La biblioteca a l'estiu.

Vaig entrar a la biblioteca, que si durant el curs, quan no hi havia examens, ja estava buida, a l'estiu estava deserta. Madame Pince continuava allà. No va mirar-me especialment bé, però tampoc em va fer fora, així que em vaig asseure a una taula on donés una mica el sol amb un llibre que havia tret de la prestatgeria.

Vaig estirar-me una mica, per treure'm la son que encara portava a sobre i vaig obrir el llibre. A qualsevol persona que li preguntessis què era el millor del castell durant l'estiu mai et diria la biblioteca, però, ara, a mi em semblava una mena de paradís.

Vaig entrar a la biblioteca perque m'aburria, havia estat buscar al Jake pero no el trobava, en fi, vaig sospirar.

Allà en una taula on hi tocava el sol hi havia una ravenclaw, perfecte, algu intel·ligent amb qui discutir, sino quina gràcia tenia. Em vaig apropar a poc a poc per darrera.

-Vaja vaja vaja, qui tenim aqui- vaig dir.- la rateta de biblioteca, que és que ningú t'ha informat de que s'han acabat les classes?

Vaig aixecar al cap, al sentir que algú em parlava. Vaig somriure, al veure qui era. -Ui, això sembla un deja-vu- Vaig comentar, al recordar una escena semblant, feia uns mesos. Vaig guardar-me la mà a la butxaca, buscant la vareta, per tenir-la preparada per si de cas passava alguna cosa.

Vaig tornar a somriure a la Slytherin i vaig tornar al llibre, però sense fixar-me en les paraules escrites, sinó en el que feia la noia, per si decidia que insultar-me no era suficient i passava a atacar.

Em va mirar pero no em va dir res, que curta arribava a ser pobreta jo no sabia que hi feia a Ravenclaw on, en teoria eren intel·ligents.

-Nena, se't ha menjat la llengua el gat o es que ets TAN curta que no saps ni pronunciar una paraula?- vaig preguntar-li sarcàsticament i llavors vaig pensar en com posar-li el dit a la llaga.-oh, ja ho entenc, no ets tant valenta ara que no hi ha el teu estimat Bohr per defensar-te.- vaig riure interiorment amb la meva ocurrència, tenia la següent preparada pero esperava la aseva resposta.

Vaig riure- El Bohr te de cavaller tant com tu de bona persona. És a dir, res ^^- Déu meu, què bé m'ho passava molestant als Slytherins. La meva última técnica era no atacar-los de cop, que era el que els hi agradava, sinó deixar-los que m'insultessin i que es posessin nerviosos ells sols.

-I ara, si no t'importa, estic llegint- Vaig ensenyar-li el llibre, per si no ho entenia. Em moria de ganes de veure la seva reacció...

Molt bé, em considerava mala persona doncs perfecte, que m'hi considerés m'era igual, pero que el Bohr no tenia res de cavaller no s'ho creia ni ella, n'estava fins als ossos i se li veia d'una hora lluny.

- Que trist deu ser no, això de veure que el noi que estimes, aquell del que estas enamorada està amb una altra, que es amiga teva i a més ell no se'n adona i tu no deixes de patir.- vaig riure amb ironia.- admiro la teva duresa bé no se si es que ets molt dura o que ets tant tonta que no ets capaç de lliutar pel que estimes.

Vaug respirar profundament. - Aish, Davies, que veiem masses culebrons venezolanos de la tele muggle, eh? T'he pillat!- Vaig riure. Segurament no entendria el comentari, bé era de sang pura, però no importava- Crec que t'hauries de dedicar a l'apartat de histories edulcorades no aptes per a diabètics de Cor de Bruixa. Hi tens futur.

Vaig inetntar continuar mantenint l'aparença, com si allò que acabés de dir no m'afectés gens, tot i que havia donat just al clau. Bona punteria, tenia la noia. Vaig passar la pàgina del llibre d'encanteris. Potser podia fer-li aquell de bruixeria de l'alegria que sortia al principi. No l'havia fet mai, però segur que em sortiria (I si havien efectes secundaris, a qui li importaria?)

