Els burifers molesten els mussols! [Lizzie]

Vaig anar cap a la mussolerissa per enviar una carta als pares. Els volia explicar tot el que havia passat. Bé, no tot, algunes coses. Amb la carta a la mà i el Wyrda al braç vaig acostar-me a la finestra. Quan anava a lligar la carta a la pota del mussol, vaig veure uns burifers molestant a un grup de mussols de l'escola.

- Eh! Deixeu-lo en pau, als mussols! - vaig exclamar.

Vaig anar cap allà, agitant les mans per espantar els burifers, que rondaven els mussols sense parar ni un moment.

-Espera que ja viiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiinc!- vaig cridar a l'Allie, ja que l'havia sentit mentre pujava les escales. Vaig arribar on era ella i vaig començar a moure una fulla d'una de les plantes de l'hivernacle per tota la mussolerissa, mig fent saltironets, mig caminant normal.

La planta l'havia descoberta feia poc. Repel·lia bastant els burifers. Era una Philedrico. Encara que el meu pare l'havia anomenada a una de les seves cartes "espantaburifers"

-Mola eh? Com estàs Allie?- vaig dir, mentre passava les fulles peer totes les gàbies.

- Corre, Lizzie, que els estàn molestant!!! - vaig cridar, responent a la Lizzie, que pujava corrents.

Va començar a passar una fulla per les gàbies dels mussols, i jo vaig somriure, mirant aquella fulla que tant coneixia. A casa li dèiem Repel·lidora, perquè espantava els burifers.

- Mola molt! A casa en tenim una, de planta d'aquestes, però no sabia que a Hogwarts n'hi havia!

Vaig anar cap a ella, i la vaig abraçar.

- Jo estic molt bé! I tu, com estàs, com et va tot?

Vaig somriure.

-Bastant bé! Encara que no em faig molt amb els altres, em miren tots així com et vaig dir, però bé, hi estic acostumada.

Vaig acabar de possar l'Espantaburifers per tota la mussolerissa.

-Saps? Ahir em vaig trobar amb un noi que no entenia la rodolada del mes. Tu la fas? Per evitar els burinots sidenicols, dic, allò de l'herba fresca.

Vaig seure al terra, recolzant l'esquena contra la paret i agafant-li el braç perquè segués amb mi. Em va comentar allò de la rodolada, i vaig alçar les celles.

- És clar que la faig, la rodolada. Però em sorprèn que algú pugui no entendre-la. Vull dir... Segurament no sap com son els burinots aquest noi.

Vaig deixar anar una rialla, sorpresa, negant amb el cap sense poder creure que algú pogués no saber què era o per a què servia.

- I qui era, el noi aquest? - vaig preguntar, curiosa.

-Matt Sheen, em va dir que es deia. Em mirava com si fos un cas perdut. Bé, jo suposo que el mirava igual. Mira que confondre els Burinots amb els Borinots...- vaig començar a riure.

VAig somriure-li.

-Sabia que tu si que sabries de que parlava. Es agradable trobar algú així, que puguis parlar de tot sense problemes...

Vaig posar-me a riure, mirant-la.

- El Matt és el novio de la Claire, la meva millor amiga... Un dia d'aquests te la presentaré. Si va poder acostumar-se a mi, s'acostumarà a tu també, ja ho veuràs!

Vaig escoltar el que em deia, i vaig negar amb el cap.

- Es pot saber qui confon un burinot amb un borinot...!?

Vaig somriure-li, i vaig dir:

- Realment, saber que no sóc la única que rodola em consola bastant. Podriem rodolar juntes, a partir d'ara! Fer-ho sola acaba sent avorrit i tot...

-Semblava simpàtic, el noi.- vaig dir-li.- Però crec que no estava acostumat a que algú fes allò.

Vaig somriure-li, i quan em va proposar fer la rodolada del mes amb ella no vaig poder evitar fer un saltet d'alegria.

-OOh! Seria genial! Jo abans la feia amb el meu pare! sempre m'ho passava molt bé amb ell, però es clar, aqui ho he fer sola...

Vaig somriure-li.

-Oh! I també podriem buscar més gnoms. Aqui els elfs els lleven molt ràpid perquè es pensen que son dolents, però segur que pel bosc prohibit n'hi han...

Vaig somriure d'orella a orella, i vaig dir:

- Seria genial fer-ho! A casa ho fem tots junts, la majoria de les vegades, però aquí o ho faig amb el meu germà o no ho faig amb ningú!

Quan em va dir allò dels gnoms se'm van il·luminar els ulls.

- Oh, m'encantaria! Les mossegades de gnom molen molt, encara que facin una miqueta de mal! Un cop em vaig posar a recitar poesia en l'idioma dels gòblins, va ser molt divertit! I un altre cop vaig posar-me a parlar èlfic. D'aquí el nom del meu mussol, el Wyrda. En èlfic vol dir "destí", ho vaig aprendre pel gnom!

-M'ho vas explicar!!! Em sembla genial! M'encantaria parlar élfic!

Vaig fer un salt, encantada.

-A ca meva no n'hi han de gnoms. Aqui, a vegades n'he vist, però els elfs els envien al bosc prohibit. Es una pena... Els alumnes serien més llestos!

- El tresor de l'enteniment val més que tot el firmament!!! - vaig exclamar, rient.

Vaig agafar-li les mans, contenta, i vaig dir:

- Hi anem? Ara? Darrere la cabanya del guardabosc solen haver-ni uns quants, sempre! Són una família feliç de gnoms molt maca!

Vaig aixecar-me d'un bot, contenta.

-OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOH! Seria genial! Com es que no m'ho has dit abans?- vaig demanar-li- I tenen fillets? Aiiiiiiiix que monos... Jo quan sigui gran tindré dos fills, un noi i una noia. Bé, almenys sempre he pensat això. M'agradaria tenir-n'he un noi i una noia... No sé per què se m'ha acudit això ara.- vaig riure.

Vaig anar cap a les escales.

-Anem? Anem?

Vaig somriure, feliç. Amb un moment de res vaig enganxar la carta a la pota del Wyrda, que va sortir volant.

- Anem! - vaig exclamar, contenta.

Vam sortir corrents, disparades cap al Bosc Prohibit per trobar-nos amb els gnoms.


[TEMA TANCAT]