Escapadeta d' "adultes"

Vaig entrar al bar mitja hora abans del que havia quedat amb la Sam i la Lils. Necessitava alguna cosa forta, JA.

- Un whisky de foc - vaig demanar al cambrer, asseient-me a la barra.

Buf. Massa per un sol dia. Els dies amb l'Erik havien estat com una bombolla de tranquil·litat i solació. Ens havíem fet molt amics, compadint-nos l'un a l'altre.

Però havíem tornat. M'havia retrobat amb la Georgia... amb el Fortin (la pitjo part) amb la Medea encara no hi havia coincidit... m'havia assabentat d'allò dels atacs... Cass, Wen, Erin, Allie, Lils, Sam... seis, nada menos. Casi nada.

El cambrer em va portar la Copa i me la vaig beure tota d'un glop. S'havia acabat la tranquil·litat, s'havia de tornar a la feina.

- Posi-me'n una altra.

Quan me la va donar em vaig dirigir cap a una taula fosca en una cantonada. Passava desapercebuda.

Tenia tantes coses al cap que necessitava una copa. A més, d'alguna manera una mica d'alcohol m'atontava una mica i m'obligava a centrar-me en una sola cosa per seguir el meu tren de pensaments. Era una cosa que m'havia fet entender el James. La meva ment era un desordre total, i se'm feia difícil concentrar-me en una sola cosa. Era com si anés sempre amb una copa de menys. El problema amb les copes és que sembla que mai no n'hi ha prou. Vaig començar amb la segona.

Allò de l'Allie m'havia deixat preocupada... Potser tenia alguna mena de trauma. Què li devia passar? Per què s'havia ofès amb nosaltres? Per què vestia només de blau...? Tenia a veure amb l'atac? Una seqüela? O podia ser per dos motius diferents...?

M'havia escapat de Hogwarts amb facilitat i sense que me veiera cap professor. No recordava si haviem quedat a les 10 o a les 10.15 pero vaig suposar que ja hi hauria algu i no vaig fallar, l'Agatha estava sentada en una de les taules al fons. Vaig anar al seu costat sense llevar-me la caputxa ni la jaqueta.

- Hola, veig que ja has començat.- vaig dir senyalant els got.- Com va?

Vaig mirar la taberna, estava plena de gent, pero hi havia algo...hi havia algo que no m'agradava.

- lo mal d'aquest lloc es que no saps de qui et pots fiar.

Vaig somriure amb el seu comentari.

- Lo bo és que hi ha alcohol... -vaig dir entre dents-. Amb una mica de sort, mata els microbis dels gots i no agafem la malària ni res... hahaha.

No m'havia pujat encara. Eren només els nervis acumulats del dia.

- He vist al Fortin -li vaig dir-. No m'estranyaria que hagués estat ell de debò, visto lo visto.

Glop a la copa. Cop a la taula en deixar-lo.

- Segueixo penjada d'ell. Tres hurres per mi.

Vaig entrar al Cap de Senglar i vaig veure a l'Agatha i a la Sam a un racó. Bé, ja es veia que a l'Agatha l'hauriem de portar nosaltres... però ho veia normal, ho necessitava.

-Hola...- vaig dir.- Així que l'has vist.- vaig dir-li a l'Agatha. Vaig mirar la seva copa i se la vaig apartar.- Agatha, estigues una mica sobria, almenys uns segons, t'he de dir que volia de mi el Fortin... aniria més bé si m'entens. D'acord?

Vaig assentir i li vaig deixar enretirar-me el got. Vale, centrem-nos en el Fortin i els seus nous instints assassins. Vaig reposar el cap sobre el meu puny i em vaig mirar la Lily amb interès.

- Avui li he tocat els nassos una estona - vaig explicar-los abans-. Quan s'ha cansat, l'he anat perseguint. Al final s'ha girat amb la vareta a la mà: m'he cagat. Però només m'ha silenciat...

Vaig fer un sospir.

- No s'hi atreveix, amb mi... de moment.

-Jo quan vaig començar a tocar-li els nassos va ser tard...- vaig dir, recordant.- Estava al terra, sense poder-me moure. No se, va ser estrany.

Vaig sospirar.

-A veure, t'explico des del principi. La Sam ja coneix la historia... Crec que va començar just quan acabaveu de tallar. Va venir... a tocar-me els nassos a l'hivernacle.- Si, millor no deia res de que havia intentat lligar amb mi, no ajudaria.- Bé, aquell episodi va acabar amb jo inconscient per culpa d'una mandrágora. Vaig... tenir aquella etapa de depressió. No confiava en ningú, tot em feia por, i ell se'n va adonar del que em feia més por, era ell.

