Cartes amb noticies estranyes...

- No anem a tornar eixir, acabes d'eixir fa com mitja hora.- li dic al Buck quan isc de la dutxa. Agafe la pilota que em dona i se la llançe, ix corrent per la porta.

Haviem eixit a correr, quan més corriem tots dos més es cansava i si es cansava després em podia deixar en pau, almenys una estona.
Quan acabe de vestir-me, però veig com el Buck entra corrent perseguint a...això és el Pinya?

- Buck...Buck solta el Pinya, vinga.- l'havia agafat amb les potes mentres treia la llengua.- No, no és teu.

Quan ja l'ha soltat veig que duu una carta, l'agafe i em sente al llit. Te dos sobres, un posa: Aquest després Val, això vol dir que primer l'altre.

Bam-Baaaam

Saps que em descobert la Wen i jo? Et recordes de la xica aquella que vares coneixer al pub? La tal Julie? Doncs la Wen i jo em descobert que passa una cosa estranya amb tots aquells que han vingut fa poc, tenen cognoms iguals a gent de Hogwarts, gent com tu la Julie és diu Poynter no Jackson! Ho va descobrir la Wen gràcies al mapa, aleshores varem dir, anem a veure qui són i descobrirem que...no tenen bagul! Bé que la Claire (Williams, és diu Williams) no en tenia. Aixi que després de veure que no tenia bagul, decidirem anar a l'habitació de la tal Julie i Rose, totes dues també de Gryffindor i em descobert que tampoc tenien cap bagul, i aleshores em descobert una carta baix del coixi de la Julie, T'adjunte la carta perquè la llisques per tu mateixa, perquè és tot molt estrany i les coses no quadren, Wen i jo no sabem que fer, perquè per què te el cognom del Poynter? O per què hi ha dos que es diuen Williams o un Fox o un Forester o una Wood com el novio de la Lils? Nosaltres no direm res a ningú, per ara, esperem la teua resposta.
Cassie i Wen ^^

Em torne a llegir la carta, com...com? Que...Poynter...Williams...Fox...no te sentit, no pot ser real...a veure la carta que m'adjunten.

Estimada Julie, se que si llegeixes açò és perquè jo ja no estic al teu costat, i que tu ja ets suficientment adulta per llegir-la, això o que l'has trobada abans de temps, bé, siga com siga, aquesta carta és tota teua, tant si m'estimes, com si m'odies, és teua.
Se que em passat poc de temps juntes, se que pot ser no he sigut la millor mare que hi ha, però des del moment que vaig saber que anava a tindre una filla, el meu món es va il·luminar i vaig ser molt, molt feliç.

I vingueres tu, tan petita, tan preciosa que tenia por que al agafar-te et poguera fer mal, preocupada per si hauries...bé, però el metge ens va dir que era una nena sana i forta, i no ens mentia. Al agafar-te en braços obrigueres els ulls, i m'agafares un dit, i aleshores vaig saber que t'estimaria per sempre, i que mentres visquera no deixaria que res mal et passara, que res borrara el teu somriure del teu rostre.

I el temps passava i jo em preguntava com podia estimar-te tant. Sempre però, amb la por de fer alguna cosa que et causara algun mal o que et fera plorar, el teu pare insistia en que era una bona mare...pot ser, cap al final, hi havia moments en que podia pareixer que estava enfadada, o furiosa, però mai amb tu petita, mai em podria enfadar amb tu.

Ets la cosa més meravellosa que existeix al món Julie, segueix sempre com ets, no canvies, sempre amb el teu somriure que fa que el dia s'ilumine, amb el teu riure contagiós.

I al teu pare, estima'l sempre, perquè passe el que passe ell estarà sempre per tu com no puc estar-ho jo, ell també t'estima molt petita, no t'enfades amb ell, perquè faça el que faça ho farà pel teu bé, cuideu-vos mutuament, sigueu feliços tots dos.
Sempre que em necesites pots mirar les estreles, perquè diuen que les persones que estimes estan protegin-te des d'alli.

