Lloc per un home-llop al departament

Sospiro. No esperava una altra reacció de la Sam, però igualment, és fa dur veure-ho. Miro a la Georgia i li faig un gest de que no insisteixi. No vull tenir una altra escena... si puc, després li explico tot. Potser poc a poc la Sam acabi confiant en ella, però de moment ho veig bastant malament.

-Bé doncs... - ambient tens, ambient tens. La Sam mira la pissarra del Ventigmila...- Artemis, espero que t'acceptin a Hogwarts, no crec que tinguis cap problema per entrar-hi, ara que van curts de professors... I Georgia, ves a veure ara al conseller, i després vens... potser podem parlar una estona.

Li faig l'ullet, espero que entengui que necessito parlar amb ella.

- Bueeeeeeeeno, doncs, - dic aixecant-me de la cadira-. Jo contenta, la Georgia contenta, la srta Bell contenta i la srta Williams no ens destripara. Crec que no podria haver anat millor.

Em col·loco bé la pamela, que no em toqui el sol quan surti del despatx.

- Crec que necessito un jacuzzi de cafè... em sembla recordar una curiosa banyera al bany de monitors de hogwarts que potser em dóna el que busco... Moltes gràcies per a tot, senyoretes, Déu us ho pagui amb nois alts guapos i... vius, no com altres.

Em vaig dirigir cap a la porta, interrogant la Georgia amb la mirada, per si m'acompanyava. Realment, necessitàvem desansar totes dues.

- Els dec un favor, senyoretes aurors. Si algun cop necessites que els el torni... facin-se un tallet al braç i seré el seu gosset faldiller

Jo també vaig decidir alçar-me.

- Jo també necessitaria descansar. Demanaré entrevista amb el Conseller per demà. Molt bé, doncs... espero veure-us el proper dilluns al matí. Encantada de tornar-te a veure, Sam.

Em vaig girar cap a la Lily i vaig fer que m'acompanyés fins a la porta.

- T'invito a una copa demà a la nit per celebrar la meva futura incorporació i... -. vaig mirar cap a la Sam-. I ens posem al dia, d'acord?

-Que descanseu bé...

Just dic això, i un paper-avió pica a la porta. Rodo els ulls. Bé, potser és alguna noticia del Ventigmila. Obro la porta i agafo el paper-avió.

-Bé... sembla que se'ns ha complicat una mica la feina, Sam... - dic, llegint el paper. Alço la mirada i miro a l'Artemis Black i a la Georgia.- Bé, encantada de coneixer-te, Artemis, espero veure't algun altre dia. Georgia, ens veiem demà...

Ahà. Aquesta nit havien entrat a robar la cambra dels Carrow. Hauriem d'anar a Gringotts, després a la casa dels Carrow...

Vaig saludar-les amb el cap. Abans de marxar, com que veia que la paradeta de la Georgia no els deis res, vaig afegir:

- Us recomano que a partir d'ara compteu amb la Georgia, si se us complica la feina. Té molt bon olfacte i és experta rastrejadora.

La Georgia em va mirar malament.

- Això encara no es cosa meva, i molt menys teva! - va exclamar-. Disculpeu, ja us deixem.

I va tancar la porta.

[Sortim totes dues del tema]

Veig com se'n van per la porta i li dono el paper-avió a la Sam. Després, m'assec al sofà que hi ha, mantenint els silenci per uns minuts.

-Sam.- dic, finalment.- Sé que no t'agrada, però acceptaran a la Georgia. No et demano que confiis amb ella, no t'ho puc demanar, però... si us plau, intenta possar-te al seu lloc, d'acord? No... no siguis massa borde amb ella.

Em miro la pissarra. Sembla que el Ventigmila aparet a les ciutats i desaparet. No crec que tingui cap patró. Només fuig, i fuig de nosaltres. Si aparet i desaparet, ni l'olfacte de la Georgia ens podria ajudar.

Em despedisc amb la mà, més interesada per la carta-avió, vaja aixi que ja s’han donat compte, m’estalvie el somriure. Pensava que pot ser tardarien més dies.

- Oh, doncs pots ser deuriem investigar-ho, tot i que ves a saber si ho trobem- no, no ho trobariem- Deu haver-ho fet més d’una persona.- doncs no, amb una havia sigut suficient, i mai trobarien el que hi havia a la cambra, ja m’estava encarregant d’allò.- Anirem doncs a la cambra i a la casa d’aquells.

Em mire la Lils, que no siga massa borde, si jo no...bé, si pot ser ho era un poc, però no podia evitar-ho.

- No et promet res.- li dic.