I un altre cop el ratolí s'escapava de mi. Vaig perseguir-lo per les escales i es va aconseguir colar a la biblioteca. Vaig mirar-lo enfadada mentre esquivaba peus. Era una sort que ningú el veies... no a tots els hi agradaven els ratolins, i el mr. Mouse podría acabar molt malament.

-¡Mr. Mouse!

el Ratolí va pujar per la pata d'una taula i va acabar al davant de l'Eileen, o així creia que es deia aquella noia de Ravenclaw. Pareixia empipada amb algú i vaig veure al seu costat una serp. La R.

-¡Et tinc!- vaig dir quan el vaig aconseguir agafar. Vaig possarme'l a la butxaca i ell a fer sortir el cap, mirant-ho tot des d'allà, on solia estar. Vaig mirar a L'Eileen.-Què, les serps comencen a molestar a principis d'estiu, eh?

Li anava a respondre quan va arribar una cria de Gryffindor i em di dir alguna cosa més a part de serp.

- A veure gateta.- vaig dir-li cabrjada per la interrupció.- no t'han dit mai els teus pares que no s'interromp als grans quan estan parlant, au fes-nos un favor a tots i marxa d'aqui o acabaràs malament, i ja saps que jo problemes en ultilitzar la vareta en tinc pocs.

Em vaig girar cap a la Ravenclaw que s'estava mirant a la nena com si fos una cosa bonica quan no era més que una mocosa asquerosa i molesta.
-Que passa l'ulim cop tenies al teu amoret el Bohr per defensar-te, a qui faras servir avui, a aquest intent de persona?.- vaig riure sarcàsticament, m'estava cansant de paraules i feia estona que tenia la vareta agafada.-I si, em podria de dedicar a les històries edulcorades però passo, cap d'elles acaba bé oi?

-Hola, Wendy!- Vaig saludar-la- Aquest ratolí es teu? És motl maco!- Vaig preguntar, mentre em mirava el petit ratolí que s'havia col·locat davant meu i ara treia el cap per la butxaca de la petita Gryffindor.

La Davies va tornar a parlar. Me la vaig mirar amb ràbia, com toqués a la petita Gryffindor seria molt i molt diferent que si em feia alguna cosa a mi. Definitivament, vaig treure la vareta- Wendy, ves cap a la teva torre, va. - Vaig dir, mentre l'apartava suaument cap endarrere, perquè anés cap a la porta- Les histories edulcorades acaben bé... Sempre que no siguis una puta. Què va passar amb el Fox, Davies?- Vaig augmentar el somriure i vaig aixecar la vareta. Sort que no ens veia Madame Pince, que havia sortit de la biblioteca, sinó, em prohibiria l'entrada durant el temps que em quedava a Hogwarts.

-¡Es el Mr. Mouse!- vaig dir, contenta de que a algú més li agradés.

Vaig treure la vareta. No per atacar, això mai ho feia, sino per defensar-me per si de cas. Vaig escoltar les paraules de la Davies i la sang em va bullir. No vaig fer cas a l'Eileen quan em va empenyer cap a la porta. ah, no. Jo no deixava que algú es fiqués amb mi d'aquella manera.

-Soc una lleona, primer. Res de gata per que si no tu series una sangonera o un llengardaix, no una serp.- Vaig fixar els meus ulls en el seus. Sabia que me l'estava jugant, pero tampoc m'importava molt. La dignitat estava per damunt d'això.-I segon, en quin moment parlava amb tu? Li dirigia la paraula a l'Eileen, sorda. No soc un intent de persona, jo soc molt més persona que tu, segurament, i no per l'edat, sino per el comportament. Soc fastigosa, es clar que si, soc una mocosa sang de fang, pero tinc més bon cor i més posibilitats de viure feliç que tu.

Vaig respirar i vaig somriure. Ara era quan acabava a l'infermeria... poc m'importava, la meva dignitat seguia en peu.

- Està clar que els gatets ho sou per dos motius, sou incapacos de controlar els vostres impulsos i a part sou estupids.- m'estava enfadant de veritat, coi de nena- De fet, t'ho demostrare, si fos sorda no hagues sentit com em deies serp i t'hagues ignorat, cosa molt convenient per a tu i la teva incapacitatde controlar els impulsos fara que acabis a la emfermeria, a veure si aixi aprens a respectar als teus superiors.

