Apa, noi! a posar-se feina al damunt fins que rebentem...! uu'

- Suportaré la teva presència -vaig dir al final amb un somriure-. Però dona't pressa.

Li vaig llançar una mirada a la Lily.

- Recorda'm que després et comenti una cosa, germaneta.

Vaig fer un inmens somriure. Semblava que ho havia captat... o que almenys ja no semblava tan reàcia a deixar-me estar amb elles.

- Està bé, sa majestat- Vaig dir-li rient- Vostè tingui l'amabilitat de dir "Escales idiotes de Hogwarts que no es paren de moure" I Faré ús de tota la meva velocitat per ser aquí abans que acabi- I, després de fer-li un somriure feliç, vaig començar a córrer amb totes les meves forces, levitant el bagul mentre no deixava de mirar-les. Per sort, el meu dormitori estava al primer pis...

Li feia adéu amb el braç mentre el Tom pujava les escales i després vaig mirar a la meva germana amb una mica de por.

-T'ho recordaré...

i vaig començar a pensar molt rápid: Escales idiotes de Hogwarts que no es paren de moure,Escales idiotes de Hogwarts que no es paren de moure,Escales idiotes de Hogwarts que no es paren de moure...

Em vaig acostar a la meva germana, per poder parlar baixet, assegurant-me que el Thomas no ens sentia.

- Molt amable per part teva dir-li que vingui -vaig dir-. Segur que li caic fantàsticament. Amb aquesta simpatia que desvordo, oi? ¬¬ És que vols que tothom m'odïi des del primer dia?

-Ets simpática, al menys amb mi.- li vaig dir, sense mirar-la, encara mirant les escales.- Només has de parlar amb més gent que no sigui jo, així no hi haurà manera de relacionarte amb els altres, Dianne. Saps que això t'anirà més que bé.

Vag somriure-li.

Vaig fer un sospir.

- No m'hi sento còmode, amb ell, no sé per què -li vaig explicar.

Me'n vaig anar cap a la porta i em vaig encendre una cigarreta, traient el fum cap a fora. Dos mesos a Hogwarts. I després... què? Havia vingut cap a quí sense pensar-m'ho detingudament. I si no trobava res? A Hogwarts no podia quedar-m'hi. Merda de vida? Per què no havia acabat els estudis?

Vaig mirar cap a la Lily. Per ella. No ho havia fet per ella. No la culpava, i l'estimava amb bogeria però... de vegades no podia evitar preguntar-me... i llavors em sentia malament per tenir aquella mena de pensaments...

Em vaig dur el cigarret a la boca una altre cop amb les mans tremoloses, i vaig fer una altra calada.

... I en menys d'un minut i mig estava jo ja baixant els últims esglaons fins al vestíbul, corrent amb les forces que em quedaven encara.

Vaig baixar els últims tres amb un enorme salt, i em vaig plantar al costat de les dues noies. En el moment en què vaig tocar terra, però, em vaig desplomar, quedant-me assegut amb l'esquena recolzada a la paret, intentant recuperar l'aire.

Vaig aixecar el cap i els hi vaig fer un somriure a les dues noies, eixugant-me el front, que regalimava suor per totes bandes.

- Sento haver trigat tant, senyoretes; La feina fa que no m'entreni tant com abans. En els meus temps mossos hagués trigat menys d'un minut... Suposo que ja tinc alguna cosa que fer a l'estiu a part de dirigir el wizengamot sense cap mena d'ajuda i ser monitor del Summercamp! Em temo molt que això serà un estiu tranquil·let... - Vaig bromejar, rient.

"No saps per què..."- vaig pensar, amb un somriure als llavis "Jo tampoc m'hi trobaba còmode amb el James..."

I va apareixer el Thom, vaig somriure-li i vaig mirar als dos adults.

-Què, anem tirant?

Em vaig quedar mirant el Thomas com s'excusava. Tenia uns ullets adorables, que somreien més que fins i tot els seus llavirs. Hmm... Calada. Quants segons duia mirant-lo fixament?

"Idiota, que ja no ets una adolescent"

- No sé a què espereu - vaig dir, enfada amb mi mateixa, i vaig començar a caminar cap als jardins, esperant que els altres do em seguissin.

Uuuuf. Allò de pujar fins al primer pis, anar fins l'habitació i baixar de nou a tooota velocitat no havia sigut una bona idea; Em feien mal tots els ossos, i estava suat fins a la medul·la. Però bééé...

Com vaig poder, em vaig aixecar recolzant-me contra la paret i vaig caminar fins a fora, on esperava la Dianne. Un corrent d'aire fresc em va picar la cara i em va despertar una mica. Vaig fer-li un somriure a la Lily, que encara era a dintre.

- Anem?

Vaig somriure i vaig correr cap als dos amics. La Dianne m'ho agrairia, ho sabia. Segur que ho faria... espero...

Pot ser sobraria i tot.

[TEMA TANCAT]