Descobrint

Era l'endemà del dia que havia arribat a l'escola i vaig decidir anar a explorar una mica els afores abans que acabés el cap de setmana i comencessin les classes, per anar-me familiartitzant.

Els jardins m'havien cridat l'atenció, així que m'havia dirigit cap allà, tot pensant que era una pena que no em funcionés l'iPod a Hogwarts. Quan estava sola, m'agradava escoltar música... Però bé, millor, perquè allò era molt gran, np coneixia res i no em volia distreure...

Corro amb la guitarra a l'esquena. Ultimament sempre la porto al damunt, suposo que per la mort de l'Agatha. La música sempre m'acompanya en els moments grisos i els pinten d'uns colors més alegres. Persegueixo al gat multicolor, el Nyan, que fuig de mi, jugant.

-NYAN JA SAPS QUE SI VULL T'ATRAPO EN DOS SEGONS, DE VERITAT VOLS JUGAR?

El Nyan segueix corrent somric. Bé, ell ho ha volgut.

M'aturo un segon i em posso en possició l'oloro... i surto corrents ràpidament. En pocs segons arribo fins on és el Nyan, l'agafo amb els braços i de la velocitat caiem al terra de costat. Ric, mentre el Nyan em llepa els dits. De cop, m'adono de que he caigut als peus d'una noia que em mira. M'aixeco ràpidament.

-Huola! - Corbata de Gryffindor. Guay.- Wendy Moore! Potser has sentit parlar de mi, soc la que va fer volar pels aires els alumnes el primer dia d'escola.- li allargo la mà.- Ets nova, oi?

Una nena em cau als peus per art de màgia. Porta un gat i una guitarra.

- Sí, gràcies a Déu no era entre els nous el primer dia, així que encara conservo tots els membres.

Vaig riure.

- Encantada, Weny Moore. Jo em dic Layla Weasley - li dic, encaixant-li la mà-. Que ve que va apareixent gent d'una en una, aixi la puc conèixer bé. De moment només he conegut la meva companya d'habitació, l'Erin, i i una noia nova, que no recordo el nom, perquè parlava moltíssim... i per cert, li he de tornar una bufanda...

-Oh! L'Erin. L'Erin mola, és genial, es molt simpàtica i sempre t'ajuda si ho necessitis. L'Erin és guay.

Li ensenyo el Nyan.

-Aquest és el meu gat, el Nyan. Li vaig possar aquest nom per un dibuixet muggle d'un gat que te un arc de sant martí, com que te tants de colors... I aquesta d'aqui al darrere és la meva guitarra.- Somric. Bé, crec que ja m'he presentat bastant bé.

Llavors m'adono d'una cosa.

-Wealsey...- Em sona, el nom.- Ets familiar del Charlie, de Zonko's?

- Sí, em cau molt bé, l'Erin, m'alegro de tenir una companya d'habitació tan amable, perquè necessitaré ajuda els primers dies.

Miro el gat.

- A la meva antiga estola gairebé tothom tenia gats, eren una plaga. Aquí al menys el sabré distingir! Dius que té un nom muggle? La teva família és muggle? ^^

Em pregunta pel Charlie.

- Charlie... Sí, si és el que treballa a Zonko's deu ser el fill del Fred, que és el cosí de la meva mare, així que ell i jo som cosins segons- dic, triomfal-. Tinc una família gran i complicada.

-Amable i ordenada. Es monitora, però és bona i no ens lleva punts perquè si, com alguns.- rodo els ulls.

Somric i faig que si amb el cap quan em demana si la meva familia és muggle. M'agrada, que ho demani amb aquells ulls. Normalment si m'ho demanen son serpotes i em miren amb fàstic.

-Síi, la meva familia és muggle. Bé, el meu germà no, és per aqui, també, però som fills de muggles. El meu germà és diu Jack, s'assembla a mi, és petit, bromista... ja el reconeixeràs...

Escolto el que em diu de la seva familia i somric.

-Uau, la meva es petita, però és guay. Em fa molta gràcia la cara que van possar quan van saber que jo i el meu germà erem bruixots!

- Hmmm, ma no m'han agradat gaire els monitors. Com que sóc nova em vaig escaquejar. però l'Erin se la veu tan bona nena...!

M'explica el cas de la seva família.

- Jaaaa, m'imagino que deu ser un xoc... Sempre em pregunto com deuen reaccionar, els fills de muggles... com va ser en el teu cas. Us ho vau creure a la primera? O et van anar arribant cartes? O va venir algú a parlar amb la família directament...?

