Llocs tranquils

Hogwarts era un lloc interessant, quan vaig marxar no pensava que hauria de tornar, tampoc em preocupava molt si tornava o no, però bé, havia de guanyar diners i fer alguna cosa, i aixi que aci estava, com quant tenia 15 anys.
M’agrada aquesta part del jardi és tranquil·la, i t’ajuda a pensar.
Havia agafat un dels llibres que se suposa que els alumnes havien de comprar-se i llegir, no valia res, tot maquinacions i suposicions sense cap base, un de tants llibres estúpids i sense interés.
Em sente en el banc on em sentava sempre des de que vaig arribar, era el meu lloc, poca gent, si més no jo no els havia vist mai, venia aci, per mi molt millor, preferia estar sol, podies pensar sense que et molestaren.
A part de la bazofia de llibre en duia un altre, molt més interessant sobre una magia desconeguda per molts.
Després de donar-li una altra oportunitat, fallida, al llibre de classe, el deixe al banc amb indiferència i passe a llegir l'altre, molt més últil, és clar.

Arrastrava el meu bagul pel terra mentre mirava el meu voltant, amb un somriure als llavis. Feia temps que pensava que mai més tornaria a l'escola. El director m'havia acceptat per a la feina i m'havia dit que vingués el més aviat possible, que se'm necessitava, així que havia fet el bagul i m'havia dirigit cap allà.

Vaig frenar per mirar-me el jardí uns segons, mentre els records em venien, i llavors el vaig veure allà en un banc. Pensava que per aquesta banda els alumnes no solien venir. Bé, quan jo venia a Hogwarts no hi solien venir...

-Perdoni.- li dic, apropant-me a ell.- Vostè anava al meu curs, oi?

Sí, creia que sí. Em sonava.

Alçe el cap al veure que algú em parla i em mire l'home, i veig que duu un bagul. Deu ser un altre de nou, vaig llegir la llista de professors...Era el tal Dickson? Em pregunta si anavem junts a classe...era una cosa possible, no em vaig centrar molt en fer amics.

- És possible.- li feia saber que sabia el seu nom...millor no, a la gent no li agradava eixes coses.- Ethan Blood.- dic allargant-li la mà.- I vosté és?

Seriem companys de treball, aixi que deuria dur-me bé, no hi ha altre remei, una de les regles era dur-se bé amb els companys de treball i l'havia de complir.

-Sí, sí erem companys. Ara me'n recordo.- li dic, agafant la seva mà.- Daryl Dickson. Anava a Hufflepuff.

Vaja, era una mica estrany, l'Ethan. Molt... tancat. Però que més donava, semblava que treballaria també de professor. No recordava quina era la seva especialitat, així que anava bastant perdut de quina assignatura faria.

-I ets nou d'ara o ja feies classes els altres anys?- li demano, encuriosit.

No havia fallat, Daryl Dickson, Hufflepuff, si em sonava, bé, almenys de vista, pot ser haviem coincidit a alguna classe.

- He començat aquest any.- més concretament, vaig començar ahir. M'obligue a fer un somriure per no sonar tan fred.- Tu també?

Hauria de saber qui serien els meus companys, pot ser el director hi tenia expedients, no era una dificultat entrar al seu despatx. M'agradava saber amb qui treballava.

Camino pels jarinds, amb les redaccions dels de tercer a les mans, buscant un lloc tranquil per posar-me a corretgir. Ja m'havia cansat d'estar tancada al despatx i amb una mica de sort em trobaria amb algun alumne que em distrauria una mica.

Veig dos persones, uns quants metres per davant meu, parlant. Són massa grans per ser alumnes, així que deuen ser els dos professors nous que m'havien dit que vindrien. Un d'Astronomia i l'altre de Runes. M'apropo a ells, amb un somriure.

-Hola! M'imagino que sou els dos professors nous.- Dic, amb un somriure. Sempre m'ha agradat conèixer gent nova.- Em dic Lya Redwyne, sóc la professora d'Història de la Magia.

I una altra més, em quede mirant-la, Lay Redwyne, Història de la magia. No ens ha preguntat res, però supose que en casos com aquestos t'has de presentar.

- Ethan Blood, professor d'Astronomia.- un altre somriure per pareixer amable.

Agafe els llibres i pose el de classe damunt l'altre i els deixe damunt les cames, en casos com aquests havia de dir alguna cosa? Pot ser si...bé, no ho se. Ja que parlen ells, és pot aprendre molt escoltant.

-Ah, jo començo avui...- li dic, i faig un gest amb el cap cap al bagul, com per confirmar-ho

Llavors veig com una altra dona que també em sona molt ve cap a nosaltres i ens saluda. Li allargo la mà, somrient.

-Oh! Història de la Màgia! Jo vaig fer aquesta carrera... encara que em vaig especialitzar en les Runes Antigues. Daryl, Daryl Dickson. Prrofessor de Runes antigues.