Vaig mirar els ulls de l'Agatha. Era important que s'ho cregués.

-Em va començar a fer... petites tortures. M'amenaçava i em deia que volia una cosa. Una pedra, una pedra de quars que tenia un triangle amb un cercle i una ratxa. Estava al bosc prohibit, i l'havia de buscar. Em feia moltíssima por, i duurant una setmana vaig dormir dues hores diaries per buscar la pedreta... que finalment vaig trobar.- Mentida, l'havia trobada la Cass... però la Cass m'havia dit que res de dir-li a la Sam que havia estat al bosc prohibit...- Es veu que la pedra fa que puguis parlar amb els morts. Ho vaig descobrir.. i no vaig voler tornar-li al Fortin. Aquest... va entrar a la Sala comuna i em va... "Segrestar" Podriem dir-ho així. Em va torturar per què li tornés la pedra, però quan vaig negar-me del tot i vaig començar a tocar-li jo els nassos a ell... em va dir que en realitat no la necessitava, em va llançar un obitus per subitum i ja.

Vaig alçar les espatlles.

-La pedra la tinc guardada. Es la pedra de la resurrecció, la de la rondalla dels tres germans.

O.O

Em va caure el cap del braç. WTF? A veure... allà hi havia vàries coses que no encaixaven...

- Un moment, un moment... Espera, que no sé per on començar... -vaig dir-. Aviam. Cosa 1) Acabes de dir que el Fortin et va llançar un obitus per subitum. Com és que ets aquí? 2) A la sala comuna, has dit? Des de quan els slytherin poden entrar a la sala comuna de gryffindor?

"Nota 3: millorar la seguretat de la SC"

- 3) La pedra de la ressurrecció? WTF? >.< Això no existeix! I 4)... parla'm d'aquestes petites tortures i... 5) Per què segueix el Fortin a l'escola? Et va intentar matar i no el vas denunciar?

-No hi soc, soc un fantasma.- Vaig dir, treient-li la llengua.- Va llançar-me'l, però no em va donar. Va caure a pocs centimetres de mi. No se si va fallar a posta, no ho sé.

La sala comuna... Espera...

-La Cass va dir que l'havia atacat un noi-falcó. Et sona?- vaig demanar-li. Era obvi que li sonava.- El Fortin es animàgic, i va haver d'entrar per la finestra, suposo.

Però el pitjor va ser quan em va dir que la pedra no existia. Vaig sentir aquella engoixa que sentia sempre que recordava els meus pares.

-Agatha... Et juro... et juro per els meus pares que si, aquesta pedra existeix, t'ho juro. Jo tampoc m'ho creia, però si, he parlat amb morts... Sé que sona molt malament, però si, he parlat amb ells.

Vaig alçar una cella.

-Agatha. Era la meva paraula contra la seva. No hi havien proves, potser em farien fora. El Fortin? Els professors encara pensen que es l'angelet de qui et vas...- vaig adonar-me'n de que potser no li agradava molt de que li parlés així d'ell.- Bé, els professors es pensen que es el mateix d'abans, si ho deia, només complicaria les coses. A més, estava tan cabrejat que va amenaçar de mort a tots aquells a qui jo estimo.

Havia evitat parlar sobre les tortures. No volia explicar-les, no era una cosa bonica que explicar.

Havia demant un batut de bescuit, no volia beure res alcoholic.

- No vares dir-me que et va tirar un obistus, Lils...-vaig sorprendre'm a mi matexa en estar tan tranquil.la, ho anava apagar igualment, que la lils me contara coses sols feia que augmentar el meu odi per ell.- La pedra existeix, el meu avi m'ha parlat d'ella...al igual que existeix la capa i la vareta.- vaig donar-li un glop al batut de bescuit.- Mai hi han proves, pase el que pase mai hi han proves. Pero no per aixo deixa de ser culpable, ho pagara...i me dona igual el que me pase.

- Que m'ho diguis tu és prova suficient per mi... Estic enamorada d'un torturador assassí... Necessito això.

Li vaig agafar la copa de les mans i la vaig buidar. Ale. Vaig deixar caure el cap sobre la taula i vaig parlar amb veu ronca i avergonyida.

