Descobrint secrets.

Faig que sí amb el cap, poc a poc. La imatge es difumina, mentre el Fortin se'n va, deixant-me al terra, cridant.

De cop tornem a estar al despatx. Miro el dia que possava al flascó. Quadra, abans de nadal...

-Estic bé... es... és només que... ha estat molt estrany... possem un altre, he de despistar-me una mica.

Agafem un altre record i el possem al pensiu. De seguida tornem a veure al Fortin, aquest pic creant una poció a les masmorres. Segueixen sent records de Hogwarts. Interessant.

Em miro el que fa. No sé si son coses meves, però el color de la poció s'assembla a la que m'havia fet beure a l'anterior record...

-Fent experiments, Kikus?

-El Ventigmila, Sam.

El so de la veu del Ventigmila fa que el Fortin es giri, tapant els flascons. Alço una cella. És clar, no son legals...

- Bruno! Ei, hola! Euh... Sí, quelcom rutinari. I tu què? Una mica capcot, potser?- Segueix fent coses a la marmita petita.-Què va passar amb el batedor de Gryffindor?

-El batedor... deu referir-se al Matt?

Que parlessin del Matt em feia mal. Havia estat un amic meu, fins i tot li vaig demanar que anés amb compte, ell em va protegir al partit aquell... però el Fortin va ser mortal, per ell.

Em mire el Ventigmila, masmorres, de nou, Hogwarts, un altre cop.

-Alguna cosa em diu que no era del tot legal això que feies, Kikus... Varem acabar a la infermeria. El molt imbécil es creia superior a mi.


- Si, diria que si que està parlant del Matt.

- I a tu que va passar amb aquella noia d'ulls blaus? La Gryffindor...

Em gire i em mire la Lils, diria que estan parlant d'ella, i el que diu després m'ho confirma, les mandragores, la sala de la necesitat. El Fortin li pregunta perquè es varen barallar ell i el Matt.

-Va creure's superior a mi. Va intentar donar-me leccions sobre tocar la guitarra. Va dir-me que em feia por. JA! Ell, a mi...

Em mire el Ventigmila, es creu superior, com tots els slytherins i la te jurada al Matt pel que pareix, per algun motiu en concret?

Quin fill de puta. Presumia davant dels altres de les meves tortures, de que em feia mal... Em mossego el llavi inferior, però no dic res. Es suposa que ja ho he superat, he de fer com si ja ho hagués superat, no vull preocupar la Sam.

- Ja, aquests Gryffindor son tots una colla de creguts orgullosos i inconscients- diu el Fortin.

-Joder, mira qui parla. El que s'ha d'aguantar...

- Tot i que... sembla que aquella altra italiana, la Bianca, et cau molt bé. Vau estar junts durant tot el ball.

Alço la mirada i miro a la Sam. Això ens interesa. Son detalls del Ventigmila, que ens poden ajudar a saber on és o a on va.

El Ventigmila sembla cambiar de cop, en sentir el nom de la senyoreta Serantoni. Es va quedar en silenci uns segons abans de respondre.

-Ella es diferent. Sempre em sigut amics. Sempre... Cap idiota Gryffindor m'ha de llevar el lloc de millor amic de la Bianca per que sap tocar la guitarra. Com si això bastés.

El seu to tornava a la ràbia. Ladejo el cap.

-Estava gelós del Matt.- dic.- Oh, Sam, no creuràs que el Fortin el va matar per això...- dic, horroritzada per la idea.

- No ho se, no crec...tot i que...- els mire, ho hauria fet per tindre el Bruno content? Va anar per ell en concret o anava per la Wen? La Cassie m'havia dit que la Wen deia que el Fortin anava per ella, però que el Matt la va protegir, i si...?
Ho pensare més tard, ara he de tornar a la conversa.

-Si mai necessites ajuda de cap mena, no dubtis en dir-m'ho. Jo... Jo et puc ajudar a no perdre-la, et puc ensenyar com tenir-la sempre al teu costat. Són coses que no t'ensenyen a l'escola, aquestes.

Es gira cap a la marmita, em mire la poció, i mire el Fortin, pareix com...nerviós? Hmm..

- No la vull perdre. Gràcies, Fortin, però m'agradaria bastant encarregar-me'n jo mateix del Sheen, si les coses van molt malament.

