Cartes amb noticies estranyes...

Bec aigua, se que sap que vuic preguntar-li alguna cosa més. Li ho pense preguntar tinc tot el dret, el tens?


- Bé, se que estas pensant que et vuic preguntar una cosa...- li dic acabant-me el flan.- Doncs si, que feia la teua amiga Rose a la conselleria? I no em digues que visitar la Lils perquè no cola, que volia de l'hemeroteca?

Me la mire, ara vorem si és cert això de que ella no diu mentires.

-La Rose a la conselleria? No sé, va anar sense dir res a ningú. Com s'enteri L'Ol...- Calla, calla, no pots dir res més, no diguis res més.

Alço les espatlles.

-El més segur es que cerqués com arreglar un reculatemps trencat.

- L'Oliver Wood, oi?- li dic.- Germans, ja ho se.- m'ho havia imaginat.

Aixi que havien vingut amb un reculatemps, i s'havia trencat.

- El reculatemps de la Lils, no? Quant s'entere ja podeu correr.- li dic somrient.- Aixi que el vostre reculatemps s'ha trencat?

-O s'han perdut... hem tingut molta mala sort.

Penso en els reculatemps. Sí, hem tingut molta mala sort. Primer la Kay, que va venir per curiositat i es va veure atrapada. Després el Dan i l'Ol, que van venir pensant que tindriem un metode per tornar. És clar, l'Ol, que sempre ho té tot controlar, no li havia passat pel cap que a mi se'm trenqués el reculatemps... i després els Williams, que van caure dins del llac.

-El reculatemps el vaig trencar jo, però. Ja li diré, la Rose no té la culpa...

Me la mire somrient.

- Aixi que no teniu com tornar?

Em quede pensant, la podia ajudar? Havien de tornar al futur, abans que algú ho descobrira i fos pitjor.

- Necesiteu entrar a l'hemeroteca, no?- els dic.- Se que alli hi ha un manual, vos podria ajudar...- li dic. Per què no? No tinc res que fer, puc...no devem ajudar-los, no és bona idea. Si, si que ho és, aixi que ho farem, pensa-ho, tornen al futur, no es monta, i pots estar tranquil·la de nou, quant més prompte marxen menys preguntaran.- Si vols...

Jugue amb la cullera, no se si era bona idea, però si entrava alguna de les dues o dels altres a la conselleria, i els veieren...sospitaria més gent, i no és bona idea que sospite més gent.

-No, però estem cercant la manera de...

Em quedo de pedra quan diu allò. Espera, no estarà maquinant res, no? És a dir, fa unes poques hores m'amenaçava de dur-me a la conselleria si no parlava, i ara em deia que m'ajudaria amb els meus problemes? Potser havia baixat massa la guardia i estava esperant el moment oportú per... per dur-me a la conselleria i dir tot allò que li havia dit, de ficar en un embolic tant a mi com a la Rose i a l'Oliver... "Bha, Julie..." No, res de bha, no s'enten... Bé, encara que potser era que havia canviat en veure que era la seva filla. En confirmar que ho era.

-No ens aniria malament una mica d'ajuda...

Veig la cara de flipada, ahà és normal, jo tampoc em creia que li volguera ajudar, però si l'ajudava marxaria més prompte, i aleshores tot tornaria a ser com abans...m'havia dut les pastilles, i això era un punt per ella, però tot i aixi.

- Vos puc aconseguir el manual.- li dic.- D'una auror no sospitarien.

Se me queda mirant. Bueno, podia ser rar, però que no es queixe, podia seguir a l'habitació de l'Ed.

- Que? Algun problema?- li pregunte.

-No... no res.

Volia que marxara perquè després no pogués vigilar o assegurar-me de que es prenia les pastilles? Doncs... ho duia clar. No pensava marxar fins tenir una prova de que se les estava prenent.

-Gràcies...

-No me les dones.

Continue jugant amb la cullera, quan aleshores veig que el Hume apareix a la cuina, amb una nota a la pota.

- Supose que és per tu.- el Hume es posa damunt el meu muscle i m'allarga la pota, agafe la nota i se la passe.

El Buck posa el cap a la meua cama i se l'acaricie.

- M'abelleix més sentar-me al sofà del menjador, vens?- dic alçant-me.

Agafo la nota i dic que sí amb el cap. L'obro i veig la lletra de la Rose, escandalitzada per el que li havia escrit. Que no faci cap estupidesa, diu...

M'aixeco i miro l'hora. Sí, potser ja és hora d'anar-me'n.

-Em sap greu, però crec que ja m'he d'anar...

Mire el rellotge, pot ser si, pot ser.

- Si, ja és tard.- li dic.

Val, pot ser ara tenia temps per digerir tot el que havia passat i m'havia enterat hui.

- Intentare ajudar-vos, no promet res.

-Les pastilles m'importen més.- li dic.

Em guardo la nota a la butxaca i me la quedo mirant.

-Bé, doncs... ja ens tornarem a trobar...

Què estrany era tot. I si jo em sentia estranya, no volia saber com es debia de sentir ella.

Assentisc, li dic que es duga el Hume per anar Hogwarts i desaparet. Em deixe caure al sofà del menjador.

- Buck acabe de tindre la vesprada més rara que he tingut en anys.

Havia vingut la meua filla del futur per dur-me unes pastilles per salvar-me? I jo l'havia invitat a sopar, cosa que ni tan sols jo em creia. Havien vingut del futur, se'ls havia trencat el reculatemps...tot era molt...estrany...tot...
L'últim que recorde es que continuava pensant en això abans de dormir-me.

[Tema tancat]