Descobrint el castell

-Putser sera que has buscat a les pedres equivocades, o be que no et fixes be- dic picant-li l'ullet.

Sincerament, m'està posant les coses dificils...

-Hi ha tius que valen la pena, nomes t'hi has de fixar i coneixels-

Li dedico un somriure i vaixo la mirada.

-Hmmm, així que no he buscat sota les padres adequades.- miro al meu voltat buscant un parell de pedres m'aixeco de la cadira i vaig fins a elles, amb un moviment de vareta les aixeco totes dues.- Res, veus Nick, no és que no miri sota les pdres adequades, és que no hi són.- dic fent broma.

-M'ajudaràs a buscar-los?.- dic amb un somriure a la cara

-A vegades no et dones compte de que el que busques pot estar dabant teu saps?-

Somric, segur que ha pillat la indirecta, però sincerament, ja no se com reaccionar, per que no penso abans de parlar?

No puc evitar somriure i aixecar una cella quan diu allò.

-Ho dius per alguna cosa en concret.- comento com qui no vol la cosa.- Hi ha algú a qui desitjaries portar al ball d'inici de curs?.- Bé, potser a aquella escola no és feia ball, no ho sabia, però a la que jo anava abans sempre se'n feia, i si no és feia, jo instauraria la tradició.

Li somric innocentment.

-Be, aqui no hi ha de ball, però si tu vols jo en preparo un, no crec que em deixessin pero podria aconseguir un lloc gran, tu , jo , musica i algun decorat... -

Somric i li pico l'ullet.

-Que m'hen dius??-

-Vestit llarg o curt?.- pregunto a mode de resposta afirmativa i, els ulls em començen a brillar devant de la prespectiva de poder organitzar un petit ball.- I de quin color, com seran els decorats, perque he d'anar a conjunt amb els decorats sino malament.

Començo a parlar molt ràpid i a accelerar-me el que em passa sempre que m'emociono.

-Quan serà això?.- pregunto

Somric al veure que li agrada la idea.

-Tranquila, deixare que triis els decorats, vesteix-te com t'agradi mes i el dia.... quant de temps necessitem per preparar-ho tot??-

M'havia costat lo meu, però per fi havia trobat la manera de congeniar mes amb ella i fer que somrigues de veritat.

-Si poso als meus quatre elfs a treballar, ho podrem tenir montat per aquest cap de setmana crec.- sent com és que els elf no han de fer gaire res mentre jo sóc aquí a Hogwarts doncs amb el temps que tenen lliure ens poden preparar la festa.- Si vols li pots dir a alguns amics teus, i jo li dic a la meva germana i així la fem més animada.

Me'l quedo mirant ja que no l'acabo de veure conveçut.

-Estas segur de que vols fer-ho?

-Esclar que ho vull fer!, m'encantaria anar a un ball amb tu...

Me la mido timidament.

-Be, portare a qui pugui, no molta gent no?-

-Jo havia pensat fer un petit ball privat per als Slytherin amb més classe.- dic somrient.- És a dir, l'equip de Quidditch, els hi podriem dir a la Rachel i el Christopher, a la meva germana i si algú vol venir amb ella i al McQueen tot i que dubto que vulgui venir.

-Que hi dius?

-Si, perfecte, així no hi haura gent que molesti ni nens corrent m’entres tiren les begudes-

Em quedo pensant amb la música, el primer ball hauria de ser lent.

-Que et semblaria posar com a primera canço la de “Fairy Dance”? saps quina és?-

- Si, millor sense nens.- dic contenta de que accepti la meva idea.- Els nens i les persones immadures a dormir que estan millor, i nosaltres ja disfrutarem de la nostra petita festa privada.

Em quedo pensant en la canço que m'ha dit, em sona haver-la sentit però no recordo com sona, tant és, si a ell li agrada suposo que estarà bé.

-Em sembla bé.- dic.- Tot i que crec que a la meva germana no li farà molta gràcia això de les cançons lentes.

-Si vols, despres podem alguna mes moguda, la lenta nomes per començar el ball-

Cada vegada m'agrada mes.

-I si el fem a la sala de les necessitats????-

El miro extranyada, sense saber de que m'està parlant, la sala de les necesitats, no n'he sentit a parlar mai i la meva mare mai me'n ha dit res, decideixo preguntar.

-Que és la sala de les necesitats? Jo pensava que és podria fer a la Sala Comú que és més privada i com a molt hi hauran Slytherin.-potser la sala de la necesitat és una sala de festes, no ho se.- Però tu ets el que és coneix això, tu tries.

-La sala de les necessitats, es una sala que aparerix quan algu la necessita, i s'adapta a les necessitats de qui la utilitza, pero si vols ho fem a la sala comu, a mi mes igual, m'entres estiguis tu...-

Somric i em poso de peu per estirar una mica les cames.

No puc evitar posarme vermella amb el seu comentari i se'm escapa un somriure tonto, en sóc plenament concient, però de seguida em recomposo.

-Doncs a la sala de la Necesitat em sembla un bon lloc.- vaig dir.- No hi pot entrar la gent quan hi ha més gent a dintre no?

Estic ilusionada pel ball, realment si.

Veig que es posa vermella, i que se li escapa un somriure, em fa gracia i somric jo tambe.

-No, diria que no, jo nomes hi he estat una vegada, pero suposo que ni, si no dons,posem a algu de porter com a una festa vip i ja esta- dic rien.

Torno a seure, aquest cop davant seu, així li puc veure els ulls que tan m'encanten.

No puc evitar riure devant de la seva mostra d'humor estúpid, un porter vip, a qui hi vol posar, al Imbècil.

-Si, si vols hi posem al puf pigmeu de la meva germana, és diu Imbècil.- dic bromejant.- Segur que ho fa bé, i li ensenya les dents a qualsevol que intenti passar.- em vaig intentar posar mig seriosa.- No, a quí posariem?

Me'l miro somrient, després de tot, és divertit quan el coneixes.

-Mmmm... no se, lo de posar les mascotes no es mala idea!, dic en broma, algu trobarem-

Somric i li trec la llengua

-Organitzaves també tu els balls a l'altre escola?-