Descobrint secrets.

- Si això pareix.- dic fent un somriure. Aixi que et varen renyir eh Johnson? Vaja, tu, que llastima em dones...

Em sente al sofà i agafe la botella d'aigua.

- Aix, que interesant.- dic apuntant el que he vist a la llibreta.

Em mire la Lils, se que te en ment, o almenys ho imagine, se el que vol veure. Però no l'anava a deixar sola, no aquest cop.

- Bé, doncs va, elegeix record que jo vaig amb tu.- dic alçant-me del sofà mentres m'estire.

Em quedo mirant la caixa amb els records mentre la Sam apunta el que ha vist. Faig un petit bot quan em parla, i sospiro.

-De veritat vols veure-ho...?

La mirada que em dirigeix em diu perfectament que no em vol deixar sola. Sospiro, i li agafo de la mà.

-D'acord, doncs...

Agafo aquell. Aquell dia al dia de la sala de la necessitat...

L'escenari es crea amb rapidesa. Primer, estem volant amb un falcó cap a la torre de gryffindor. Entrem per la finestra, i el falcó es transforma de cop en el Fortin, i es dirigeix cap al meu llit.

-Desperta't, nena... I calla, o demà et trobaran morta. Silentio.- Em donava copets, i jo poc a poc m'anava despertant.

Ho recordava, a mesura que ho veia, ho recordava amb més nitidesa. Els meus ulls mirant al Fortin, la confusió del moment, l'intent d'escapar.

Vaig sortir corrent, però mentre baixo per les escales el Fortin riu i em fa caure de manera estrepitosa. Baixa cap on soc jo i m'agafa del coll de la camisa.

-No siguis estúpida, o em veuré obligat a fer-te coses que no vull ni pensar.- Em diu, bruscament, mentre em porta arrastrant-me cap a la sala de la necessitat. Agafo aire.

Continue amb la mà de la Lils agafada. No la vuic soltar no sols per mi, si no també per ella.
Estem en la sn, tanca la porta i la fa sentar en una cadira, insonoritza la sala. Em mire la Lils, la por en la seua mirada.

- T'he dit que seguis, estúpida!

L'apunta amb la vareta i la fa sentar-se.

- Dóna'm un motiu...Has tingut una setmana. Segur que ja tens l'anell... Digues, el tens?

La Lils li crida i intenta moures però ell l'apunta amb la vareta, he de repetir-me més d'un cop que no ho puc impedir, i que ja és mort, Sam, repeteix.

- No! No l'he trobat! Es un anell en tot el bosc! Necessito més temps!

Tanco els ulls, en recordar com em crida.

-MENTEIXES!

Fa un moviment de vareta, i juro que sento, que sento la fiblada de dolor, la recordo tan nitidament que em fa tancar els ulls amb més força, abans de tornar-los a obrir. L'he de mirar, he de veure-ho...

-Saps què és, això...? Es diu veritasèrum, una poció tan forta que una sola gota et faria cantar les veritats més profundes... Obre la boca, noia...

Veig el pànic, com em recorre el cos i em fa aixecar-me i anar fins a una altra punta de la sala.

-Deixa'm en pau d'una vegada! Ja t'ho he dit! No la tinc! No la he trobat! Les acromàntules no ajuden molt, saps?

-Impero

Veig com deixo d'estar tensa, i sense dir res, vaig cap a ell i ell em fica el veritaserum a la gola. Sospiro. Ho puc soportar... ho puc soportar...

-I ara digues... tens l'anell?

-Sí.

L'està fent mal...li va fer mal, la va...no pots fer res, no pots fer res, no pots fer res...La Lils es mosega el llavi...

- On és? NO, JODER! NO HO FACIS, AIXÒ!! QUE ET FARÀS MAL! Digues... ON ÉS LA PEDRA?!

- -La tinc guardada a l'habitació.... Joder!

Em mire la Lils, la del meu costat, li aprete la mà, per fer-li entendre que estic aci, que marxarem quan ella vuiga, però se que no voldrà marxar, que voldrà quedar-se fins al final.

- Vull que me la portis demà, després de classe. Vine a buscar-me a les masmorres. I tranquil·la, que si no et compleixes, a tu no et faré res. Sé com d'unida estàs a la Williams...


- Açò és el que em vares contar...-dic.- Em va utilitzar com amenaçava...

Li estrenyo la mà amb força, sense dir-li res. Em fa mal el cor, molt de mal. Veig com el Fortin se m'apropa, m'entre jo necessito agafar aire. La Sam, recordava com de mal m'havia fet aquest comentari...