Vaig apuntar amb la vareta a la nena i sense pensar-me dos cops vaig cridar:
- Animo Linqui - la nena va sortir disparada enrera i va anar a petar contra una estanteria i despres va caure a terra, inconsient.

Em vaig girar cap a la Ravenclaw sabent que m'atacaria pero estava preparada aixi que vaig aprofitar per respondre a la seva pregunta.
- El Fox i jo no ens enteniem, estem millor aixi.- vaig somriure ironicament mentre em preparava per atacar

-Es pot saber què fas?- Vaig cridar, mentre la Wendy restava al terra- Te onze anys, gilipolles! Onze! -Vaig agafar la vareta amb força, em tremolava la mà, no podia creure que li acabés de fer allò a la Wendy, a una nena tan petita.

-Desmaius!-Necessitava treure-la del davant per anar a ajudar la Wendy, no podia anar-hi ara perquè era molt capaç d'atacar-me per l'esquena, la molt puta. Vaig forçar un somriure- No us entenieu, eh? No serà perquè et vas liar amb mitja residència?

-Protego- vaig cridar per defensar-me del seu encanteri de nena de 12 anys.- és això el millor que tens?.- vaig preguntar amb sorna.- perque si ho es retirat i agafa a la teva nena fastigosa abans que acabis tu igual.

Me la vaig quedar mirant fixament als ulls, els meus que ens aquells moments debien ser freds com el gel brillaven amb ràbia.

-No em vaig liar amb mitja residència, estúpida.- vaig dir.- simplement va apareixer el Jake i les coses van canviar.- no sabia perque parlar del Jake em relavaxa.- es clar que tu ets incapaç d'entendre-ho.

-Et dono la oportunitat de marxar ilesa i emportar-te a la nena, no et fare res, si decideixes lluitar que sapiguis que no tindre pietat.- vaig deixar que respongues, sense baixar la vareta per si de cas.

Sí, la teva mare s'anava a rendir... Vaig assenyalar a la Wendy amb la vareta-Mobilicorpus- Vaig apartar a la Wendy, per por a que li pogués rebotar un encanteri que no hagués donat al blanc. La vaig col·locar en un lloc segur, darrere una taula que la protegia.

-Ah, perfecte. O sigui que et vas tirar a un tio mentre tenies novio. No se tu, però això se li'n diu ser una puta- Vaig somriure, mentre aixecava la vareta- Expulso!

Va apartar a la nena del mig, molt tipic d'ells protegir als dèbils, vaig riure interiorment, els sang de fang havien de morir un menys al món seria un favor.

-Protego.- vaig dir, simplement m'estava defensant.- Doncs, t'equivoques un cop més, si es que no sé que hi fas a Ravenclaw, quan va passar lo del jake ja no estava amb en Jack per a que ho sapiguis només, aixi que això de puta diga-li a una altra.

-Bombarda.- vaig cridar apuntant al vindre de darrera seu, una mica que sang i dolor no li aniria malament.

Va esclatar un vidre darrer meu, per sort, només un vidre em va fer un tall al braç- No cal que et liis amb altres per demostrar que ets una puta. Atacant a una nena indefensa de onze anys ja ho has demostrat- Vaig posar cara de concentració, com si anés a preparar un encanteri molt fort - Tarantallegra!

M'encantava aquest encanteri, era la cosa més divertida del món- A ballar, Davies ^^

L'encanteri no em va tocar per milímetres, vaig tenir una idea, no hi havia cosa que els Ravenclaw apreciecin mes que la biblioteca aixi que vaig apuntar a una estanteria que hi havia darrere de la noia.

-Incendio.- vaig exclamar i els llibres van començar a cremar i a caure.- Això fa mes mal que un mafefici, a que si maca?.- vaig dir rient orgullosa de mi mateixa.

La columna de fum que sortia de la biblioteca era clarament visible des de la distància. Vaig córrer tan com vaig poder mentre, a cada segon que passava, la quantitat de fum augmentava. I cada vegada augmentava més ràpid.

