Vuic tornar a ser feliç ^^

Vaig arribar a Hogsmeade, finalment m’havia atrevit a eixir de Hogwarts sola i anar al poble del costat, al poble guay. Anava amb la motxilla, plena d’explosius guays, i menjar guay, i demes coses guays. La motxilla de Bam-Bam seguia al meu armari. Ah, i amb la camara penjada del coll. Anava donant petits botets.

Vaig creuar el poble, mirant el carrer, però estaven buits, millor, i vaig anar al parc, vaig arribar i deixant la motxilla en terra vaig agafar el primer engronxador que vaig veure i em vaig pujar.

- hahahahahahahhahahah! Estic volaaaaaaaaaaaaaaaaant!- vaig dir mentres em gronxava.

Cada cop més alt, i em vaig posar a pensar, Bam-Bam despertaria, i tant que ho faria, però tot el món estava preocupat, però jo no podia, no volia...perquè sabia que despertaria, però no era jo, a mi m’agradava ser jo, i riure, i botar... i no m’agradava estar seria i trista, no molava.
No sabia quant de temps em quedaria al SummerCamp guay guay, perquè la mare havia dit que vindria a per mi a ja Juliol, a casa, a Grècia. Però no tornaria a l’academia avorrida, oh no, aniria a Hogwarts, i m’escaparia si fera falta ^^

- hahahhaa

No tornaria a estar trista, jo volia riure i ser feliç, i segur que Bam-Bam no li agradaria que estiguerem tots com estavem, intentaria tornar a ser jo. Volia tornar a riure, torna a botar, ser feliç de nou.

Passejava per Hogsmeade feliç de poder sortir del castell. per a mi, fins i tot una escola tan gran era claustrofòbica després de tant de temps. Però entenia perquè ho feien... per desgràcia.

Va ser llavors quan vaig veure la Cassandra, gronxant-se al parc. Vaig somriure... Feia temps que no la veia tan feliç.

- Hola, Cassie - Vaig fer somrient, deixant la bossa i ajudant-la a gronxar-se, amb força - Veig que t'ho estàs passant molt bé. Em puc gronxar amb tu?

Llavors el vaig veure i em va gronxar.

- Oooh, Nicoluuuuuuu!- vaig botar del gronxador i vaig estrujar-lo, feia molt que no el veia, i el necesitava, pero em sabia mal demanar-li-ho.- Clar que pots! Que fas demanant-me coses?- li dic rient i donant-li un copet al muscle. L'estruje de nou.- Que no saps que no has de demanar res?- li dic.- Que jo et demane permis algun cop?- com quant entrava a la seua habitacio alguna nit botant de finestra a finestra, era el que tenia viure un al costat de l'altre, o quant li agafava algun conte.- On estaves? No te vist, fa temps que no et veig. Com vas?

Em sente de nou al gronxador i li senyale el del costat.

- Ja ho sé... - Li dic, amb sinceritat - Però és que jo sóc molt educat. Sempre haig de demanar-ho tot. - Vaig riure - Doncs no he estat fent massa coses. Ara que ha començat l'estiu, relaxar-me una mica i no pensar en els estudis, que ja em tenien molt fart - Vaig dir, somrient - I tu, com has estat?

Em pujo a un gronxador, i em dono impuls, tot i que sense gaire força, per poder parlar millor amb ella.

- Oh i jo que pensava que t'havies cansat de mi i ja no volies aguantar-me més anys. Ja ho se que ets un educat.- li dic somrient.- Jo també soc molt educada, saps?- li dic posant cara de nena bona.-Oh..doncs....-em gronxe- Al principi preocupada per Bam-Bam, pero se que despertara, perque em va prometre que no em deixaria, aixi que despertara, ja voreu, pero no puc parar de donar-li voltes, i finalment me promes a mi mateixa que sere feliç de nou, perque segur que a ella no li agadaria vorem aixi ni a mi ni a ningu, no li agradaria que esituguerem tan puff, i me promet que tornare a ser feliç, vuic tornar a somriure sense preocupar-me per si deuria o no.- em senyale el cap.- Em posa nerviosa, no es calla. Aixi que tornare a ser jo. Tot i que no se si a tots els fara gacia.- li dic rient.- La mare esta molt pesada.

Em continue gronxant i em gire per mirar-lo, somrient, m'encanta estar amb ell. Nose perque pero amb ell sempre somric.

- És clar que no m'he cansat de tu. Com podria? - li pregunto, rient.

I aleshores menciona la Bam-Bam. Però somric àmpliament en sentir el que em diu.

- És clar que es despertarà - dic, baixant del gronxador i abraçant-la - aviat estarà aquí amb tots nosaltres. I s'alegrarà molt de veure que tu estàs tan feliç com sempre.

Somric. Estimant-la com l'estimo, un somriure seu val més que totes les meravelles que l'univers em pogt proporcionar. M'havia fet molt mal, veure-la trista... Per això ara estic tan feliç. perquè ella ho és.

- Tu tambe ho penses, gracies, saia que no podia ser l'unica, que no tots podien ser tan poc optimistes.

L'abraçe somrient, com que el gronxador es gran em sente de costat, amb la cadena a la meua esquena, deixant-li un lloc davant meua.

- Oh, per cert, la meua mare, em vindra a replegar en unes setmanes, i tinc un problema pero tambe tinc una solucio, el problema, no se si em deixaran tornar a Hogwarts l'any que ve, pero ja he pensat una solucio.- li dic rient.

M'assec amb ella, gronxant-nos els dos.

- T'escaparàs, oi...? - vaig dir, somrient. - Els meus pares m'han dit que puc fer el que vulgui precisament perquè saben que si vaig amb ells m'escaparé. Puc intentar que parlin amb els teus pares, si vols... - Li dic, mentre ens gronxem.

Ens gronxem de costat. Me'l mire somrient, li desfaig el cabell, com ell fa amb mi, i ric, perquè se que no li agrada, però ell també ho fa aixi que.

- M'escapare si, com aquell cop...Podem intentar-ho, com el teu i el meu són tan amics, pot ser el teu pot influenciar al meu, però jo crec que és més cosa de la mare, ja saps com és. I si no, doncs quan em duguen a la merda d'Academia...no se com al teu germà i a la meua germana els agrada anar ahi, doncs quan em duguen puc escapar-me, nose com, pot ser amb el Run-Run, o comprar un billet d'avio, tinc diners muggles estalviats. Però jo vuic tornar a Hogwarts, mola tant. Alli, les avorrides aquelles, i no tinc ni la Wen, ni la Rue, ni l'Eddie, però sobretot no estas tu, no mola.

Me'l mire i veig que te una pose genial per una foto, abans que ho puga impedir, li faig una foto.

- Estas adorable, havia de fer-ho. Tot i que crec que ets la persona de la que tinc més fotos, que guay ^^