Apa, noi! a posar-se feina al damunt fins que rebentem...! uu'

I allà estava, tot just un parell de dies després d'acabar amb tots els expedients del Rodlel (Dioooos, por fiiiin! xD), carregant el bagul a pes de braços cap a dintre del castell que em portaria encara més feina de la que ja tenia amb el departament. Si és que sóc un masoca rematat... uu'


Een fi. Mentre m'anava renyant a mi mateix per ser tan tou i no desapuntar-me del Summercamp des del mateix moment en què m'havia quedat sol al buffet, vaig començar a entrar al castell sense ni tan sols mirar-lo. Ara m'havia de concentrar en pujar aquest maleït Baguuuuuuuuuuul!

Segons després, em vaig preguntar pel motiu pel qual havia allargat tant l'última síl·laba de "Bagul". El motiu era la noia que estava també ajaguda al terra, al meu costat: m'havia entrebancat i havia topat amb ella, tirant-la a terra.

Em vaig aixecar ràpidament, vermell com un tomàquet. Començavem bé....

- Mare meva, ho sento molt- vaig dir mentre l'ajudava a aixecar-se- Sóc imbècil, haig d'aprendre a mirar per on vaig... Espera- vaig dir en veure la cara de la noia- Tu em sones! Pot ser que anéssis al meu curs?- vaig fer amablement, intentant recordar de què la coneixia.

Estava esperant que la Lily baixés de la sala comuna quan alguna cosa em va derribar. Només em faltava això, morir atropellada per un bagul. U.U'

Però aleshore svaig veure la cara d'un noi. M'era vagament familiar. Em va preguntar si anava al seu curs.

- Espera... - vaig dir rumiant-m'ho des de terra-. Ei! Sí! Tu anaves a Gryffindor a més a més!

Vaig intentar recordar el nom mentre em posava dempeus.

- Thomas! Oi que sí? Thomas Clearwater!

Només havia fet a Hogwarts els 4 primers cursos, o sigui que ja feia molt que no el veia i, evidentment, havia canviat des dels 14 anys...

Vaig somriure.

- Sí, sóc el Thomas. Tu et dius... Dianne Bell!- vaig dir, triomfant- no sé per què, m'ha costat una mica reconèixe't... normalment acostumo a enrecordar-me'n força bé de la gent- vaig dir pensatiu.

Vaig posar bé el bagul, amb un somriure.

- I què, tu també estàs aquí de monitora? Pel que veig n'han recaptat bastants, no?- vaig comentar.

- Sí, això sembla... -vaig dir mentre em recollia el cabell. Feia calor, es l'estiu-. I no et preocupis per no reconèixer-me. Hem canviat molt.

Jo havia canviat molt. Ell... potser no. Semblava la persona alegre que recordava. Quants records. Primer Hogwarts i ara em trobava amb companys de classe.

- Jo la veritat és que m'he apuntat aquest matí. M'he llevat i m'he com il·luminat. I apa, cap a Hogwarts. És que la meva germana és aquí -li vaig explicar.

Vaig riure.

- Sí- vaig dir- jo em vaig apuntar fa un parell de setmanes, però no he pogut venir fins avui. Jo també tinc al meu germanet aquí a Hogwarts... Tècnicament, si volia que perdés la timidesa l'havia de deixar al seu aire... Però sembla ser que, a més de patós de la vida, també sóc sobreprotector. Resulta que ara hauré de ser capaç de ser l'únic advocat de la conselleria i monitor del Summercamp, i tot per ser a prop del Liam... Ni que sos Superman, mare meva uu'- vaig dir, fent un sospir divertit.

- Advocat? Collons...

No em vaig molestar a callar-me el comentari. Jo hauria pogut ser advocada, potser. O reportera. O professora. O sanadora. Però no, a mi m'havia tocat ser ajudant de dependenta en una botiga de marmites. Argh.

En fi, quin remei.

- M'alegro que t'hagin anat bé les coses, Thomas. Al menys estàs ocupat.

"No com altres", em vaig retreure.

Bé, ja havia amagat el llibre. Vaig baixar les escales cap al vestíbul, on m'esperava la meva germana. Encara no em podia creure que estigués a Hogwarts.

Me la vaig trobar parlant amb algú. No el coneixia, vaig suposar que era monitor, un altre. Vaig somriure, la meva germana feia temps que no es relacionava amb molta gent, li aniria bé l'estancia a Hogwarts.

-Dianne!- la vaig saludar. Em vaig posar al seu costat i vaig mirar a l'altre home.- Hola, Soc la Lilian Bell.- em vaig presentar.

Vaig somriure-li a la Dianne. En aquell moment va aparèixer una noia d'uns disset anys, que es va presentar de seguida.