T'estimara sempre, la teua mare, S.W.K.

I em cau una llagrima, perquè, bé és trista....però em deixa parada, es a dir...és la meua lletra, és la meua forma d'escriure, S.W.K és com firme jo de vegades, Samanta Williams Konstantaras....és....soc jo. Es a dir, Julie...la del bar em va dir que la seua mare havia mort, jo...bé, si, moriré, però era jo aquella? Duraria tant com per tindre una filla? Tenia una filla? Que?

Aleshores recorde que hi havia una altra carta:

Sam!

Disculpa aquesta segona carta, es que no volia que la Cass ho sabés. Està molt preocupada.

El cas es que he vist una cosa més a part de la carta. Surts tu, més gran, però ets tu, i estàs abraçant a una nena que deu tenir un any o menys, pentinada amb una cueta. Rossa, d'ulls blaus. Suposo que es la Julie...

Creia que ho hauries de saber. Esperem que ens diguis que hem de fer, si us plau.

Petons,

W.G Moore.

I mire la fotografia, cau damunt el llit, no puc deixar de mirar-la...és....soc...soc jo....més major, amb uns anys més, amb una nena rossa en braços, nena rossa d'ulls blaus, i isc somrient...
La Julie tenia una mare, que li havia ensenyat a cantar, es coneixia les cançons que jo em sabia, perquè...se les havia ensenyat jo? La guitarra que tenia era de la seua mare...m'havia quedat parada al veure l'aparença, però no havia fet cas- Espera...com...sols hi havia una manera de que ella estiguera aci...que vinguera del futur! I si estava aci, per què era? Per saber com era la seua mare ja que va tindre poc temps per esbrinar-ho? Per saber més de mi? Com havia vingut? Eren tots del futur? Dos Williams? Wood? Filla de la Lils i l'Erion?
Ara si més no, no puc escriure a Cass i Wen, he de asimilar...asimilar que en un futur tindre una filla de nom Julie i que jo no estare per cuidar-la, perquè haure mort, deixant el Thomas...havia de ser amb el Thomas, es deia Poynter, deixant el Thomas i ella sols...Agafe la fotografia, no la pot veure ningú, aixi que la guarde al calaix baix d'un llibre, pose també la carta de la Wen i la Cass, però no la que han adjuntat, la tinc en la mà de nou, llegint-la, intentant entendre...per què?

Toco al timbre de la casa de la Sam i em quedo al portal. Venia a parlar amb ella nocom a companya de feina, si no com amiga. Amb l'arribada de la Georgia com que ens haviem distanciat, i aixo no m'agradava.

Portava amb mi els diaris que havia agafat sobre la Katie Bell i els que parlaven sobre l'accident d'avio dels meus pares. Ella em va dir un dia que m'ajudaria... Plovia, i jo tenia la capa possada. Vaig pensar en la nena que em vaig trobar al departament de misteris, amb allo del seu pare i que no figurava en cap lloc una desaparició d'una Laura Jones. Per tant, m'havia tornat a mentir... Però per què mentir tant a una auror? Arriba a ser algu altre amb més mala lket i va directa al despatx del director o a casa seva, sense accés a Hogwarts.

-Sam, soc la Lily! - dic, en veure que no obre.- està ploguent molt!! Obre!!

Estic tant concentrada als meus pensaments que no es fins que el Buck ix bordant que no em done compte que estan tocant al timbre.
Em guarde la carta a la butxaca i vaig a veure qui és.

- Oh, Lils, passa, ho sent estava a la dutxa i bé no ho he sentit. Buck.- dic agafant-lo del collar.- Deixa-la entrar anda.

Em faig a un costat perquè passe, els meus pares no estan a casa, han sortit per tant tenim la casa soles.
Vaig caminant encara pensant en la carta quan aleshores veig que he arribat a la cuina.