Lya...Oh, era la Lya, la Lya del meu curs de Ravenclaw. Lya Redwyne...

Em miro els dos homes, amb un somriure. Els dos em sonen, probablement perquè vam coincidir a Hogwarts durant alguns anys, encara que juraria que els dos són més grans que jo.

Es presenten. Ethan Blood, que sembla un home bastant callat, i Daryl Dickson. Aquest últim nom em sona. Pot ser que sigués un Hufflepuff un parell o tres anys més gran que jo?

- Encantada de coneixeus als dos.- Dic, amb un somriure. Em giro cap el Daryl, que em parla.

- Així que tu ets dels meus.- Faig, amb un somriure. - No hi ha gaire gent que s'especialitzi en Història... M'agradaven molt les runes, també ^^

-A mi m'encantaven. He estat traduïnt llibres, de fet...

Aix, ha dit que soc dels seus, que guay. Em miro el meu voltant, uns segons, i alço una cella.

-Merda, ja s'ha tornat a fer invisible...

Deixo el bagul al terra i els hi dono una volta. Sospiro.

-D'acord, ehm... Colette? Coleeeeette? - Veig que els altres dos professors em miren.- La meva demiguise... algú de vosaltres dos l'ha espantat i s'ha tornat invisible. Ho fa... ^^''

Estableixen una conversa sobre els estudis i que tots dos han fet Història, no tinc molt que afegir, però els escolte com si la conversa fos molt interessant.
El Dickson crida a la Colette, però no veig cap animal, diu que és la seua demiguise, no he escoltat eixe nom en la meua vida, no em sona, i si l'he donat, deu haver sigut poc important perquè l'he oblidat.
No m'han preguntat res, aixi que no tinc res que afegir, mire les tapes del llibre, seria molt maleducat posar-me a llegir davant d'ells.

No puc evitar una riallada quan el Daryl comença a cridar el nom de la seva mascota. Em sap greu, però és una escena graciosa.

- Un demiguise?- Pregunto, arrufant el nas. Em sona el nom...- A partir del seu pèl no es feien capes invisibles? Deu valer una fortuna!

Miro al meu voltant, intentant veure l'animal, encara que no sàpiga ben bé com és. Colette... Se m'escapa un somriure. Quin nom més graciós.

Em fixo en l'Ethan. No sembla tenir moltes ganes de parlar. Em dóna la sensació que és una home una mica estrany.

-Ahà...- dic, mirant fixament pel meu voltant. Quan es torna invisible a vegades se li pot veure el contorn, si et fixaves molt. Molt lluny no estaria, sempre s'apegava a mi.-Me la van donar uns que en sabien de caçar demiguises, però no tenien doblers com per pagar-me un treball que em van demanar. Així que els hi vaig dir que si em donaven un demiguise... em bastava. És molt pacífica... mai la vendria, és la meva mascota... però quan alguna cosa li fa por, fa això... Allà!

Vaig poc a poc cap on és ella, que m'està mirant espantada. L'agafo amb compte i la duc cap on son els dos professors. A mesura que m'apropo, sento com se m'agafa al jersei cada vegada més.

-Ehm, crec que és vosté, professor Blood, qui li fa por.- dic. Val, el professor semblava de poques paraules, tot s'havia de dir.

Aleshores em diu que soc jo el que li fa por, i no em puc estar de somriure. Por, no era el primer cop que ho sentia, però ells, no tenien perquè tindrem por, i menys una animaló com aquell.

- Por? De mi?- i somric.- Oh, si no li he fet res malament.- no es que m'agraden els animals, no m'agraden sincerament, es podia dir que el sentiment era mutu, però bé.

Mire la Redwyne i el Dickson, i m'obligue a somriure de nou.

De sobte, el Daryl crida que és allà, assenyalant un lloc dels jardins on jo no vec res, només aire. Em quedo mirant el Daryl quan torna, abraçant l'animal invisible.

Te una pinta graciosa, abraçant algo que no es veu. M'apropo una mica més, fixant-me amb atenció, però res, no arribo a veure la demiguise.

- Que la puc tocar?- Pregunto, amb un somriure. Tinc curiositat per aquest animal, no n'havia vist (o no-vist, en aquest cas) cap en la meva vida. - O s'espantarà també de mi?

Sí, li tenia por a ell. Quan el professor Blood va parlar ell s'havia agafat més a mi. Que estrany, és a dir, era raro, però amb la gent rara la Colette no solia fer aquestes coses.

Somric quan la Lya em demana si el pot tocar, i m'apresuro a dir que sí, que el pot tocar. Aix, que simpàtica. La Colette la mira a ella i sembla que comença a fer-se visible, poc a poc. Bé, traslúcida. La despego del meu jersei i li allargo a la Lya.

-Va, agafa-la... No s'escaparà, és bona noia...

Mel's miro a tot dos i somric. Després em miro al professor Blood.

-Doncs no entenc perquè li te por, professor...

Veig apareixer l'animaló, aixi que d'ahi ixen les capes de invisibilitat...