- No esperava menys... Jo m'ho passaré prou bé veient les vostres cares quan ell pateixi tot el dolor que ha intentat fer-te sentir a tu.

Em mire la Lils i torne al que m'havia preguntat abans.

- Continue pensant que no el va matar per allò. Ha d'haver alguna cosa més.

-Shh, després en parlem. Escolta, l'està manipulitzant! Quasi no es nota, però escolta.

El Fortin li dona poció a una rata, i jo me l'observo atentament uns segons, abans de que parli, al recordar l'anterior record. "color=green]A les rates les mata, a tú, si no t'ho fa, poc li faltarà...[/color]"

- De tota manera, després d'aquest en vindrà un altre. En el seu moment, ella em va parlar d'algú; però potser parlava de tu.

-No. Després d'ell no vindrà ningú, i si ve, se n'anirà... Què et va dir d'ell?

- Mm... No ho recordo; almenys, no recordo cap nom. Però sí que va comentar que els Slytherin li havíem agradat més del que s'esperava, en comparació amb els de les altres residències

-És cruel... possat en el lloc del Ventigmila per un segon, s'hi t'hi posses, es veu com li està burxant... vol que li deman....

Però no puc seguir parlant, la meva mirada s'ha quedat clavada a la rata, que xiscla i es recargola. Com jo fa uns segons, al record. Arrufo el ceny. És el Crucio líquid...

- Val, ho parlem després, ho apuntarem també a la llibreta.

- Vigila què fas, de tota manera. Ella també és Gryffindor; allò que a ells els fa més forts, a nosaltres ens enverina.

- Creus que es referia a una altra cosa? L'Agatha era Gryffindor...pot ser...- això ho he de meditar. Si.

-Què penses fer amb en Sheen?

-El genoll ja li serveix com a advertència. Però si segueix possant-s'hi enmig de la Bianca i jo... començaré per les coses que més estima. I en se unes quantes.

- Ets dolent! M'agrada, m'agrada. Sempre és bo, saber imposar-se. I es pot saber de què es tracta? Què són, aquestes coses?- el Fortin riu, riu? En serio?

-Puc començar pels seus intruments. Es veu que es el tipic ligón sensible. Toca la guitarra i el violoncel. Encara no se on ho guarda, però pot ser que un dia els trobi fets estelles. I després també està... ella. Però ho deixo com a ultima opció. Li aniré avisant.

- Espera, espera, està parlant de la Bianca?- dic mirant la Lils.

-No...

Jo ho veia clar. Ben clar. No ho sé perquè, però sabia tota l'estona de qui parlaven, i sabia qui era l'últim ella. I em semblava fastigós, cruel, insensible.

-Estan parlant de la Claire.

Estàven parlant de fer-li mal? Li van fer mal, a la Claire?

- No sé per què vols deixar-ho com a última opció. Ell no ho va fer; va intentar prendre't la teva noia, descaradament.

-Què per què ho deixo per el final? Senzill. El millor sempre es deixa per el final. Si ho capta abans, no m'interesa per res la seva nòvia. Si no ho capta, si es segueix possant pel mig... li faré veure a la seva nòvia que el seu estimat Matthew no es com pareix.

-Quin fàstig de gent...- arrufo el nas.

-Puc demanar que estas fent?

-Ehm... Coneixes els típics pain killer muggles, com l'ibuprofè? Doncs això fa justament el contrari.

-Ni que ho diguis...- dic, mirant la rata morta. Em volia matar, vaig tenir sort de que la dosis no era la suficient com per matar-me...

-Sembla interesant. Per què ho fas? També vols demostrar qui mana a algú?...He sentit per la sala comuna que has tornat o que tornes a ser tu... No sé, m'ha estranyat. Que t'havia passat alguna cosa?

- Diguem que em va passar alguna cosa similar al que et passa a tu... Però no va sortir gaire bé, me'n vaig cansar i ho vaig engegar a la merda. I aquí estic.

-Sembla que parlava de l'Agatha abans, Sam. Com deies...

- La Claire, cert.- feia tant que no sabia d'ella, i això que preguntava a l'Al alguns cops.- Fou això el que li va fer canviar?- dic mirant el Fortin, m'ho estava preguntant més per mi mateixa que per ella.

Em mire la rata, li ix una cosa al cap.

