Investigant llocs nous... Quan tot és nou

Vaig sortir a passejar pels jardins despres d'haver estat tocant una mica el violí a l'habitació. No havia estat gaire per aquell castell, més em valia començar a investigar llocs nous o acabaria obligada a passar la meva existència a la Sala de Gryffindor.

Amb allò vaig arribar a uns jardins, molt bonics, i vaig seguir caminant. Vaig arribar a un pont llarg i una mica llòbrec.

Vaig començar a caminar-hi, i em vaig aturar a la meitat. Observant cap a baix, vaig enyorar casa meva un altre cop.

Passejava per la barana del pont, fent una de les coses que més m'agradava, equilibrisme, amb compte clar de no caure.
A meitat pont vaig vore que hi havia una xica asomada mirant l'aigua, me la vaig quedar mirant, no em sonava, aixi que deuria de ser nova d'aquest any.

- Hola - vaig saludar.

Vaig quedar-me mirant a la noia que se m'acostava fent equilibris per la barana d'aquell pont.

'Aquesta és una de les coses que no penso fer mai...' Em vaig dir.

- Hola - em va dir.

Li vaig somriure, i vaig dir al meu torn:

- Hola. Sóc nova aqui, o sigui que perdona si no em se el teu nom... Jo sóc la Bianca. Bianca Serantoni, de Gryffindor, faig sisè.

- Tranquil·la tampoc passa res, jo hi ha vegades que em pense que hi ha gent nova però duen aci tota la vida.- vaig dir somrient.- Soc Samanta Williams, Ravenclaw.- Serantoni...de que em sonava el seu cognom?- Mmmm... em sona moltissim el teu cognom i ara mateix no caic....ets cantant, pintora...compositora? O estic totalment equivocada?- vaig dir rient.

Val. Em sembla que en allò de que no em reconeixerien a Hogwarts era una invenció que havia fet jo. Vaig somriure, nerviosa.

- Bé... Sí... Sóc cantant i compositora... I actriu... I model... - vaig encongir-me d'espatlles -. Val, ara sí que m'has mort. Com ho sabies? Jo... Em pensava que la fama es quedava dins d'Itàlia!

'I jo que venia aquí a ser una persona normal...'

- Tranquil·la, et guardare el secret.- vaig dir sentant-me a la barana.- No es que jo t'escolte molt, és més, no tinc cap disc teu, ho sent, eh, no dic que cantes malament, al contrari, però et conec perque la meua cosina, que és de Grecia, li encanta la teua música i des de fa dos estius sempre em posa cançons teues, aixi que al final em vaig apendre el teu nom.- vaig dir rient.- La que més li agrada és aquella que es diu Bless Myself o algo per l'estil?

- Oh, sí, Bless Myself - vaig dir, somrient.

Aquella també era una de les cançons que més m'agradaven a mi.

- No et preocupis. No em molesta això dels discos. De fet, em faria bastanta vergonya tenir davant meu alguna fan embogida com a companya d'escola.

Vaig recolzar-me a la barana.

- A l'escola que anava, la Scuola da Vinci de Roma, tothom s'ho tenia molt cregut, no vaig tenir mai problemes per ser famosa bàsicament perquè allà també estudiava gent mooolt més famosa que jo. I vaig pensar que en venir aquí... Bé, que no em coneixeria gaire gent. Però ja m'he trobat un noi italià que es veu que era seguidor, i tu, que ets la segona persona amb qui parlo, també coneixes el meu nom. Anem bé, Bianca, anem bé... - vaig fer, amb to de broma al final.

Vaig riure amb el seu últim comentari.

- Si algú et molesta, si vols, avisa'm fare el que puga per ajudar-te. No crec que molta més gent te conega, podras tindre una vida anònima i tranquil·la, on pasaras desapercebuda per a més de la meitat de l'escola, al igual que ells passen desapercubts per tu. Els primers dies és emm...com et diria, la novetat, després ja acaben oblidant-se.- vaig dir rient.- Aixi que ets d'Italia? Del Sur o del Nord?

Vaig assentir, lentament, mentre assimilava el que em deia. Després, vaig somriure en sentir la seva pregunta.

- Sóc de Firenze... De Florència. Vaig nèixer allà, però als onze anys, en rebre la carta de la prestigiosa Scuola Da Vinci, em vaig mudar a Roma amb la meva família. I he viscut allà fins a... Bé, fins ara.

Vaig mirar-la, inclinant una mica el cap.

- I tu? Britànica? Irlandesa?

- Irlandesa, des de sempre, tot i que vaig viure uns dos anys a Escocia, ara visc de nou a Irlanda.- vaig dir.- El meu petit paradis verd.- vaig dir rient.- No he anat a Italia encara, algun dia anire, lo molt lluny a Grecia i per que passe alguns estius alli.

Em vaig possar a tirar pedretes.

- I era molt gran la Scuola Da Vinci?

Vaig riure.

- Molt gran és poc dir. És enorme. Però no tant com això.

Vaig mirar cap a baix, i vaig dir:

- Però a la Scuola hi havia pocs alumnes. Perquè té la raresa de que s'ensenya tot en llatí. I per això no tothom hi pot accedir. Bé, per això i per els diners, perquè és bastant cara...

- Tot en llati...ostres, doncs per a acostumar-te al principi deu ser complicat.- vaig dir.- Però deu ser guay.- vaig dir imaginant-ho.- I també te jardins i llac, és a dir, te molt de terreny alrededor?

- Al principi és complicat, però t'acabes acostumant... Com tot, suposo.

Vaig mirar-la, somrient.

- I en quant a terrenys... Té jardins d'estil molt clàssic, amb estàtues de marbre i fonts, però la majoria de parts exteriors son claustres d'arquitectura clàssica. Aquí és tot tan diferent...

- Crec que em faig una idea.- vaig dir.- Lo de les estatues deu estar guay, encara que de nit...- vaig dir pensant.

Vaig vore l'hora que era, havia de fer encara coses abans de sopar.

- Bé, jo he de marxar, un plaer haver-te conegut Bianca, espere que te ho passes molt bé a Hogwarts i et donare un consell, ves amb compte amb els slytherins.- vaig dir somrient.

Vaig baixar de la barana i em vaig dirigir cap el castell. Em vaig girar abans de marxar.

- Fins el següent encontre!


[Isc del tema]