- Sóc un desastre. Quan l'he vist aquesta tarda... sabia el mal que t'havia fet i només tenia ganes de fer-li un petó... sóc una persona horrible... Què! Em! Pas! Sa! - vaig anar dient, mentre m'anava donant cops sobre la taula de fusta.

A través de l'alcohol es va obrir pas un filet de pensament serè. Vaig girar el cap per mirar la Lily.

- Jo també vull probar aquesta pedra -vaig callar un moment-. Però no em deixis quedar-me-la... em conec. Encara em tornaria com el Gollum...

Una pedra per parlar amb els morts... flipa... si com deia la Sam,la pedra existia... aleshores també existia la capa i... el millor de tot... la puta vareta!

Entenia l'Agatha. Mai m'havia passat, això d'enamorar-me d'un noi com el Fortin, però recordava que havia estat un temps enamorada del James sense poder-me'l treure del cap quan ell ja m'havia dit que s'havia acabat.

-La pedra es meva.- vaig dir, i em vaig espantar del to autoritari que havia possat. Potser que m'haguessin torturat fins quedar-me mig morta al terra per ella havia fet que em sentís molt més protectora amb la pedra. Ja no parlava amb els meus pares amb ella, perquè m'havia adonat que no es podia viure sempre al passat... però la pedra era meva.

Em vaig adonar, estranyada, que no se la volia donar. Potser m'havia transformat en Golum, com deia ella. La pedra era meva, i m'havia costat molt tenir-la... me la mereixia...

-Lils...- vaig dir mirant-la.

La coneixia des de feia anys, i era el primer que cop que li havia sentit parlar amb eixe to. I si eixa pedra, feia algo...i si feia com l’anell aquell i t’anava transformant fins que depenies d’ella més que de l’aigua o el menjar? Això no ho sabia, però anava a esbrinar-ho. I a més, també estava la capa, la capa i la vareta...preguntaría al meu avi. Ell ho sabia, segur.

- Lils...entenc que has sofrit per la pedra, però som les teues amigues i et promet que sols volem vore-la un moment, tu estaras davant, la veiem i després te la tornem, res més.

Vaig mirar a la Sam. Entenia el que em deia, però la pedra...

-No cregueu que es que la pedra hagi fet alguna cosa en mi i que no pugui viure sense ella, de fet, fa temps que no la faig servir... Però es que... vaig sofrir molt... me la mereixo...

Vaig mirar les meves mans.

-Es meva...

O.O

M'havia quedat de pedra en sentir la Lily.

- Lils. Eh. - vaig fer que em mirés i li vaig clavar la mirada amb duresa-. La pedra no és teva. Tu l'has trobada. La pedra és una relíquia de la mort i és perillós que la tinguis i l guardis tu, tant si t'està afectant d'alguna manera com si no. Si la gent se n'assabenta et portarà problemes. Mira el que va passar amb la vareta d'àlber de la història! Els anaven matant com mosques per aconseguir el premi.

Vaig aixecar un braç i vaig fer un gesta al cambrer perquè ens portés més beguda a totes tres.

- Si no me la vols deixar per utilitzar-la, no me la deixis. Millor.

No volia dependre de cap objecte com li estava passant a ella...

- Però o la guardem en un lloc on ningú no pugui trobar-la o ens en desfem. I t'ho dic per tu. No m'agrada gens com t'estàs posant. Tot això t'ha afectat molt, ho veig, i no ho superaràs mentre t'aferris a aquesta andròmina daquesta manera.

-D'acord! La pedra no es meva... no em miris així. Però jo la vigilo. Jo la vull vigilar. No em mireu així, no m'afecta tant, però... per mi la pedra es important, si.

Vaig sospirar.

-Escolta, Agatha...- Odiava parlar d'allò, mai havia superat allò que els hi havia passat als meus pares i el que havia suposat allò.- Els meus pares van morir quan jo tenia sis anys. Vaig viure amb la meva germana (de només catorze anys) al carrer. No saps quant necesitava els meus pares. Sé que tu vas abandonar la teva familia, Agatha, però estic segura que no es el mateix. En trobar la pedra... vaig estar uns dies que no parava d'utilitzar-la, si, però després em vaig adonar de que no es pot viure en el passat. He deixat de parlar amb els meus pares, però la pedra la tinc que tenir jo. Està ben protegida, us ho prometo, no necessitem amagar-la més. Si la voleu utilitzar, vos la deixo... però si us plau, jo davant... Enteneu-lo, si vos haguessin llançat tres cruccios i un impero ho entendrieu...

