Fins al capdamunt dels burifers...

Acabava d'arribar a Hogwarts, i de moment, l'unic que havia pensar era que era massa gran. L'altra escola de màgia no era així, eren quatre classes per quatre gats que hi anaven...

Vaig anar a la sala comuna (Hufflepuff. Com no, sempre havia dit que volia anar a Hufflepuff si acababa a Hogwarts) i llavors vaig tenir la segona impressió de Hogwarts.

Estava plena de burifers.

Vaig intentar no fer-lis cas, ja que sabia que els burifers només empaitaven, pero als tres minuts de ser a la sala comuna vaig sortir, espantant-me'ls de la cara. No m'agradaven molt, no em deixaven concentrar-me i et picaven a les orelles....

Als jardins no hi havia. De moment havia cridat una mica l'atenció, vaig supossar que per no anar amb l'uniforme (era negre, no m'agradava) i per anar amb la meva roba. Sempre ho fan, una vegada li vaig demanar a una amiga per què ho feien, i la resposta va ser que desentonaba. Ps....

Em vaig jeure a l'herba fresca i vaig sospirar. Sola, en un lloc tan gran plena de burifers... pero absolutament sola...

Anava caminat pels jardins, tota sola. Hi havia massa burifers pel meu gust. Devia ser el canvi de temps, potser. Si, devia ser allò.

Uououo! Els meus ulls! Què és allò groc d'allà?

Vaig acostar-me a la misteriosa massa sense uniforme. Era una noia pèl-roja... I no recordava haver-la vist mai.
Vaig posar-me al seu costat, i vaig dir, apartant-me uns quants burifers que em rondaven les cames.

- Hola! - vaig saludar, tota contenta.

Vaig escoltar una veu al meu costat i vaig fer un salt. No esperava que vingués ningú. Vaig mirar a la noia i me la vaig quedar mirant uns segons abans de reaccionar.

-Oh... Hola...- Vaig fer, i li vaig somriure.- Em dic Lizzie, Lizzie Speckhart....

Vaig somriure-li.

- Un plaer, Lizzie. Jo sóc l'Allie. L'Allie... Lovegood.

Maleït cognom, cony!

- Per cert, m'encanta la teva roba! És super original - vaig dir, somrient d'orella a orella.

Em van brillar els ulls. No tothom em deia que la meva roba els hi agradava... més bé el contrari.

-Si? De veritat?

Vaig somriure.

-Doncs a mi m'agrada molt el teu cognom. Lovegood... El meu no mola tant.^^

Hola? Ho sentia bé? Li agradava el meu cognom!

- Co... Coneixes els Lovegood?

Vaig seure al seu costat.

- La majoria de gent ens troba excèntrics i raros. Jo crec que en realitat és enveja perquè no han vist mai un nargal i nosaltres en tenim el jardí ple.

-El meu pare ha tractat amb la familia Lovegood un parell de cops, crec. Alguna vegada l'he sentit dir.

Es va asseure amb mi i jo la vaig mirar agraïda. La noia em queia bé. Era simpática i agradable.

-Espera, quèeeee????- vaig fer, amb els ulls oberts com taronjes.- Ualaaaaaaa quina sort! A ca meva no venen nargals T.T- vaig dir.- A ca meva només venen burifers a empipar (per cert, Hogwarts n'és ple) i gnoms, pero els gnoms son bons, et transmiteixen sabiduria amb la mossegada-

- Ho saps! - vaig exclamar, emocionada.

No tothom coneixia aquella propietat de les mossegades de gnom

- Un cop, al jardí de casa, un em va mossegar. Vaig posar-me a parlar en èlfic!

Vaig riure, i vaig dir:

- Va ser força divertit.

-Tu també ho sabies!

Els ulls em brillaven. M'encantaven aquestes situcions... bé, mai n'havia tingut. Jo sempre havia estat "la rareta" aquella amb qui ningú es vol relacionar, i esperava que cambiant d'escola les coses no cambiarien...

-A mi una vegada em van mossegar també.- vaig dir, emocionada, recordant.- Va ser tota una experiència.

Vaig sospirar i li vaig dedicar el més sincer dels més somriures.

-Em convidaràs algun dia a ca teva? Vull veure els nargals... Uau, mai havia conegut algú amb tot aquests coneixements, sempre m'havien dit que eren paranoies de la meva familia...

- El mateix em passa a mi... - vaig dir, sospirant.

Vaig somriure-li obertament, i vaig dir:

- Mentre no trepitgis les xufles dirigibles, a casa dels Lovegood sempre seràs benvinguda, Lizzie!

Vaig arrancar un bri d'herba, i me'l vaig mirar.

- A més, a casa meva no hi ha burifers. El meu pare ha trobat un mètode per fer-los fora. I a més tenen por del nostre hipògrif.