Quan vaig arribar a la biblioteca, les flames engolien gairebé tota la Secció Prohibida, la meitat dels prestatges de la Secció Històrica, i el prestatge de la Secció Muggle.
Mirant-s'ho, hi havia la Davies i l'Eileen. Al fons, arraconada i exposada al fum, hi havia un cos.

- Merda! - vaig fer un gest amb la vareta i les flames i el fum de prop de la criatura, van desaparèixer -. Eileen, agafa la nena!

Vaig repetir l'operació set o vuit vegades, amb cada focus de flama que hi havia a la sala; quan per fi tot havia estat extingit, vaig córrer cap a les tres noies.

- ES POT SABER QUÈ HI TENIU, AL CAP?!

Va entrar al James. Vaig protegir a la Wendy, quan m'ho va dir, fins que va acabar d'apagar tot el foc. La nena seguia inconscient.

S'acabava de cargar tots aquells libres? Havia creamt els llibres? Em va superar. Vaig deixar de pensar en encanteris estúpids, per molta gràcia que em fessin. Vaig agafar la vareta amb força i em vaig tirar sobre seu. Sobre el seu preciós pòmul va caure un puny tancat amb força. -Ets gilipolles o què et passa?!- Vaig cridar-li, encara sobre seu, vaig donar-li una patada a l'espinilla, amb totes les forçes que em quedaven.

Em va pegar un cop al pomol i un altre a la espinilla em va fer mal pero res insoportable, em va fer enfadar de veritat, li vaig agafar els cabells i li vaig estirar fort, n'hi vaig arrencar uns quants i llavors li vaig clavar una mosegada, em vaig quedar molt de gust.

Vaig mirar al monitor, que treia foc pels queixals.
-Ha començat ella.- vaig fer excusant-me.

Vaig aixecar la vareta cap a elles, emprenyadíssim.

- Levicorpus. Expelliarmus. Silentio. - les dues noies van quedar penjades en l'aire, de cap per avall, desarmades i sense poder parlar -. Es pot saber què teniu al cap?

Vaig asseure'm en una cadira. La nena, que ara sabia que era la Wendy, estava inconscient, ajaguda sobre la única taula en bon estat.

- Primer... Que no m'assabenti que li torneu a fer res a algú més petit. Queda clar, Davies? - vaig aixecar-me i vaig anar cap a la Ravenclaw -. Va, expliqueu-me què ha passat... Sonorus.

L'Eileen tornava a tenir veu. Les dues havien estat vocalitzant, sense proferir cap so, mentre jo parlava.

-Baixa'm d'aquí, James! Baixa'm!- Vaig cridar, mentre movia els braços- I tornem la puta vareta! Ha sigut aquesta imbècil, que ha vingut a molestar- Vaig dir, mentre em movia, encara penjant per l'aire, intentant donar un cop de puny a la Davies- I la Wendy ha entrat i aquesta l'ha atacat.

-I baixa'm, James, he de matar a algú- Vaig dir, mentre em movia desesperadament, encara penjada per un turmell.

- Eh, eh... Frena, coi, que no baixaràs més ràpid per moure't o cridar més! - vaig haver d'aguantar-me el riure -. Aviam, Eileen, per què tinc la sensació que en el fons no has fet res? O sigui, la única cosa que pot ser conseqüència teva és el morat que té a la galta, ara.

Vaig riure una mica. La veritat, veure-les indefenses allà penjades era divertidíssim.

- Apa, i ara... em sap greu, Eileen. De veritat que em sap greu, sé que és culpa d'aquesta psicòpata del teu costat, però t'he de silenciar o muntareu un guirigall de cal déu. Silentio - i apuntant a la Slytherin -. Sonorus. Tu, serp... parla.

Digues el que digues tenia el càstig asegurat aixi que vaig deicidir ferir una mica més els sentiments de la noia.

-Oix, com deu coure que el teu amor t'enganxi que cosetes dolentes i que et castigui, que hagis estat prensent mentre cremava la biblioteca, va nena, perque no li dius el que sents per ell.- vaig fer rient.- potser aixi t'afavoreix en el càstig, va diga-li quant l'estimes.

Em vaig quedar la mar de tranquila esperant a que em castiguesin, indiferent.