Cartes

Estic asseguda als jardins, embolcallada en la capa de l'uniforme. Fa molt fred, però necessitava aire fresc, el meu ull interior es començava a ressentir d'estar tancada tant temps dintre el castell, envoltada de gent amb aura negativa que fa molt més difícil l'endevinar el futur.

Escullo una carta de la baralla i la deixo al terra. Somric. És l'emperadriu. M'agrada aquesta carta, trobo que és molt adequada per mi.

-Gràcies, baralla de tarot.- faig, contenta. Les cartes acostumen a caure'm millor que les persones, sí.

-NYAN! Eeeh... MULTICOLORS! MORT!

Prop de 9 gats em porten uns metres de distància, 7 d'ells d'unes poques setmanes. És totalment patètic, però corren moltíssim! I encara no tenen nom, son massa!

-EEEEH! NYAN POSSA ORDRE!!!

I llavors, no m'adono de que hi ha una persona enmig i tots els gats i passen per sobre i després em caic jo al terra quan intento perseguir-los.

-Auch, em sap greu. CASS! CORRE QUE S'ESCAPEEEEEEN!

Que passava si deixaves la cistella amb els gatets a terra? Que els gatets s'escapaven, i no era molt divertit anar corrent pel jardi perseguint 7 gats multicolors, bé, almenys es veien. Bé, pot ser si que era divertit.

- Eeeeeeeh! Multicolooors! Padawaaaaaans!- veig algú sentat al jardi i com vaig tan rapid, m'agafe a la rama d'un arbre i bote per damunt d'ella...era xica,no? I agafe al petit Hades, al principi volia dir-li Apocalipsis, però Wen dia que no és un bon nom, aixi que li vaig posar Hades, a mi m'agrada, és roig i negre i te taques marrons, és guay, i després isc corrent a per Apolo- Eeeeeh! Apoloooooooo! Que no te'n vages! Però Mooooort! Pots perseguir-lo! No et quedes tombada!- em mira i es tomba.- Vagaa!

Faig una correguda i agafe a Apolo amb l'altra mà, després vaig en busca d'Atenea o era Afrodita? Bah, siga quina siga està més prop de Wen aixi que vaig en busca de Zeus. Ahà, jo li havia posat noms de deus grecs...que passa? Els deus grecs molen.

- Weeeeeeen! Agafa la que tens al teu costat!

M'embolico millor amb la bufanda. Encara fa fred, però necessitava apropar-me als hivernacles per agafar unes fulles de ves-tu-a-saber-què pels deures de pocions, i ara que ja les tinc m'he quedat una estona pels jardins, perquè tampoc s'hi està tant malament.

De sobte veig uns gats, petitíssims, corrents per tot el jardí. M'aparto d'un salt. No m'agraden els gats. I qui ve darrere dels gats? Com no, la Moore i la Konstantaras. I, per si fos poc, allí està la Katherine. Perfecte.

Em quedo un moment mirant i m'afanyo a donar-me la volta, esperant que no m'hagin vist. Siuspau, siusplau, no.

Anava a treure la següent carta quan, de sobte, una manada de gats em passa per sobre. Els conto, són set. Eh, set el numero màgic! Això ha de significar alguna cosa segur.

Una de les noies que els persegueix acaba caient al meu costat, escampant les meves cartes pel terra. M'afanyo a recollir-les, no les puc perdre, és la única baralla de tarot que tinc i, a part, és un regal de la meva àvia.

-Les meves pobres cartes...- em queixo, mentre acabo de recollir-les. Aleshores, em miro la noia que ha caigut i arrufo el nas. És la Moore. Aquesta noia no em cau gens bé, a part de Gryffindor i filla de muggles té una aura negativa tant forta que fa estremir el meu ull interior.

No dic res, només m'aixeco, enfadada, mentre veig com la seva amiga persegueix els gats amb nom de déus grecs. No puc evitar pensar que el nom del meu gat, Astaroth, és molt més... místic que tots aquells. Després d'aixecar-me i recollir totes les meves coses el veig. El Percy! Ja sabia jo que el número set havia de significar alguna cosa...!

-Percy!-exclamo, contenta, mentre arribo al seu costat.

Escolto amb la meva oïda llobuna tots els petits passets dels set moixos. Sé que la Cass ja té a Apolo, a Zeus i a Hades. Jo tinc al meu costat a Artemisa, ens falten encara Afrodita, Poseidó i Athena. On...?

-LUCKGARDEN NO ET MOGUIS!