- Hola, jo em dic Thomas.- vaig fer amablement- Es pot veure, es pot veure que ets la seva germana; la veritat és que us assembleu força... Si em veiéssiu al costat del meu germà, pensaríeu que com a molt colem com a cosins. No sé pas si el coneixeràs... es diu Liam Clearwater, acaba de fer quart i va també a Gryffindor- vaig fer una pausa, pensant que hauria de parar de parlar del Liam si no volia semblar idiota- I... quin curs fas, tu?- vaig fer fregant-me el clatell, nerviós.

Em vaig mirar el Thomas mentre parlava del seu germà i preguntava coses a la Lily. Se'l veia un noi genial. Desvordava simpatia per totes bandes. Fins i tot feia que se't contagiés. Feia temps que no em sentia així.

"I és molt guapo".

Vaig endevinar que els cabells se m'estaven enfosquint per moments amb aquell últim pensament, i me'ls vaig deixar anar i agitar perquè tornessin a recuperar el seu castany clar normal. Em vaig escurar el coll i em vaig obligar a tornar al món real.

-Em sona el nom... segurament de veure'l per la sala comuna, però no el conec personalment.- vaig dir, pensativa. -Setè, ja estic a l'ultim curs i si tot va bé aniré de cap cap a la conselleria, a ser aurora.

Vaig mirar que la meva germana se li havien enfosquit els cabells, però no vaig demanar res, només li faria quedar malament. Vaig mirar els dos adults i vaig alçar una cella.

-Us coneixieu?

- Uff... Setè- vaig fer amb un somriure- mare meva, se t'acaba el xollo... Qui pogués tornar aquí- vaig dir mirant al meu voltant- Aprofita bé l'últim any aquí, maca, que és el millor de tots!- vaig aconsellar-la, recordant tot el que havia viscut jo mentre era entre aquells murs.

La Lilian va preguntar si la Dianne i jo ens coneixíem.

- Doncs sí- Vaig dir- Ja gairebé ni la recordava, però vam anar al mateix curs, i érem tots dos gryffys- vaig explicar, fent-li un somriure a la Dianne.

Em va fer un somriure i el cabell se'm va tornar a enfosquir. Perfecte. Vaig dir el primer que se'm va passar el cap i, com el passava últimament, quan ho vaig dir va sonar molt pitjor que quan ho havia pensat interiorment.

- Perquè tu saps que els baguls es poden encantar per no haver de carregar-los, ni xocar amb la gent, no? -vaig dir amb una mirada de reüll.

"Seràs idiota, per què li dius això?"

Massa tard, ja m'havia posat a la defensiva sense voler, com em passava normalment.

-Faré el que pugui. - vaig dir, pensant en la meva malaltia.- Que guay, Tots Gryffindors.

Vaig poder veure com els cabells de la meva germana es tornaven castanys per moments, i vaig mossegar-me el llavi quan va dir el que va dir. Bé, vaig poder captar alguna que altra cosa. Els cabells, el fet que estigui nerviosa....

-La meva germana...- vaig començar, intentant salvar la situació.- Vol dir que pot ser hi estaries més cómode fent-lo levitar.

Vaig posar-me a riure en sentir el comentari de la Dianne i com la Lily intentava suavitzar-lo. Em queien bé, les dues noies.

- Doncs...- vaig començar a respondre, pensatiu- No ho sé segur, però diria que es tracta d'una qüestió moral. Sempre que alguna cosa es pugui fer sense l'ajuda de la màgia, ho faré a la manera muggle. Sé que sona estúpid, però, no ho sé, suposo que el que passa és que no m'agrada dependre de la màgia... I també que en dues setmanes faig un partit de quidditch amb uns amics i necessito tornar a estar en forma per rebre bales - Vaig dir rient- Però ho sento si t'he fet mal, de veritat- vaig afegir, preocupat.

Vaig notar que els cabells de la Dianne s'estaven enfosquint.

- És veritat!- vaig exclamar, somrient- no recordava que eres metamorfomaga! ha de ser molt guai, això de canviar l'aspecte com et doni la gana...

Em va dir que devia ser guai poder canviar a voluntat. Ha! A voluntat! Si només fos a voluntat...!

- No creguis -vaig dir fent una ganyota-. I em sembla bé l'explicació de no fer levitar el bagul. També vas a peu a tot arreu en comptes d'aparetre?

Apa, una altra. No sabia per què m'estava posant a la defensiva, com sempre. Normalment allò només em passava ab la gent que no m'agradaca, em feia perdre la paciència o em posava nerviosa.

...com ens doni la gana... com ens doni la gana...

Apa! i una altra de la meva germana. Vaig mossegar-me el llavi. Que li pasava? i aquesta no sabia molt bé com salvar-la. Després tenia que fer-li l'interrogatori, la Dianne no es solia possar tan borde amb gent tan simpática com el Thomas.

-Em...- vaig dir, sense saber com salvar la situació. Almenys, aquesta vegada sonaba millor que l'altre.

Vaig posarme a riure tot nerviós, i començant a avergonyir-me. Sabia que li estava semblant estúpid, però vaig preferir ser sincer.

Em vaig fregar el clatell nerviosament.

