Feliç primer aniversariii...! Ah, espera, que ja tenim fills? O.O

- Ed... No veig res...

"Erin, pordios, sigues una mica menys romàntica, crec que el senyor de la tercera fila no s'ha rigut prou de tu" e.e'

Puc notar la seva mirada riallera fins i tot per darrere de la bena que em tapa els ulls. Continuo caminant, guiada per la seva mà.

- Em callo... Ja m'avisaràs, doncs. - dic, rient.

Tot això té una explicació... avui és 25 de desembre. Fa un anyet just que estic amb l'Ed! I estaria molt feliç, si no fos perquè no em vol dir on em porta... ja fa una hora que volto pel castell amb els ulls tapats (tot i que estic segura que cinquanta minuts d'aquesta hora han sigut més per cachondeo que per una altra cosa), i m'estic sentint ridícula. I les riallades i els uuuuuhs dels amics que ens anàvem trobant en venir no ajuden, tampoc. u.u' a veure si acabem ja...

- Anda, impacient - sento la seva veu que em parla - ja t'ho pots treure...

I em desfà el nus de la bena.

- Esquirolet, la meua intenció era marejar-te pel castell perquè no sapigueres on te dut fins que obrigues els ulls, bé i vore les cares que posaves, que també era divertit.

Li lleve la bena.

- Sorpresa!- li dic somrient.

Li havia preparat un picnic a la part més bonica de tot el pont, si, vosaltres pensareu per què no al jardi? Esta tot cobert de neu i el pont tenia una part en concret, totalment verda, com un tros de prat dins del mateix pont, a tots dos ens havia agradat prou aquella part, i molts cops ens haviem estat alli tombats, aixi que havia decidit dur-la alli.

- Bah, ara pots dir que tens un nuvi molt cutre, però he dut els bombons que t'agraden, això és més romantic, no?- li pregunte rient.- Eh i he posat una manta, perquè no hages de sentar-te damunt la gespa i t'embrutes, si es que jo pense en tot. Feliç un any esquirolet.- li done un bes curt.

I llavors em treu la bena, i veig el que em té preparat.

- Cutre? M'encanta, Ed. De veritat - dic, mentre li faig una abraçada - Si no arribes a portar els bombons marxava, per això... - bromejo.

L'agafo de la mà, i el porto fins on hi han les estovalles i la cistelleta.

- Que maco... - dic, mentre m'assec, allisant-me el vestit d'hivern blau que porto - Bé, jo també t'he fet un regal. te'l dóno ara o després?

- Doncs menys mal que els he dut, i m'ho estava pensant, però al final has tingut sort.- li dic rient.

Me la mire somrient, però mira que és guapa, qui ho diria, un any ja...el temps passa ràpid. Un any al seu costat.

- Qui diria que m'aguantaries tant de temps, eh?- li dic.- Aixi que tu també tens alguna cosa? Et dic que no feia falta, però no faras cas, aixi que...doncs jo el voldria ara...-li dic posant careta de pena.- Me'l donaras araa?

Camino amb l'Aaron en direcció al pont, per poder anar al castell. Sembla que ens estarem per aquí una mica més temps de l'estrictament necessari... Guay

- Doncs ens haurem d'acostumar als nostres nous cognoms - li dic, contenta - Connelly... m'agrada.

- A mi m'agradaria veure als papes... em fa gràcia.

- Ja, a mi també! Passa que ens diuen que els hem d'evitar... Tu creus que si els espiem des de lluny se n'adonaran?

- Probablement no - fa ell, somrient - no se n'enteren quan els espiem a casa...

Somric, en veure com l'Aaron somriu. És tan tímid... vull que s'adapti bé a tot això que està passant. Per sort, tot sembla anar bé.

Seguim caminant, sumits en els nostres pensaments... o almenys jo hi vaig. I hi vaig tant, que sense voler, ensopego amb una pedra i caic rodolant per tota la baixada que fan els jardins. Ja semblo la mama... u.u'

Per fi, aconsegueixo aturar-me.

- Aaeei, estic bé! - li crido, en veure com corre cap a mi - No saps com ha molaat ^^

És aleshores quan caic en que estic sobre unes estovalles. Què...?

- Estàs bé, bonica?

"Aquesta veu em sona..."

No m'atreveixo a mirar cap amunt.

I aleshores la Claire cau... just davant dels pares.

"Mooooolt bé, plan B"

- Claire! Claire! Claire, estàs bé? - li pregunto, corrent cap a ella, tot i que m'ha dit que està bé - Claire Connelly, ja estàs començant a parar atenció al teu voltant...

Em miro als pares, reprimint un somriure. Sembla que els hem espatllat una cita... Peeero bé. Haig de fer veure que no els conec.

- Perdoneu... La meva germana s'ha caigut. Ens diem Claire i Aaron Connelly, molt de gust. Som de quart ^^

Aleshores veig com algú cau damunt nostre i em mire la nena i el nen que ve corrent, em mire el nen, i mire l'Erin...Després em mire la nena, em sona molt, però no se de que.

- Eh...encantats.- els dic somrient.- Ella és l'Erin River i jo soc l'Edgar Williams.

Ajude a la nena alçar-se, no pareix que tinga més de 13 anys.

- Estas bé?- li pregunte.- T'has fet mal a algun lloc?

- Sisissi estic bé pa... Vull dir Edgar - dic, rient per haver estat a punt de dir-li papa, i ho arreglo - Em recordes molt al meu pare, parlant així.

Somric. Els acabem d'espatllar la cita de mala manera. Puuuuues ja que estem, anem a molestar una mica més...

- I què estàveu fent, si ho podem saber? - dic, amb un somriure angelical - Fa una mica de fred per dinar a fora, no creieu...?