- eh...ah, llevat la jaqueta i deixa-la davant l'estufa, vols algo de menjar? Si tens fred no et preocupes ara pujarem a la meua habitació, tinc posada la calefacció.

El Buck segueix la Lils tota l'estona. Com pot ser que siga la meua filla? Però...venia del futur? Aixi seria la meua filla, és a dir, era la meua filla, sabia com era...aleshores note que la Lils m'esta parlant.

- Com? Ho sent no estava escoltant...

-A la dutxa? No passa res dona, has vist com plou? Tornem a tenir clima normal de Londres! Hola Buck!

La segueixo fins la cuina i aig cas al que diu de possar roba sobre l'estufa.

-He estat investigant sobre la meva familia, saps? Al departament de misteris hi ha una hemeroteca. Saps que va entrar una nena sense que ningú se n'adonés? Estan reforçant la vigi... Sam?

No m'escolta, va pensativa, preocupada. Preocupada? La Sam?

-Sam! - em mira.- com que...? Què et passa? Estàs estranya.

- Aha, ja feia temps que aci a Irlanda no plovia, em començava a preocupar.- dic somrient.- Si havia anat a correr amb Buck abans de que començara a ploure, a veure si aixi es cansava una estona.- em pregunta si em passa alguna cosa.- No, no, res important, repeteix el que deies

Mentres li trec algo de menjar.

- Ah, si, si l'hemeroteca, tinc pendent una visita. I que has trobat sobre ells?- aleshores em diu que ha entrat una nena, com que...? Això em posa alerta...espera...- Una nena? Una nena ha burlat tots els controls de seguretat? Com era?- seria la que és...serà la meua filla? Venien de futur...que volien a la conselleria? Per què...no entenc res...-Volia alguna cosa?

-Estava a la sala de les profecies quan la vaig trobar. Em va dir que volia saber coses del seu pare, i una historia molt estranya que no m'acavo de creure. Però vam agafar un diari i la foto de l'esquela del seu pare... Era com molt paregut a l'Erio, saps? I la nena... Era metamorfomaga, com jo. I s'assemblava en algunes coses a mi. Vaig cercar despres coses sobre la seva mare "desapareguda" Però ningu va possar la denuncia i sembla no existir.

Alço les espatlles.

-Tot ha estat una mica estrany.

Em quede escoltant el que em diu i ja se de qui parla, Rose Wood, ha de ser ella.

- És deia Rose? Em sona que la Cass em va dir que havia vist una tal Rose per Hogwarts que es pareixia a tu...

Rose Wood...molt pareguda a la Lils, però per què anar a la conselleria? Volia veure la Lils? La Lils...no,no la Lils, ella segur que estava viva, havia d'haver algun altre motiu, per què havia anat a la conselleria? Alguna cosa necesitava, algo que sols podia trobar alli, i se la coneixia, per això sabia com entrar sense que la pillaren, hauria entrat al futur algun cop per visitar sa mare...sa mare, em sona estrany.

- Coses del seu pare? Et va dir alguna cosa en concret?- agafe una safata amb algo de menjar i anem cap a la meua habitació- Pot ser...es a dir, no et coneixia, no sabia si ets de fiar o no i per això et conta una altra cosa.- vaig pujant les escales amb compte de no caure.- Buck lleva, que caure. Pot ser et va contar mitges veritat-mitges mentires.

Li conte que jo també vaig veure una nena que es pareixia a mi? Hm...no, pot ser no és bona idea, ho voldria investigar, i pot ser si s'entera de tot, no, per ara sols ho sabem la Wen, la Cass i jo, els diria que no divulgaren res, que feren com si no ho sapigueren, però pot ser els podia dir que m'ajudaren.