- Jo no. Va ser culpa seva; ja s'ho farà. I m'ho pagarà. Tu vigila què fas... Espero que la Bianca sigui més llesta que l'altra.

- Imbècil, volia fer mal a l'Agatha!

-La Bianca es diferent. Ja t'ho he dit. Si vols et puc ajudar, no es que sigui un as en pocions, però no se'm dona gens malament...


- Ja t'he dit que si necessites res, no dubtis en dir-m'ho. Puc ajudar-te en el que sigui. Permet-me dubtar de les teves capacitats en aquest cas; jo mateix em considero molt hàbil en pocions, però el resultat exacte que persegueixo és complicat d'obtenir

- No crec que haja sigut bona idea dir-li això.- dic mirant la cara que està posant el Ventigmila.

-L'ha ofès.- dic, somrient, mirant la cara del Ventigmila.

-Com vulguis, doncs.

-[color=darkgreen]Bé, Bruno... Me'n vaig, jo. Fins aviat, i passa un bon Nadal! Que et vagi bé amb la Bianca!

I el record s'esfuma i tornem a ser al despatx.

-Vaig a apuntar un parell de cosses a la pissarra, espera.

Vaig corrent a la pissarra. Una de les desventatges que teniem per saber on era el Ventigmila era que no en sabiem res, d'ell. Però el Fortin sí. Vaja, que sí. L'hi treia, sense que se n'adonés. Li feia der el que ell volgués. Igualment, aquest sembla ser l'únic dels seus gossos que no ha matat a ningú, i el més llest, ja que segueix per allà, mentre els altres ja son morts o a Azkaban.

Agafo guix i apunto: Bianca Serantoni. Por de perdre-la. Confia en el Fortin. Odi al Matthew Sheen. Intenció de venjar-se.

I a una altra part: Agatha-Fortin.

-Aqui escribiem coses sobre el Bruno. Si pensem com ell, potser serà més fàcil trobar-lo així... I aquí.- senyalo l'altre part.- Possibles causes que varen fer canviar el Fortin... I darrere, l'Elle Darkwood.

Em quedo mirant la pissarra. Ens faltarà lloc.

-Podem demanar una altra per més temes que volguem investigar.- li dic.

Em mire la pissarra.

- No ens fa falta demanar-ne més.- li dic.- Se on hi han.

Deixe un moment a la Lils i vaig cap al quartet que hi ha a un racó, començe a rebuscar i al fons la veig, amb la vareta la duc cap a mi i levitant la deixe al costat de la Lils.

- El vaig descobrir un dia que m'avorria.- li dic somrient.- Molt bé, a veure...si, el Fortin el manipulava amb facilitat i el Ventigmila no ho veia, almenys en eixe moment no. La Bianca, el Matt sentia alguna cosa per ella i el Ventigmila tenia gels, no crec que el Fortin...es a dir, per tindre'l content? Va acabar amb una batalla i van haver de fugir, va deixar la Bianca, no se tu, però no crec que estiguera molt content, i pel que diu ell ja li va fer mal.

Vaig llegint el que ha apuntat la Lils, he d'ordenar les idees.

Em miro la pissarra uns segons en silenci Hi escric un interrogant al darrere del nom del Matt.

-Potser encara no era un dels gossos, però era un fastic de persona. Egoista, altiva i a sobre gelosa.

Ladejo el cap cap a un costat.

-I si es demana a la Wen es possa a plorar i diu que va ser culpa seva, però potser no va ser així.

Sospiro.

-Ho mirem?

La idea em feia por. Ell era un amic meu, i veure com el Fortin el va assassinar serà horrible, perquè em fara mal veure'l viu, em fara mal veure com els seus ulls deixen de tenir vida... Però necessito saber com va morir.

- La batalla va començar arran la mort del Matt, no podem fer passar a la Wen de nou per això, per tant si tenim el record del Fortin...si, jo crec que deuriem saber-ho, em vist la Lizzie, podem veure el Matt.

I aixi compendre certes coses, pense.

- Recordes quin dia fou?- dic mirant els flascons.

-Com per oblidar-ho...- dic, tornant cap a la caixeta de fusta i mirant els records... Fins que el veig. L'agafo i sospiro. - 17 de febrer.

Vaig cap al pensador i l'aboco. Sospiro i entrem a dins.

