Primers mussols

Fa més de 30 minuts que provo d'arribar a la mussoleria, però constantment em perdo, així que tot just començo a pujar les escales que m'hi han de dur.
Porto tres pergamints sota el braç. Un per la meva mare i el meu pare. Em matarien si no els hi envies! Un altre es per una amiga del món muggle, i l'altre per el meu cosí. Bàsicament en totes posa el mateix, així que ha estat un poc repetitiu escriureles, però compensa, encara no les he enviat, i ja espero amb ansies una resposta.
Fa molt que no se res d'ells. Agafo la pota d'en Vels, el meu mussol, i l'hi lligo els tres pergamints amb una cinta grissa.
No hi presto molta atenció, ja que de fet estic més pendent de les coses que em queden per fer, de les assignatures, els deures, les notes... que d'altre cosa.

Havia escrit una carta als meus pares explicant les meves últimes notes i les últimes coses que m'havien succeït. No eren moltes coses amb importància, però... bé, eren les petites coses quotidianes el que ens feien ser únics.

Quan arribo a la mussolerisa em trobo que ja hi ha algú allà. Alço una cella i somric.

-Ei, hola!- saludo la noia.

Sento una veu just darrere meu, i em sobresalto.
Em giro i em trobo una noia més gran que jo. Es de Ravenclaw, per l'uniforme. Sembla simpàtica.
-Ei!- li responc, somrient timidament.
Passa pel meu costat, i es dirigeix cap a una cantonada.
-Em dic Marta.-Afegeixo.- I tu?

Vaig cap a uns dels mussols mentre sento la noia saludant-me al.darrera. Es petita, deu ser de primer curs. Fermo les cartes a la pota del mussol i el deixo anar, abans de girar-me cap a ella.

-Soc la Juno.-Li dic, alegrement.-Encantada, Marta. Ets nova de primer curs, oi?

Potser coneixia al petit Jackie. Es podrien dur be... be, sempre que a ella li agradés la manera del Jck de divertir-se fent bromes a tothom.

El mussol s'havia convertit en un simple puntet quan em vaig girar per respondre-li.
-Si, ara estic fent primer. És bastant dificil, però... Es que soc de pares Muggles, i m'és tot nou saps?
Tot just ho aacabava de dir que ja m'estava preguntant si hauria fet ben fet. No sabia molt com anava tot, però en alguna conversa si que havia escoltat que certs mags consideren una deshonra ser fill de muggles.
-I tu, quin curs fas?-Em vaig afanyar a afegir, pensant que així a lo millor passava desapercebut el meu comentari.

-T'asseguro que per als que no son fills de muggles també els hi és difícil.- Li dic, somrient.- I no possis aquesta cara, ser fill de muggles és genial, i no et creguis els que et diuen que no es així.- li faig l'ullet.

Miro el mussol com se'n va cap a la meva casa, somrient, i després contesto a la seva pregunta.

-Jo faig quart. És una mica més difícil que primer.- Ric.- Però ja veuràs, t'ho passaràs bé a Hogwarts. Vas al mateix curs i residència que el Jackie, això ja es divertit... el coneixes ja?

Em va preguntar per un tal Jackie. No havia anat a cap classe encara però...
- No, encara no l'he conegut. Però ara que hi penso pot ser que me'l hagi creuat pel passadis venit cap aquí. Que és pel-roig?
Em tranquilitza molt que em digui que ser fill de muggles no es dolent. Mai saps que et pot esperar. M'esta començant a caure realment bé aquesta noia!
Fa quart. Mare meva. Em costa imaginar com devia ser amb la meva edat, però encara és més dificil imaginar-me a mi de gran!
- Home, deu ser bastant més dificil quart! -dic, mentre ric.- Tens algun familiar per aquí Hogwarts?

-Doncs... no, és més bé castany. Té una germana més gran, la Wendy... bé, ja els coneixeràs. Son els germans Moore, gairabé tot hogwarts els coneix, no poden estar molt de temps sense fer-ne alguna. Ells i els seus amics...

Faig que no amb el cap quan em demana per familiars, encara amb un somriure.

-Soc filla única i els meus cosins son d'altres països i van a altre escoles de màgia, com Beauxbatons. Però entre tu i jo, crec que no hi ha cap escola de màgia que superi aquesta...

Un noi castany... Definitivament no debia haver-lo vist. És diu Moore de cognom, i com va a primer tard o d'hora me'l hauria de trobar.
-Bé, doncs així em cauran bé soposo. Ja esta bé que de tant en tant algú faci un bon espectacle!
Em comentava que era filla unica, però que els seus cosins anaven a altres escoles. Ric quan sento el que diu de Hogwarts.
-Juno, això es entre tu, jo, i el món sencer. Bé, a excepció dels muggles soposo...-Dic, pensant en que fins feia un any mai m'hauria imaginat que una escola tan gran pogues existir.- Perdona, t'importa si et dic Juno?

-En fan, d'espectacles. Ja els veuras...

Somric quan diu allò de Hogwarts i nego amb el cap.

-Nah. els meus cosins de Beauxbatons i els de la Scuola Da Vinci pensen que la seva escola de magia es la millor. I segurament els de Durmstrang i els de la academia de Grècia pensen el mateix...

Buff... deixa anar mil noms d'escoles de bruixeria, la meitat de les quals, si he de ser sincera, ni tan sols coneixia!
-Mare meva, m'estic fent un embolic amb tant de nom! -Dic, mentre ric.
M'adono que estem les dos plantades en mig de la mussoleria, i que ja hem enviat les cartes totes dues, així que li proposo d'anar baixant.
-Que et sembla si anem passant? Cap on has d'anar tu ara?
Estic resant perque em pugui acompanyar encara que sigui un tros. Una altre estona d'estar tan perduda, i se'm farà de nit abans d'haver trobat el vestíbul, la Sala Comuna, o la Biblioteca!