Vaig baixar la mirada un altre pic.

-Per favor Agatha, ho has d'entendre...

- Agatha, Lils, tranquilitzeu-vos, vale?

Me les vaig mirar, tot per una pedra, una pedra que et permitia parlar amb aquells que havien mort.

- Anem a fer una cosa, Lils et quedaras la pedra, se on la guardaras en la bosseta aquella, oi? La tens tu, és la teua responsabilitat, però m'has de prometre que si algun cop alguna de les dues la necesita ens la deixaras, tu pots estar davant, a mi sincerament, no me importa.

El cambrer va dur la beguda deixant-la damunt la taula, no vaig agafar el got.

- Però et promet que com eixa pedra et faça canviar i et comences a tornar Gollum, te l'arrancare de les mans encara que me coste la vida, o tens clar? I me coneixies Lils, i saps que soc capaç.

Vaig fer girar els ulls amb incredulitat.

- Esteu tarades -vaig dir... bé, va començar a dir l'alcohol-. No sé que voleu jugar parlant amb els morts. vale, seria guai, sí, seria xulo... pe`ro no és normal, no és... natural. I aquesta ja pot dir el que vulgui, que no està bé, eh? - vaig dir a la Sam assenyalant la Lily, com si ella no i fos allà-. El que hauria de fer seria anar amb ella i que la destruís. Si ho vol fer ella, per mi endavant, però jo crec que se l'hauria de treure de sobre. Què passa amb aquesta copa? - vaig cridar al cambrer, que es va apressar a portar-nos dos batuts de bescuit i un whisky de foc per a mi.

-D'acord, Sam, em sembla bé...

Vaig mirar ofesa a l'Agatha, quan parlava amb la Sam com si jo no hi fos, senyalant-me com si fos un objecte, i passant totalment del que li havia dit. Bé, molt bé. Vaig sentir com m'enrabiava per moments. D'acord, tot era una merda per ella, oh, mare meva, el seu enamorat era un assasí i la seva mare la volia assassinar... però podia prestar una miqueta d'atenció al seu voltant i veure que el pitjor que podia fer en aquell moment era el que estava fent, oi? Emborratxar-se. Borratxa l'Agatha no ajuda a ningú, i a més, fa mal.

Vaig llançar-li la copa al terra.

-Quan estiguis millor, parlem les tres com si hi fossim les tres, eh Agatha? Jo existeixo i puc prendre decicions. Sé que ho estàs passant malament, però com tu m'has dit que el que he fet amb la pedra ha estat malament, jo et dic ara que el que estàs fent tu quan els alumnes de Hogwarts ens necessiten tampoc em semblen bé.

Vaig agafar el meu batut i li vaig donar a ella.

Vaig mirar com em tirava la copa a terra i es feia miques. Després es va posar a cridar-me, però em va entrar per una orella i em va sortir per l'altra.

- Això a què ve, eh? Perquè m'has explicat que els teus pares es van morir i vas haver de viure al carrer? I jo què vols que et digui? Pobreta, pobreta? A tots ens passen coses dolentes, perquè te n'enteris. I hem vingut aquí a parlar precisament del Fortin i del que volia, i ja t'aviso que si el Fortin vol la pedra, el Fortin tindrà la pedra! L'única manera que no la tingui és que ens la traiem de sobre! Sé com destruir-la! Perquè a diferència dalgunes, porto tot el dia anant amunt i avall, enterant-me del que ha passat aquí mentre no hi era, fent esquemes i anagrames sobre el que ha pogut passar i buscant la manera d'impedir que la bogeria del Fortin vagi a més!

Seria possible!

- O SIGUI QUE NO EM TORNIS A DIR QUE NO PENSO EN ELS ALTRES. SI PER TU PENSAR EN ELS ALTRES VOL DIR QUE ET FACI UNS COPETS A L'ESQUENA MENTRE ET DIC POBRETA, POBRETA, QUE MALAMENT HO HAS PASSAT, HO SENTO PERÒ ESTÀS EQUIVOCADA. PORTO TOT EL SANT DIA PENSANT EN ELS ALTRES -VOSALTRES!- I PENSANT EL QUE PUC FER PERQUÈ NO US TORNI A PASSAR!

Vaig decidir enmig de la cabrejada ensenyar-li una cosa que no havia ensenyat mai a ningú.

