Descobrint secrets.

Acabavem de tornar del refugi? És podia dir aixi? Casa? No, massa cutre com per ser una casa, una cova...amagatall, si amagatall, això li pegava més. Acabavem de tornar de l'amagatall del Fortin, la Lils, m'havia cridat abans perquè l'acompanyarà, jo m'havia quedat al·lucinada quan el conseller havia dit que podia anar. Vaja, pensava que ja no em deixarien fer res ací.
Haviem trobat coses importants i coses de la vida quotidiana. Ens havíem repartit les habitacions, jo tot allò que havia vist ho havia anat posat a la bossa, hi havia coses que pot ser no eren necessàries, però bah, eren proves.
Deixe la bossa damunt el sofà.

- Crec que necessite algo de menjar, tens fam? Vols que et duga alguna cosa? Algo per beure?- dic mentres vaig a la part on està la cuina.

Em quede mirant el meu reflex, hi ha gent que si em veiera pot ser ja no reconeixeria aquella Sam de Hogwarts, he canviat, algunes coses per a bé, altres pot ser no.
Isc de la cuina amb dues botelles d'aigua i uns sandvitxos, ho deixe damunt la taula i agafe un.

- Que has trobat tu?- dic senyalant la seua bossa.

-Portem alguna cosa per menjar, Sam.

Anavem les dues carregades de les coses que haviem trobat a... La cova, amagatall. Bé, el que fos. Jo i la Sam ens haviem repartit les habitacions. Era una feina important perque potsee tindriem alguna pista d'on és el Vemtigmila i també podriem esbrinar com s'ho feia el Fortin, com actuava, quins erren els seus proxims plans...

-Una caixa amb arxius. De tots nosaltres. Tu, el James, el Thomas, la Maggs, el conseller, fins i tot en tenia de l'Erion... On hi ha la nostra vida, allò que ens pot afectar fisicament com emocionalment. En definitiva, com vencer-nos.

Miro malament la caixa. Es com prendre veritaserum, pero pitjor. Només havia llegit el meu informe, i m'havien donat ganes de vomitar. Ho possava tot, allà. la meva infancia, que no sabia d'on l'havia treta, allo dels meus pares, la meva vida amorosa...

-Seria millor cremar-ho tot això.

Em mire els arxius i agafe el meu.

- Aquest no el cremes, vuic saber que diuen de mi, serà interessant.- el deixe damunt la meua motxilla.- Però crema els altres, és perillós si algú els troba.

Agafe la bossa i trec un conjunt de papers, mapes. Localitzacions? Informació? Mapes de Londes, Hogwarts, Gringotts, de cases...

- Vaja, diria que tenen mapes de mitja ciutat, i de cases...- agafe un.- D'on traurien el mapa de Gringotts? Pensava que estaven molt ben custodiats. Amb un mapa d'aquests no en seria dificil entrar a les camares.- sobretot a aquelles dels maleits que es creien el centre del món i no paraven de presumir. Els seria una bona sorpresa que algún dia al entrar a la seua camera...Mire bé el mapa, fixament amb tots els detalls, recuperare el record més tard, podria intentar entrar i...no volia els diners, se'ls donaria a aquells que els necesitaren, però si fotre'ls. Havia de pensar-ho bé. Però no ara, que la Lils no pense res.- Menys mal que no entraren, deurien de destruir-los.- vaig mirant-los tots, guardant-ho.- Pot ser perillós.

Continue traient coses de la bossa i entre aquestes cau a terra una fotografia, l'agafe i veig el Ventigmila i la Bianca, vaja.

- Veus?- dic passant-li la fotografia.- Fou bona idea no confiar amb ella.

-Si, son perillosos. Doname'ls que ela tornaré al conselleri així tornaran a estar ben amagats aquests mapes de Gringotts.

Miro la fotografia que m'ensenya i alço una cella.