Torne a la pissarà i mire el mapa.

- Continue pensant que és tan fàcil com anar a Italia, Paris...preguntar amb la foto, o anar a la seua vella escola, algun company deu de saber d’alguna casa que ha de tindre no registrada, un lloc on s’amaga.

-No, tú queda't aqui i pensa sobre la possibilitat de que acceptin la Georgia. Vols?- li dic.- Jo vaig a Gringotts ara mateix a veure que m'expliquen. Pensa en la Georgia, i no, no te'n vagis ni a Paris ni a Kiev, intentem esbrinar el perquè. Si no ja anirem a la Da Vinci o a la mansió Ventigmila, però sincerament, ho tinc com a última opció.

Em posso l'abric i la bufanda. Aniré caminant, no està molt lluny, i aparetre tota l'estona em possa nerviosa.

-No tardaré molt. Tú pensa-t'ho, vols? I si ho intentes ja m'està bé.

Li faig un petó a la galta.

-Adéu...

[surto del tema, després torno lalala]

- Ja que ixes em pots comprar galete d'aquelles amb xocolata? Després te les pague! Fins ara!- no se si m'ha escoltat, bé, si no quant torne vaig jo.

Em mire com marxa, això tu ves a investigar ves, que ni tu, ni ningú trobarà res.
Que pense en la posibilitat de que accepten la Georgia...si la volen acceptar endavant, molt bé, però serà companya de la Lils, no meua, i si he d'estar amb ella, res de parlar, aixi de fàcil.
No tinc res que pensar, no confiare, aixi de fàcil. No hi ha res més que pensar.
Bé, tornant al tema de Gringotts, estarem molt ocupades amb això, no trobaran res, no vaig deixar cap petjada, cap mostra de res. Somric, oh si, busqueu, busque els objetes, busqueu l'or, però no el trobeu i si ho feu, que no crec, mai podreu trobar la persona, per què? Esta tot calculat, mai em trobarien.
Deixe el mapa i em tombe al sofà mentres m'acabe el capuccino, que confie en la gent diu, clar, i que després m'apunyalen per l'esquena, no, no el temps de confiar s'ha acabat.

Mmm...aquest capuccino està bonissim, deuria d'anar a per més a aquella tenda del cantó.

-D'acord... faré el que pugui, de moment tinc suficient.

-No sabem com s'ho ha pogut fer, aurora Bell.- Em diu el goblin.-Només dues vegades han entrat a Gringotts i han sortit il·legalment. Una el Tom Riddle, una altra, el senyor Harry Potter acompanyat dels seus companys, la senyora i el senyor Wealsey. En cap d'elles es va robar res... aquest pic, han robat tota la cambra. Tota, senyoreta Bell, tota!

-Entenc la gravetat de la situació.- repito. El goblin, Grikheek, porta tota l'estona repetint el mateix.- Faré el que pugui. Els Carrow no estan al corrent encara, no? M'avisareu quan ho estiguin per anar a fer unes preguntes?

-És clar, senyoreta Bell.- obre la boca per seguir, però l'aturo.

-Tinc molta feina, Grikheek, gràcies per explicar-me els fets. Ens veiem

Desapareto i apareto davant la porta del departament d'aurors.

-Déu meu, que pesats.- dic, obrint la porta.- Diguem que has trobat un patró en els moviments del Ventigmila, si us plau, o et ben asseguro que em pujo 300 metres amb l'escombra i em llenço al buit.- dic, possant els ulls en blanc.

Oh, veig que te la bossa de les galetes a la mà, que siguen les de xocolata, que siguen les de xocolata...

- Per la teua cara suposare que no has trobat res, però es a dir, si ha pogut passar tots els controls de Gringotts seria molt estupid per la seua part deixar alguna prova dins la camera, no? Pot ser ha sigut algun treballador cabrejat, algú que fou despedit i volia venjança. Per què qui si no es votaria tots els controls?

No li poses molta importància, torna al tema del treballador.

- Bé, doncs...que t'han dit? Que han robat?

-No va passar els controls.- dic, cansada.- Van possar camares muggles per més protecció, i no es veu res estrany. Sigui qui sigui qui ha entrat, ha entrat d'alguna altra manera que ningú sap. Demà tornaré per cercar-ho.

Alço una cella quan diu allò d'un treballador enfadat.

-Estem parlant de Gringotts. No hi han treballadors cabrejats, tots son molt eficients, ho saps. Dubto molt que sigui un treballador enfadat... Ho han robat tot. Tota la cambra, tot l'or. Per sort, la familia carrow en tenia altres dues cambres cuirassades.- rodo els ulls, hi ha gent massa rica, al món.- Així que encara tenen força or com per viure a la seva rica mansió, però bé, han perdut un terç de la seva fortuna.