- Jo tampoc ho entenc.- un somriure.

Em quede mirant la Redwyne i després el Dickson, no si encara per culpa de l'animaló em miraran malament.

- Aixi que tots dos sou de història...sempre m'ha paregut molt interessant.- un comentari, per no pareixer tan callat, que feia por deien.

- És interessant, la Història. Llàstima que els alumnes no pensin el mateix.- Dic, arrufant les celles però somrient al professor Blood. Tinc asumit desde fa temps que la meva assignatura mai els hi interessara tant com ho podrà fer Defensa o Encanteris.

El Daryl em diu que sí que la puc tocar i, fins i tot, m'apropa la Colette, que ja comença a deixar-se veure, perquè l'agafi. Quan l'agafo entre els meus braços l'animal no dubta en aferrar-se a mi.

- Hola, Colette.- Saludo, amb un somriure. Em miro al Daryl, que està davant meu.- És preciosa, no n'havia vist mai cap ^^

- I vosté, professor Blood, què va estudiar? ^^

Veig com agafa la Colette i somric, mirant l'escena. És maca... l'escena, eh? Bé, ella també però jo em... em referia a l'escena, sí.

-A mi m'agradava la història. Sempre. Era el raret... Per això vaig fer la carrera... Em sembla important coneixer el passat per entendre el present.

Somric quan la Lya em diu que és preciosa.

-Sí, ho és...

Després parla al Blood. Oh, cert, no ens havia dit que havia estudiat. Bé, de fet no ens havia dit molt més que el seu nom.

Em gire cap la Redwyne quan em pregunta que ensenye jo.

- Astronomia, soc professor d'Astronomia.- li dic somrient. Si li dic que vaig fer un curs de tres anys després d'acabar els estudis em preguntarà, pot ser, que vaig fer fins als trenta...no és bona idea doncs que pregunten.- És d'allò més interessant el firmament, pots aprendre moltes coses.

Veig que l'animaló em mira des dels braços de la Redwyne. Mentres no me l'aproparen...

No puc evitar somriure al Daryl quan em diu que és important conèixer el passat per entendre el present.

- M'agrada la teva manera de pensar.- Li dic, encara somrient. - Crec que seràs un bon professor i que els alumnes t'adoraran. Encara que no dubto que t'emporti més d'una broma, tens cara de ser massa bo ^^

- Les estrelles també són d'allò més interessants, professsor Blood.- Contesto, mirant-me'l. Vaig fer Astronomia fins a cinquè, i encara que mai va ser la meva assignatura preferida, no puc dir que no m'agradés.

Em miro a la Colette, encara als meus braços. És tan maca...

Massa bo? A que es referia amb que era "massa bo"? Bé, en part m'agradava que pensés que era bo... Però a que es referia?

Em rasco el cabell de darrere del cap, bé, també ha dit que els alumnes m'adoraran. Millor penso en això només...

Li diu al professor Blood que les estrelles son interessants. Faig que si, sense saber molt bé perquè. Jo no vaig fer astronomia quan me la vaig poder treure del damunt, no m'interessava gaire... Pensava en el que m'havia dit la Lya, somrient.

-Li agrada que li acaronin darrere les orelles.- li dic a la Lya, que es mira contenta la Colette.

Assentisc quan Redwyne diu que les estreles són interessants. Podien ser-ho si, era una de les coses que més bé se me donaven sense posar-me massa, i que era interessant, aixi que m'havia dedicat, al principi més com un hobby que com treball. Hi havia d'altres més interessants.
Note, en certa manera, que sobre un poc, tots dos de història, i per les mirades que li llança el Dickson...comprenc eixes mirades, pot ser els deuria deixar sols...o pot ser no, estava jo abans i sincerament, si vaig al castell l'únic que fare serà tancar-me al despatx, i el dia encara era llarg.
Em mire l'animaló, pareix que està a gust als braços de la Redwyne, almenys ja no em mira amb por, maleïts animalons, ells sempre...
Menege els llibres distretament, fa bon dia hui tot i ser Febrer, si.

Li rasco darrere les orelles a la Colette, tal com diu el Daryl i sí, sembla que li agrada. Somric.

- Sí, li agrada...- Dic, amb un somriure.- Per cert, sembla que tots els professors som bastant joves, no? I per no parlar del director, que és el més jove de tots!

- Encara recordo que quan jo anava a Hogwarts tots eren bastant grandets ja. I el director Dumbledore el que més. Encara que el James Bohr sembla molt competent, no diré que no ^^

Alço les espatlles.

-Suposo que els professors vells s'han afartat i ens toca a nosaltres. Igualment, crec que quan més joves siguem, els hi arribarem més als alumnes. No?

Faig que sí amb el cap del que diu del director, i miro cap a Hogwarts.

-Bé, no el conec encara, només ens hem escrit. Però sí, semblava ben formal i amb les idees clares...

Em miro al professor Blood. No, sembla que no vol parlar més. En fi...