Descobrint el castell

Era als jardins, on havia quedat amb el Nick, per a que m'ensenyes els voltants de l'escola, només per aquest fet m'havia guanat una mala mirada de la Jac, bé es notava de lluny que el noi no li agradava. És a dir, estava d'acord amb que no és gaire llarg i tot això però tampoc es mal noi, em sembla, potser una mica idiota quan intenta fer el graciós però que hi farem...

Vaig mirar el meu rellotge, el noi arribava tard, era intol·lerable que algú arribes tard a una cita amb mi. Mentre mirava al meu voltant vaig veure un roure que semblava força còmode i que em serviria per guarda-me de la calor mentre esperava, vaig aseure-m'hi.

Veig a la Scarlett sentada i m'hi apropo, va molt maca, i els seus ulls al sol fan que la seva mirada sigui encara mes penetrant.

-Hola! Perdo per el retrass, me trobat amb un mocos de primer i no em deixxava tranquil, ho sentoo, portes molt rato esperant?-

Me'l quedo mirant, furiosa, com se li acudeix posar d'excusa que s'ha trobar a un mocos al passadís, a sobre...

-Doncs si, porto molta estona esperant.- dic mentre em miro el rellotge.- De fet, porto exactament 3 minuts i 15 segons. I ara a que esperem, no em quedat que m'ensenyaries els voltants del castell?

Em vaig posar dempeus d'un saltet i em vaig arreglar a la vora de la faldilla, després vaig oferir-li subtilment el dors de la meva ma.

-Ehem, ehem.- vaig estossegar, dissimuladament, indicantt-li que s'oblidava alguna cosa.

La veig una mica enfadada, aixi que no li posare mes excuses. Veig que estossega per tal d'avisar-me de que m'oblido d'alguna cosa, així que ho faig.
Li agafo amb cuidado la ma com si fos de porcelana i li faig un peto suau. Em reincorporo i li ofereixo el meu braç per que es recolzi m'entres passegem.

-I ara diguem, tens algun lloc per on prefereixis anar o donem voltes i et vaig ensenyan els llocs conforme vagin apareixent?-

Em fa un petó a la mà i somric complaent quan m'ofereix el braç, li agafo sense dubtar-ho.

-M'agradaria que fessim una volta i m'ho anessis ensenyant tot.- vaig dir.- Que sóc nova i no he vist res.- vaig un esforç per controlar-me i ser menys altiva que de normalment.

Vem començar a caminar, em portava cap a algun lloc però jo no sabia cap a on.

Començem a caminar agafats del braç per els jardins de l'escola, li assenyalo algunes coses i nteressants que hi han pel cami, fins que al final hi arribem, al llac.

-Que et sebla si ens quedem aqui?- li dic somrien-Ens sentem a la gespa, ens mullem una mica.. que et sembla el pla?-

Em vaig mirar la gespa amb cara una mica de fàstic estaria humida i em quedaria la faldilla tota feta un fastig i a mi això no em feia gaire ilusió. Me'l vaig mirar.

-Si vols mullat tu.- vaig dir, forçant un somriure, el noi no ho havia dit amb mala intenció.- Jo t'espero aquí.

Vaig cridar a una de les meves elfines, per a que em portes una cadira, per esperar-me mentre ell es mullava.

-Laika.- vaig dir, la elfina va apareixer al cap d'un moment amb un espetec.
-Que vol senyoreta Scarlett?-em va preguntar.
-Porta'm la meva cadira.- li vaig ordenar.- La de jardí.
-Ara mateix senyoreta Scarlett.- I sen va anar amb un altre plop.

Al cap d'un segon ja tenia la cadira allà, me la va col·locar i va tornar a marxar, jo em vaig aseure.

Veig que no te intenció de mullar-se, aixi que faig apareixer una toballola i m'assec al seu costat, seria de mala educació deixar-la allà sola.