Veig com la noia va corrent cap a ell. Joder, que em tapen l'olor.

-QUEDEU-VOS QUIETS!!!

"Va, Nymeria..." oloro, intentant no fer cas de l'olor de la noia aquella (que per cert, ni idea de com es deia) i el Luckgarden. Ah, ja, ja se on son. Posso a Artemisa a la meva cistella i surto corrents cap on son ells. Collons, normal que no em deixessin seguir el rastre, eren davant just de Poseidó i Afrodita.

-Val, ja està, podeu moure-vos. Bon dia, per cert, Luckgarden. CAAAAAAAAAAAAAAAAAAAASS SENTS L'ATHENAAAA?

Vaig fins la Wen donant botets i deixe Hades, Zeus i Apolo dins la cistella.

- Hola Percyyy!- li dic somrient i aleshores em mire la que està al seu costat, la que sempre treia bones notes en la classe que deien que es deia Adivinació però era un cachondeo...com es deia...Birdst....Birdwhistle, eso.- Hola Birdwhistle.

Em quede en silenci un moment, on estava l'Atenea...on estava...camine cap un dels arbres, omitisc el so dels pardals i em concentre en els padawans...se que la Wen te sis aixi que vaig cap a la part del jardi més lluny, estic escoltant miolar, gire cap la dreta i em pare de nou per escoltar. Ja se on està! Vaig corrent i la veig als peus d'un arbre, en un forat.

- Ateneaa!- l'agafe en braços.- Mira que t'amagues bé, tu!- li dic rient.- WEEEEEEEEEEEEEN! LA TIIIIIIIIIIIIIIIIIINC!

Abraçe l'Atenea i torne amb la Wen donant botets, la pose a la cistella.

- Hola a tooooooooots! Hola Percyyyy! Has viiiiiiiist? La Mort ja ha tingut els gateeeeeeets.- li dic somrient.- Li he d'enviar una carta a la teua germana, em va dir que els volia veure quan nasqueren ^^

Wen, aquesta és la Birdwhistle, aquella que et vaig dir que va amb mi a la classe xorra d'Adivinació...- li dic mentalment. Se que la Wen no la coneix, a mi no em queia bé...ni mal, no em queia.

Em balancege, la Mort i el Nyan es tomben al costat de la cistella.

Merda, m'han vist u.u

-Hola, Katherine- Contesto, amb un sospir. Espero que no em torni a treure les cartes i a proclamar que tindré "un futur brillant al costat d'una noia espectacular amb la que tindré dos fills i seré feliç el reste de la meva vida". Un altre cop no, siusplau.

No tinc temps a dir res més perquè de sobte la Moore ens crida que no ens moguem ni un centímetre, i ella i la Cass es possen a perseguir gatets per tot els jardí. Sospiro. M'he quedat encallat entre tres ties que estan com una cabra. Què faig jo aquí?

- Cass, Moore.- Saludo, deprimit.- Sí, ja he vist els gats. No els apropis a mi, anda.

Per què he acabat aquí? Me'n vull anar, siusplau.

La Moore ens crida que no ens moguem, me la miro al·lucinada, però em quedo quieta mentre recullen als gats pel jardí.
Li somric al Percy quan em saluda. M'agrada quan ell diu Katherine, ho fa sonar bé, quan ell diu el meu nom ja no tinc tantes ganes de canviar-me'l a un més místic.

-Que tal, Percy?- faig, contenta.

Aleshores li diu Cass a ella, la noia que va amb mi a classe d'Adivinació. Cassandra és un bon nom, al contrari que Katherine queda bé per una endevina. Però... Espera. Per què a ella li diu Cass i a mi no em diu Kath? Eh, per què? Però si ella va a Gryffindor!

La miro malament durat una estona i després torno a somriure al Percy.

-Treus una carta? ^^- pregunto, somrient, mentre em trec la baralla de la butxaca.

Posso a la moixeta d'un gris platejat i blau cel a la meva espatlla. L'Artemisa, I amb un braç abraço al Poseidó. Son els meus preferits...

"Aaaaaaaaaaaaah la que s'ho pren en sèrio?"

Veig com treu una carta i faig un bot.

-Oh! Aneu a jugar a algun lloc? Quin lloc? Quines cartes més estranyes! Puc agafar jo?

Agafo una carta i la miro. Hi ha un sol ben gran.

-Es suposa que t'he de dir que he tret o ho has d'endevinar?

Caaaaasss hi ha un sooool- li dic, contenta.

-Poseidó, no et mengis la carta, home...