Em vaig arromangar el braç esquerra i em vaig treure una bena invisible que em cobria l'avantbraç. No es veia ni es notava, quan la duia, però cobria la cicatriu vertical que ara es veia allà perfectament.

- Ho veus? Això és de quan la Medea va fer veure que m'havia intentat suicidar quan tenia 10 anys. A l'esquena hi porto una altra bena per tapar altres cicatrius del dia que vaig deixar escapar un muggle del sòtan. No vols saber el que va passar aquell dia. NO EM TORNIS A DIR QUE ENTENDRIA EL QUE SENTS SI A MI M'HAGUESSIN "LLANÇAT DOS CRUCIOS". EL QUE HAS DE FER ÉS DESTRUIR LA PEDRA! O SIGUI QUE SI VOLS ALGÚ QUE ET COMPADEIXI, VES A BUSCAR L'ERIN, PERÒ SI VENS A PARLAR AMB MI, PARLAREM DE COSES IMPORTANTS! PERQUÈ CONFONS "IMPORTANT" AMB "PERSONAL" I NO ÉS EL MATEIX. DE MANERA QUE SI ET SENTS DESGRACIADA, AGAFA UNA COPA, FÓTE-T'HI UN LITRE DE WHISKY I OFEGA LES TEVES PENES, COM FA TOTHOM, I NO INTENTIS BUSCAR LA PENA DELS DEMÉS!

Vaig mirar-me la Lils i l’Agatha.

- Es pot saber que cony esteu fent?- vaig dir.- Aci cada un te els seus problemes, si Agatha a tu et varen torturar de petita, a la Lils l’han torturat per una puta pedra i jo quasi la palme per defendre els demes, vale, i? Heu de cridar i insultar-vos entre vosaltres? Heu de mirar a vore qui ho ha passat pitjor?!

Vaig alçar-me de la cadira, mirant-les.

- Quan deixeu de comportar-vos com a cries i a donar-vos compte que pot haver una guerra i el que no ens podem separar per una puta pedra, perque ens necesitem per lluitar, m’aviseu, estic fora.

I vaig eixir de la taberna tirant la cadira a terra, alucinant...açò era alucinant.

Vaig quedar-me de pedra. Per tot, per lo de l'Agatha i per lo de la Sam.

Vaig mirar com se n'anava i vaig notar com ara ja no tenia tanta ràbia, sino que un sentiment de culpabilitat m'inundava el cor.

Vaig mirar l'Agatha i li vaig donar una bufetada, amb la rabia que encara quedava al meu cor. Una bufetada forta, de les que sonen, les que deixen marques.

-El Fortin no tornarà, Agatha.- Li vaig dir, plena d'odi. No sé perquè li vaig dir allò, potser per el fet de que la Sam ara estigués a fora.- El Fortin teu se n'ha anat, no tornarà, fes el favor de ficar-t'ho al cap. No hi és, se n'ha anat. Ens matarà a tots, si vol, i tu estàs incluïda. Emborratxa't, si creus que així aliviaràs les teves penes. Jo no ho faré. L'alcohol no fa desapareixer el Fortin, l'alcohol no em torna els meus pares ni els meus onze anys sense ells. Dubto que a tu l'alcohol faci desapareixer la Medea, o que el Fortin torni a estar al teu costat. El Fortin de qui et vas enamorar està mort. Agatha. Mort dintre d'aquell monstre que algú ha de parar. No penses en que fer perquè no hi hagin més atacs, penses que fer per que el teu Fortin torni. Perds el temps.

Vaig llançar la cadira a terra, enfadada.

-I crec que la vida de les teves amigues t'hauria d'importar, al igual que a mi se m'ha encongit el cor al veure les teves ferides. On coi es aquella Agatha que em va donar els caramels per sobreviure al menjar de Sant Mungo? Perquè no ets tu.

I dit allò, vaig sortir de la taberna. Vaig mirar a la Sam als ulls, a fora.

-Ho sento...- vaig dir-li.

Estava parada asseguda a la butaca. vale, lo de la bufetada no m'ho esperava. M'havia anat bé, per això. A veure si espabilava.

Les paraules de la Lily em ressonaven al cap. El meu Fortin havia mort. Vale, guai. Ho entenia. El meu cor no, però el meu cap sí. ha canviat, no és el mateix, punt. i si en algun moment l'has de matar, el mates. Punt. estàs plena d'alcohol. Ves a treure-te'l de sobre. Punt.

