Cartes

Em quedo mirant com continuen traient cartes. Realment això de l'endevinació és una tonteria, per això no la vaig agafar com a optativa.

Rodo els ulls quan la Cass proposa fer alguna cosa. Jo ja sé què vull fer, i és anar-me'n d'aquí. Què he fet jo per merèixer això?

- Fora, gat! - Remugo, quan un dels dos gats grans se m'apropa. Els gats són uns animals que no puc soportar. Són poc amigables i esquerps. I, a més, em fan estornudar.

-La Nyx *-*

Llavors començo a sentir una cosa bastant estranya. I dic estranya perquè des que em van mossegar, només ho havia sentit als primers dies, quan mirava d'acostumar-me als nous sentits exageradament desenvolupats. Perquè tornava a sentir-me incòmoda? Era el fet de que hagués canviat de poció? Era...? Llavors el Luckgarden fa fora el Nyan de males maneres. I em trenco, ho noto.Qui es creia que era, aquest imbècil?

-Eh! Menys!- dic, agafant al Nyan.- Que passa, que perquè siguis d'Slytherin pots cridar el que et dongui la gana? Mira que ets imbècil, només és un gat... estúpid.

Espera, què? Perquè...?

I llavors la Moore em comença a cridar. Hola? No teniem una espècie de pacte? Que consti que ha sigut ella qui l'ha trencat!

- Què cony he cridat jo, si es pot saber? - Pregunto, enfurismat.- Que jo sàpiga la primera en insultar has sigut tu, Moore, i tot per un gat de merda.

Em cabreja. A sobre que jo intentava repectar el pacte perquè ella havia salvat la Nyx!

- Moore, saps perfectament que no et convé tornar a les baralles d'abans. Tens molt a perdre, cal que t'ho recordi? - Dic, amb un somriure de costat, pensant en la capa que fa invisible. És un secret que fàcilment se'm pot escapar...

Aleshores veig com la Wen es posa a cridar el Percy, i com el Percy respon, havien fet com un tracte de que no discutirien, em gire de nou cap la Wen i li veig els ulls, els te més foscos....Nymeria.

- Val, res de cridar.- dic posant-me entre tots dos i extenent els braços per separar-los.- Res de pelear-se, res d'encanteris!

Sabia el que passava a la Wen, però ella no era aixi, la lloba si.

- Estigueu-vos tots dos quets!

El Nyan bota dels braços de la Wen i torna amb la Mort, que s'acurruquen al costat de la cistella.

... Això ha sigut un grunyit? Joder si està pirada. Com una puta cabra i bipolar.

La Cassandra es posa el mig i la Moore l'empeny amb tanta força que fa que surti disparada. Es pot saber què li passa? Que m'empenyi a mi ho entenc, mai ens hem portat bé, però la Cass?

M'aixeco del terra, amb un somriure de costat i les celles alçades.

- Saps? Només m'agrada una cosa dels muggles, i és la manera com es barallen. Així que sí, sang de fang, vull provar.

Per què no hem trencat el pacte abans?

Em diu Cassandra i m'espenta amb tanta força que isc disparada i acabe donant-me amb el tronc d'un arbre, em mire la Wen i em torque una llagrima, has d'ajudar al Percy i parar la Wen, saps que la Wen es sentirà fatal quant torne a ser ella, has d'ajudar-los.
Vaig corrent on estan, agafe els gatets i els pose baix d'un banc apartats d'ells, pose també la Mort i el Nyan amb ells.

- HE DIT QUE PAREU!- dic posant-me de nou entre tots dos. Em mire la Wen.- Wen, se que estas ahi, aixi que para.- li dic amb un murmuri.- I Percy no estas ajudant!!

Em pose davant el Percy mirant la Wen, no es podien barallar, acabarien malament tots dos! I la Wen no volia fer-ho, era l'estupida de la Nymeria. He ignorat totalment la Birdwhistle, que faça el que vuiga.

- No vos barallareu. No.- a veuree...vareta en la butxaca, vale.

