Lloc per un home-llop al departament

A l'Erion ja li havia dit que arribaria tard, avui. Bé, dona el mateix. Faig que sí amb el cap al que diu la Sam i miro com surt per la porta, després sospiro. Quina reacció més freda, a la mort de l'Agatha.

Però no és ella. Només és això, la Sam no és del tot ella. Tornarà, potser, al cap dels anys, com jo vaig acabar tornant. L'entenia perfectament, costa refer-se quan a algú li dones la teva confiança i et claven un punyal... però poc a poc, et tornes a fer, i veus que no val la pena. Esperava que la Sam ho veiés.

M'assec a l'escriptori i escric a la llibreta nova que em vaig comprar el dia anterior. La meva llibreta.


La diferència entre el que ens va passar a la mi i a la Sam és que jo, a part de tenir la desconfiança a la gent, vaig canalitzar aquesta descomfiança en forma de por. Em vaig fer dèbil, m'espantava tot. La Sam, en canvi, ha canalitzat aquesta descomfiança cap a l'odi, cap a rebeldia, i igual que jo, decideix tancar-se. No li puc dir que no, recordo com de mal feia, que et forcessin a confiar en algú que no creus que s'ho mereixi, i, sincerament, em veig bastant perduda. Espero que la Sam torni mica en mica a ser la d'abans, i si no, la respectaré com pugui. Sigui com sigui, és la Sam, i l'he d'ajudar com ella m'ha ajudat a mi. Li dec per tot el que li he fet, i encara això, mai acabaré de pagar el deute que tinc amb ella. Sí, va matar a un home a sang freda, i d'això prefereixo no parlar. Jo també desitjava la mort d'aquest home, ens havia fet molt de mal a les dues.

Sé que fa coses que no vol que jo sàpiga. Sé, que encara s'emborratxa quan no té res a fer. Surt per allà, a fer de les seves, i controla després que quan ens hagim de veure estigui ja suficientment controlada per poder fer com que no passa res. Sé que m'amaga coses, i això em fa mal... Però és el que ella vol, i no puc obligar-la a que ho tregui. Només espero que el que faci ho faci per alguna bona raó, i que ho amagui molt bé perquè jo no ho trobi. Perquè l'estimo massa, com per veure-la en algun problema massa gros.

Sospiro. Sí, escriure em desfoga. Tanco la llibreta i m'aixeco. Cap a casa...

[Tema tancat]