Feliç 2035!!! [La gent del futur!!!]

- Aixi m'agrada.- li dic somrient.- Moltissim, moltissim.

Oh, el Poni...hmmm...

- I si li pose el teu nom?- li dic rient.- Shi....li puc posar Julie...o...Tahra, eh, li puc...puc...posar Tah...Tahra...shi...

Em tombe en terra i rodole, aaaaah.

- Croquetaaaaa!

- Clar que m'estimeu.- Contesto rient, mentre els hi torno l'abraçada a les dues alhora.- És impossible no fer-ho.

Esquivo a la Rose que es posa a fer la croqueta i m'apropo a la barra per amagar totes les begudes que l'Oliver m'ha dit que portaven alcohol al mateix lloc que on han anat a parar els sucs de pinya. Millor que no les tornin a veure...

-Posa-li Julie!- Exclamo, encara desde la barra.- Així no seré l'únic en tenir un nom de poni! ^^

- Julie...li posa...posare Julie, shi. I serà un poni blau, eh! Bla...blau.

Veig el Dan anar cap a la barra i m'alçe i vaig cap al seu costat.

- I que fas? I....sucs de pinya...-em mire el Dan i somric.- Has s...sigut tu...tu ens has amagat els sucs de pinya...tuu...tu has amagat els sucs...per...per què....- estruje el Dan, ara tinc son...no vuic dormir.-hmm...estas blanet com el poni...el poni Danny, te dit que tinc un poni que es diu com tu?

Tanque els ulls....hmmm...

- I fas bona oloreta igual que el poni Danny, Juls, Juls, has d'olorar el Dan, fa molt bona oloreta.

Somric a la Rose i li pico l'ullet.- Els sucs de pinya són la beguda del diable. Bé, i també dels Jyglipuffs. Diguem que els hi tinc una mica de mania.- Una mica? Només una mica? Només es pot beure allò a la Sala Comuna de Hufflepuff, és horrible.

I llavors, una Rose mig adormida m'abraça. I em diu que estic tovet. Tovet, jo? Eh, que aquests abdominals no es fan en un dia! Que aquí darrere hi ha molt de Quidditch, i moltes flexions.

No. Estic. Tovet. Lo de la bona olor la veritat és que m'ho prenc millor. És algo molt més educat de dir que estás tovet, la veritat. Al final, no puc evitar un somriure.

- Te m'estàs dormint, Rose.- Dic, mentre la separo de mi.- Va, vés a dormir una estona. Quan et despertis, ho sento, però et farà un mal de cap impressionant.

Abraço la Rose jo ara i ajupo el meu cap a l'espatlla dreta seva.

-Em fa mal a mi ja el cap ara....

Tanco els ulls. Aix, quina son...

-Jo tinc shon... Molta shon...

- El cap? A mi no em fa mal el cap...però el Dan es blanet, és comode...ets comode.- recolçe el cap en el pit del Dan i la Juls en el meu muscle.- Juls...Juls...dormi....dormi....tots....dormir tots junts?

Hhm....

- Que festaaaaaaaaaaaaa més guaaaaaaaaaaay! Tinc son però vuic ballaaaaaar! hahahaha, que rar...- ric i tinc son, però vuic ballar...- hahahahaha

De sobte, em trobo entre un entrepà de persones. Què està passant aquí?

La Julie, abraçada a la Rose, es queixa de que te son i la Rose, encara enganxada a mi, em torna a dir que sóc tovet i no es posa d'acord en si s'adorm o vol festa.

-Vale, el més important: No estic tovet. És més, estic quadrat. Quadradíssim, realment.- Vale, potser estava exagerant una mica. Però només una mica.

-Mira, què tal si fem una cosa...- Vaig començar a dir.- Primer, deixem estar aquest abaraç col·lectiu tan maco i acompanyem a la Julie al sofà, d'acord? I desprès si tu vols dormir també pots, Rose, o, no sé, el que vulguis.

M'allunyo de els dues noies, que encara segueixen en aquella mena d'abraç teletubbie, i agafo la Julie per les espatlles, portant-la cap al sofà que hi ha en un racó.

Quasi m'adormo damunt de la Rose, quan ella m'agafa i em duu cap al sofà. Bé la Rose no, el Daniel. Bha, què més dona qui em porta al sofà, el cas es que em porta al sofà.

-Necessito... Necessito... Necesshito dormir...