-No, tranquila, no em banyare si tu no et vens-somric i me la quedo mirant- i be, ja se que et Slitherin, vens d'un lloc molt mes sofisticat que aquest i tens una germana que no em soporta, em vols explicar alguna cosa mes?-

Somric al recordar la cara de la germana quan em van coneixer, m'estiro a la toballola en espera d'una resposta.

Me'l miro, aixecant una cella, amb un mig somriure de superioritat pintat a la cara, tot el que ha dit és cert, molt cert.

-T'oblides, de que també saps que tinc una elf domèstica.- vaig dir amb suficiència.- però bé, de fet, en tinc quatre, que em serveixen només a mi.
-Per cert.- comento amb un tó casual.- És molt considerat per part teva això de no banyar-te perque jo no em vull mullar.- dic mig sarcàstica.

L'estudio una mica, asegut sense cap mena de dignitat a la tovallola, a aquell noi se li han d'ensenyar modals.

-El meu pare és el director de Elstbezem, tinc tantes escombres de Quidditch com vull, ah, i sóc batedora del equip, així que jo de tu, no em faria enfadar.- després somric.

-Així que s'et dona be el quidditch eeee, dons jo soc caçador de l'equip, així que millor tenirme d'una peça- dic amb una rialla

Em trec la samarreta i em poso les ulleres de sol, intentant tapar amb la tovallola la ferida que m'havia fet la noia de gry.

-I perque vau decidir venir a aquesta escola?-

-De fet.- vaig dir.- No només se'm dona bé el Quidditch, sino que sóc molt bona, volia demanar la plaça de caçadora, però em van dir que ja estava ocupada.- veig dir amb cert to de rencor, jo sempre havia estat caçadora.

-En quant a Hogwarts, la veritat és que ni la Jac ni jo vem tenir-hi gaire a dir.- vaig dir-li.- La meva mare va estudiar aquí i volia que ho provessim així que ens hi va enviar. Fi de la història.

Me'l vaig mirar, i quan es va treure la samarreta de reüll vaig veure que tenia alguna cosa al braç, alguna cosa que després va intentar amagar.

-Que hi tens al braç?.- vaig preguntar

-Sento haver-te tret la plaça-

Nick, podies ser mes oportu??

-Tranquila, ja veuras con t'acabara agradant aixo!-

Veig que es fixa en la meva ferida, merda!

- No es res, una petita baralla-

-Tranquil, per lo de la plaça.- vaig comentar-li.- Ja ocupare el teu lloc quan apareguis mort per algun motiu desconegut.- dic fent broma, mentre estiro la ma cap al seu braç.

Em miro el tall amb atenció, només és un tall, i tampoc té molt mala pinta, però bé, millor curar-lo abans de que s'infecti, torno a cridar a un dels meus elfs, aquest cop apareix el vell Tormod.

-Que vol senyoreta?.- em pregunta
-Que li curis la ferida a aquest senyor d'aquí.- dic senyalant al Nick
-Ara mateix senyoreta.- em respon mentre es posa a treballar

si, no et preocupis que en el meu testament posare que et fagin caçadora- dic amb un somriure.

De sobte veig que crida a un dels seus elfs domestics per que em curi la ferida.

-no fa falta tranquila-

Pero en un segon l'elf ja m'esta curant la ferida.

-gracies, no t'auries de molestar, no es res greu.

El meu elf és mira al Nick, i li cura la ferida.

-Senyor, calli, jo només compleixo ordres de la senyoreta.-li diu al Nick quan es queixa, jo no puc evitar riure.

Quan veig que la ferida està curada i que en Tormod s'espera per rebre més ordres li dic.

-Ja està Tormod, et pots retirar.
-Ara mateix senyoreta, i si necesita res, cridim.- em va dir.

Com m'hagradaria tenir un elf domestic, que fes tot el que jo li digues.
Em miro la ferida, perfectament curada.

-I digam scarlett, desde quan serveixen per tu aquests elfs?-

Li dedico una mirada escèptica, realment m'esta preguntant que desde quant tenia els elfs, però si els havia tingut tota la vida.