Li dono la bossa.

-Les galetes que m'has demanat...

Em deixo caure al sofà, al seu costat, i miro la pissarra.

-A més ha estat un lladre bastant... graciòs. Ha deixat tot de cabells diferents pel terra, rossos, morenos, arrissats, llisos... segur, a més, que cap d'ells és seu.

Agafe les galetes.

- Xocolate!- agafe una.- Agafa.- dic.- Gràcies Lils, quant et dec?- dic traient la cartera.

Aixi que tenen encara dos cambres acuirasades, plenes de diners...plenes per ara. També tenia pendents altres, una llarga llista de cambres de families que es consideraven...bé, antics cavallers, com sabia que ho eren? Moltes estaven a la llista de cavallers del diari de l'avi, jo no havia apuntat res del que feia en cap lloc, no volia deixar cap pista.
Però pot ser deuria d'anar poc a poc, res fins uns dies.

- Doncs...si dius que no pot ser un treballador...nose, en el cas de Harry Potter varen contar amb l'ajuda d'un goblin, pensa, i si algú te algo que un goblin vol i el convenç...tot i que els goblins no són de fiar, no.- qui és de fiar?

Aleshores diu allò dels cabells, i he de reprimir-me una rialla, oh, si, això fou divertit.

- Vaja, te doncs sentit de l'humor, el lladre. Tot i aixi podrien comprovar el cabell, per si se li ha caigut algun dels seus.- això, això comprovem-ho, ja veuras que divertit.

Faig un gest amb la mà de que no importa. Son unes galetes.

-El Harry Potter i l'Hermione i Ron Weasley per sortir van fer un forat ben gran i la van muntar ben gorda, per fugir d'allà. Aquest ha sortit com si res.

Faig que si amb el cap.

-Mirarem, però no crec que trobem res.

- Molt bé, després no et queixes quant te invite.- dic agafant una altra galeta.

Em quede mirant el mapa.

- Hi ha que mirar-ho igualment, per si de cas.- dic menjant.- Bé, doncs que fem? Vols continuar amb el Ventigmila? Fem els papers de la Black? Ens anem a descansar perquè ja és tard i tenim son?- se me queda mirant.- Tu no tens un gos que es passa tota la nit movent-se damunt el teu llit i no et deixa lloc.- li dic somrient.- Tot i això és adorable.

M'acabe el capuccino.

- Que vols fer doncs?

-Tinc un gat que té el seu lloc al sofà.- li dic, somrient.

Miro la pissarra i després penso.

-Què vols fer del Ventigmila?- li demano.

El més frustrant d'aquest cas era que, els llocs on l'havien vist, no feia res. No anava a cap lloc, no tenia res a les mans. Era només un noi amb una motxila a l'esquena. Què tramava?

-Si el Buck també te el seu lloc, però pareix ser que el meu llit és molt més comode.- dic agafant una altra galeta.

Què que vuic fer? Dur-lo a Azkaban, bé, seria més fàcil matar-lo, però no crec que tinguera ocasió, Azkaban és una bona opció, moriria més lentament.

- No crec que tinga cap lloc on tirar, es a dir, deu de imaginar que el busquem i que anirem als llocs on ha tingut vida, casa, escola...per tant no es queda en un lloc més de dos dies. Tot i aixi o s'acabarà cansant o atacarà, també està la tercera opció, la manera més fàcil de no buscar a algú és quan aquest algú està mort. Si fa alguna cosa, a la vista, i culmina amb un acte que aparente que estiga mort, la conselleria el declararia mort, hauria pogut guanyar, i no podriem continuar treballant en això. Per tant...pense que deuriem anar a algun d'aquests llocs, o posar vigilància al correu de la Serantoni, o enviar-li una carta fent-nos pasar per ella per quedar...nose, jo continue dient d'anar a Itàlia.

-D'acord, anirem a Roma a parlar amb els Ventigmila i anirem a la Da Vinci, quin remei.

M'aixeco del sofà. Hi ha que fer la paperassa de l'Artemis Black, i el permís del viatge a Roma...mmm, bé, millor això ultim esperaré una mica a fer-ho, i així podré incluir a la Georgia al viatge.

-Vaig a fer la paperassa de l'Artemis Black.- l'aviso.- té, la meva llibreta, a l'última pàgina hi ha el que he descobert (molt poc) del robatori dels Carrow, passa-ho a un expedient...