Vaig cap al sofà i m'estiro. Aix! Esta tovet!!

-Ets un bon company, Dan...

- Estas quadrat, estas quadraaaaaat!- faig com si li donarà un mini cop de puny al pit.- Uooooh! Que mal me fet, crec que deuria de posar-me gel!- i comence a riure.

Em mire la Juls i faig apareixer una manta, per tapar-la.

- Aixi, aixi millor.

Estire els braços.

- Ja no tinc son, vuic ballar!- done botets cap a la barra.- Sucs? On estaven els sucs?

-Eh!- Em queixo.- Estàs insinuant que no tinc abdominals? Que sí, eh? Pregunta-li a l'Oliver, ja veuràs. I perquè no parlo dels meus braços perquè fliparieu.

Em miro la Julie, que sembla que en qualsevol moment s'adormirà. Em diu que sóc un bon company... I tant que ho sóc, amb la que m'han muntat aquí en cinc minuts.- Apa, bona nit, Julie.

M'apropo a la barra, on està la Rose encara hiperactiva. Sembla que aquesta no dormirà. -Secret.- Contesto amb un somriure, ajupint-me per obrir l'armari on havia amagat els sucs de pinya.

- Un suc de pinya!- Exclamo, fent-lo relliscar per la barra.- Què, quedo bé com a cambrer?

- Que si, que en tens moltissims, no has vist com se m'ha posat la mà?- li dic somrient.- Uooh, els teus braços, que musculs, que calitat!

Agafe el suc, aparte unes botelles i em sente, amb les cames penjant.

- Oh, clar, els vestit blanc et quedaria genial, i amb lo ciclat que estas...-comence a riure i bec un glop de suc.- L'Ols tarda molt en tornar...no es va lliurar quan vinga.- li dic. Bé, pot ser jo tampoc, però seria divertit.

Ara no tinc son, però tinc fam, però no son, agafe un dels sandvitxs.

- Eh, no havia vist que hi havia san...san...sandvitxs! Que...que....que guaay!

Em queixo amb un tsk quan la Rose es riu dels meus músculs. Si sapigués... Que tinc braços de batedor, collons.

-I una pajarita!- Afegeixo- En necessitaria una. Crec que fins i tot m'afavoriria.-Comento, amb un somriure. Aprofito i agafo un tamboret que hi ha per allà i m'hi assec, mirant com la Ros es menja el sandwich que ha trobat.

-Sí que triga, el teu germà, sí...- Dic, distret.- Què, on creus que ha anat?

- Que no m'estic r...que ho faig amb carinyooo!- menge, tinc fam, molta fam.- Uooh, una pajarita.-me'l mire, imaginant- Estaries molt guapo, si. Una pajarita rosa...és broma, és broma, un pajarita negra.- li dic rient.- Ben guapo.

Moc les cames.

- Doncs...a veure...jardi, jo haguera anat al jardi, aixi que com que ens pareixem en algo, supose que haurà anat al jardi, si.

Em mire la Juls, que monaaa, com dooooooorm, però...però...pareix bona persona i tot aixi dormint, que angelet *o* Si no fos perquè està tan mona em tiraria damunt seu a esclafar-la.

- Has vist? La Juls pareix que no haja trencat mai un plat quant dorm.

La Rose em contesta que probablement estigui al jardí. No em referia ben bé a això si no més aviat a què estava fent. És a dir, ell i la Kay havien marxat solets, de nit, els dos junts... Allò significava alguna cosa. Però bé, m'imagino que la Rose ja es donaria compte.

Giro el cap per mirar-me a la Julie.- Sí que sembla una nena bona, sí. I pensar que és la responsable de la majoria de les canes del professor Bohr... Bé, i tu també, és clar.

- Però la major part la Juls, eh, que jo soc el cap.- li dic somrient.

Em mire l'hora doncs encara és prompte...o tard, com vuigues mirar-ho.

- Dan, pots marxar si vols, no fa falta que em cuides, promet que no la montare.- li dic somrient.- Segur que hi han moltes ties o tios com el Luke esperant-te amb els braços oberts.- li dic rient.

M'acabe el sandvitx i bec un poc de suc, guay. Però per què estic tan hiperactiva? Val, que havia begut un poc, però no molt eh. Però ara estava hiperactiva, aix, i ja no tenia son, o si...no, crec que no. Sense dubte el meu cabell deuria ser d'un color verd, segur.

