Descobrint llocs nous

''Ehumm... Gabriel? Jo diria que t'has perdut'' va dir una veueta sorneguera dins el meu cap.

- Ja ho havia notat, gràcies.- vaig dir, ironic.

Vaig mirar a banda i banda del passadis, tot negre, en penombra. Semblava ben bé les masmorres on encadenaven els presos. Vaig empassar saliva perquè aquell indret no m'agradava gaire.

''I ara què?'' Va tornar a fer la veu.

- No ho sé - Vaig replicar - I calla perquè si em veuen parlar sol, encara es pensaran que estic tocat de l'ala...

- Maxxie! - vaig cridar.

Cap resposta. Normal, les tortugues no acostumaven a parlar...

- Maxxie! Si vens et prometo que no et tornaré a posar col caducada!

Vaig baixar cap a les masmorres despres de buscar la meva tortugueta pel vestíbul i el Gran Saló. Allà hi havia un noi, de Gryffindor, a qui no coneixia. Semblava estar parlant sol.

Digues alguna cosa, Allie, està parlant sol...

Ni de conya, està parlant sol, no el veus?

Tens raó. Dedica't a buscar el Maxxie.

I tu deixa de parlar-me! Despres dius del noi...

Però és diferent...

Calla, va!

Vaig acostar-me al noi, insegura, per la seva esquena, i vaig dir:

- Eh... Has vist una tortuga?

Val, fem un concurs de maneres imbècils de dirigir-se a algú i aquest "Has vist una tortuga?" guanya.

-No, però si vols tinc kikos - vaig contestar jo a l'Allie, sortint d'un passadís amagat que duia a les cuines-. En vols? - vaig oferir-n'hi.

Després vaig veure que s'havia referit a algú altre. Hi havia un noi allà, també, que no em sonava gens.

- Ei, ets nou? - li vaig preguntar oferint-li la mà-. Saul Vimes, encantat! ^^

Em vaig sobresaltar quan vaig sentir una veu de noia darrera meu. Em vaig girar per contestar-li però un noi que menjava kikos va sortir d'un passadís que quedava amagat.

- Mare meva...al final moriré aquí dins sense poder-ne sortir. Això és molt gran! U.U - Vaig dir, abatut.

- No, ho sento, no he vist cap tortuga. Si en veig alguna, la guardo i te la dono.

Vaig estrènyer la mà d'aquell noi que s'havia presentat.

- Gabriel Hepburn, encantat també. I tu ets...? - vaig preguntar a la noia.

"Déu n'hi dó com està el noi, no?" Va tornar a fer la veu.

"Calla!" Li vaig etzibar de mala lluna.

"Vale, vale. Però tranquilet, eh..."

- Allie - vaig fer, alegrement -. Hola, Saul!

Vaig olorar, fent que el meu nas quedés impregnat d'olor a kikos.

- Oh... Sí, si que en vull!

Va passar-me'n un grapat, i vaig fer, abatuda:

- Gràcies, Gabriel. Buf... La meva tortuga deu ser l'única del món que s'escapa de la seva mestressa. I a més, com s'ho fa? Si és burra. No entenc res...