-Em sembla que haurem d'anar a Hogwarts a parlar amb certa noia que pot saber on es el seu noi.- sospiro- Encara que no ens ho dira mai si ho sap...

Vaig treient do uments, i veig un portatil. Vosa que m'estranya una mica. Després trobo una capsa de fusta, l'obro i veig els flascons ordenats cuidadosament. Tant, que fan por i tot.

-La meva tieta avia Katie no va ser l'unica a la qual li feia por olvidar-se dels records, pel que veig... Guaita això, Sam.

Em mire els mapes per últim cop, si, crec que els tinc guardats, no serà dificils copiar-los.

- Tin.- dic donant-se'ls, mostrant indiferència.- Pot ser és millor que anem a Hogwarts, o dur-la aci tot i que, bé, el Ventigmila, estiga o estiga pot ser s'enterà, si, millor dur-la aci, que aixi vindrà a buscar-la.

Em mire el portatil, vaja, tecnologia muggle, no pensava que ells també ho gastaren, deuriem de provar a encendre'l, pot ser hi ha alguna cosa interessant.

- Vaja.- dic mirant els records.- Açò és posa interesant.- vaig mirant-los, estan clasificats per mesos, dies...- Interesant, interesant, serà dolorós vore-ho, però deurien fer-ho, si.

Em mire els flascons, i busque el del dia de la mort del meu avi, ahi està, el sostinc en la mà, pot ser no deuria vore-ho, però vuic fer-ho, necesite confirmar-ho, encara que ja ho sapiga.

- Molt bé, deixem les boses i mirem els records o continuem i els mirem després?- dic deixant el flasco de nou a la caixa.

-No ens la podem portar aqui sense motiu, Sam, i menys tenir-la com segrestada per que vingui el Ventigmila.

Em miro els records en silenci. Estaran els de les meves tortures? La idea em fa venir una esgarrifança, però he de reconeixer que em pica la curiositat.Alla hi ha la vida del Kikus Fortin, que va arribar a espantar a tot el món i va matar a més de tres-cents muggles. Per no parlar de que quasi va provocar una tercera guerra mundial.

-Mirem-los, pero agafant-los a l'atzar.

- Ens inventem un motiu?- la Lils em mira.- Oh, com en les pel·licules, tenim almenys 24 hores per retindre-la.- em continua mirant.- Això és un no? Oh, vaja, està bé, anirem a Hogwarts.

Quines coses que ens fasen mal estaran ahi? Quanta gent estimada vorem sofrir? Ens vorem a nosaltres mateixes, quant va torturar la Lils i aquell cop, amb la Darkwood a les escales, quan vaig fer que no em recordava, si pot ser també estava alli. Quin temps abarcaria? Quants anys?

- A l'atzar doncs...-dic mirant la caixa.- Elegeix tu, per favor, jo no tinc molta sort.

Trago saliva. Déu meu, i si elegeixo algun dia que em fa veritable mal? Tard o d'hora els haurem de mirar tots per tancar l'informe, però...

-D'acord...

Tanco els ulls i agafo un a l'atzar. Sense mirar la data, l'aboco al pensador que tenim al despatx i agafo la mà de la Sam abans d'anar en dins.

Es una imatge borrosa. Tot es borrós. Fa una mica de mal al cap. Veig el Fostin, caminant pels Jardins, fent zigazaga.

-Està borratxo...- li dic a la Sam, estranyada. Veure'l de nou m'ha fet mal, encara que se que en realitat es mort, es mort, ja no pot fer mal.

Llavors veig una altra figura. Alço una cella en veure com s'apropa al Fortin i de cop la reconec.

-És la Lizzie... Sam, És la Lizzie Speckhart...

-Ei! Saps una cosa? Et rodeja una àurea negativa força evident. Això no es molt bo, jo ara em possaria a acumular tot el bon karma que pogués, sent tu... no m'agradaria ser un escarabat piloter a l'altra vida. No creus?- diu la Lizzie, amb tota la seva bona intenció.