Quan poc a poc les taques tenen forma, m'adono de que el Fortin està al meu costat. Estem mig amagats a l'ombra del passadís del tercer pis, Mirant la porta de l'aula en la qual no hi havia res. En pocs segons, van sortir la Wen i el Matt de dins. La Wen botant, exaltada. Després d'aquest incident, mai més l'he vist botant...

El Fortin es mou, i accelerem amb ell. Arribem quasi a darrere d'ells quan el Matt accelera parlant a la Wen.

- - Vinga, anem. Alguna cosa no rutlla... Wen, vull que facis tot el que et digui a partir d'ara. Si et dic que corris, corre. Queda clar?

-Depulso!-va sortir disparat. Era extrany veure'l tan ple de vida. Era estrany veure com cap dels dos (La Wen i el Matt) no s'esperaven que la cosa acabés com va acabar.

-Calla, estúpida!

Les paraules resonaven al meu cap. Li havia parlat a la Wen amb el mateix to de veu que havia utilitzat contra mi, i la Wen se'l mirava totalment horroritzada, els ulls li brillaven de por.

- - Nena, hi ha tres coses que has de saber. La primera és que els sang de fang com tu no heu d'entrar a la Cambra Secreta. La segona és que no hi tornaràs. La tercera és que ets una privilegiada, ja que seràs la primera en morir en mans d'aquesta magnífica vareta en mans d'aquesta magnífica vareta que veus.

-Volia matar la Wen! Espera... Ha dit "Cambra Secreta"??

D'acord. Estic flipant.

Aleshores això de la cambra era cert.

- Un cop a la Cassie se li va escapar algo sobre una cambra molt guay que havia descobert, però de seguida va callar i quant vaig voler continuar preguntant no va dir res. Existeix, jo l'he buscat però mai l'havia trobat.- deuria parlar amb ella sobre això, la Cambra Secreta...

Torne a l'escena i em mire la Wen, la cara de por...Aleshores el Matt es llança damunt d'ell i comencen a forcejar, li diu a la Wen que correga, aleshores el Fortin reacciona.

- Tu ho has volgut, noi...Religo!

Veig la cara del Fortin, i mire el Matt, sap el que va a fer, i el Fortin, amb aquell riure...

- Ja pensava fer-ho, però suposo que ets conscient que ara t'he de matar...Obitus per subitum!

El Matt es llança de cop. Em quedo mirant com la Wen surt corrents ràpidament, com li havia dit el Matt. La por dona ales, em dic. Em miro com el Matt i el Fortin es barallaven. El Fortin va aconserguir desfer-se'n un segons i va intentar sortir darrere de la Wen, però el Matt va poder imperdir-ho. Llavors... va ser ràpid. Li va possar una corda al coll i va alçar la vareta.

-Ja pensava fer-ho, però suposo que ets conscient que ara t'he de matar... Obitus per subitum!

L'última mirada del Matt no va ser de por. Va ser de despedida. Sens dubte, s'estava despedint d'algú. I va caure al terra. El Fortin va alçar el cap i va mirar als voltants. Buscava la Wen, suposo. Si la va veure, amagada a un racó, no ho va semblar. Va fer mitja volta i se'n va anar per un passadís, a pas ràpid.

Vam tornar al despatx, i vaig sospirar.

-En un principi, anava a per la Wen.- dic.- Però també pensava ja matar al Matt. "Ja pensava fer-ho" ha dit.

Em miro la pissarra.

-No m'estranya que la Wen no pugui parlar d'això. Als dotze anys, encara sense sortir de la infància, trobar-se amb això...

Tornem a la sala i em sente en una cadira mirant la pissarra. Dotze anys...bé, jo...deixem això, no m'abelleix pensar-ho ara.

- Si, seria dur.- dic.

Em mire els records.

- Continuem? O ho deixem per més tard?

Em mire els frasquets, apunte la data de l'últim que em mirat en la llista. Vuic continuar mirant-ho? Veient coses que no puc impedir? Pff, bé que més dona? El passat, passat està, hi ha que mirar-ho per aprendre dels errors i poder crear un futur millor, no?

-Jo vull continuar mirant... Però si tu vols descansar, vés, i jo aprofitaré per mirar... bé, unes coses que he de mirar jo sola, si no et molesta.