La Moore agafa una de les mevea cartes abans de que el Percy la pugui agafar. La miro malament, per què ha d'estar interrompent?

-No. Toquis. Les. Meves. Cartes.- faig, entre dents, mentre li trec la carta de les mans. Ecs, un dels gats la ha bavejat...

La netejo tant bé com puc i aleshores miro quina és la carta que ha tret.

-Oh, el Sol.- dic, emocionada, oblidant-me per un moment que no em cau bé.- Pot significar gloria. Una bona relació sentimental. Però no oblidem que també significa dubtes, desorientació en la vida. M'equivoco? ^^

La mateixa! Deuries vore adivinació, és molt graciós, fa que les classes no siguen tan avorrides!

Em mire la carta del Sol.

- Doncs quin sol més graciós, te que tindre algun significat, que significat te?

Veig que m'estava mirant malament, es pot saber que he fet? Si acabe d'arribar. Li llig la carta i somric.

- Una bona relació sentimental.- em mire la Wen somrient.- No estic rient, no estic rient!- fa gracia. Em gire cap al Percy mentres em balancege.- He trobat un encanteri per poder tirar-te sense haver de dur-te la granera, és guay, algun dia te'l ensenye ^^

Oh, per Merlí... Per sort, la Moore se m'avança i agafa ella una carta. Com em tornés a sortir el cor o la parella et juro que em suicidava. Puenting sense corda desde la Torre d'Astronomia. I parlant de puénting...

- Què dius! - No puc evitar dir, meravellat, quan la Cass em parla del encanteri.- Sense escombra? Uala, l'has provat?

M'havia tornat a tirar desde la Torre, però amb escombra. Havia deacobert que de nit molava bastant més. Però no sabia que es pogués sense! Ho havia de provar, això.

Alço una cella quan diu que no toqui les seves cartes però després m'explica emocionada que significa. Ah, crec que ja sé de quines cartes estem parlant. Agafo a l'Artemis bé perquè no es caigui.

-Cass, calla.- li dic, quan diu lo de la relació sentimental.- Emmmm lo de relació sentimental si, però... dubtes sempre en tenim tots, i desorientació en la vida també. O esquè algú ja s'aixeca sabent que farà en cada moment?

La Cass parla amb el Percy, així que jo agafo les cartes de la Kath i les ensenyo a la Cass.

-Caaaaaaaaaaass! Agafa una, a veure que diu la Birdwhistle que surt!

- Si, si! L'altre dia vaig pensar ha d'haver algo per tirar-te sense granera i ho vaig buscar i ho he trobaaaaaat! Aixi que per provar em vaig tornar a tirar per vore com era, estava ploguent, i funciona! Algun dia anem i t'ho ensenye, ja voras com mola mooolt!

Em gire cap la Wen que m'ensenya les cartes.

- Que agafe una? Per? Que fan les cartes? Et llegeixen el futur?

Bé, pot ser fan algo guay, nose, anem a provar! Em mire les cartes i agafe una.

- Anda! - dic girant-la per vore-la millor.- Mira Mort una carta amb el teu nom!- dic rient.- hahahahahhahhaha, que gracia, i te una dalla! Hahahahaha, mira Wen, mira que graciós! hahahahaha

- O sigui, que no m'equivoco.- li dic a la Moore, fingint un somriure. Clar que no m'equivoco! Sóc la millor endevina de la nostre generació!

Em miro al Percy, que continua parlant amb aquella noia. Que li troba? No és més que una Gryffindor sense ni una mica de potencial en l'art de l'Adivinació!

Em treu una de les cartes. Li faig la pitjor mirada que puc.

- La Mort.- anuncio, somrient.- Significa mort, enfermetat incurable, fi d'una relació i falta d'esperanca. Espero no equivocar-me- acabo, amb el somriure més cruel que trobo.

Vale. Potser he omitit que pot significar només la fi d'una etapa.

Note que em mira rar quan estic parlant amb Percy, es pot saber per què? I em mira de manera mala, de mala manera quan em parla, bah, ignore, a mi em fa gracia la carta.

- Uoh, que graciooooooooooos! Que guaaaay! hahahah fi d'una relació....relació...hahahahhahahahahhaah, aix, que graciós, em fa molta gracia i aquestes coses dius que endevinen el futur? I vaig a morir...d'una enfermetat incurable? Doncs haure d'anar al metge, hahahahahhahahhaha

Continue rient mentres respire per parar, però es que és molt graciós.

- Que guay, crec que m'agrada això de les cartes. Faltes tu Percy! I tu també!- li senyale a ella.

