Escapadeta del Castell

M'havia escapat del castell, perque estava enrabiada i no volia que ningú em molestes, era força tard però esperava que Ducsdemel encara estés obert perque necesitava una bona racció de xuxeries.
De sobte es va posar a nevar, feia molt de fred i el camí estava fosc, quan portava molta estona caminant vaig treure la vareta.
- Lumos- vaig murmurar, era tan fosc que ni la llum de la vareta em servia, vaig seguir caminant, al menys evitaria morir de congelació.

Evitar morir de congelació..., va pensar ella.

- De congelació potser sí, noia... - vaig dir, acostant-m'hi -. Però morir, el que se'n diu morir, no tardaràs gaire a fer-ho...!

Estava fart de sentir dir que aquest tal Rodlel només era un farsant... "Així que farsant, eh? Doncs quin farsant, que en poc temps ha mort dues persones...", vaig dir-me.
Vaig treure la vareta i vaig apuntar-la. Se'm va quedar mirant, horroritzada. Va caure de seguida en qui era, però no va tenir temps de fer res.

- Obitus per subitum! - vaig dir, apuntant-la.

La noia va caure morta, al terra. Vaig acostar-m'hi i vaig fer-li un petit tall, al costat, en un lloc discret perquè no perdés gaire sang; no volia que es barregés amb la que hi deixaria jo expressament, i que s'esborrés el missatge.
Va parar de nevar; vaig veure la oportunitat de deixar un missatge una mica més macabre. I a la neu hi vaig escriure, mullant els dits a la ferida de la noia...

DE FARSANT NO EN TINC RES
F.R.

I seguidament vaig desaparetre, sense deixar rastre.

[TEMA TANCAT]