De sobte, el Percy i la Moore comencen a barallar-se. Me'ls quedo miran't, una mica espantada per la cara de la Moore. La veritat és que li ha canviat l'expresió totalment... Espera, pot ser que li hagi canviat l"aura?

Veig com empeny a la Cassandra i, després al Percy.

-Eh!-li dic, però la seva mirada em fa callar.
La Cassandra els intenta separar, mentre jo em quedo una mica apartada, intentant dir-li al Percy que ho deixi estar.

-Cass...?

Ladejo el cap, espolsant-me aquella nena tonta. No, ara em tocava a mi. Veste'n a la merda, Luckgarden.

-Surt d'enmig.- li dic.- Que surtis d'enmig.

No ho fa. Li dono un cop de puny i l' empenyo de nou, fora de la meva vista. Em miro al Luckgarden i somric de costat.

-Com a sang de fang... tinc més avantatge que tú, estúpid purista de merda.- Li dono un cop de puny, sense avisar.

Noto el cop de puny i la boca se'm plena de sang. M'ha... Partit el llavi? D'on ha tret aquesta força?

Intento somriure, encara que em fagi mal, i m'eixugo la sang que em regalima per la barbeta. Collons, m'ha donat fort.

- Va, deixa la Cass. Això és entre tu i jo. Sang de fang contra purista, tu ho has dit... O tens por?

Aixeco el braç per tornar-li el cop de puny, intentant apuntar al nas, però la mà no arriba al seu destí.

- Què...?- Pregunto, confós, al veure que m'ha parat.

- NOOOO!- cride quan veig que li agafa el braç, i aleshores veig com se'l trenca.- Wen, no! Percyyyy!

Ignore el meu nas, i vaig corrent cap la Wen, posant-me al mig.

- Nymeria! Prou! Em posare on em done la real gana si aixi aconseguisc que pares!

Em tire damunt la Wen i comencem a rodar una damunt l'altra, em fa mal fer-li aço, però hi ha que parar-la o pot arribar a ser molt pitjor, i clar jo no puc transformar-me, si em descobreixen...malament. Acabe jo dalt i ella baix, es mou perquè la solte, te més força que jo, m'agafa un dels braços, i me'l inmobilitza.

- Fare que pares.

La mà lliure, la pose al coll buscant els collars, i quant la Wen està posant una mà damunt la meua cara per fer algo, no se el que, res bo segur, li passe un dels collars per aquesta, és plata i la plata li crema, em solta.
Em mire el Percy que s'agafa el braç trencat, i em gire de nou cap la Wen, tot i aixi no m'alçe de damunt seua, ves a saber si ha funcionat o no.
Trec la vareta per si de cas. Li faria al Percy el Braquiam Emendo però no vuic fer més mal.

- Wen?- pregunte dubtosa mentres em torque el nas.- Ets tu?


Maleïda poció! Ja sabia jo que no era bona idea! Però claaaar, a mi ningú m'escolta quan parle. Doncs no en pendrà més.

Joder. Quin puto mal. Mai en la meva vida m'havia trencat un braç, per què la Moore m'havia hagut de trencar el primer? Començo a veure taques negres que em nublen la visió. Vale, merda, m'estic marejant.

Respiro profundament, tractant de no marejar-me més i fotre'm l'hòstia del mil al mig dels jardins. De fons sento la Cass i la Moore cridant-se i rodolant pel terra, però no entenc què diuen. Nymeria? Què?

Quan ja no em marejo m'agafo el braç i em miro a la Cassandra i la Moore, una sobre de l'altre. No sé què deuen haver fet, però la Moore no sembla tenir ganes de trencar-me més braços, al menys.

- Com cony m'has trencat un braç? - Pregunto, encara atordit. No és fàcil trencar un braç tal qual. Com te tanta força?

Gemego. No com un humà, de nou, és un sorroll com el d'un cadell de gos quan li han donat un cop. M'ha fet mal, la Cass, possant-me la plata. No només m'ha cremat la mà, si no que un calfred de perill m'ha recorregut tota l'esquena... i he recuperat el meu cos. Em falta aire, la Cass, damunt meu, es possa bé el nas que li sagna. Li he fet jo? Sí, li he fet jo. Em recordo, empenyent-la, atacant-la, a ella i al Luckgarden. Per què...? No era lluna plena, ni tan sols s'apropava. Per què, doncs...?