- Val.- bien, per fi ha ha acceptat anar a Roma. Oh, espera això voldrà dir...que també vindrà la Georgia, bé, per una part millor, ella podrà estar amb la Lils mentres jo faig altres coses.- Doncs quan tingues clar un dia m’ho dius.

Diu que farà ella els papers de la Black, millor no m’abellia molt fer-los, i em passa la llibreta amb la informació que ha apuntat dels Carrow.

- Val, fare l’expedient.- això m’agradava, seria divertit, sols hi havia que anar amb compte i no contar més del que posava.

M’alçe del sofà i amb les galetes a un costat comence a fer-ho.

Feia una carta explicant per sobre el que havia succeït amb l'Artemis, i amb l'Agatha. Bé, a l'Artemis l'havien de donar ja per viva, i a l'Agatha per morta, així que...

Puff, l'Agatha morta... jo pensava que tornaria i es faria aurora, era el somni de les tres, la Sam, jo i ella... Em mossego el llavi inferior, mentre segueixo escrivint. Pobre Agatha...

-Com vas?- li demano, després d'uns minuts d'intens silenci. Més que res perquè no vull pensar més amb l'Agatha, per ara.

Alçe el cap.

- Que? Oh, bé, bé.- dic escriguent.- No hi ha molta informació per tant ja estic acabant, he posat que ha sigut robada la cambra dels Carrow tot i que no posa el número, no se quin és...-754.- els saps tu? És per no anar a buscar-ho a algun altre expedient o anar a Gringotts de nou.- 754, era la cambra 754, però no podia posar-ho, sols esperava que la Lils es recordarà i no s'equivocarà de cambra, després seria una feinada arreglar-ho.- Auror que va acudir en primer lloc: Lilian Bell, et toca firmar aci.- li dic.- I crec que ja ho tinc tot, ah, i la meua firma.

Agafe el segell i el pose, li pase el full a la Lils.

- Lils, on posa el teu nom. Com et va a tu els papers?

-Eeeeh... la cambra, sí, era la 754, crec. Sí, era la 754.

Miro el document abans de firmar-lo. Recordava sempre el meu pare dient-me que abans de firmar, sempre havia de mirar. I recordava aquell pic que ens havien intentat timar a mi i a la meva germana, al carrer, i que gracies a que jo vaig recordar allò varem poder veure l'engany. Sabia que la Sam no em faria res d'això, però per si de cas, jo tenia ja aquest habit.

Firmo i torno als papers de l'Artemis.

-Bé... només és que és dur, penso en l'Agatha i puff...

Molt bé, aixi m'agrada que et recordes.

- 754, val. Doncs ho apunte i ja està, expedient creat.- li dic.

El pose en un extrem de la taula, volia parlar de l'Agatha, però jo no volia, es a dir, estava morta, i...em sentia cruel al pensar-ho, però una part meua no es sentia afectada, tant de temps sense saber res, tant de temps sense resposta...No volia parlar sobre l'Agatha.

- Crec que ja no tenim res més fer, per tant solucionat el tema de l'Artemis i fet el expedient, pense que deuriem marxar ja, no?-

Va, vinga...dis que si. La pregunta era per què no marxava aixi perquè si? No, podia, la Lils s'enfadaria, i jo volia tindre la Lils contenta, no volia que em tornara a renyir, un altre cop no, gracies.

Me la quedo mirant un segons, amb una cella alçada. Està clar que vol anar-se'n però que no m'ho vol dir de mala manera. Bé, en fi, almenys no m'ho vol dir de mala manera.

-Et pots anar, si vols, no et retinc, Sam... jo em quedaré per si criden de Gringotts. Potser troben alguna cosa més... No fa falta que entreguis la paperassa, ja l'entregaré jo.

Miro la pissarra del Ventigmila.

-I vaig a intentar esbrinar alguna cosa més sobre el Ventigmila.

- No hi ha més per mirar del Ventigmila.- li dic.- L'Erion ja deu haver acabat a la Marmita, ves a casa amb ell.- tu que pots, pense, jo al Thomas ja feia temps que no el veia.

M'alçe, guarde les galetes en la bosseta i aquesta a la taquilla per demà, agafe la jaqueta i em penge la motxilla a un muscle.

- Ves a descansar, anda. Si criden de Gringotts hi han més que ho poden atendre, ja ho mirarem demà.- li done un bes a la galta.- Que descanses, ens veiem.

Per fi fora, molt bé ara a casa, hui no eixiria, m'abellia anar a correr amb el Buck, i després una visita al cementiri, ja feia temps que no el visitava. Res d'anar de festa hui.

[Isc del tema]