Em quede mirant l'escenari, el jardi, de nit, el Fortin borratxo, per què estava aixi? Alguna cosa li deu haver pasat perquè…bah, dona igual.
Em quede mirant-los, açò no va a ser bona idea, perquè totes dos anem a saber com acabava, perquè tot i que no la coneixiem molt, sabiem com era, i perquè anem a veure-la morir sense poder evitar-ho. Però bé, val res, tu pots Sam.

- Com t'at... com t'atreveixes...? Stupid mudblood... Un escarabat piloter? Potser no... potser no et rencra... recran... reencarnes en això, però et faré un favor i t'enviaré d'una patada a l'altra vida perquè puguis descobrir-ho.

Me’l quede mirant, tinteneja, li costa parlar, però tot i aixi amb la seua pose de xulo, com si el món i la nit fou seua. Alça la vareta.

- Gent com els teus pares han mort al meu... I m'hi penso tornar. Obt... Obitus per suvff...


Aixi? És a dir, estava cabrejat i per desfogar-se la va matar? La va MATAR?! Em quede mirant-lo, sabent el que va dir, el que va fer.

- Lils, no se si és bona idea que veiem el que ve ara.- dic agafant-li del braç.- No podem impedir-ho...

Se m'encongeix el cor, poc a poc, a mesura que va tartamudejant les paraules. Reprimeixo les ganes de cridar a la Lizzie, ganes de dir-li que fugi, que no esperi a que el Fortin acabi la frase. Però ella no veu el perill, no enten res... No veu el que li vindra.

No tinc tempa per respondre a la Sam. No tinc temps de fer marxa enrere. Quan vull actuar, ja ho fa el Fortin.

- Perdona l'espera, nena... "Obitus per subitum!"

La noia crida i s'intenta protegir inutilment amb els seus braços. Aparto el cap de cop, i sento el cop al terra que fa el seu cos. No em veig amb cor de mirar com ha quedat, ni que ha fet el Fortin després. Agafo la mà de la Sam i desapareguem del record.

Em recolzo a la taula del despatx i agafo aire durant uns segons.

-Que... Que cruel...

Continue agafant-li el braç quan ho fa, i tot i aixi no aparte la mirada, pot ser ara entenc a Lils, jo vaig ser com ell quan vaig matar el Johnson? Pot ser si, però a diferència del Johnson, la Lizzie no havia fet res, el Johnson si, i la seua mort era necesaria, per tant no, no era com ell, jo vaig matar a aquell que s'ho mereixia, que coses penses Sam? Clar que no ets com ell, tss.

- És ell, i eixe va ser el principi.- tornem a la sala, agafe el record i el pose de nou al flascó, agafe una etiqueta i li pose el nom a l'altre costat.

Me la quede mirant i em pose al seu costat.

- Estas bé? Et veus amb força per continuar? Si no podem deixar-ho per un altre dia. No passa res.

-No, no, estic bé.

Em separo de la taula i vaig cap a la caixa de fusta. Bé, em toca agafar un altre...

-Preparada? -Li demano quan ja he abocat un flascó dins el pensador. Ens agafem les mans i entrem dins.

El Fortin està passejant pels passadissos amb la Darkwood. Veure'ls als dos junts em fa creixer una especie de rabia al pit. Van planejar la meva tortura i la de l'Erion...

Però de sobte la Sam crida. Alço una cella i me la miro

-No et poden sen...

M'adono una mica tard de que no ha estat la Sam. Si més no, np la real. Veig com una Sam diferent va decidida cap al Fortin i li fot una bufetada. El Fortin s'hi torna,

- Es pot saber què fas, estúpida? Vols rebre, potser?

Llavors em fixo bé. Està somrient!

-T'esperava! Te cara de haver-ho esperat!