La Cass em mira, dubtosa, em diu pel nom. Me la miro, agafant aire encara, i faig que sí amb el cap. Soc jo, torno a ser jo. Deixo de fer força, la Cass, igualment, em segueix agafant. Com si fos un perill. Soc un perill. Giro el cap, en sentir la veu del Luckgarden, que s'està agafant el braç. Què he fet? Per què...?

Em quedo així, estesa al terra, amb la Cass al damunt agafant-me amb força. Si volgués podria desfer-me d'ella, ho sabia, però no volia. No volia...

Deixe de fer força i solte la Wen mirant-la. Em netege el nas...com era aquell encanteri per posar-lo bé? Ehm...ni idea. Bé, ja pararà.
M''alçe i li allargue una mà ajudant-la a alçar-se, almenys no m'ha mossegat, que haguera passat si em mossegarà? Seria una dona llop? Es podia ser dona llop sent animagic? Ala...li ho hauria de preguntar a Bam-Bam. Apuntar pregunta mentalment.
Es mira el Percy i em mira a mi, vaig cap al Percy i l'ajude alçar-se, m'aparta i se intenta alçar ell, però com es tambaleja el ignore i l'ajude, es pensa que es pot alçar aixi com aixi? De vegades te massa orgull, si.
Em guarde la vareta, ara no fan falta varetes, a no ser que la Birdwhistle, que s'ho mira tot amb cara rara, faça alguna cosa, però no crec.

- Ha passat tot molt ràpid...tu...no tu no, ella, ha sigut ella, tu no has fet res- agafe la cistella amb els gatets, i la Mort i el Nyan es posen al meu costat.- Hi ha que acompanyar al Percy a la infermeria.- dic torcant-me el nas.

La Cass m'intenta ajudar a aixecar-me agafant-me del braç bo, però m'allibero de la seva mà d'una estrebada.

- Ja puc jo.- Remugo, intentant-me aixecar. O no puc. Un cop estic de peu em començo a tambalejar i sort que la Cass m'agafa perquè si no me'n vaig de cara al terra. I no hauria sigut bonic.

Em miro com la Cass parla amb la Moore. No sé què li diu, tampoc entenc res, no estic pas en el meu millor moment. L'únic que puc pensar és en anar a l'infermeria a que em mirin el braç.

- Jo... Hm, crec que vaig a l'infermeria...

M'he quedat apartada de la baralla. No m'agraden, mai sé com reaccionar i, a part, tots els sentiments forts que desperten les confrontacions destorben al meu ull interior.

Quan acaba la baralla, em quedo mirant a la Moore, que no diu res, i s'ha quedat com en estat de shock. Es pot saber que li passa? Si ha començat ella la baralla! Després diran que jo estic pirada...

-Ehm... Percy, vols que t'acompanyi a l'infermeria?- li pregunto, dubtosa.

No fa gaire bona cara... I, bé, té el llavi partit i un braç trencat, pel que sembla. Encara no entenc com s'ho ha fet la Moore per tindre tanta força...

M'aixeco amb l'ajuda de la Cass, però m'aparto de seguida d'ella. Em frego els braços, amb el cap baix. Havia perdut el control de mala manera. Però no entenia perquè, encara no entenia perquè. Tenia ganes de plorar. Vaig aixecar la vareta.

-Episkey- dic, i el nas de la Cass torna al seu lloc. Torno a baixar la mirada. Escolto de fons al Luckgarden.

Tots menys la Birdwhistle (perquè és una covarda, que quedi clar) ferits, i jo perfectament. La Cass subjectant-me amb força. Era un perill, un perill evident. Creia que ja ho tenia superat, que redimonis...?

-Luckgarden... em sap greu.- li dic, de cor.

M'assec a la gespa, feta pols. No em puc controlar ni quan no hi ha lluna plena? Què es suposa que he de fer, prendre poció fins i tot quan es suposa que no he de prendre? No entenia res, no havia llegit res d'allò mai. Es suposava... es suposava que m'havia de controlar...