-Jo també tinc xufles dirigibles! I melons! (off: ok, anada d'olla total xD)

Vaig escoltar el que em deia l'Allie i la vaig mirar fixament, pensativa.

-Doncs el meu pare fa temps que busca solució, per que a l'hora de concentrar-se es el pitjor...- vaig pensar.- Va provar amb un encanteri, i no va funcionar. Després va agafar una llimona i li va clavar pinyons, però tampoc... així que seguim sense saber com. Algun dia anirem a visitar-vos la meva familia i jo, i ens intercamviam idees...

Vaig somriure i vaig estirar-me a l'herba un altre cop.

-El meu pare ara està cercant Tleks per les muntanyes escoceses. Son pocs comuns, però diu que ha trobat indicis de que hi hagin.

Val, definitivament la Lizzie em queia de conya. Com em podia caure, si no, una persona amb melons i xufles dirigibles?

- Per les muntanyes escoceses? - vaig fer, curiosa -. El meu pare i el meu tiet n'havien estat buscant per el sud de França i per Grècia, però mai per escocia. A veure si té sort, el teu pare... Perquè el meu no n'ha vist mai cap.

Vaig somriure de manera enigmàtica.

- Un avantpassat meu, però, va trobar un Garrinot Banyarrugat. Tenia la banya penjada a la sala, però un bon dia va saltar tot pels aires. Mai n'han volgut parlar, només diuen que va ser culpa d'una amiga de la tieta Luna... Era tot un orgull per a la família, aquella banya.

-Uau... una banya de Garrinot Banyarrugat? en sèrio? Quina passada... Entenc l'orgull. Jo si en tingués una ho aniria dient per tot arreu... encara que suposo que ningú em faria cas, però veient el cas que em fan ara... donaria una mica igual.

vaig rodar els ulls.

-Tampoc m'importa massa.

- Bah, la gent no ens entén - vaig dir.

Vaig abaixar el to de veu i vaig dir:

- Però jo crec que en part és enveja. Segur que els agradaria veure tot el que veiem nosaltres i no com que no poden, ens critiquen i tillen de rares.

Vaig encongir-me d'espatlles.

- El que comta és que ara totes dues tenim algú que ens comprèn. Oi?

-Oi- li vaig somriure.

Vaig començar a fer-me una trena en uns fils del cabell.

-Saps? Crec que serà divertit tenir una amiga... mai n'he tingut i no se molt bé com serà, però de moment et veig bastant simpática i agradable. Sempre havia pensat que tenir una amiga era com una persona més de la familia... al menys que em comprengui. Tu em comprens, doncs per mii ja ets com una amiga meva.

- Oh, pots comptar-hi! - vaig exclamar, somrient.

Vaig mirar al meu voltant. Estavem soles als jardins. A aquella hora no era gaire normal...

- Bé, aquí no crec que t'hagis de preocupar pels amics. La gent és molt simpàtica, normalment. I si m'han acceptat a mi, t'acceptaran a tu. Perquè si no ho fan - vaig picar-li l'ullet -, si no ho fan patiran la meva ira! - vaig acabar, teatralment, en broma.

-Si? Oh, serà divertit. Mai he tingut amics...

Vaig pensar en la posibilitat d'arribar un millor amic/ amiga. Molt llunyana per a mi des de sempre.

-Serà una nova experiència. Normalment la gent s'allunya de mi quan començo a parlar...

- Això és perquè no ens entenen, Lizzie. I estic segura que si paressin a escoltar-te cinc minuts, ja no es separarien de tu.

Vaig somriure-li.

- Per cert, quin curs faràs, tu?

Vaig somriure.

-A cinquè. He fet cinc anys a Espanya i ara que el meu pare té treball aqui faré cinquè sisè i setè aqui, segurament.

Vaig estirar-me a la gespa.

-Jugues a Quidditch, Allie? A mi m'han agafat de bateadora^^

- Oh, jo també faig cinquè! - vaig dir, somrient.

Vaig estirar-me al seu costat.

- I sí, jugo a Quidditch. Abans estava de caçadora, però m'he passat a encistelladora. És més divertit... Es poden fer moltes més faltes!

-Si t'agrada fer faltes, hauries de ser batejadora. Les bales peguen fort.- vaig somriure.- Doncs a mi em va bé batejar. Més que perseguir papallones o llançar la bomba. No ho sé, soc una completeta negada amb lo que no es batejar... Cadascú es com és.

Vaig mirar l'hora que era i em vaig incorporar de cop.

-Bé, ara hi hagin o no burifers he d'anar a estudiar... Ens veurem, no, Allie?

Off: m'encanta lo de les Lokis xDDDD

Vaig incorporar-me, després d'ella, i vaig dir, somrient:

- Sí, és clar que ens veurem!

Vaig riure i vaig dir:

- I el pròxim cop et presentaré a molta gent, val?


OFF: Si, és brutal. Te'l passaré, per que te'l posis tu també, ok?