Aleshores ho veig, fou quan vaig anar a buscar-lo pel que li havia fet a la Lils, quan em vaig quedar en coma uns dies i vaig aparentar no recordar res, tot i saber qui havia sigut.

- Si, sabia que anava a vindre, sabia que se la carregaria.- dic mirant-ho, ara estant fora tinc una millor visió, oh, duia aquelles sabatilles, encara no s'havien trencat, m'encantaven aquelles sabatilles. Mire la meua cara, aixi que aixi soc quan estic enfadada, doncs si és veritat allò de que done por.

- Pot ser el que rep ets tu. Es que et creus que pots anar fent mal a la gent imbècil? No saps el que et pot passar si ho fas? No saps que el Crucio es paga amb l'estada a Azkaban! Animo linqui!

Animo Linqui? En serio, oh, clar ahi encara no...Veig com el Fortin somriu, recorde perfectament que passa ara, però ho he de veure, hi ha detalls que vaig oblidar per culpa del colp.

-Si això és tot el que saps fer, vas llesta... Aparta't, Elle. I no t'hi fiquis...- i comença a llançar-me encanteris, algun dels quals vaig parant fins que un em dona, encara no era tan bona.

-Mirem-ho tot, no ens poden perdre cap detall... Gracies per defensar-me, per cert...

-Impedimenta!-La Darkwood ataca al Fortin i va cap a la Sam.-[color=Springgreen]Val. "Silentio". Primer de tot, Samanta, no li parlis així. Segon, hauries de saber que no hi tens res a fer, per molt Ravenclaw que siguis. Tercer... Protegeix la teva arma abans que a tu.

Li torna la vareta. Alço la cella i miro a la Sam.

-Que estrany veure-la tant... Inofensiva...

Recordo el seu cop de puny i em duc la mà al nas, per instint.

- Sempre ho fare Lils.- li dic somrient.- Inofensiva...sols interpretava el seu paper, per fer-me creure que no tenia res a veure, com si jo la creguera.

El Fortin es mira la Darkwood i la lliga, després s'apropa a ella, això que li va dir no ho vaig escoltar en el seu moment, però ara si.

- Perdona'm per lligar-te, però no puc permetre que interfereixis en les meves accions... - doncs no m'allunyava molt.- T'adverteixo, Williams, que no pretenc fer-te por. Pretenc fer-te mal, matar-te si cal...- i somriu, doncs mira imbècil, seguisc viva després de tot i tu estas mort. I torna a atacar-me, llançament encanteris, que vaig parant fins l'últim, que desastre.

Em quede escoltant el que dic i somric, en això no he canviat.

- Aixi que serios, vaja tu...tremolare.

- M'estic començant a avorrir.

Em posso tensa. Tot sembla trontollar i la Sam cau a terra, sense varet. M'esforço a mirar, recordant que la Sam està sana i estàlvia al meu costat.

- Es que no saps fer res més Fortin? Doncs si t'estas avorrint ahi tens la torre d'astronomia, pujat a la barana i tirat, aixi pots provar si ets mortal o no...

Se m'escapa un somriure que s'esborra de seguida.

- Sé fer més coses, però no necessito res més que uns encanteris atordidors, per vèncer-te. Tot i que, com que m'ho demanes així, faré alguna altra cosa... Crucio!

Sento un calfred i veig com la Sam aguanta el dolor com pot. Se m'encogeix el cor un altre pic. Va ser per defensar-me...

- erò a tu què et passa? Eh? No veus que això és ilegal? Et pot denunciar, per això! Denunciar! Et faria gràcia que ho fes? Et faria gracia haver de passar-te la resta de la teva existència a Azkaban per haver fet un malefici imperdonable? Això passa d'arrogancia a inconsciència, Fortin! Si us plau, Kikus... Deixa-ho per avui...

Miro amb odi la Darkwood, fent-se la santa, quan ella es igual o pitjor que ell.

-Bon viatge, Williams...!