- ts preciosa, ho saps, oi? És una llàstima que siguis tan reprimida... - M'acaricia la cara, mentre jo me'l miro horroritzada. Sento un calfred que em recorre l'esquena... -Algun dia ho solucionarem, d'acord?

L'escena m'esgarrifa. Veig la mirada que em dirigia, de dalt a abaix...

Dona mitja volta i em mira.

- Vés a dormir, Bell... No m'agraden els zombis.

I jo, feta un gran embolic, vaig cap a ell.

-Fes-me mal. Fes-me tot el mal que vulguis ara. Em dona igual. Si us plau, no vagis a per la Sam. Tortura'm! M'és igual!! No la toquis a ella, ella no te res a veure! Deixa-laaaaaaaa!

Tanco els ulls amb força, em fa mal... I això no es el pitjor...

Veig que la Lils va corrent darrer seu, suplicant que no em faça mal, que li faça a ella.
Li done un bes a la galta, se que no ho nota, però jo ho faig.

- Gràcies.- tot i que no se si m'escolta.

El Fortin impassible, somrient.

- Dóna'm l'anell, o hauràs de parlar amb ella fent servir la pedra... Demà vull tenir la pedra a les meves mans. I recorda... sshht.

-Si us plau...No... Per què coi vols la pedra? Amb qui vols parlar?

-Necessito respostes...- aleshores ho veig, com per un moment l'antic Fortin torna. Per poc temps- Porta'm l'anell... Encara no saps de què sóc capaç...Crucio!

Em vaig possar del tot tensa mentre veia com l'encanteri em donava de ple i la meva cara de dolor i por. La primera vegada que em va fer un Crucio Aquell mal... Apreto la mandíbula per no cridar. He de soportar-ho, he de soportar-ho...

- Ets una estúpida i una inútil... I t'adverteixo que si no fas el que toca... pagaran justos per pecadors.

Jo ploro, estirada al terra. Recordo les ganes de morir-me que tenia jo allà, al terra. Acabar amb tot d'una vegada... Però ell necessitava la pedra.

- Tres. Hi ha tres maleficis imperdonables... No m'obliguis a fer servir el tercer.

Està ajupit, mirant-me, amb els tres dits aixecats.

Estic pendent de la Lils, del record també, però sols l'escolte, tinc més fixada la mirada en la seua cara, una petita senyal, sols una, quan flaqueje i veja que ja no pot més traure-la del record, encara que s'enfade amb mi, encara que em cride.

- Doncs has necessitat aquesta estúpida, aquesta inútil, per trobar allò que busques, Fortin. Atreveix-te a utilirtzar-lo i no dubtaré en tornarte'l, Fortin.

Valentia en la mirada de la Lils, el Fortin, bé...si, l'agafa i l'estampa contra la paret.


- Crucio! CRUCIO! S'ha acabat. Tu et quedaràs aquí tancada... I jo aniré a buscar l'anell. I a qui em trobi pel camí, t'asseguro que li penso treure la vida de la manera més salvatge i dolorosa que se m'acudeixi. I ho penso fer davant teu, sense que hi puguis fer res. Penso matar tots i cadascun dels teus amics, Bell. A la petita Moore i les seves dues amigues. I al gos, evidentment... Després, aniré a per la River; a per la Lovegood, també, i en general a tots els qui hi tinguin relació. I quan ja no et quedin més llàgrimes per vessar, portaré la Williams i li trencaré tots els ossos; tots i cadascun, davant teu. I quan m'implori la mort, jo que sóc tan generós i bona persona, compliré els seus desitjos. Però a tu... no, a tu no et mataré. Vull que visquis tota la vida amb la imatge dels teus amics, morts, davant teu.

I l'amenaça de nou amb la mort de tots i la meua mutilació, que novetat, la meua mutilació, doncs si tantes ganes tenia no se que a esperava.

- Vés a buscar-lo! No el trobaràs mai! I es de nit! No et trobaràs ningú! Si mates a algú, jo diré que has estat tú. Jo ho sabré, Fortin. Els hi donaré el meu record.
Encara vols anar a buscar-lo?

Mire de nou la Lils, la real, no la del record, per si de cas.

Agafo aire. No puc, no puc. Per la meva ment passen imarges de com serien cada una d'aquestes morts, recordo la mort de la Lizzie, la del Matt... La cara d'horror de la Wen. L'Erion, el meu Erion... I la Sam. Veia la Sam sofrint amb tots wlls i morir, i despres, jo sola. Sola, amb aquell sentiment de culpa...