- Es que no em vols aquí? - Contesto, rient.- Nah, crec que esperaré a que torni l'Oliver. Si triga molt si que m'aniré a l'habitació, per això.

- Ah, no. Res de liar-me amb gent del passat. Ho vaig pensar i no, no, prohibit. Imagina't que te'ls trobes desprès amb quaranta anys. I estan calvos i tenen arrugues. O pitjor, vas amb els seus fills a classe. Com els podries mirar a la cara sabent que t'has liat amb els seus pares?

Somric, mentre agafo un entrepà per mi. Al final m'ha agafat gana.

- Com no et vaig a voler aci? Ho deia per si estaves cansant, em puc quedar vigilant la Juls i si això ja la carregare a l'habitació- li dic somrient.-Com en Back to the Future, te imagines que ets el pare d'algú del futur? Uau, això seria molt estrany.

M'estire un poc, vale, ara si, ara em fa mal el cap...ara entenc el que deia la mare o ho deia el pare? Bé, és igual.

- Hm...hi ha que dir que tampoc he begut tant, eh. Deuries de veure les festes que es monten els de sise de la meua residència, que em vegada de festes això pareix...nah, no he dit res.- veig unes aspirines damunt la taula...deu haver sigut la sala, gràcies, agafe dos i me les prenc.- Al final l'Alice no ha vingut, demà anire a parlar amb ella.

Aparte algunes coses i em tombe damunt la barra.

- Continue sense entendre que fa tanta gent del futur aci, en principi, sols anavem a ser nosaltres tres, bé, sols anava a ser la Juls, però no pensava deixar-la sola, per molt que insistira.- pot ser amb tan sols nosaltres, haguerem pogut pasar desapercebudes o pot ser...- Tot i que m'agrada tindre-vos aci.- mire la sala i somric, havia sigut una bona nit.- De veritat.

- Sí, m'han explicat això de les festes. - Em callo que algún cop n'he estat a alguna perquè el Luke m'ha invitat. Tampoc fa falta exñlicar-ho per allí, perquè més que festes semblen altres coses.

- A veure... Doncs l'Oliver va venir perquè queasi li agafa un atac de nervis quan va descobri que havieu marxat. I ja el coneixes, ell havia de ser el que us fes tornar. I, bé, m'ho va explicar i em vaig apuntar. Em va semblar divertit.

- I els bessons Williams... Ja saps com són. I més la Claire! Van veure que no hi erem i es van apuntar. Però així és més divertit, no em diràs que no... ^^

- T'han explicat...- li dic somrient.

Em mire la Juls, que dorm tranquil·lament, està bé vore-la aixi, dormir sense preocupacions, la seua faccions són molt més tranquil·les. M'alçe de la barra i m'aprope al sofa, li aparte el cabell i li done un bes en el front, me sente al tros de sofà lliure, i em gire cap al Dan que està al meu costat, allargue el braç per agafar el suc.

- L'Ols...algun cop deuria deixar-me fer alguna cosa sense estar tot el cop damunt meua. M'alegre de que estiga aci, no li ho digues eh.- li dic somrient.- Però no feia falta que vinguera, tot i que amb el que tarda, ara puc fer-li la mà dient que no va vindre sol per mi.- dic rient.- Els Williams, són Williams, no fa falta dir res més, però tot i aixi estan molt al seu món.- els senyale, però no els veig.- Segueixen per aci? Bé, si. Però m'agrada estar aci, les coses no van tan malament.- no era bona idea dir això, sempre que deia això les coses sempre empitjoraven.

Veig com s'apropa a la Julie i li fa un petó un front. Somric al veure-ho. Sempre han sigut molt bones amigues i no podrien viure l'una sense l'altre, i el mateix els hi passa amb l'Alice.

En certa manera em recorden a mi i l'Oliver. Bé, amb diferències, clar. L'Oliver i jo ens vam conèixer a Hogwarts i elles es coneixen desde sempre i no crec que mantinguin converses de dues hores sobre els culs de totes les noies de Hogwarts... No, realment no ho crec.

-D'acord, prometo que no li diré.- Contesto, rient. - Els Williams no tenen punt mig: O la lien o sembla que no estiguin. Però em fascina aquesta capacitat que tenen de només necessitar estar amb l'altre per passar-ho bé, de veritat.

- Eh, sí, les coses van bé! I de veritat que no tardarem en tornar ^^