Converses estranyes [Lizzie]

Passejava pels jardins, amb calma. Estava cansat; dormia poc, últimament. I pensava massa.

Vaig veure algú rebolcant-se per terra, o el que fos que estava fent. No era massa normal, però vaig acostar-m'hi amb una cella alçada i me la vaig quedar mirant.

- Euh... Hola?

Vaig seguir donant voltes per el terra, rient jo sola, fins que algú em va parlar. M'el vaig mirar, amb un somriure als llavis.

-Hola! Tu ets de l'equip de Gryffindor, oi? T'he vist als partiiiiiiiiiiiiiits!- vaig dir, rodolant per el terra.- Jo soc bateadora de l'equip de Hufflepuf!Ueeeeeeeeeeeeeeeeeee

I seguia rodolant.

La noia em va somriure i va seguir rodolant. Va parlar de quidditch, però no vaig entendre-la gaire.

- Euh... Sí, t'he vist jugar, també - vaig seguir amb una cella alçada -. Umm... Què fas? Per què et rebolques pel terra?

-El meu pare em va dir que la herba fresca repel·lia els burinots sidenicols.- vaig dir.- Així que una vegada al mes rodolo per l'herba del jardí de casa, avui em tocava rodar per aquiiiiiiiiiiiiiiiii

Vaig somriure.

Vaig alçar l'altra cella, també. Borinots sidenicols?

- Perdona, has dit borinots sidenicols? - vaig quedar-me-la mirant -. Euh... Es pot saber de què va, això?

Vaig encongir-me d'espatlles, amb una certa curiositat. Aquella noia era ben estranya.

-Ueeeeeeeeeee Nop! Jo no he dit això!

Em vaig aixecar i vaig apropar-m'hi.

-Jo he dit: Burinots sidenicols, no Borinots sidenicols. Amb "u" No amb "o" Es ben diferent. El Burinots sidenicols van apareixer cap a la segona guerra mundial. Son uns éssers minusculs que se t'encanxen al cabell i te'l deixen bastant malament. Els Borinots sidenicols, en canvi, son uns éssers molt pacifics que solen estar a prop dels rius. Ho sabies?

Vaig estendre la mà.

-Per cert, em dic Lizzie, Lizzie Speckhart. Vaig a cinquè.

Vaig posar-me una mà al cap, pensatiu. Aquella noia estava com una cabra.

- I no se t'ha acudit que els burinots sidenicols potser són ofensius, i si estàs despentinada és perquè et rebolques per terra pensant que així marxaran? - vaig riure per sota el nas -. Encantat, Lizzie. Jo em dic Matt, Matt Sheen. De sisè...

Vaig somriure-li, una mica falsament. Era una mica incòmode, allò.

-Oh, anar despentinada no em preocupa, hi vaig sempre.- vaig dir-li.- Els burinots sidenicols et deixen el cabell mooooolt però que molt brut. I això doncs no, no m'agrada. Jo de tu també ho faria, Matt Sheen.- vaig dir amb un somriure.

Vaig moure'm el cabell per llevar-me una mica d'herba que se m'havia quedat enganxada.

-Crec que per avui ja tinc prou. Què feies tu per el jardí?

- Euh... Jo crec que si te'l rentes, el cabell queda net...

Vaig deixar estar el tema, veient-lo com a impossible.

- Doncs he sortit a passejar. És una cosa que no es pot fer gaire, ara, però aprofitem l'estona que tenim per fer-ho.

Vaig alçar una cella, i vaig decidir no seguir explicant-li. No ho entenia. Més tard parlaria amb l'Allie d'aquest tema, segur que ella m'entenia.

-Ah, i per què no es pot passejar gaire ara?- vaig dir, innocent.- Es pel temps?

- Perquè és perillós. D'aquí poca estona hauríem d'entrar, a dins estem més segurs que aquí.

Vaig quedar-me-la mirant, encuriosit.

- És que tu no en saps res, del que ha passat? Hauries d'estar més informada...

Vaig mirar-me'l amb una cella alçada.

-Informada sobre què? Què s'apropa una tormenta de les bones? No ho entenc.

Semblava una mica paranoic. Potser veia el perill per tot llocs, com el tiet Sheldon...

- Umm... Lizzie, últimament han atacat a diverses persones, entre elles l'Allie - em sonava que tenien relació, potser per quelcom familiar, o qui sap per què -. Tu vés amb compte, no fos cas que et passés alguna cosa.

Vaig somriure-li.

- A dins, però, hi ha professors voltant pels passadissos...

-Ah, ja ho he sentit, l'havia atacada un animal. Què penses, que venen els animals a atacar-nos si estem a fora? es això?

Vaig mirar el volltant.

-Em se defensar d'un animal...

Era impossible discutir amb aquella noia. Es tancava en banda i no voli aescoltar.

- Bé, tu sabràs. Jo me'n vaig, que s'està fent fosc. Vés amb compte!

Vaig saludar-la amb la mà mentre feia mitja volta i marxava. Quina noia tan rara...

[Surto del tema]

Vaig veure com se n'anava, amb una cara de poker.

Quin noi més estrany. Bé, el tiet Sheldon era així, i no era tan estrany. Ja se! li escribiria al tiet Sheldon per demanar-li com havia de tractar-lo, segur que ell ho sabria, i ell no es sentiria tan incómode i amb por de tot. Tot eren avantatges...

I vaig anar cap a la mussolerissa, distreta.

[Tema Tancat]