- Aaaah, era Episkey! No ho recordava, que guay.

Mire la Wen i mire el Percy. Pareix que la Birdwhistle l'anava acompanyar a la infermeria. M'ajupisc mirant la Wen.

- Wen, deuries anar també a la infermeria.- li dic. Sincerament, sols li havia vist ser tan serp de fàbrica quan es preia la poció aquella els dies de lluna, però la ignoraves i ja. Però ara no, havia sigut la Nymeria, com si fos tota ella, sense la Wen-consciència dins.- Em dona igual que m'apartes, no ho fare, em dona igual que em crides, pasare de tu, em dona igual que em digues que estas bé, perquè és mentira, em dona igual que digues que no aniras perquè o vas per les bones o vas per les males, inconscient i levitant.- li dic somrient.- I tu no vols i com tu no vols, jo no vuic i els gats no volen, vens amb mi a la infermeria.-ale, i tu queixat, que voras.

Em gire i em mire el Percy, s'està posant molt blanc, com els fantasmes.

- Si et pregunten...pots no contestar? O dir que has caigut per...nose...perquè sense voler has tropesat amb mi? Per favor?- li pregunte dubtosa. No volia que sospitaren de la Wen, o que li ho contaren al director o algú i volgueren fer-li algo, no.- Percy...?- pose careta de pena, la careta de pena sempre funciona.

No entenc per què la Moore s'ha quedat tan parada, en estat de shock. Cony, que sóc jo qui porta el braç trencat! Com si no sapigués el que estava fent...

I em diu que li sap greu.

- Tu... Estàs pirada. De veritat.

Em miro a la Cass i la Kath. Una em diu que m'acompanya a l'infermeria, l'altre que no digui el que ha passat. Potser és que encara estic mig marejat i el braç em fa moltíssim mal o potser perquè la Cass em possa careta de pena, però asenteixo amb el cap.

- D'acord... Però m'hauràs d'explicar per què, em sents? Vull saber-ho... I també vull granotes de xocolata.

Em mereixo les granotes de xocolata, m'han trencat un braç!

Em fereixen, les paraules del Luckgarden. És la primera vegada que algunes paraules d'ell em fereixen. Però ho fan, perquè té raó. No estic bé del cap. Mai has estat bé, Wen. Ni tans sols abans de que jo estigués aquí. Un calfred em recorre el cos. Està dins meu, està dins meu.

-Jo.. ja... eh...

Les llàgrimes comencen a caure per les meves galtes.Seràs estúpida. Ploraràs davant d'ells? No, no, no... I surto corrents, deixant la Cass i el Percy on son. No vull, no vull...

[Surto del tema]

Pose la mà a la butxaca i trec una granota, se la pose al Percy en la mà.

- Gràcies, i ahi tens la teua granota, pot ser et dones més quan...-aleshores la Wen es posa a plorar, bé, se que està plorant perquè la veig i ix corrent.- WEEEEEEEEEEEEEN!

Vaig a eixir darrere seua quant escolte els gatets, ho ha fet a proposit, bé se on està, on està sempre, al seu lloc.

- Argh! Bé, aneu al castell, no? Tirem?

Agafe la cistella i la Mort i el Nyan es posen a caminar uns metres endavant, els gatets pareix que es callen o s'adormen quant agafe la cistella. Doncs jo pensava anar per la Wen i em dona igual el que em diguera, pasaria d'ella i ja està.

Agafo la granota de xocolata amb la mà bona i me la guardo a la butxaca. És llavors quan la Moore surt corrents, sembla que plorant.

Com una cabra, el que et dic.

- Sí, estaria bé que em miressin el braç.- Contesto, amb una ganyota de dolor. Entre una cosa i una altre ens hem quedat una bona estona allà. I, cony, de veritat que em fa mal el braç.

Començo a caminar cap el castell, intentant posar el braç en una posició que no em fagi mal. Sembla que, darrere meu, també venen la Cass i la Kath.

Bé, per lo menys m'he deslliurat d'una de les tres pirades.

[Tema tancat]