- Dona, doncs si haig d'anar a l'altra banda del país sí que apareto, tot i que m'encanta volar (De petit anava molt en avió a veure als meus avis, que els hi fan por els mitjans màgics ). Aquí sí que depèn de la situació. Si vaig a la conselleria, apareto. Si vaig a casa d'algun amic, acostumo a anar-hi amb mitjans muggles. Suposo que us sona molt tonto, però... M'he criat força entre aquestes coses, i tot i que adoro la màgia... em sento més còmode fent les coses per mi mateix.

Vaig fer un somriure tímid a les dues noies, esperant que no em consideressin un estúpid integral.

-Bona resposta -vaig dir mentre el mirava fixament, amb to d'aprovacio. Eh, li havia posat dificil i se n'havia sortit sense problemes-. No esta malament, Clearwater.

No, no esta gens malament. Fffff necessitava fer un cigar amb urgencia i marxar d'alla abans de cagar-la més i acabar-ho de rematar.

- Si em disculpeu - vaig dir, traient una capsa de cigarretes-. Vaig a prendre una mica l'aire.

Em vaig dirigir cap a la porta, però llavors vaig caure que era alla al vestibul esperant la Lily per posar-nos al dia i que no era plan deixar-la allà.

- Vens Lils? -vaig dir girant-me un moment.

-Em... D'acord...

Vaig començar a caminar cap a la porta, però després em vaig girar al Thomas.- Podem esperar a que el señor Clearwater deixi el bagul i així anem a fer una volta els tres, no us pareix?

Vale, posiblement la meva germana em mataria per allò, pero el Thomas si no es quedaba allà solet i em feia una mica de pena. Encara que potser tenia coses que fer...

Oh, és clar que sí, fantàstic, Lils ¬¬. No podia dir que no sense semblar una maleducada...

Em va sortir sense voler un esbufec d'indignació i una rodada d'ulls.

- Està bé -vaig dir amb un to més sec del que m'hagués agradat, mentre m'acostava a ells traient la vareta-. Però suposo que al senyor Clearwater no li farà res que alleugerim una mica el procés de pujar tot això a l'estil muggle, oi? M'agradaria sortir a prendre una mica el sol mentre encara hi hagi sol... locomotor!

El bagul va levitar, disposat anar on se li manés.

Vaaal, què passava allà? Havia dit alguna cosa malament, o...? Pensava que li queia més o menys bé, a la noia, però s'havia posat tensa de cop i ara semblava que no volia veure'm ni en pintura.

Apa, una altra vegada que la cagues, so imbèciiiiil...! Vaig pensar abatut.

Vaig fer un somriure tímid, tot nerviós, i vaig agafar el control del bagul.

- Bé... Jo diria que us heu de posar al dia, no? Si és la primera vegada que us veieu des de les vacances haureu de tenir molt de què parlar. Jo... Hauria de desfer el bagul- vaig fer, mirant al terra.- Ja us veuré un altre dia, potser... Un plaer- vaig dir i vaig començar a marxar tot levitant el bagul, abatut. Què havia fet aquesta vegada?

Em... crec que l'estic cagant per moments...

-Bé, en realitat no tant...- No la veia fins que em va venir a veure a St. Mungo. Un parell de dies. En tan poc dubto que haguessim fet alguna cosa diferent...-No crec que molestis, no te'n vagis que ens avorrirem^^ Vinga vine vine...

El vaig mirar amb ullets de cadellet (XD)

Va dir que havia de recollir el bagul... que encantat de conèixe'ns i que un plaer...

-No serà un plaer tan gran si ara et vols escabullir -em vaig girar cap a la Lily-. No l'obliguis, prefereix no venir, però és massa educat per dir-ho. Oi, Thomas?

No m'estrenyava. M'havia portat fatal. Havia d'aprendre amabilitat, allà a Hogwarts.

Vaig posar-me a riure, súper nerviós, mentre em preguntava què li havia fet a aquella noia per què fes aquell canvi tan brusc.

- Eeh!- em vaig queixar, intentant mantenir el somriure- Que no em vull escabullir! Si vosaltres em deixeu, deixo el bagul en menys que es diu "Escales idiotes de Hogwarts que no es paren de moure" i em reuneixo aquí amb vosaltres. Però això si de veritat voleu, està clar... Si no, aniré a la meva habitació i desfaré l'equipatge procurant estar-m'hi tant de temps com em sigui possible, i us veuré un altre dia pels passadissos- vaig bromejar, tot i que dolgut.

Vaig fer-li un somriure tímid a la Dianne tot nerviós, intentant deixar-li veure que volia arreglar allò que fos que havia fet.

-No l'obligo, no veus que ell vol venir?- vaig fer, amb un somriure.

Bé, em matarà, em matarà em matarà... però després ja m'ho agrairà.

-Vinga, ves a deixar el teu bagul que nosaltres t'esperem aqui, que no tenim pressa, eh que no, Dianne?

Soc dona morta....