Aixeco els ulls al cel quan la Cass em diu que agafi una carta. Li ha hagut de recordar! Com que sé que si no n'agafo cap la Katherine em perseguirà durant una setmana amb la baralla de cartes i la bola de vidre em decideixo a agafar-ne una.

Siusplau, que no sigui el puto cor. Estiro la mà, agafo una carta i me la miro. És una estrella, ni idea del que signfica.

- I això vol dir...?

Nego amb el cap quan la Cassandra es riu. A qui li fa gràcia que predeixin la seva mort? Pel que sembla a ella... Quina noi més rara.

Veig com el Percy agafa la carta i somric al veure quina és.

- La estrella. És una de les cartes més favorables. Significa esperanća, que aconseguiràs el que més desitges. Si la treus en companyia d' algú pot significar que valoris a qui tens al costat.- somric i m'apropo més a ell, per donar émfasi a les meves paraules.

D'acord. Potser lo últim m'ho he inventat.

Alço una cella quan s'apropa més al Luckgarden la Birdwhistle. Aaaaaaah, ara entenia les mirades que li dirigia a la Cass.

Caaaaaaaass, la Birdwhistle està gelosa de tu perquè et duus bé amb el Percyyyy

-Ah, molt interesant, Birdwhistle, molt interesant. Què deieu de tirar-se d'un lloc sense escombra?- demano, emocionada.

Gelosa de mi? Per què...per què em duc bé amb el Percy?

- hahahahahahahahahahhhhahhahhaha.- m'agafe la mà amb la panxa sense poder parar de riure.- En serio, que gracios, hahahhahahahhahahhahahahhahahahahhahahahhahahahhahahhahha

Que està gelosa de mi perquè soc amiga del Percy? Però....que cosa més rara, i em fa moltissima gracia, la Birdhistle te une exidies...hahahahaha....val a veure, tranquil·litzat...

- L'altre dia...el Percy i jo ens tirarem des de la torre d'Astronomia amb la granera i he descobert un encanteri per fer-ho sense haver de dur la granera- dic encara rient.- I després varem anar a veure la Nyx, oi Percy?- li pregunte.- Vaig vore la Nyx, oh, oh, oh Wen, la Nyx treballarà a Sant Mungo! A que és guaaaaaaay?- dic donant botets.

Em quedo mirant la Moore i la Konstantaras quan comencen a riure. Definitivament estan com cabres. Alço una cella.

- Sí, vam anar a veure la Nyx...- Dic distretament. No entenc a què ve això de la Nyx ara. Em giro cap a la Katherine.

- Així que aconseguir tot el que vulgui...- Mai he cregut en això de les cartes ni la adivinació però això m'ha agradat. És molt... Slytherin

Em quedo mirant a la Cass, amb una cella alçada, quan es posa a riure. Es pot saber que li passa? Després diran de mi, però aquesta noia està pirada, en serio. Per què al Percy li agrada parlar amb ella? No ho entenc.

-Sí, tot el que vulguis.-li dic al Percy, somrient.-Fia't de les cartes ^^

Després es posen a parlar sobre tirar-se des de la Torre d'Astronomia i anar a veure algú que no sé qui és i em començo a sentir una mica desplaçada. M'acostuma a passar, sempre m'ha costat relacionar-me amb la gent, així que no li dono gaire importància i començo a ordenar les cartes, mentre ells parlen.

Done botets, eeeeh! La Birdwhistle no ha agafat carta! Veig com les està ordenant i se les agafe.

- Faltes tu agafar una carta!- li dic somrient.- Tots ho han fet excepte tu, et toca agafar una carta i dir el que has tret, tots juguem.

Però per què em mira tan rar? No ho entenc, em mira rar. No te sentit que ho faça perquè parle amb el Percy ella també parla i no per això jo la mire rar.

- Fem algo guay? Fem algo guay? ^^

De sobte, la noia rara m'agafa les cartes. La miro malament, no m'agrada que les toquin, i menys amb les mans brutes. Faig un sorollet d'indignació que sona com un "tsk" però n'agafo una.

-La Força-dic, al veure la carta que he tret, i començo a recitar de memòria:- Poder, energia, èxits, gran voluntat i força interior. Sí, les cartes solen encertar ^^

Em callo, però, que l'he tret invertida. Quan treus La Força del revés pot significar debilitat, impaciència, tossudesa... Quan torni a la Sala Comuna hauré de consultar més a fons que significa. Inconscientment, agafo el talismà que porto penjat al coll.