-L'Erin es bona, ja veuràs.

Ric, al recordar la carta de Hogwarts que em van enviar dient que era bruixa.

-Bé... em van enviar una carta i vam pensar que havia estat una broma. Bé, jo no, jo m'ho vaig creure, però els meus pares em varen dir que era impossible, que la màgia no existia, així que m'ho vaig creure. Però al dia següent va venir un mag a parlar amb els meus pares i em va dir que si, que era una bruixa. Va ser molt divertit, com jo no m'ho creia, em va fer sortir la màgia i vaig canviar de color la roba de la meva mare quan em va espantar. No saps quin crit va pegar...

M'assec a l'herba.

-T'asseus? Ja m'he cansat d'estar de peu!- dic, somrient.

- Sí, i tant. És que estava passejant, perquè estar quit dempeus cansa, oi? ^^

Em vaig asseure davant seu. Feia solet i s'hi estava bé, tot i el fred.

- Quan va arribar pel teu germà ja va ser molt més fàcil, suposo. No s'els fa difícil, per això, que tots dos sigueu fora de casa tot l'any? A casa meva ja ho porten malament i mira que ja s'ho saben, que als 11 anys volem del niu... És clar que també sóc filla única, em tenen una miqueeeeeeta sobreprotegida.

-Els meus pares es deuen sentir molt tranquils ara que ni jo ni el Jack som a casa.- Dic, amb un somriure.- Diuen que els hi portem molts mal de caps, però despres ens troben a faltar...

Ric quan em diu que la tenen una mica mimada i ladejo el cap quan diu que es filla unica.

-I no t'avorreixes? És a dir, estar sola a casa tota l'estona...

- Avorrirme? No gens! - dic rient-. Tinc una família enorme, i s'aprofiten que vivim allà per venir de visita... especialment a l'estiu, sempre tinc algun consí per allà, que és quan sóc a casa de totes maneres... així que estem ben entretinguts.

Trec una fotografia meva amb quatre persones més, tres nois i una altra noia, tots amb la pell molt més fosca que jo.

- A més, tinc els meus amics, mira. Aquest és el meu grup, la Sheheri, l'Ahmed, l'Alí i el Hisham. També passo moltes estones amb ells, a l'estiu. Els trobo a faltar, però aviat faré amics nous, aquí.

-Allà on?- li demano.- Què no ets d'aqui?

Em miro la foto que m'ensenya i somric, mirant-los. Que guay. Jo conec a la Ginny, al Mark i al Joey del petit campament d'estiu on anem el Jack i jo al juliol, quan els meus pares encara treballen, però la veritat es que no som ni intims ni res, només amics, però la resta de l'estiu ja tenia al Jack.

-Sheheri.- repeteixo. Somric.- Sheheri... sona estrany. She-he-ri...

- Diminutiu de Sheherezade - li dic-. És àrab. És que visc a Egipte, jo. Anava a l'escola d'allà, es diu Sphinx. És molt guai. Però és que tota la meva família és d'aquí i va venir a aquesta escola, i men parlaven molt... i bé, vaig decidir fer el trasllat. Però encara aniré allà durant l'estiu i tal, així que veuré els meus amics.

Em deso la fotografia.

- Tu tens amics del poble, de l'escola primària? O estudiaves a casa, com la majoria dels mags?

-Oh! Oh! Jo vaig anar a Egipte aquest estiu! Mola molt, els hi agraden molt els moixos i les piramedes son molt guays. El Jack i jo vam intentar ficar-nos a la de Keops, però no vam trobar l'entrada, i els pares ens van trobar de seguida...

Ric per sota el nas quan em demana per la meva escola i els meus amics.

-Jo vaig estar en 6 escoles diferents, quan feia primària.- dic, rascant-me el cap.- Als professors no els hi agradaven les meves trapelleries, i una la va explotar el meu germà, així que... Tinc amics, però d'un campament al que vaig a l'estiu.

Em poso a riure quan diu allò de les escoles.

- Caram, doncs tenint en compte el teu currículum, estàs durant força a Hogwarts, no?

M'estiro a l'herba al seu costat. S'hi está la mar de bé.

- L'escola d'Egipte és en unes piràmides en un oasi al desert. Pels muggles, és nomé sun miratge, i quan s'hi acosten, desapareix. Però mola. L'única pega és que no tenim on anar als caps de setmana perquè tot el que hi ha al voltant són dunes i més dunes...