Barallant-me amb els mussols.

- Merda de mussol. No et moguis!

Em barallo amb el mussol dels meus pares per tal de poder lligar-li la carta a la pota. És una carta per la Nyx. La trobo molt a faltar, encara que vaig ser jo qui va decidir quedat-se a Hogwarts, però es que de veritat que Beauxbatton és la cosa més avorrida del món.

Em giro quan sento la porta obrint-se i el mussol aprofita per esgarrapar-me la mà. Cabronàs!

Anava a enviar-li una carta a Bam-Bam havia marxat però jo volia enviar-li una carta i esperava una resposta.
Però quan entre veig com un mussol es posa damunt el meu cap. Que guay.

- Hm...que estas comode senyor mussol?

Aleshores veig el Percy amb una carta a la mà.

- Holaaaaaaaaaaaaa Percy ^^- li dic somrient- Has vist? Tinc un nou barret hahahahha i és un mussol hahahahahhahah

Trec una galeta i el mussol se la menja, cride el Pinya que es posa damunt la finestra.

- Pinya aço és per Bam-Bam, vale? Per ella res de perdre la carta, ni de donar-ho a una altra persona, si no a Bam-Bam, a la Sam, està clar?- li done una altra galeta.- En tindras més quan sapiga que l'ha rebut, i res de mirar-me amb eixa cara!

El Pinya mou les ales i ix donant botets fins que s'enlaira.

I a sobre és la Gryffindor rareta... Yay.

Faig un moviment amb el cap per saludar-la i continuo la meva guerra amb el mussol. Al final aconsegueixo lligar-li la carta amb una mena de clau d'immovilització. Maleït mussol, sempre m'ha odiat.

- Apa, mussol, porta-li a la Nyx. - Dic, mentre el deixo anar. El molt capullo aprofita per picar-me al braç.

- Imbècil... - Remugo, veient-lo desaparèixer pels límits del bosc prohibit.

- La proxima vegada intenta cridar-lo amb una galeta, a mi el Pinya no em sol fer cas, però si li done una galeta acaba acudint.- li dic somrient.

Em quede mirant la mussolerissa.

- Els mussols fan molta pudor.- dic rient.- Saps? Juraria que l'altre dia vaig escoltar a un mussol tirar-se un pet, hahhahahhahah, va ser molt incomode, perquè el mussol em va mirar i jo vaig acabar rient-me en la seua cara.- em mire la mussolerissa.- Diria...veus aquell que pareix una lleopard? Eixer era, hahaha.

Done botets, però veig que es mou merda, aixi que no done botets.

- No li penso donar res, a aquell mussol...

No, en serio. M'odia, i no entenc per què. D'acord que el tracto una mica malament, però va començar ell!

Em miro a la Cass mentre em parla de mussols i de pets i de ves a saber tu què més i no puc evitar aixecar una cella.

- De veritat fa falta parlar d'això, Konstantaras?- Dic. Bé, encara que més que Konstantaras sona algo com Kondfgjkdg. Mai he sapigut pronunciar el seu cognom.

- Doncs aleshores no et farà cas.

Que graciós el Percy vol fer com si no em coneguera, i em fa gracia com pronuncia Konstantaras, hahahah, és guay.

- Jo t'ho comentava.- aleshores ho escolte de nou i em mire el mussol.- Veus? T'ho he dit es tira pets! Que fàstic!

Agafe el Percy del braç i el duc amb mi al passadis, aaaaaaah, millor, no fa pudor, aire net i sense pets de mussols.

- Molt millor!- ara puc donar botets i els done.- Mola més aci, has vist quin paisatge tan guay es veu des d'aquesta finestra?- dic asomant-me.- Molaria tirar-se algun dia amb una corda.

La Cass m'agafa del braç i de cop em treu el passadís. Me la quedo mirant mentre treu el cap per la finestra i dona botets pel passadís. Per què sempre dona botets?

-Amb una corda?- Pregunto, aixecant una cella. En realitat molaria... En plan puentig. Guay. - I tu creus que es podria fer això? O amb l'escombra...

-Amb l'escombra segur que es pot fer...- Uala, molaria moltíssim.

Em diu que es podria fer amb una corda, uoooh, uoooooh, uoooh! O amb la graneraaaaa! Done botets emocionada.

- Oh, oooooh! Ho fem? Ho fem?- li pregunte somrient.- Ho provem tots dos amb una granera? Pot ser la mateixa o cada un amb la seua.- em mire el Percy i pose careta de pena.- Si? Si? Porfaaaa, si? si?