- Saps una cosa, monada...? M'acabes de fer dos favors. El primer, és que m'has alliberat d'un pes que em creia que mai em treuria de sobre. El segon, és que m'has fet adonar de que realment "no necessito la pedra".

-No... NO!

Parpadejo i sento que soc jo, estic alla, al terra, lluitant per agafar aire i recuperar-me dels crucios...

-Obitus per subitum!

Crido. Em sento desequilibrada, mentre tots els crucios i totes les seves paraules m'invaeixen com mai.

Aleshores ho veig, en la seua mirada, com si estiguera de nou....i el Fortin li llança un obitus per subitum...això no m'ho havia contant.
Però a part de cridar la Lils del record, ella també crida, val, s'acabat, fi del record. Arastre la Lils amb mi, obligant a que em mire.

- Ja està, suficient, fora del record, ja.

Poc a poc la sala de la necesitat es difumina, i tornem a estar a la Conselleria.
Obligue a que es sente en el sofas.

- Mira'm.- dic.- El Fortin és mort, repeteix amb mi, és mort i ja no ens pot fer res. El que has vist és un record, va passar, però fa temps, ara estas sana i estalvia, ets auror.- dic mirant.-la.- Val? No pot fer mal a cap persona que estimes, és mort.

Estic agafant aire amb força, i encara així, em falta aire. Veig l'Erion, veig la Sam, L'Erin, L'Allie, El James... Tots sofrint. Em fa nal, em falta aire, i de cop, m'arriva suaument la veu de la Sam. El Fortin es mort, es mort. Jo estic viva ell es mort. No pot fer mal a ningú...

-Ho sento... Ho sento...

Abraço a la Sam, mossegant-me el llavi. Mai ho superaré.

Torne l'abraçada a la Lils.

- Ssh...-dic acariciant-li el cabell.- Ja esta, ja ha passat. Estas aci de nou, estic amb tu.- dic abraçant-la.-A partir d'ara res de veure les teues tortures, està clar? I molt menys sola, m'encarregare personalment de trencar els records si et veig o m'entere del que has fet, si? Molt bé.

No la deixare que ho torne a mirar, i que li torne a donar algo? Doncs no, agafare els records on apareix ella i els guardare fins que estiga preparada.

- Millor, vas millor?- li pregunte.

-Pe...pe-pe-però...

Era tan real... semblava que tot havia estat un engany, que el Fortin en realitat era viu i que tornava per venjança, venjança de la mort de la Darkwood. Que matava a tots els meus éssers estimats, i deixava els ultims al James, a la Sam i a l'Erion, i veia com els torturava, com els feia sofrir abans de matar-los.

Però després no em matava a mi. Per que sofrís tota la vida recordant aquestes imatges.

-A... a-a-així no em faré forta... les... les he de veure...

- No, no les pots veure, almenys per ara no.- li dic.- Encara t'afecta massa, pensa que fora al reves, tu em deixaries veure com em torturen? Com em fan mal un altre cop, recordar-ho tot? No veritat? Doncs jo tampoc, aixi que no ho voras, almenys no per ara.

Me la mire.

- Si ho fas, si se que les has mirat...-dic posant-me seriosa.

-Pe-pe-però...

Tanco els ulls. Respiro profundament. D'acord.

-D'acooooord.

Li faig un gest per que s'aparti una mica. Però no ho fa.

-Vaig a aixecar-me, no penso fer cap imbecilitat.

S'aparta i m'aixeco. EL Fortin és mort, és mort. No pot fer mal a ningú, tothom està bé, ningú prendrà mal.

-D'acord, ja estic bé... Veim un altre?

Em mire la Lils.

- Hmm...pot ser per hui ja em fet suficient.- li dic.

Agafe el record el pose de nou al frasc i el guarde de nou.

- Ho sabre Lils. Serà millor que hui descansem, em anat alli, em vist records ja és de nit, l'Erion et deu estar esperant. Deixem-ho per hui, continuem demà.

Amb la vareta pose les caixes amb el que em dut dins de l'armari i els records dins d'una caixa.

- Ho deixem per demà, i no vuic queixes.- li dic somrient.

-Faig a fer uns informes, tu et pots anar.

Em mira malament.

-Et pots endur els records, si vols. No penso tocar-los, t'ho he promés.

La Sam no s'acaba de fiar de mi, així que fa un encanteri a la caixa abans d'anar-se'n. Jo em quedo asseguda a l'escriptori uns segons, després em torno a asseure al sofà i ploro. Ploro les llàgrimes contingudes durant l'atac de pànic. I quan ja em sento més desfogada, m'aixeco, em netejo la cara i me'n vaig a casa.

[Tema Tancat]