Volia mirar-les. Sabia quins dies van succeïr, i volia mirar-les, volia veure el que m'havia fet, quins van ser els meus errors, i aprendre d'ells. No volia que la Sam veiés més tortures. Jo quasi havia reaccionat malament en veure la seva, i ella havia hagut de aguantar-se les ganes de llançar-se contra el Fortin en veure la meva.

-Escolta.- dic, mirant de cop, il·luminada, cap els arxius.- Potser...

Vaig cap allà i els miro. A... B. Cerco, però no trobo el nom del Bruno. Alço una cella. Busco per la V de Ventigmila, però tampoc. Trobo, però, els noms del Kurt Johnson, la Rapunzel Davies, Gisèlle Possesseur...

-Confiava massa en el Ventigmila com per tenir un arxiu d'ell. Segur que si cerquem el de la Darkwood tampoc el trobem.

Em mire la Lils, se perfectament perquè no vol que veja els records, i se quins vols veure ella, però és bona idea deixar-la sola? No. I no ho pense fer, aixi que. Almenys no la primera vegada.

- No, vuic continuar mirant, tinc pendent coses, vuic saber que va dir-li el Fortin al Johnson després de que em deixarà mig morta.- li dic.- També vuic veure quan va vindre a l'hospital....

I tenia pendent un record, havia passat com un any? Aquell cop que la Cass va "caure" al llac. Havia segut ell? Si, almenys per la descripció de la Cassie si que pareixia ell.

- Vuic veure un de fa quasi un any, quan varen trobar la Cassie al llac.

-D'acord, doncs...

Em miro els records i alço una cella.

-Saps el dia?

No el sabia exactament, però em va dar suficients pistes per trobar el record. l'aboquem i ens trobem al llac, gelat.

La Cass acabava de llançar una pilota al llac, i es divertia veient com la pilota es quedava al llac, sense flotar, en la superfície de gel.

-Eh, nena... Tu ets la cosina de la Williams, no?

Alço una cella. Això comença ja malament.

-Holaaa! Qui ets tu? Si, Bam-Bam és la meua cosina, la coneixes? Has vist quin llac més guaaaaaaaay? Qui ets? Com et dius? Jo soc la Cassandra.

-Sí, que la conec... No saps que passejar per sobre d'un llac glaçat és perillós?

Havia fet una ganyota. Ara somreia... havia estat ell, per collons.

El llac, desembre. La Cass botant per damunt el llac i després per l'herba, seguia igual, pel que pareix, no havia canviat quasi en un any.

- Perillos? Per què es pot trencar? Però aquest és moolt graaaan! I el gel és gros, no? És dificil que es trenque? No?- diu mirant el llac.

Aleshores veig com posa un peu al llac i em mire el Fortin, aquella mirada.

- Tens raó, no es trenca...Ei, Cass, oi que em faràs un favor? Quan vegis la teva cosina li podries dir que l'amic de la Lily li envia records?

El mire, aquell somriure, la cosina de la Williams...aleshores si, fou com jo havia pensat, culpa meua, aprete els punys amb força, sense poder apartar la mirada d'ell.

Les paraules em colpejen. "L'amic de la Lily" Quin... Em mossego el llavi inferior.

-No va ser culpa teva, Sam. Ni ho pensis. Va ser culpa d'aquest fill...

-Que l'amic de la Lily li envia records. Val, li ho dire. Támbe ets amic de la Lily? És molt simpatica.

-Li hauriem d'explicar què és la ironia, per evitar mals majors...- suggereixo. Les paraules de la Cass m'han arribat al cor. He parlat poques vegades amb ella, i una d'elles li vaig enganyar per aconseguir la pedreta... però recordava la tarda que haviem passat a Londres, i sabia que era molt bona nena.

La Cass decideix possar els dos peus sobre el gel, sense adonar-se del perill que suposa.

- Veus? No es trenca! Mola mooolt! T'apuntes a caminar?

El gel fa un dèbil sorollet i es trenca. La Cass no té temps a fer res i cau a l'aigua gelada.

- T'ho he advertit, nena!

El Fortin es transforma en Falcó i surt volant. Mentre la Cass li crida, dient-li que torni, demanant ajuda.

Tornem a ser al despatx i em miro a la Sam.

-Estàs bé...?

