Si, enviant cartes

Vaig arribar a la mussoleria plena de cartes per enviar. Feia ja bastant temps que no m'hi passava i tenia algues coses a fer.

Primer vaig acostar-me al nap-buf, el meu mussol, li vaig donar una galeta i li vaig lligar una carta qu anava dirigida als meus pares a la pota. Li vaig dir a qui l'havia de portar i va afirmar-me amb el cap que ho havia entès. Semblava content de tenir alguna cosa a fer.

Llavors vaig acostar-me a un altre, que era propietat de l'escola, i li vaig lligar una carta que anava destinada a algunes amigues que havia deixat al mon muggle. Segurament els interessaria tenir notícies meves (igual com a mi m'alegraven les seves).

Finalment, després de haver lligat tres o quatre cartes més, totes a destins diferents, vaig acabar de lligar-ne una que era bastant esqueta per el periòdic profètic. Semblava que s'havien oblidat de mi i que m'haguéssin esborrat de la llista de clients, ja que feia més d'una setmana que no me n'arribava cap exemplar. Estava acabant de lligar-li quan algú va entrar per la porta.

Em vaig dirigir a la mussolerissa a enviar una carta als meus pares, però només entrar em vaig trobar amb una gryffindor que estava enviant pilons i pilons de cartes.

La vaig mirar, i sense cap mena de salutació em vaig acostar al meu mussol, l'Ashmont, i li vaig lligar la carta a la pota. I, encara sense dir res a la noia, em vaig acostar a la finestra on estava i vaig deixar anar a l'Ashmont.

Estava entretinguda lligant les últimes cartes quan algú va entrar, però no me'n vaig donar conte fins que em vaig girar i em vaig dirigir cap a la finestra.

Vaig parar-me de cop i em vaig espantar , la veritat. Estava creguda de que no hi hauria ningú i em giro i veig que hi ha una noia..

-Hola -vaig dir-li, deixant anar el mussol per la finestra. -Enviant cartes, no? - val, era una pregunta retòrica, però era per no el típic de "hola-hola-adéu-adéu". A part, aquell dia estava tota alegre i xerrameca.

-Com vols? Jo he pujat aquí per parlar amb una Gryffindor, no creus? -vaig dir sarcàsticament, sabia que la túnica que portava i la insígnia em sonaven mala fama sense haver dit res, total, no importava ser una mica borde.

-En realitat he vingut a donar notícies meves als meus pares, sembla que s'hagin oblidat de mi, aquest mes encara no m'han enviat ni un conjunt nou, ni bombons, ni res. I tu, què? també donant senyals de vida, o enviant amenaces de mort a algú de la meva residència?

...Val. Una Slytherin borde. Novetat? bah...

-Oh, no, tranquila, jo no em poso pas amb els Slytherins. Si he de dir alguna cosa la dic a la cara, però ja et dic ara que intento no crear gaires problemes. - No volia pas crear-me una enemistat, a part, el que havia dit no era pas cap mentida.

-Per tant.. si , vinc a donar senyals de vida a la família i als amics deixats pel món muggle. -Val, ara això no ho hauria d'haver dit. Potser eren només rumors, pero això de dir que éres de família muggle no sempre era acceptat. Bé, clar que sempre n'hi podia haver a qui no els hi importés. Vaig intentar continuar com si no hagués dit res. -I què, algun pla nou per incendiar-nos la residència?

-Cap de nou, ja saps que la majoria de plans dels dolents són entortolligatis i inútils, doncs els de Slytherin són semblants... -vaig dir fent rodar els ulls- Saps què ets la primera que em parla sense insultar-me? -vaig mirar per la finestra cmo l'Ashomnt desapareixia definitivament i em vaig girar cap a ella amb el meu primer somriure no burleta.-Sóc la Rosalie, però diga'm Rose.

Vaig somriure.

- Encantada, sóc la Maggie. I.. em pots dir com vulguis, Maggie, Maggs, Prewet..

-I referent a lo dels insults... de veritat que no t'havies trobat encara amb cap Gryffindor que no t'insultés? - vaig començar a pensar en els meus companys de residencia. Si que n'hi havien de més malpensats i recelosos dels Slytherins, però bé, a tothom se l'hi havia de donar una oportunitat, no? I això d'avui m'acabava de demostrar que no tot el que es diu era veritat.

