excuses? No se de que em parles.

Agafe les meues cartes, bé, va bé, no em fotis ara, no ho fases. Em mire les cartes del mig i alçe la primera.

- Sis de cors...

Bo, no estava mal.

-Ara ets slytherin, recorda-ho, i se com funcionen les vostres ments.

Agafo la segona cara i la miro, 8 de trèvols.

Em miro les cartes i de moment res, res de res.

- Si jo soc un slytherin, tu ets Hufflepuff, i ets massa bona persona per fer aquestes coses.- dic.- Per tant t'hauries de retirar.

Jo si que em retiraria si poguera, però no és de bon cavaller. Alçe la següent carta, bé, eixa no em servia per res.

- 9 de piques.

Perfecte, un nou!

Aixeco la següent carta, rei de cors.

-Ser bona persona no treu no poder passar-ho bé.

- Això és just el que li vaig contestar un cop al meu pare.- dic somrient.

Alçe la última carta, i no puc evitar pensar que ara tinc algo de sort.

- 9 de Cors.

Se me queda mirant, però jo faig que estic molt interessat en la paret de darrere seua.

Un altre nou... fantàstic.

-Trio de nous.-Dic, ensenyant el meu nou i el dos, que no em servia per a res.

Espero que m'ensenyi les seves cartes, a veure si ha guanyat o si ha perdut... crec que tinc una solució perquè estigui més per mi, tan si guanya com si no.

Pose les meues cartes al mig.

- Un altre nou i un vuit.- me la quede mirant.- Trio de nou i parella.

La mire somrient.

- Bueno diria que he guanyat.

Ara...ara era quan podia marxar-me? I fer que tot havia sigut una conversa molt normal i tranquil·la? Estire els braços fent estiraments, si devia ser ara.

Veig que fa moviments amb els braços, com si volgués marxar. Els hi atrapo al vol, i situo les mans sobre els meus pits, per fora els sostenidors, així que només en nota la forma i l'escalfor, i res més.

-T'havia de pagar d'alguna manera... senyor guanyador -dic, mirant-lo fixament, aguantant encara les seves mans al meu cos.

M'hi acosto lentament, sense deixar-li apartar les mans, i li faig un petó a la clavícula, i un altre al coll, sota l'orella.

-Continuem jugant? -dic, amb veu seductora, xiuxiuejant.

Em quede parat quant posa les mans sobre els seus pits, però abans de pensar en fer algo , un esclafred em recorre l'espinada quant em besa al coll i baix l'orella, i sense poder evitar-ho creue la curta distància que hi ha entre tots dos, i la bese, primer curt i després fent-lo durar més, quant aleshores em done compte del que estic fent.
M'aparte d'ella, em passe una mà pels cabells

- No se...no se si és bona idea que continuem jugant.- dic.

I no crec que el que haja fet siga bona idea, però no me pogut estar.

Em fa un petó, i ho aprofito per acostar-m'hi més i assentar-me sobre les seves cuixes, amb les meves cames sobre les seves.

-Shht...-faig, posant-li un dit als llavis, mentre torno a fer-li alguns petons al coll.-No farem res que no vulguis fer.

No arribaria fins al final, això ho tenia bastant clar. Però jugar no fa cap mal a ningú, no? A més, veure'l contrariat, dubtant què fer era divertit.

-Deixa't portar, oblida't de tot...-continuo dient, resseguint-li la clavícula amb els dits.

Per un moment em deixe anar, que vols que faça el coll és el meu punt dèbil, però he de mantindrem clar, no, Lucas, has de mantindre't despert.
Intente parlar però no em surten les paraules, trague dos cops i ho intente de nou.

- Flynn...no se si és bona idea.- dic mirant-la als ulls, però se m'escapa un somriure.

Tindre-la sentada damunt meua no ajuda molt que vols que et diga, he d'aguantar-me les ganes de besar-la i a més tinguent-la tan prop...i...

- No se si...