I veig com la Cass cau i crida, ella es bona nadant, però amb tant poc espai i tant de gel...em mire el Fortin que somriu i marxa volant. Un falcó.

- El Xic-Falcó.- dic repetint les paraules de la Cass.- Ho imaginava des del primer dia, però necesitava vore-ho.- dic, per la Lils? per mi mateixa?

Em mire com el record es difumina i em repetisc que la Cass esta bé, i que el Fortin és mort i no puc fer-li pagar per aço. Però és mort, per tant és el que importa.
Ignore la pregunta de la Lils fent com si no l'haguera escoltat. I em mire la caixeta.

- Algun en concret?

-No, elegeix qualsevol...

Agafem un i de sobte estem en la... cova. Amagatall. El que sigui. El Fortin s'acaba de trobar amb el Johnson.

Ehms... no sé si això anirà bé per la Sam. La miro de reull, abans de veure la cara de sorpresa del Fortin.

-Kurt, hola! Què hi fas, aquí? Fas cara de cansat, què et passa?

-Be, es que... et volia demanar un favor...tu em podries deixar una habitació? per passar uns dies o algun temps mes?

- Per què? Que no tens lloc on caure mort, tu?- Li diu, de mala manera.-Digues, què coi et passa, que ara necessitis la meva compassió i la meva ajuda? Tant de temps fent de les teves sense donar explicacions ni implicar-te en res, i ara em véns a demanar clemència?

Beu whisky, mig cabrejat. Alço una cella.

-Uou...

Em quede mirant l'amagatall...on vivia el Fortin i els seus gossos, més o menys com l'haviem deixat abans, bé, igual no, ara tenia coses trencades, m'havia encarregat de que fos aixi.
Em mire el Johnson, i veig la roba que duu, i se de quan és aquest record.

- Duia eixa roba el dia que em va intentar matar.- dic mirant l'escena.- Ho recorde perfectament.

-Be, t'ho explicaré resumit, vaig tenir algun problema amb una noia que es diu Sam, però desprès ho vam solucionar, tot anava be...

- Tot anava bé, diu, no em fases riure.

- ...fins que la seva asquerosa amiga, una noia que es diu Bell, va descobrir que estava amb tu i va venir a dir-me que m'allunyes de la Sam i totes aquestes parides, total que la cosa no va acabar molt bé jo petrificat i ella feta un crom. Aleshores jo em vaig enfadar molt i vaig segrestar a la Sam per torturar-la i així la Bell també ho passaria malament. Però quan avui he baixat se m'ha intentat escapar i li e clava un punyal a la panxa i al cap de pocs segons la Bell i el James eren allà, total que he tingut que fugir i... per això necessito un lloc on protegir-me...

Em mire el Fortin, que apaga la cigarreta i es beu la copa.

- Johnson, Johnson... m'has decebut profundament. Primerament, per intentar lligar amb algú com la Williams. En segon lloc... de veritat et va guanyar, la Bell? I per acabar... mira, t'ho explicaré ras i curt. La Williams és una vella amiga meva, i hi tinc... diguem-ne, assumptes personals. Vaja, que és meva. L'he de matar jo, la Williams, i per això mateix espero, pel teu propi bé, que no l'hagis mort. O tu aniràs al darrere...

- Aixi que seua, eh? Vaja, vaja...doncs mira tu ets mort i jo seguisc viva, aixi que, punt per mi.

Dèbil. Així em veia ell. Com una nena, amb qui podia jugar. Quin fàstic...

-Jo.. Jo ho sento, no ho sabia, i lu de la Bell era dos contra un, també hi havia un noi d'una botiga... No crec que estigui morta la veritat, se l'hauran endut el James i la Bell, es a dir... ho sento..

-Et vaig guanyar, deixa't d'hòsties.- dic, rodant els ulls.

-En James...?En James Bohr t'ha localitzat?

Li tremola el pols, la ràbia li pot. Només l'havia vist una vegada així, i recordo tot el mal que va venir després. Tinc un calfred, que dissimulo com puc.

-Et suggereixo que entris ara mateix a la teva habitació i que no en surtis fins d'aquí unes hores... O et ben asseguro que seràs mort abans de poder dir quidditch.

El Johnson se'n va tartamudejant a la seva habitació, i tornem al despatx.

-Joder, va acabar calentet el Johnson aquest dia...