Escapadeta d' "adultes"

Vaig agafar un dels cafés i vaig mirar el que ens ensenyava l'Agatha. Notava un canvi, parlant amb mi, però vaig intentar no fer-li cas i només escoltar el que ens deia.

-Segons això, no sembla que hi hagi manera possible d'esbrinar qui va atacar la Wen. - vaig dir, fent un sospir de frustració. Això ja feia que sen's escapés algú.

Vaig escoltar tot el que deia i vaig fer que si.

-D'acord, docs, hem d'esbrinar on es la vareta, anar a sant Mungo per entendre el que va passar millor i vigilar a l'Allie...

Em vaig quedar parada amb el que em va dir. Anava de veritat? Vaig notar com se m'encongia una mica el cor.

-De veritat? Puc demanar per quina raó?- vaig intentar dir, sense que se'm notés la tristesa.

Em vaig mirar la Lily amb fredor. Ah, no ho sabia? Potser encara es devia pensar que era per l'hòstia que m'havia fotut...

- Has dit que no em preocupo pels altres i que només penso en mi - li vaig dir-. Bé, en aquesta llista el meu nom no hi és, però em sembla que me n'estic preocupant força.

Vaig beure un glop de cafè.

- I si només em preocupés de mi mateixa, ara mateix tindria una família feliç, uns pares que m'estimarien i aniria a Slytherin, odiaria els fills dels muggles i potser algun d'aquests atacs l'hagués protagonitzat jo. Però saps què? No tindria absolutament cap problema. De fet, tenia tots els requisits per portar una vida agradable i d'allò més fàcil. Si sóc qui sóc i tinc la vida que tinc va ser perquè vaig decidir preocupar-me una mica pels altres. Tu no vas tenir més remei que portar una vida dura. Jo vaig triar-la. I si el que penses és que sóc una egoïsta, ja no tinc res més a dir-te.

- Am la Cass parlare jo, a vosaltres no vos coneix i a mes ja va dir-me tot el que sabia, estava al llac i va apareixer el noi-falco, Fortin para los amigos i va "caure" accidentalment al llac.- vaig dir agafant el café.- A mi em va atacar el Fortin, ahi no fa falta que dubteu.

Aleshores l'Agatha li ho va dir, aixi com si res.

- Mot bé, de puta mare...- vaig tirar el cafe a terra, mullant la neu.-´Mol be, vosaltres seguiu aixi, es que no veieu que to es culpa de la puta pedra..no, oi? Clar..Doncs bé.. MOLT BE, eh, genial, alguna cos més? Ahi teniu pedres perque no tirar-vos-les al cap? O mira, una bona pelea, teniu punys, oi? Lo de les pedres és una bona idea, tot i que vos podrieu fer mal al cap.. a espera, que no teniu cap...MOLT BÉ, VOSALTRES SEGUIU COMPORTANT-VOS IGUAL, JA LLUITARE JO SOLA CONTRA TOT EL QUE FACI FALTA!

Vaig alçar-me i vaig tirar a caminar i al cap d'una estona vaig arribar a un dels arbres que hi havia al carrer i vaig sentar-me alli baix.

- S'han tornat bojes, com una cabra, o sulcionaran elles, soles, passe..que fasen el que vuiguen.- vaig començar a tirar neu. - Ara que hi ha que estar units...ara que ens necesitem..

Tot el que em va dir la Sam em va enfonsar, sí, però tot el que em va dir l'Agatha ja m'havia deixat prou enfonsada com que allò de la Sam no fos res. Vaig mirar-me-la, imaginant-me en el seu lloc, torturada per la meva propia mare, no entesa per la meva familia. Obligada a odiar a unes persones tan normals com nosaltres mateixos... Ella havia pogut triar, però havia decidit viure una vida parescuda a la que jo havia tingut. Com li podia haver dit allò? La ràbia m'havia encegat, la ràbia per que hagués fet com si els meus pares fossin objectes...

-Agatha... jo...- vaig dir-li, una llàgrima se'm va escapar. Vaig llevar-me-la rapidament i vaig deixar anar un sospir.- No... No tenia cap dret a dir-te el que t'he dit, Agatha, ho sento. De veritat, ho sento molt. M'he deixat endur per la ràbia. No sé ni per què ho he dit...

Vaig baixar el cap, mirant el café que havia llançat la Sam.

-La Sam te molta raó... Hem d'estar juntes... Ho sento molt, Agatha, si us plau, perdona'm

Vaig fer un sospir. A qui volia enganyar? necessitava els meus amics; no tenia res més.

- Disculpes acceptades - vaig dir baixet amb un assentiment de cap-. Em sap greu no tenir gaire tacte, m'hi hauria de mirar més. Però és que tinc els gens de mala persona, Lily. Sóc freda i maquiavèlica i tot i que intento controlar-me i dirigir el meu odi cap on toca, de vegades se'm nota que sóc filla d'aquella puta. No hi puc fer més. M'agradaria ser més agradable, però m'he de conformar amb el que hi ha.

Li vaig passar un braç per coll i li vaig fer un petó.

- Gràcies per disculpar-te -li vaig dir de tot cor-. Sé que no sóc una persona fàcil. I... em sap greu el que els va passar als teus pares, a la teva germana i a tu.

Vaig somriure-li.

-Tu li dones més de deu mil voltes a aquella mala puta.- vaig dir-li.

Vaig abraçar-la amb força i després vaig tornar a mirar el café del terra.

-Hauriem d'anar a cercar a la Sam... No?- vaig donar-li un glop al café, més que res perquè començava a estar fred.- I deixa el que em va passar a mi. Jo encara no ho acabo de païr, i això fa que sigui un tema bastant delicat. Mai parlo d'allò, només ho sabeu tu, la Sam i el James. Ningú més... hauria d'acceptar-ho d'una vegada, ho sé, però m'és molt dificil.

Vaig agafar-la del braç i varem començar a caminar, per cercar la Sam. No vam tardar molt en trobar-la.

-Saaaaam!- vaig cridar-la. - Va, no t'enfadis...

- Noooo, no t'enfadis -li vaig dir, parpallejant amb dolçor fingida-. Prometem ser bones.

Vaig miar el cafè que duia a les mans.

- Ja sé sue us he get prendre cafe i això... però cash que deixem el tema per demà. Estic mass canasta, marejada i amb ressaca. Què us sembla? A més, crec que s'hauria d'avisar l'Allie; li va sentar malament que no comptéssim amb ella. Què us sembla?



OFF: I més que res, que han matat la Elizabeth, quasi que millor ens reunim quan ja ho sapiguem xk si no anem descompensats!