- Expecto patronum - la pantera va sortir de la vareta. Estava una mica difusa, però serviria-. Espereu-me cinc minuts. Ara surto. No seguiré cridant us ho juro. Ara anirem a fer feina. Perdona, Sam.

Dit allò em vaig aixecar i me'n vaig anar al lavabo. Estava asquerós, però era el que hi havia. Em vaig ficar els dits a la gola i em vaig posar a vomitar toooot el que havia pres. Quan vaig acabar em vaig sentir millor. Vaig anar a la pica, em vaig netejar i vaig tornar a sortir al bar. Vaig anar fins a la barra i vaig treure uns galions de la túnica.

- Posi'm tres cafès i cobri's tot el que hem pres -li vaig dir-. I quedi's el canvi, pel numeret. Lamento l'espectacle.

Al cap d'una estona va eixir la Lils, demanant perdo i poc després va apareixer el patronus de l'Agatha dient que de seguida eixia, que ho sentia.
Vaig sentar-me en terra.

- Ja teniu clar que no ens podem pelear per una puta pedra? Mira, a mi me dona igual que te la quedes o no, perquè no vaig a ser jo qui te la lleve, passe de que t’enfades de mi. Jo no la necesite, saps? Vaig vore morir el meu oncle amb 5 anys, i fou culpa meua i sincerament no vuic vore’l de nou.

Vaig agafar un grapat de neu i el vaig tirar a un arbre, vaig recolçar el cap en la pared de la taverna.

- Però ara tot això dona igual, el que tenim que fer ara es estar unides, perquè si ens separem l’unic que fem es ajudar-los.

Em va sorprendre veure el patronus de l'Agatha. Vaig sospirar i vaig mirar el terra nevat.

-Ho sento... Es què... el tema dels meus pares per mi es... massa important com per què m'en parlin així d'ell... i la pedra... bé, si tens raó.

Vaig seguir amb la mirada al terra.

Vaig sortir amb els tres cafès a les mans. En vaig donar un a cada una. A la Lily no la vaig mirar als ulls.

- Ens espera una nit llarga, ens hi hauríem de posar ja, ara que ho tenim tot calent - em notava la galta esquerra bullint, segur que se'm veia la marca de la bufetada.

Em vaig treure el paper que havia escrit amb la Wen de la butxaca de la túnica i els el vaig mostrar sota la llum d'una torxa.

- Els sis atacs que hi van haver -vaig dir, assenyalant els sis noms-. A la Lily i la Cass les va atacar el Fortin, i a tu, Sam, segurament també, ja aniràs recordant. A la Lily va ser perquè volia la pedra i segons la Wen, a la Cass la va atacar per arribar fins a tu, Sam. Podria ser. Parlarem amb la Cass igualment per veure què en pensa ella.

Vaig assenyalar els noms de l'Erin i l'Allie.

- A elles dues les va atacar la mateixa persona, no va ser el Fortin, va ser un altre alumne, però no ens n'hem de preocupar, perquè ja se n'encarrega l'Erin. Jo confio en ella, però estaria bé tenir-li un ull a sobre, per si de cas algú intenta treure-se-la del mig. I... finalment hi ha la Wen, que va aparèixer al Pi Cabaralla, i no sabem qui va poder ser. No sembla que fos cosa del Fortin, perquè li van esborrar la memòria. Potser va ser la mateixa persona que va atacar l'Erin i l'Allie, però de moment no ho sabem.

Vaig respirar profundament.

- Ara, si el Fortin sap de l'existència de la pedra... sap de l'existència de la vareta i la capa. Per la capa no em preocuparia, però per la vareta... haurem de fer una mica de recerca, perquè com aconsegueixi la vareta imbatible ja podem anar tancant la paradeta. He pensat anar a Sant mungo a parlar amb la gent que va atendre les víctimes dels atacs, per si ens poden explicar alguna cosa... especialment de l'Allie, em fa patir una mica, com estava. Ja li he dit a l'Erin que intenti esbrinar què té, però com més coses sapiguem, millor. On podem anar, per començar a fer plans tranquil·les?

Em vaig girar un moment cap a la Lily.

- Ah, pel que fa a tu -li vaig dir fredament-. Estem juntes en això. Treballarem juntes. Ja ho has dit abans, els altres ens necessiten. Molt bé. No ens tornarem a barallar i farem el que calgui per tirar això endavant. Però tu i jo ja no som amigues.