Seguint el Mr. Mouse fins a l'infinit... eh... volia dir fins a l'hivernacle

Baixava les escales corrents.

-Mr. Mouse! Mr. Mouse!

No sabia que li havia donat, de sobte s'havia possat molt extrany i havia saltat de la taula de fer els deures, i havia començat a correr i havia sortit de la sala comuna. i jo darrere d'ell.

-Mr. Mouse!

Vaig atravessar el vestíbul, i vaig seguir el Mr Mouse per el jardí.
-Mr. Mouse que et passa?

Vaig seguir el Mr. Mouse i vaig veure com es ficaba per davall la porta de l'hiivernacle. Vaig entrar rápidament, ja començant a enfadar-me.

-Mr. Mouse! Si no surts et quedes sense formatge!

El Mr. Mouse no va sortir, i vaig començar a buscar quan una planta em va agafar el braç, enronllant-se en el meu braç.

-Deixa'm- li vaig dir.- Què vols de mi?

OFF: ho poso jo, que a la wen li fa mandra dir-ho (¬¬ XDD): Aquest tema passa abans de la mort del Mark.

ON:
Passava per davant dels hivernacles quan vaig sentir uns crits.

Vaig entrar-hi. Hi havia una nena, i una planta l'estava agafant del braç.

-Eh!- vaig dir, i m'hi vaig acostar. Vaig tocar la planta en un nus que tenia i aquesta va tornar al seu lloc.

- Estàs bé? - Vaig preguntar, però no estava bé. Tenia el braç vermell.- Eh, no en sé gaire, jo, encara, però crec que amb una mica d'essència de multrap se t'alleujaria el dolor. Et fa molt mal?

En quell moment es va tornar a obrir la porta.

Passetjava per ahi, quant vaig vore entrar a Erin corrent al hivernacle. Havia passat alguna cosa? Em vaig preguntar. Vaig correr cap alli.
Al entrar vaig vore a Erin i Wendy, en terra, Erin havia dit no se que de murtalap.

- Hola, que ha passat?- vaig dir.- Has dit que vols murtalap, dictam?- vaig dir traient una botelleta de la butxaca.

Havia anat a donar un tomb, estava cansat d'estar dins l'escola. Aleshores vaig passar per davant els hivernacles i vaig sentir-hi veus a dintre. Semblava que hagués passat alguna cosa, així que vaig decidir entrar a donar-hi un cop d'ull.

Allà hi havia tres noies, em semblava que les coneixia a totes de vista, però desconeixia els seus noms. Vaig veure que una, la més petita, estava estirada enterra. Tenia el braç vermell, irritat, i les altres dues li estaven aplicant essència de murtalap. Semblava que ho tenien tot controlat, però per si de cas m'hi vaig acostar.

- Què ha passat? - vaig preguntar-lis.

Vaig veure com una noia venia i em vaig caure a terra. auuux! quin mal!!

-Em fa mal...- vaig dir-li a la noia.

Va venir la Sam, que li vaig somriure abans de fer una altra ganyota de dolor.

-Estic bé, estic bé...- vaig dir.- A que mola pensar que una planta soleta m'ha fet això?- vaig dir, al·lucinada.

- Eh...- vaig dir, sorpresa- A mi sincerament no em molaria gaire, la veritat... Deixa un segon que crec que...- vaig remenar per un calaix- ahà! Aquí està!- vaig dir contenta traient-ne un bol ple d'essència de multrap- és que l'altre dia a un noi li va passar una cosa semblant i creia recordar que encara en quedava una mica... Hola, per cert. La sam ja em coneix, però per vosaltres dos... em dic Erin River i faig tercer.

-No? a mi no em fa gràcia que m'ho hagi fet, però he d'admetre que mola.- vaig somriure.

Vaig mirar al noi que abans no havia vist.

-Hola!! Jo... segons els pares em dic Wendolina Ginevra Moore, però es un nom massa llarg.- vaig somriure- així que tothom em diu Wendy. A mi m'agrada molt més.

- Aleshores estas be Wendy?- vaig dir- Be, doncs aleshores no ens preocuparem.

Em vaig girar cap al noi, em sonava de quidditch.

- Tu ets Westler, no?- vaig dir intentant recordar el nom.

Per sort, la noia que es deia Wendy es trobava bé. Em vaig mirar la planta que l'hi havia agafat el braç, però no la vaig reconèixer. Per precaució, i amb molt de compte, vaig apartar una mica el cossiol, no fos cosa que ens donés un altre ensurt. Aleshores vaig sentir que la noia de Ravenclaw em parlava.

- Sí, em dic Chuck Westler! Sé que tu també jugues a Quidditch, però no recordo com et dius... Em sap greu, és que sóc un desastre amb els noms! - i mirant a l'altra noia, la que es deia Erin, vaig reconèixer-la d'haver-la vista per la Sala Comuna. Aleshores, vaig preguntar - Ei, no és que vulgui ficar-me en les vostres vides però... Què hi feu aquí? - vaig dir, somrient.

