Biblioteca històrica del Departament de Misteris

Vaig aparèixer a les llars de foc de la Conselleria, plena de gent voltant amunt i avall. Bé, relativament plena... els llocs de treball s'havien reduït fins a quedar només una quarta part dels treballadors, en els últims 20 anys.

Vaig travessar la Conselleria, passant pel costat de l'estàtua que s'alçava a la nau central, i vaig arribar a la porta gran que duia, després d'un llarg passadís, al despatx del Conseller.

"Toc, toc", va sonar la porta en trucar.

- Endavant, professor Bohr... - vaig dir en veu alta, aixecant el cap de la paperassa i posant-me còmode en la meva butaca.

El jove va entrar al despatx, amb decisió però respectuós. Sabia qui era, en tenia referències. No deixo entrar a qualsevol, al despatx.

- Segui, sisplau... Crec que m'ha d'explicar moltes coses. O això deia en el seu mussol.

- Senyor Conseller, no sóc aquí per demanar consentiment ni per explicar detalls. - vaig asseure'm, decidit -. Sé què em faig, i ho faig conscient de les conseqüències, i si sóc aquí és per dos motius.

"El primer és que considero que vostè mateix és un dels més grans pensadors de la societat màgica britànica actual, i en conseqüència no puc evitar pensar que em seria de gran ajuda el matís que pogués aportar als meus suggeriments. El segon és demanar, com ja sap, permís per obtenir accés al Departament de Misteris i, concretament, a l'arxiu històric, amb l'esperança que algun d'aquests documents servirà de molt en la meva tesi."

Vaig treure la carpeta de sota la capa.

Em vaig quedar parat.

- No sé si interpretar-ho com una falta de respecte, o com un motiu d'alabança, professor... Està essent molt atrevit, tant per la justificació dels seus actes com per la petició d'accés. Ja sap que l'accés al Departament de Misteris està molt regulada, sobretot des de l'incident amb el senyor Rodlel.

Vaig posar-me en la millor posició per visualitzar el que em mostrava.

Vaig assentir.

- Considero, senyor, que el codi moral de la societat màgica actual és insuficient. No parlo del codi penal, ni de la constitució, ni de l'Estatut de Secret. Parlo del codi moral, els valors que regeixen el comportament de la nostra societat.

"El fet és que mai s'ha intentat establir un codi moral ideal, ni s'ha proposat cap ètica que inclogués les evidents diferències que es fan a causa de la màgia.
Parlant d'aquestes diferències pot deduir que no es pot definir un pensament ètic si no es coneix amb exactitud l'origen i la naturalesa d'aquestes desigualtats, de manera que estic buscant (pràcticament a la desesperada) algun tractat que inclogui pensaments metafísics o gnoseològics propis de la condició màgica."

Vaig assentir, calmat, durant la seva exposició. No era molt detallada, però era molt explicativa i molt gràfica, i em va quedar clar amb facilitat.

- Suposo, senyor Bohr, que és conscient del que suposaria establir una base metafísica per la màgia, oi? - vaig mirar-lo fixament, sabent que ja sabia la resposta -. Com també és conscient del fet que no caldria imposar un codi moral específic a priori, sinó que aquest codi moral sorgiria immediatament del canvi provocat per aquesta suggerència metafísica...

Vaig aixecar-me.

- Malgrat el que va fer el senyor Rodlel, sota el seu alter ego va estar treballant rigorosament en diverses seccions del departament de Misteris. Una de les seccions on va fer més feina va ser a l'arxiu històric, fent un sumari de tots els documents, llibres i tractats. I em temo, professor, que no hi ha cap temàtica filosòfica màgica en la biblioteca del departament ni en cap altre prestatge de la Conselleria.

Em vaig aixecar, molest i enfadat.

- Com?! M'està dient que en 3000 anys d'història, que en 3000 anys que fa que hi ha màgia al món, no s'ha suggerit mai cap ideologia filosòfica concreta?

Vaig asseure'm, abatut. La meva ment, ràpida, va començar a relacionar conceptes. El Conseller va començar l'explicació d'allò que la meva ment anava desxifrant simultàniament, sentant-me com un cop a l'estómac.

- Per la seva expressió puc deduir que ja ho ha entès, però...

Vaig posar-me còmode.

"Com ja sabrà, l'origen de la filosofia es remunta a la Grècia antiga, sobre el 400 aC, en una transició des de l'explicació mitològica fins l'explicació racional de la naturalesa.
Però per als mags i bruixes, que en aquell moment es trobaven en una situació de descobriments constants, l'explicació mitològica tenia sentit real. Podia ser que el minotaure fos tancat al laberint, com era possible que un jove es construís unes ales i volés fins a altures tan altes que la cera es desfés i caigués al mar. Per als mags allò tenia sentit; per als muggles no. Per això per als muggles la resposta racional va fer-se necessària; als mags els suposava una informació redundant, ja que es concloïa que hi havia dues vies (una via màgica i una via natural, sense intervenció d'un heroi amb habilitats màgiques destacables) per explicar la realitat.

Al llarg de la història, diverses vegades hi ha hagut incorporació de pensaments filosòfics, normalment provinents de fills de muggles (com tu) que tenien precedents en coneixements filosòfics muggles. Una d'aquestes insercions va introduïr un codi moral que va optar per defensar la pròpia cultura màgica, i es va establir l'Estatut de Secret. Però com també haurà pogut deduir, pocs mags han pretès explicar l'origen de la màgia a nivell filosòfic o científic, i cap ho ha aconseguit amb èxit sense ser considerats pàries. Consideri que fins fa quaranta anys, el secretisme i el secessionisme amb el món muggle era evident, i pocs mags estaven disposats a acceptar un origen comú, un origen racional de la màgia, o un motiu muggle per allò que ens fa diferents."

Vaig quedar una mica tocat. No m'esperava que la separació entre muggles i mags hagués tingut una repercussió intel·lectual pels dos col·lectius, ja tan temps enrere.

- Senyor, no pretenc establir bases científiques. Només intento provar una base real, física (o metafísica, com vulgui dir-ho) de la màgia. La repercussió que tindria una resolució com aquesta tindria molts més pros que contres: la màgia sofriria una acceleració i un progrés molt forts, i s'avançaria rapidíssim; per no dir que no aboliria la diferència entre mags i muggles, sinó que la destacaria, ja que seria confirmar l'existència palpable, real i demostrable de la màgia. Es demostraria que hi ha diferència, al mateix temps que es demostraria un origen comú i es permetria una separació social sense discriminació en els casos d'integració. Com vostè ha dit, el codi moral quedaria definit automàticament...

Vaig aixecar-me.

- Gràcies de totes maneres, senyor, per la seva ajuda. Rebrà, tard o d'hora, notícies meves.

[Surto del tema]

Em vaig quedar al·lucinat. Aquell noi era un geni com n'hi ha pocs. Vaig treure la clau del segon calaix i vaig obrir-lo, treient un quadern de cobertes negres i filigranes daurades. A la pàgina dos, després dels noms del director, de mi mateix, i d'algun altre adult de càrrec important, vaig escriure-hi el seu nom. Calia no oblidar-lo...

[Tema tancat]