- Nose, és estrany si.- dic

-Em va dir que el seu pare li va deixar unes quantes coses, entre elles un reculatemps que havia trencat. Volia algu llibre per arreglar-lo. Com mentia tota l'estona, no la vaig deixar entrar. A aquella biblioteca hi ha el triple o el quadruple de llibres perillosos que hi han a la secció prohibida de Hogwarts...

Acarono el cap al Buck i deixo els diaris sobre la taula.

-Aquests son sobre la Katie Bell, aquests del seu germà, el meu avi. El van matar quan tenia 18 anys; pero pel que es veu havia deixat embarassada a una noia.

Un reculatemps...aixi que necesitaven un reculatemps...clar! Aixi havien viatjat al passat! Amb el reculatemps! Aleshores...aleshores....volia dir que si, que venien del futur! El reculatemps, pot ser...pot ser el que necesitaven era arreglar-ho, per què si no voldria anar a eixa biblioteca? No estaria també al futur? Per què en aquest temps? Però el reculatemps...sols va cap al passat, no cap al futur...o si. Val, havia d'anar jo també a la biblioteca eixa. A mi em deixarien passar, pobres d'ells que no em deixaren.

- Ben fet, tot i que bé, pot ser s'estimava eixe reculatemps.- el més segur és que siga el de la Lils.- i volia arreglar-ho, bé, no se, és rar, ja si la tornem a trobar em deixes a mi preguntar a veure que diu.

Deixe la safata damunt la taula, ara concentrat en el que et diga la Lils, oblidat dels nens del futur...espera hi havia dos Williams? Això volia dir...ara no!
Aparte el que hi ha damunt la cadira per deixar que la Lils es sente i agafe una altra cadira per mi.

- A veure...-dic mirant els diaris.- En aquesta parlen de l'ED, quant els varen descobrir la dona aquella. Ooh, va ser atacada!- dic senyalant un periòdic.

Faig qe si amb el cap.

-Al sisè any. Algú la va encantar per portar un objecte maleït al germà del dumby, el llavors actual director. Mai va recordar com ni qui li va donar aquell objecte.

Miro els altres diaris.

-Crec que ens va cercar. Va possar anuncis per saber si algu ens havia vist quan ens van fer fora de casa. Va morir fa dos anys.

Pobre dona...

-La meva avia va morir en donar a llum al meu pare. Sembla com si els Belk tinguessim una maledicció que ens obliga a creixer sense pares.

- Oh...-no sabia que ja havia mort, bé, no es podia fer res.- Deuria ser un dels de Voldemort, però intentar atentar contra el Dumbledore amb un collaret...deu ser el mateix any que...bé, que el Dumbledore va morir.

Havia dut galetes, dos xocolates calents, el meu amb molt de sucret, agafe una galeta.

- Doncs hi haura que trencar eixa maledicció, segur que es trenca.- es trencava, la Lils tenia una filla i seguia viva al futur, si, segur, pel que pareix jo finalment moria, era una cosa que sabia però tot i aixi...-I has trobat alguna cosa dels teus pares de quant estudiaven a Hogwarts?

-El meu pare prometia com encistellador.- Alço les espatlles.- No molt més. No va fer res important com per a sortir als diaris... La meva mare v exicar el misteri de perquè els avions volen sense màgia a la ckmunitat màgica.

Miro les fotos de la seva esquela.

-Li agradaven massa els avions.

- Vaja, el meu pare també juga a quidditch, era encistellador el cridaren per jugar a no se quin equip, però no li agrada i es va fer funcionari.- dic rient.- Doncs mira, pot ser s'havien vist algun cop a la sala comuna, perquè crec que no eren del mateix any.- li dic.

Els avions, a mi mai m'han agradat, si puc desaparetre molt millor, a més no em gaste diners desaparetrent amb els avions si.
Agafe una altra galeta i trencant un tros se la tire a Buck que s'ha tombat als nostres peus.

- Si que plou ara si. Tu no marxes fins que no pare, t'avise.