-De tota l'escola l'única que m'havia parlat de tu a tu, era aquella de hufflepuff que es penjava del Pi Cabaralla. Però tampoc sé si conta, perquè em deia Deesa Sly... és un mote o un insult?
>> Però la veritat és que tampoc m'importa gaire, estic aquí per aprendre màgia, quan acabi aquest curs em casaré amb un sang pura d'Estats Units, i després mai més em realacionaré amb tots els que hagin vingut amb mi a Hogwarts. A no ser que em vinguin a veure, però després em farà mandra convidar-los a passar dir als elfs que preparin te i pastes i parlar amb ells com si fossim bons amics. -

No vaig poder evitar posar-me a riure pensant en la Celo quan es va posar a enfilar-se a l'arbre per així poder fer com si estigués en una muntanya russa. Ella havia de ser.

-Doncs.. suposo que ho va dir com a mote, no? Diria que és estrany que algú no en tingui, ja que sembla que per ella tothom en tingui un..!

- Doncs saps què? Jo intentaré passar-m'ho lo més bé que pugui, aqui. Són molts anys aqui, el final de la nostra infantesa i llavors tota l'adolescència, i suposo que d'una manera o una altre ens acabarà marcant durant la resta de la nostra vida. Aquests anys els penso aprofitar, no només estudiant, si no que coneixent gent i passant-m'ho bé. Aquests anys per més que ho vulgui ja no els podré tornar a viure, per tant...

-Però si no cal tenir amics, qualsevol amic et pot traïcionar, té a les seves mans el teu punt feble. I si la teva adolescència i la teva infància estan marcats per la independència i l'estudi, crec que serás millor adult que algú que hagi crescut perdent els temps i fent bromes amb els amics. Si, potser si que ara mateix és millor elegir els amics que els estudis, però a la llarga sortiràs guanyant amb la soledat.

-No creus que de la manera com van les coses no va bé fer-te amb gent? i si aquest és el pròxim que maten? Segur que si no li haguéssis dit res no t'hauria sabut tant de greu. -vaig dir melancolicament, sabia que mai ningú m'entendria, a la meva vida no hi hauria tanta felicitat com a la dels altres però no tindria gens ni mica de dolor ni tristesa.- Però en el fons està bé, disfruta del teu temps i de la teva vida, a quan creixis ja t'espavilaràs. Carpe Diem --vaig dir amb un mig somriure.

-Però si no tens ningú en qui poder confiar ni parlar lliurement del que vulguis... val, que tothom per més que hi confiis et pot acabar traïnt, però d'això es tracta, de confiança. I si no confiessim en ningú vols vols dir que seriem feliços? Vull dir, no podem passar la vida sols, només estant per nosaltres mateixos.

-I d'això de la mort... potser per això ens fem amb la gent. Per saber que si algun dia faltem ells ens tindràn a la memòria, que no caurem en l'oblit i no només estarem dins la caixa de fusta. I igualment per l'altre costat va, que si mai falta un amic, mai caurà en l'oblit. I si, si que ho passaràs malament, però potser millor així... senyal de que la persona t'importava. I la vida sense dolor què és? Vols dir que llavors es pot dir vida? - Bé, clar que espero que no matin a ningú més... -vaig mirar-me-la mig somrient.

-La felicitat, què és? L'amor? la confiança? de debó creus que només es pot ser feliç amb això? jo sóc la prova vivent del contrari. A més, quina importància té que et recordin, quan ja no hi ets, ja no hi ets. No serveix de res el que passi després de la teva mort. Però prefereixo no parlar d'això, tu no canviaràs d'opinió, ni jo tampoc. I no vull que ara ens barallem per això. -vagi somriure i vaig intentar canviar de tema.
>> Quin curs fas? No em sona haver-te vist a cap classe...

-Bé, suposo que s'intenta fer coses per ser recordats, per no ser oblidats... però bé, haha, millor que hi hagi opinions diferents, sinó quin món més aburrit, no?

-Ara estic fent 6è... i saps que tu tampoc em sones? Quin curs fas ara tu?

-Setè. -vaig dir amb un somriure- i per si no ho saps un dels problemes de setè és que necessites passar-te mitja vida estudiant pels MAG. Així que millor m'en vaig, que els llibres em reclamen. Adéu! -vaig sacsejar la mà com a despedida i em vaig encaminar cap a la porta.

La veritat és que m'havia agradat que algú no m'insultés, però l'amistat mai seria lo meu, i preferia mil vegades tornar als estudis, els llibres i la màgia, i deixar les relacions per gent de sang pura després de Hogwarts.

[Surto del Tema]

Se'n va anar després de dir-me que feia setè i de que necessitava estudiar. Bé, ho entenia, ja que si ara ja sense els MAG estava sense temps no em podia ni imaginar l'any seguent.

Quan ja havia sortit per la porta vaig encamirar-me cap als mussols que quedaven per allà (que éren molts) i els vaig donar algunes galetes. Seguidament vaig dirigir-me cap a la porta i vaig baixar escales avall.


[tema tancat]