Bah i si deia que no volia fer-ho ho faria jo sola. Agafe la vareta i cride la Mosqui, amb aquell encanteri que em va ensenyar Bam-Bam.
Obric la finestra i em pose de peu a l'ampit.

- T'apuntes? ^^ - li pregunte somrient

Em pregunta si m'apunto i treu la vareta per convocar l'escombra, que arriba pel final del passadís. Dubto una estona.

-Bueno... Vale, va!- En realitat sembla divertit, no? No ho he fet mai, aixó de tirar-me per una finestra amb escombra. No pot passar res dolent, veritat? I si no, la Nyx està a Sant Mungo!

Em trec la vareta de la butxaca i crido l'escombra, que apareix, igual que la de la Cass, pel fons del passadís. L'agafo quan arriba al meu costat. Ai, la meva escombra *-*

Em gire cap al Percy somrient. Agafe la granera amb força amb una mà, ja em pujare quant estiga prop de terra, i espere que es pose al meu costat, mire cap a baix, que guaaaaay.

- Com mola, has vist? No es veu el fons! Que guaaaaaaay!

Tanque bé la motxilla, per si de cas, i em guarde la vareta dins la jaqueta, a veure, si tot preparat, guay.

- A la de 3....1...2...3!

I em llançe, amb la granera a la mà i comence a caure.

- COM MOLAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!- i comence a donar voltes i voltes, hahahahhaahhahahhahahahhahaahah, i fa vent, i mola moltissim, moltissim, moltissiiiiiiiiiiim!

Em llanço quan la Cass arriba a tres. Però amb l'escombra al seu lloc! L'últim que veig abans de saltar és com la Cass es llença amb l'escombra a la mà. Ale, alegria! No, realment està com una cabra.

Començo a caure i noto tot el vent a la cara que em despentina i em fa moure d'una banda a una altre, sense cap control sobre l'escombra. No puc evitar posar-me a riure. Eh, mola moltíssim!

A mesura que m'apropo al terra el vent disminueix i agafo el control sobre l'escombra. Freno amb suavitat i aterro just a sota de la finestra.

Veig que estem arribant a terra i puge a la granera, i vaig frenant, frenant, fins que toque terra, uoooooooooooooooooh!

- UOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOH! Però que guaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaay!

Done botets, m'ha donat....com ho deia la....adrelalina...no...ehm...adrenalina! eso! M'ha donat adrenalina! Uooooooh!!
Vaig cap al Percy donant botets.

- Has viiiiiiiiiiiist que guaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaay! Ha molaat moltisssim!

Se que li agradat no pot dir que no , perquè l'he sentit riure. Mire cap a dalt, que alt i que passada! Havia de fer alguna vegada aço amb la Wen! I amb el Nicoluu! Que guaaaaaay!

-Hum, no ha estat malament...- Ha molat moltíssim! Hi ha alguna finestra més alta que aquesta? La Torre de Gryffindor queda més amunt... Es donarien compte si em colés? M'imagino que probablement sí.

Estic a punt de proposar tornar a saltar quan alguna cosa em crida l'atenció. Un animal platejat i mig transparent que es col·loca al meu davant. És petit. Me'l miro fixament i veig que és un colibrí!

És el patronus de la Nyx!

De sobte comença a parlar. És estrany veure parlar un colibrí, en serio. La veu de la Nyx m'explica que està a Londres, i que m'espera a la Ronda d'Allà, perquè em troba a faltar i em vol veure.

Jo també la trobo a faltar! L'any passat després de... Bé, del que va passar, va marxar a Beauxbattons i poc desprès els pares la van fer fora de casa. Va anar a fer pràctiques a Holanda i fa moltíssim que no la veig.

Abans que el patronus desaparegui ja he enfilat cap el castell per anar a buscar la jaqueta. Podré veure a la Nyx!

- Adéu, Konstantaras!- Faig, content de sobte. La Nyyyyx! ^^

Aleshores veig un colibri que parla, bé, un patronus amb forma de colibri que parla, mola i reconec la veu és la Nyx! La Nyyyyx! Ooooooh! Jo feia mooolt que no sabia d'ella! Ella era una sly guay, perquè era bona i mola, em va salvar la vida, ella molava. Jo també volia vore-la.

- Eeeeeeeeeh, Percyyyyyyyyyy!

Agafe la granera i isc corrent darrere seua.

- Vaig amb tu, val? Que jo fa molt que tampoc la veig!

Envie la Mosqui a casa i seguisc el Percy. Que guaaay! Anava a veure la Nyx!

[Tema tancat]