-Potser si que s'han vist. Seria graciós!

Agafo el diari on hi ha l'esquela del tal Peter Jones.

-Veus el que et deia de que s'assembla a l'Erion. D'aquest tio no he trobat ni el certificat de defunció. Es tot com... Molt estrany.

Em mire l'esquela del fals Peter Jones, vaja, doncs per haver-se inventant informació falsa mentres anava parlant amb la Lils no ho ha fet malament, tot i que no deuria haver-se basat en el seu pare per fer el seu fals pare. Deuria millorar un poc.

- Peter Jones...-vaig llegir l'esquela.- Australia. La dona es deia Laura Jones? A mi em sona haver llegit algo sobre una tal Laura Jones.- mentira, però no hi havia que fer sospitar la Lils.- Algo sobre que...un robatori?- ni idea, si encertava bé, si no, res.

Ningú havia d'esbrinar qui eren, seria pitjor. Per què em preocupava per ells? No ho se...però...

-Es possible, pel que em va dir no era una dona molt legal.

Miro per la finestra i despres la miro a ella.

-I bé, tu com estàs? Fa temps que no parlem bé. Què has estat fent?

- Tindre una mare delicuent...pobre nena.

Agafe la pilota de Buck.

- Oh, doncs no molt, entrenant, cuidant de la bola peluda aquesta...i bé, parlant amb els tiets, la tieta passa molt de la Cass, continua enfadada, ni tan sols li contesta les cartes, li he dit als pares que aquest any es pot quedar a passar l'estiu a ma casa.- omitisc la investigació per robar les cambres de gringotts- I llegint el diari de l'avi de nou.

Agafe el xocolate i em calente les mans.

- Hauries de vindre algun dia amb mi a correr pel bosc amb el Buck, et promet que estare al teu ritme.- li dic somrient.

-Què antipatics els pares de la Cass.

Agafo una granota de xocolata i em vaig a assdure al sofà.

-Eh, que jo també vaig a correr a Hyde parc... Així que molt molt enrere no em pots deixar, encara que tinguis els poders aquests llobuns.

La veig una mica preocupqda, amb el cap a una altra banda, pero millor no dic res. Si volgues dir-m'ho ja m'ho hauria dit.

-Però anem quan no plogui, eh?

- Sobretot la mare, bé li ve per temporades, s'estima la Cass, però li posa molt nerviosa, la preferida és l'Ariadna, i el seu pare, és qui més la defen, però de vegades fa el que ella li diu, però bé, no passa res, ací ja te la seua habitació perquè vinga sempre que vuiga.

Com la cadira és de rodes em deslliçe fins el sofà.

- Aixi que molt enrere no et puc deixar eh.- dic calfant-me les mans amb tassa.- Molt bé, molt bé, ja veurem qui corre més.- li dic rient.- Val, millor aixi no et refredaras.- a mi no me importava anar ploguent, ja havia anat a correr altres cops, però no volia que la Lils es refredara.- I has esbrinat alguna cosa més? Crec que deuria anar jo també a eixa hemeròteca, pot ser diuen alguna cosa interessant sobre els Williams, sobretot de l'època en que no queiem bé.

Agafe la pilota de terra i se l'ensenye a Buck, quant ja l'he marejat la tire i ix corrent per ella, deu haver caigut al pis de baix perquè escolte com baixa les escales.

-Poc, més. Mai van descubrir perquè l'avió on viatjaven els meus pares va deixar de funcionar. Ni la policia muggle ni els aurors de la conselleria. L'avió va caure a frança, prop de Tolousse. Van morir més de cincuanta persones, contant-los a ells també i al pilot i al copilot. Tot molt estrany.

Miro el cel.

-I per l'esquela, semblaven caure bé a tothom.

- Pot ser va fallar alguna cosa, pot ser algo del motor...