Paro uns segons i el miro fixament als ulls, fent un somriure tendre. (Creieu que no podia? Estàveu equivocats!)

-M'encanta aquest somriure que acabes de fer.-dic, sent sincera, intentant guanyar-me'l.- Deixem-ho en que no farem res.- li acaricio el coll, baixant per l'esquena, i quan no m'és còmode torno a pujar.- només passar una estona junts-poso una mà al seu abdomen i, mentre li acaricio la pell li faig un petó al costat del llavi, sense tocar-li.- i quan estiguem cansats o avorrits cadascú a casa seva...

Me'l torno a mirar als ulls, i em tiro endavant per fer-li un petó, aquell cop sí, als llavis, desitjant que no es tiri enrere.

No, eixa cara em pot, no em poses eixa cara, no em poses eixa...argh, com vols que em negue a eixa cara? Joder.
I quant em besa no em puc estar més i se'l torne.

- Sense compromisos. Però no arribarem més lluny.- no se si m'ha escoltat però no la pense deixar anar més lluny

M'aprope més a ella i la bese al coll, pujant poc a poc, parant-me als seus llavis.

- I jo que pensava que aquesta vesprada anava ser un complet avorriment...

I al final ha aconseguit el que volia, no si ja diuen que els homens som massa dèbils en aquest tema.

-Sense compromisos, i sense arribar més lluny.-dic amb un somriure, posant les mans a les seves espatlles i tirant-lo enrere perquè quedi estirat.

Em quedo assentada sobre seu, i li dibuixo amb els dits formes al tors, amb un somriure entremaliat.

-Saps que estàs increïblement bo? -dic, mentre m'acosto a ell a fer-li petons al coll.

Em quede estirat amb ella damunt, li faig caricies pel pit.

- Clar, clar.- dic somrient.- No fa falta que em mentisques. Aci la única que és guapa ets tu.

Li agafe de la mà i li començe a donar besos al braç pujant poc a poc.

- Espere que hages tancat bé la porta.

Bo que volia que li fera, no podia anar-me'n i tampoc crec que volguera.

-En teoria ho estava... però tu has pogut entrar. Quina mala sort, m'has espatllat la tarda..-dic, somrient. Però prefereixo curar-me en salut.

M'aixeco un moment i vaig a buscar la vareta, i amb un moviment tanco la porta. Aprofito que estic dreta i em descordo la faldilla, deixant-la caure als meus peus.

-Tranquil, no em diguis que quan estàs sol no estàs més còmode amb roba interior?-dic, al veure-li la cara. No s'enfia de mi, i fa bé. Però amb això pot estar tranquil, no vull fer res.

Em torno a assentar sobre seu, i li massejo el costat de la panxa, pujant cap als pectorals, i allargant cap als braços.

Em quede mirant-la quant s'alça i va cap la porta i aleshores es lleva la faldilla, no puc evitar mirar-la de dalt a baix quant s'apropa cap a mi, oh, ho fa a proposit.

- Doncs no solc anar per casa amb roba interior.- li dic.

Més que res perquè vivint on vivia no era adequat i perquè bé, no m'agradava.
Que era millor que es tombara ella o que em tombara jo? Si em tombava jo, tenia els pantalons més prop, aixi sols s'entretenia amb el que feia ara, no baixava tot bé, si baixava...

- I tu ets d'Anglaterra?

Tema de conversa, no? Pot ser aixi em puc concentrar més, intentar-ho, intentar-ho.

No vaig poder evitar pensar el que s'arribaven a perdre.

-T'hi hauries d'acostumar, sempre i quan no hi hagi ningú per casa, o algú que no vulguis que et vegi, és el millor que es pot fer.

I no puc evitar posar-me a riure quan em demana si sóc d'Anglaterra.

-No, sóc irlandesa... però aviso, no sempre vaig beguda...prefereixo altres pecats capitals.

Li pico l'ullet i li ressegueixo la clavícula amb la mà dreta, baixant cap al coll i tornant a pujar.