I la tira per les escales. Em mossego el llavi inferior. Fill de puta...

Comence a riure quan dic allò, oh, aquella fou bona, no va servir per res, però fou bona, continue somrient i no deixe de fer-ho quan em tira. La Darkwood li crida al Fortin, això fou algo del que no vaig escoltar perquè ja estava caient i trencant-me....que fou una cama? Un braç? Si, crec que les dues coses.

- No et preocupes Lils, no va ser res, he sofrit coses pitjors, eixe crucio no va ser res.- no el recorde si més no aixi que.

Em quede mirant des de dalt, no tinc molt bona pinta vist des d'aci dalt, amb el braç doblega i un basal de sang que es va formant al voltant del meu cap. La Darkwood es mou i demana que la deslliguen, el Fortin sormient la deslliga.


- Perdona que et lligués abans, Elle...Abans que me n'oblidi... Plerumque omnis magica virgae ante.

- Mira, per això no van trobar cap signe de magia.- dic. Continua somrient i tira la meua vareta al meu costat, com si jo haguera caigut. Soc torpe, però tampoc tant.

I aleshores la Darkwood s'apropa a ell i li dona una bufetada, això, tot i saber que és dels seus em fa riure.

-Shh.- li dic, fent un gest amb la mà.- Em sembla que això és important. Escoltem.

-No, no et perdono per haver-me lligat.

Va cap a les escales i mira a la Sam, que està al terra, inconscient.

-Però tu veus el que has fet, inconscient?!

-Això no té sentit.- Li dic a la Sam.- Podria deixar de fer-se la bona. Estàs inconscient...

- Elle... És clar, que ho veig. De veritat et penses que sóc tan estúpid com per fer una cosa així, de manera inconscient i no meditada? La teva reacció és desmesurada...

-T'esperava... esperava barallar-te amb tu, no ens equivocàvem.

-Doncs la veritat, ja no se què pensar. Acabes de fer un... Un malefici imperdonable al mig de Hogwarts, sense cap tipus de precaució. La meva reacció no és desmesurada, Kikus. Em preocupo per tu i pel que ets capaç de fer...

Alço una cella, però no dic res. És interessant. Molt interessant. Em costa apartar la mirada de la Sam inconscient, però...

Diu allò de la vareta, i asenteixo quan la Sam diu allò de que per allò no havien trobat restes de màgia.

- No m'importa la vida. No m'importa la vida dels altres, i la meva encara menys. La vida és una prova, un repte; el poder, l'eina per superar-la. A això em referia l'altre dia...

-És irònic.- li dic a la Sam.- Què morís per la pèrdua de la vida del seu ésser més estimat. Es contradiu...

-És molt possible que algun dia d'aquests la situació es torni insostenible i hagi de marxar. Avui la Williams n'ha sortit bé, però qui sap si...

- És clar, i suposo que, a sobre, tots els teus amics sense personalitat t'ajudaran a liar-la... Fins ara pensava que eres l'únic amb una mica de cervell i amb personalitat pròpia. Ara no se si m'equivocava, amb això del cervell...

-Sembla com si encara no hagués passat al costat fosc, la Darkwood. És curiós...

- Pot ser encara no estava del tot tirada a perdre.- li dic.- Pot ser era algo dolenta, però va acabar perdent-se del tot.

Es va preocupar doncs per mi? No, no crec, es preocupava més pel Fortin i per les conseqüències de les seues accions.

- Seria interesant esbrinar que li va dir l'altre dia, pot ser tenim el record en algun frasquet, ja apareixera.

- La bogeria només és una manera de pensar diferent que la resta...I no tinc planejat fer mal a ningú. Senzillament, si ha de succeir, succeirà.

Res planejat? Segur?

-Perdona'm, Elle... Entendré que vulguis seguir un altre camí, fins i tot si és l'oposat. Entendré que no vulguis saber res més de mi... Però no penso aturar-me, jo.