El Buck torna amb la pilota, l'agafe i se la torne a llançar. Doncs si queien bé a tots per què ningú no les va ajudar? Ningú es va recordar que tenien filles? No es varen preocupar per elles? Els amics, els companys de treball...

- Eren bona gent, segur.- de vegades em sent malament, jo tinc pares, una bona casa i si més no, he viscut bé, i la Lils...però bé, ma mare l'estima com una segona filla i de vegades inclus com una primera, no me importa però....-I l'hemeroteca en quina sala està? Sols he entrat un cop al departament de misteris, però anava amb el meu avi i era menuda.

Com la Rose sabia on buscar? Li hauria parlat sa mare, la Lils del futur, de l'hemeroteca? Que buscava? Que volia la meua...no puc dir la meua filla se me fa molt rar, que volia la Julie?

-Bé, també he trobat un paper ob deia que ens anaven a portar a un orfanat a mi i a la Dianne, però no es veritat. Ens van fer fora i ens van tamcar la porta davant dels nassos.

Això ho recordava molt bé. Perquè havien mentit? Perquè van dir que ens portarien a un orfanat?

-Passant la sala de profecies, evitant la primera pirta de mentida i tot recte. Es facil d'arribar.

- Que fàstic de gent.

Done un glop a la xocolata i veig el Buck que torna amb la pilota.

- Gasta la Lils, que a mi em tens tots els dies.- dit i fet, marxa cap al sofà i li deixa la pilota als peus.

Vaig a la taula i agafe el periòdic de hui.

- L'has llegit? Pareix ser que han fet un reportage al departament d'aurors i a nosaltres no ens han entrevistat, sols a aquells amb majors anys de treball, com si ara eixos estigueren fent molt! Es pasen el dia al despatx!- bé, alguns em queien bé eren amics del meu avi, però la major part ni jo els queia bé ni ells a mi.- i ja ni tan sols atenen les alertes, i se la fan a ells! No es que m'agraden les entrevistes i pot ser haguera manat el repoter a la merda, però almenys ens podrien nombrar.

Perquè? Perquè? Perquè havia fet això?

Escalava l'arbre que hi havia al jardí de casa. De la meva casa, de la casa dels avis a aquesta época. Era més baixet que a la meva, però igualment em servia per pujar a la meva futura habitació. Un pic pujada a la rama més propera de la finestra, m'ho torno a demanar.

"Què estic fent?"

Estava provant si podia entrar, perquè així potser seria més fàcil que la meva mare es prengués la medicina. Plovia a bots i barrals, i encara que duia un inpermeable, estava xopa. La finestra, tanmateix, estava oberta. Els avis se l'havien descuidat. Guay... Un petit salt...

"PLOM"

Merda, massa soroll! He d'amagar-me!

Aleshores escolte un soroll, que si no m'equivoque ve de l'habitació dels pares, el Buck ix corrent.

- Vaig a veure que és, pot ser ha sigut una finestra.

Deixe la tassa damunt la taula i vaig cap a l'habitació, al entrar veig la finestra oberta i al Buck amb les pates recolçada en aquesta lladrant. Veig que hi ha aigua al terra i prop del l'armari, em dirigisc cap l'armari i l'obric però no hi ha ningú. Bé, tampoc podia entrar ningú a la casa, sols aquells que havien sigut invitats per un Williams, els demes podien passar pel costat i veure sols una massa d'arbres.

- Vinga Buck deu haver sigut la finestra.- l'agafe del collar.- Va! Que deu haver sigut la finestra que pel vent s'ha obert, i ha entrat aigua

Quant ja he aconseguit que baixe, tanque la finestra i seque l'aigua del terra.

- No era res, es deu haver obert la finestra per el vent i ha entrat algo d'aigua.- li dic a la Lils quan arribe- A més, ningú pot entrar si un de nosaltres no el invita.

Agafe de nou el xocolate calent i li done un glop, li tire una galleta al Buck perquè es calle.