Vaig obrir la porta de bat a bat, amb la cara blanca com la cera i els nervis de punta. Tenia un ratolí al cap.

- Crec. Que. Això. És. Teu. - vaig dir com vaig poder, perquè el cor manava a cent.

Vaig mirar com l'agatha entrava a l'hivernacle.

-Mr. Mouse!!!!- vaig cridar. Vaig axecar-me i vaig provar d'agafar-lo, pero l'agatha era molt alta i no hi arribava al seu cap.

-Eh... Agatha, se que te's difícil per a tu... però es que no hi arribo, me'l tens que agafar tu o aproparte a mi, però es que de veritat no arribo.- vagi sospirar.

De repent va entrar algu més, era Agatha i duia el ratoli de Wendy en el cap.

- Espera, ja l'agafe jo- vaig apropant-me a Agatha i llevant-li el ratoli del cap- Sincerament, jo també odie les rates, però aquest ratoli es tan bonic.- vaig dir mentres li tornava el ratoli a Wendy- Tin Wendy, i ves amb compte amb ell.

Despres em vaig girar cap a Chuck.

- Doncs no molt, simplement no aborrir-me -vaig dir riguent.

Quan la Sam em va treure la rata de sobre vaig tornar a respirar.

- Que no surti d'aquí, eh...? - vaig llançar una mirada de Com Ho Digueu A Algú Doneu-Vos Per Morts a tots els presents.

La majoria de les d'allà ja ho sabien, però el dia anterior m'havia passat tota la tarda fent el fatxenda amb el Westler.

"Genial, Agatha, t'acabes de cobrir de glòria... U.U' "

- Hola, Agatha!- vaig saludar-la- Veig que no t'agraden els ratloins...- vaig pensar que no voldria parñar del tema- En fi; Wendy, encara et fa mal?

Vaig somriure quan la Sam em va donar el Mr. Mouse i me'l vaig ficar a la butxaca. (on normalment solia ser)

Vaig fer una ganyota.

-Em pica una mica.- vaig respondre a l'Erin. -Pica pica pica pica pica...- vaig refunfunyar.

Vaig mirar a totes les persones d'allà i vaig recordar la carta dels meus pares.

-A vosaltres us agrada l'ocellet?- els vaig demanar.

Ooh, genial. A l'Agatha no li agradaven els ratolins. Aquella me l'apuntava, potser em serviria més envant. I vaig somriure-li obertament, esperant que endevinés el que pensava o, si més no, se'n fes una mínima idea.

- L'ocellet? Quin ocellet? - vaig demanar-li a la Wendy, mentre li agafava el braç amb compte, suaument, i l'examinava distretament. La ferida feia bona pinta, en un no res estaria curada completament.

Vaig mirar al Chuck estranyada. No sabia de què parlava?

-L'ocellet. Aquell que va dient als pares tot el què heu fet a cada moment. Ja sabeu : Wendy, m'ha dit un ocellet que avui a l'escola no has fet els deures...- vaig imitar la veu de la mare.

-Ja estic una mica farta d'aquest ocell... pot ser parlant amb ell em deixaria en pau...

Vaig somriure.

- Uff.. tens raó l'ocellet.- vaig dir somriguent- Els meus pares també me ho deien -vaig dir- Encara que mai l'he trobat, pot ser és invisible!-vaig dir riguent.- Si el trobes me ho dius i parlem amb ell, val?

Vaig riure en estir allò de l'ocellet.

Vaig agafar-li el braç amb compte a la wendy.

- Et pica?- vaig dir- Doncs per això ja no sé què fer-hi... Millor si vas a la infermeria. Madame Pomfrey t'hi posarà alguna cosa.

En sentir la paraula infermeria vaig fer un salt i vaig apartar-me de l'Erin.

-No vull... no vull anar... els metges sempre em fan més mal encara...

Vaig sospirar

En veure la reacció de la Wendy vaig sospirar.

- Wendy, tu tranquil·la. Aquesta vegada només és una pomada per a que no et piqui. No et pot fer cap mal. Però hi has d'anar si vols que et deixi de picar... Hi aniràs?

- No vols anar a la infermeria?- vaig dir- Tranquil·la a mi tampoc m’agrada anar. Es més jo de tu....- aleshores vaig vore la cara de Erin- Be, pot ser deuries d’anar.- vaig dir mentres mirava el hivernacle.

Vaig mirar-me el braç

-Però segur que no em farán més mal?- vaig demanar a la Sam i a l'Erin.- Mai m'han agradat els metges...

Vaig mirar la planta que m'havia agafat.

-Estaràs contenta...- vaig refunfunyar

Vaig veure que el Westler m'adreçava un somriure una mica malèvol. Oh. Fail. Vaig mirar de canviar de tema, i vaig anar cap a la planta que havia fet mal a la Wendy.

- Vols que li calem foc? - vaig preguntar, il·lusionada, preparant la vareta.

- Agatha!- La vaig renyar- No li calarem foc. És una planta de l'hivernacle, i és de tots. A més, l'anàvem a estudiar demà a classe...