- Això vol dir...que al principi no era com ell? Va acabar aixi per amor?- dic mirant la Lils.

-No pot ser només per amor.- dic, alçant una cella.- És a dir, quan em va venir a mi i jo la vaig fer enfadar no era aquesta Darkwood. Almenys no del tot. Em va dir sang de fang, tot i que sabia perfectament que no ho era. Suposo que perquè visc amb l'Erion, o perquè faig bastanta vida com un muggle. Aqui no sembla tenir res en contra. Deuen tirar per allà els tirs. Hem de seguir mirant els records.

-. I ara marxem d'aquí abans que arribi algú de carn i ossos. No vull que t'hi vegis involucrada. Vinga!

-Sí, millor anem, abans que algú altre s'adoni per les dolentes de que estàs com un llum...

Li fa l'ullet, i se'n van. El record s'esborra i tornem a ser al despatx.

-Això és interessant.- Classifico el flascó abans de tornar-lo al lloc on era i m'apunto una cosa a la llibreta. Hem d'acabar de mirar que va passar amb la senyoreta Darkwood.-Et toca agafar a tu un.

La Sam agafa un i l'aboca. Ens agafem les mans un altre pic i entrem.

Aquest també és de Hogwarts. Ladejo una mica de costat el cap, mirant com el Fortin camina pels passadissos de les masmorres. Ens apresurem a seguir-lo, i de sobte sona una veu... eh... que em sona molt?

-Tú

Alço una cella. La Sam em mira, alço les espatlles i ens girem els tres. Jo, la Sam i el Fortin. I allà estic jo. No entenc res, em sento perduda. Juraria que jo mai he tingut una situació així, però si ell ho recordava... No tenia cap sentit.

-Et juro que no se de que va tot això...

-Què coi li has fet a l'Allie, subnormal?

I allà estic, creuant els braços, insultant a una de les persones que arribaran a ser molt perilloses en uns mesos.

-Collons.- dic, confosa.

El Fortin reacciona rapidament. S'apropa i m'apunta al coll amb la seva vareta.

-Primerament, no t'atreveixis a insultar-me... I, en segon lloc, t'ho vaig advertir. Ha caigut la Lovegood, i cauran molts més...

Es veia al meu coll la marca de la vareta fent pressió contra la meva pell. Això ho hauria de recordar, no?

Em mire l'escena, les masmorres, si, ja em recordequan la Lils...la Lils...que feia cara de confosa.

- No et recordes d'açò? Et vaig trobar jo, vas anar a snt Mungo, no...?- nega amb el cap.

Veig com la Lils aparta la vareta del coll i treu la seua.

-No t'atreveixis a fer-li mal a cap dels meus amics, Fortin. I tu em vas dir de tot, ara em toca a mi.

Aleshores el Fortin li dona una bufetada, em recorde que és un record i no podem intervindre, que ja ha passat, però tot i aixi acabe notant com em clave les ungles a la mà. És un record Sam, és un record.

-Doncs... -dic, mirant l'escena. Veure com et foten una bufetada es molt estrany, i més si no ho recordes.- És a dir... jo recordo... ah, abans del nadal vaig despertar un pic a Sant Mungo, tu estaves enfadada, però jo no entenia que havia passat... potser es això...

-He estat pensant en tu... I tinc un parell de regals que t'agradaran. O almenys, això ho espero...

-Oh, com m'afalaga.- dic, rodant els ulls.

-Pensant en mi? Com m'afalagues. Jo, en canvi, no t'he trobat a faltar gens, fill de puta.

-Joder, que estrany és això.

I llavors m'aixeco i li faig un cop de puny.

D'acord, això ja és massa. M'entra el riure per una part, i per l'altra vull saber com és que no em va matar, i que va passar després... Així que m'intento possar seriosa i miro al Fortin.

-Disfruta d'això... Vis scire quid frigora? Lorem ipsum.