-Doncs.- vaig dir.- Aquests elfs m'han servit desde que puc recordar, però crec de els he tingut tota la vida, de petita jugava amb ells perque els pares estaven massa ocupats.

Me'l vaig mirar amb un somriure, sabia que en altres families allò era impensable però en la meva era el més normal.

-Quina sort, a mi m'hagues agradat tenir un...-

Somric i me la quedo mirant, tot i que li agrada fardar de diners , cada vegada es mes simpatica.

-I be, ja has conegut a alguna altre persona per aqui? o nomes als de la taula?-

Ven mirat, no sembla pas de ser de fer amistats, però qui sap, putser a conegut a algu..

-No, de moment no he conegut a ningú més, a part de a la Rachel i al Christopher, bueno, i la meva germana obviament.- Si Scar, lo teu és intel·ligència i lo demés són tonteries.- I crec que el Christopher és molt mono...

D'acord ha estat cruel però ho havia de fer, vull saber si està minimament interessat en mi o si només em vol perque sóc "la nova".

-Però estic bé com estic.- comento.- Prefereixo tenir pocs amics i que siguin bons que no mols i que a la minima t'ataquin per l'esquena.

Em quedo congelat quan diu lu del Chris... merda... Perque sempre les noies que m'hagraden van a per els altres?

-Be... el Chris, està amb la Rachel, i s'estimen molt, a demes, per aqui pot havr gent que t'apressi un munt i que et pugui tractar millor que el chris...

Sento com un nus a la gola, i no puc continuar la frase.

-Si, ja sé que el Chris està amb la Rachel.- bé, no ho sabia però ho intuia, per la forma de comportar-se jo no hagues dit que estaven junts però si que hi havia alguna cosa.- Bé, de moment els unics nois que coneixo sou tu i el Chris.- dic.- I vist el panorama no crec que en conegui més. M'haure de limitar a observar al Chris en silenci.- Li faig l'ullet demostrant-li que faig broma.

-I, perque dius que hi ha gent que em podria tractar millor que el Christopher.- pregunto encuriosida.- Vull dir, que no et cau bé o que passa?

-No, si que em cau be, si es molt bon tio, nomes era una manera de parlar, el chris està ocupat, però hi ha mes gent que coneguis que et pot tractar molt be i estimarte, saps el que vull dir...-

Nick, callat, l'estas cagant molt callat, no diguis res mes d'acord?...

Poso cara de no entendre res, que diu d'estimar-me? M'he perdut en algun lloc entre la meva ultima frase i aquesta.

-Perdona, Nick, però és que no entenc el que em vols dir.- dic aixecant una cella a mode interrogatiu.- M'ho expliques siusplau?

No vull que és negui així que em mossego el llavi inferior i li poso cara de nena innocent, amb la intenció de que no s'hi pugui resistir.

No consegueixo resistir-me a aquella cara.

-Mira Scar.. el que vull dir.. és que, si t'has interessat per alguna persona inaccessible, com ho és el Chris, no passa res, perque sempre hi haura alguna altre persona que tard o d'hora veuras que t'estima i t'aprecia, i que per molt que tardis, ell sempre estarà allà esperan-te, es a dir, que el chris no és l'unic noi que hi ha, i que segur que trobes a algu altre...

Bff... nic en seriu.. callat no saps mes que dir tonteries, esque calladet estas millor saps?? perque parles??....

Me'n ric, quan comprenc el que vol dir.

-Ah, d'acord.- dic.- Però, jo no estic interessada en el Chris, només he dit que es guapo i està bo, però no és el meu tipus, a part és massa gran i la Rachel em tallaria el coll.- me'n ric.- Realment no cal.

Li pego un petit cop de colze a les costelles.

-Estic d'acord amb tu, hi ha nois millors, però deuen estar amagats sota les pedres.- comento.- Perque jo no els trobo.