I llavors m'encongeixo, tremolo. Què em fa? Què m'està fent? Perquè somriu?

-Sembla... que m'estic congelant?

- Ahà, em vaig enfadar amb tu. I després em dius que soc jo la que no fa cas.- li dic somrient.

Aleshores li pega el cop de puny.

- Oh, ole tu Lils.- li dic. Però aleshores veig el que esta fent.- Si, si t'està congelant, vaig llegir aquest encanteri a un llibre, era complicat perquè es podia descontrolar i bé...

La Lils el insulta i després ell l'apunta de nou.

-Dementors tristitia implebit cor vestrum.

- Aquest també el conec, fa l'efecte que causa un dementor, tot i que pot arribar a ser molt pitjor, perquè no marxa amb un patronus.

Em mire el Fortin amb rabia, pot ser aquell cop amb la Lils a Sant Mungo...però ella m'havia promés que no...i tu quantes coses has promés Sam?

- Crec que ja se perquè em vaig enfadar amb tu aquell cop. Haviem fet el tracte de no anar cap de les dues a buscar-lo, ja veig que ens pareixem molt.- li dic somrient.

Em quede mirant el Fortin, que posa la mà a la butxaca.

Em mossego el llavi, mentre em veig a mi, al terra, aguantant les ganes de plorar. Sento encara més ràbia pel Fortin, però això no s'ha acabat, perquè encara no m'ha esborrat la memòria...

-Oh... tens raó... em sap greu, Sam. No sabia que no ho havia complert...

-Ets més tossuda que una mula...

-Tossuda i orgullosa!

El Fortin treu una cosa de la butxaca. Alço una cella i em miro el flascó. Què és...?

-Té, noia... Beu això.

Veig que faig un petit intent de resistir-m'hi, però els dos maleficis anteriors m'han deixat massa dèbil, feble, com per fer-hi res. Durant uns instants, no pasa res. El meu jo mira al Fortin, i després poc a poc, li comença a anar més ràpid la respiració i caic de genolls, cridant. Em tapo les orelles, per acte instintiu. Em miro, horroritzada, com em recargolo de dolor al terra, com m'agafava la panxa amb els braços...

-Què m'ha fet??!!

Però abans de que la Sam respongui, respon el Fortin.

-Espero que t'agradi el Crucio líquid. A les rates les mata; a tu, si no ho fa, poc li faltarà. La llàstima és que no puc permetre que aquesta poció surti a la llum tan fàcilment...

M'apunta amb la vareta. Espera, que em matarà. No, espera, no em pot matar, estic viva, estic miran-t'ho tot...

- Nah, tranquil·la, ja ha passat, no passa res.

Aleshores ho veig, crucio liquid...ara te sentit!

- Liquid! Liquid! Ara tot te sentit, perquè moltes de les victimes no tenien cap tipus de marca, perquè utilitzava pocions, pocions indetectables i que amb més o menys quantitat et poden matar! Hauriem d'esbrinar d'on les aconseguia, d'on treia els ingredients per fer-les doncs...-aleshores em recorde d'una cosa, podria...- Recordes el que et vaig dir fa temps? Que la Possesseur havia heredat en herència el negoci del seu oncle, negoci basat en la venda de pocions, pocions...et recordes d'allò que et vaig dir?

Comença a apareixer molta informació al meu cap, coses llegides al diari de l'avi sobre els Possesseur, noticies de periodics i un record, d'una conversa amb la Lils tot i que no sencer, recorda Sam, recorda. Se que està ahi.
Torne al record del Fortin. Veig a la Lils sofrir, intentant no cridar. Després treu un altre frasquet i s'ho fa beure.

- Bon viatge, Bell. Sigui a Sant Mungo o a l'altre barri.

Obliterar, el segon frasquet deu ser obliterar liquid. Em gire per mirar la Lils.

- Estas bé?