Llocs tranquils

Si, el director era massa jove, un adolescent encara, no comprenia com podien haver-lo agafat a ell per director, deurien haver buscat algú més competent, però bé, tampoc anava a quedar-me molt de temps, aço en principi anava a ser temporal. Aixi que si volien al Bohr com a director, jo no era ningú per criticar-ho.
No tinc molt més que dir, no molt més que afegir, pot ser puc anar a sopar algun lloc, no es que m'agrade molt sopar al menjador aquell, amb tanta gent miran-te.

- Jo he de marxar, encara em falta acabar d'ordenar unes coses.- somriure.- Ha sigut un plaer coneixer-vos, espere que ens veiem més cops.- assentisc i torne a somriure.

Agafe bé els llibre i marxe cami al castell, ja desaparetre quan siga al despatx, bé, doncs, ja havia conegut a dos dels professors, abans però, devia saber com eren. És més, devia saber com eren els companys de treball amb qui compartiria castell.

[Isc del tema]

- Un plaer, professor Blood. - Faig, amb un somriure, quan aquest s'acomiada. Em quedo mirant com marxa, acaronant el cap de la Colette distretament. No puc negar que m'ha semblat una mica... Peculiar.

- M'imagino que has arribat fa poc, no? - Pregunto al Daryl, un cop ens quedem sols. - I com has trobat Hogwarts, tal com recordaves? ^^

- Per cert, em pots dir Lya. Res de professora Redwyne, que em fa sentir vella. - Afegeixo, amb un somriure.

-Passi-ho-bé, professor.- li dic, quan se'n va.

Sento la Lya parlant-me i faig que sí amb el cap, una mica content de que em parli. Crec que he parlat més ara amb ella que tota la meva estada a Hogwarts com a estudiant.

-Bé, de fet acabo d'arribar.- Li dic, senyalant-li amb el cap el bagul que tinc al costat.-Bé, té... té coses que estan millors. No sé, potser la gespa, potser que els professors no son tan vells.

Potser que em parles, i em veus, no soc invisible *o*

-Lya... d'acord. Sí, m'agrada més. Digue'm Daryl, a mi, si us plau.- Li somric, agradable.- Li has caigut bé, a la Colette. No es sol aferrar tant a la gent. Somric.

- Daryl, d'acord.- Accepto, amb un somriure.

Acaricio el cap de la demiguise, amb un somriure, quan em diu que li he caigut bé.

- I a mi m'ha caigut bé ella. És un dels animals més macos que he vist mai ^^

Somric al Daryl, sense saber què més dir. Em cau bé, sembla un home molt amable. M'alegra que sigui un dels meus companys aquí, a Hogwarts.

Somric, sense saber que més dir.

-Sí, ho és. L'únic problema que em porta és quan... bé, l'escena d'abans. Li dona per espantar-se de la gent i a veure qui la troba. Jo ja hi estic acostumat... i puc veure el seu contorn. Si em fixo molt.

Miro cap on s'ha anat el professor Blood, pensatiu.

-El que m'estranya es que s'hagi espantat amb tanta facilitat del professor Blood. Però bé, ja es tranquil·litzarà...

- Home, es que el professor Blood fa una mica de por, en això te raó...- Faig, amb un somriure. Em pregunto si els nens de primer que tinguin classe amb ell s''espantaran.

Em miro la Colette, amb un somriure.

- Crec que ja és hora que tornis amb el Daryl.- Dic, amb un somriure, allargant els braços per tal que el Daryl pugui agafar l'animal.

- M'equivoco si dic que anaves a Hufflepuff? Es que em sones molt ^^

-Por? A tu t'ha fet? Bé... era callat, una mica callat.

Estiro el braç cap on es la Colette, i salta al meu braç, recorrent-lo i possant-se a la meva espatlla, com el mico de Marco, el nen aquell que cercava la seva mare. (Mai em va agradar, era massa trista, la serie.) Llavors diu que li sono. Aix, i que si anava a Hufflepuff! Em recorda!

-Sí... Anava a Huffflepuff. Uns quants anys més que tu. Tu... anaves a Ravenclaw?- Demano, com si no ho sapigués. Naah, no en tenia ni idea...- Sí, anaves a Ravenclaw. No?

- Callat i... Peculiar.- Faig, però no dic res més. Tampoc em vull posar a criticar un company de feina que, a més, encara ni coneixo del tot.

- Bingo! - Contesto, amb un somriure, quan em pregunta si vaig anar a Ravenclaw.- Ja deia jo que em sonaves... Encara que, clar, erets més gran ^^

Em quedo mirant la Colette, que es puja sobre l'espatlla del Daryl, amb un somriure.

-Sí... Tres anys més gran.

Callo. No vull semblar un pervertit que ho sap tot d'ella. Bé, e realitat no ho sabia tot. Sabia que tenia tres anys menys i que em semblava molt guapa. Res més...

-Crec. O eren quatre?- intento arreglar.

Li dono una galeta a la Colette, somrient, intentant ser amable.

- Tres, crec, però no n'estic segura...- Dic, dubtant.

La veritat és que no el recordo massa. De veure'l algun cop pels passadissos o al Gran Saló, però poca cosa més.

- Jo ara en tinc vint-i-set.- Dic, amb un somriure.- Així que tu ara n'hauries de tenir trenta o trenta-u, no? ^^

M'adono una mica tard que potser no vol dir la seva edat. A mi no em passa, però hi ha gent que no li agrada... Així que m'esforço en fer un somriure amable.

-Trenta.-Dic.- Trenta anys. Arg em faig massa gran.

La Colette es baixa de damunt meu i jo aixeco la mirada per mirar-la a ella.

-Doncs si hagués sabut que faries la meva mateixa carrera t'hauria dit d'ajaduar-te o alguna cosa. No molts fan la nostra carrera. És.. com diuen, avorrida?- Somric.-Només aguantem els que de veritat volem estudiar-la...

- Sí, probablement aburrit és l'adjectiu que més es deixa sentir per la meva classe.- Dic, amb una petita rialla.

- Però la veritat és que ja m'he acostumat. Em conformo amb que estiguin desperts tota l'hora. - Encara que adori a la majoria dels meus alumnes no puc soportar que es quedin dormits a la meva classe.- I si es dormen saben que es guanyaran un cop de llibre ^^

Molt bé, Lya. Ara es pensarà que ets una professora violenta.

-Jo... mai he fet de professor, espero que no s'adormin a classe...

Seria una mica depriment. Jo no m'adormia a les classes. Bé, intentava no adormir-me, perque si ho feia despres em costava moltíssim recuperar aquella clase. Jo no havia estat mai un noi perfecte, pero si era treballador...

-En fi, ja veurem Sempre m'han dit que se'm donen be els nanos, espero que tinguin rao.

-Segur que ho faràs molt bé, ja ho veuràs.- Dic, amb un somriure.- Jo ja porto algunes classes i crec que no me'n cansaré mai ^^

He fet algunes classes ja, i encara que ni de lluny em se els noms de tots els alumnes (Són masses!), n'he trobat algun que altre interessat en l'història, així que estic contenta.

- A més, la majoria són bons nanos. Es porten bé a classe ^^

-Bé... gràcies, Lya.

Agafo el meu bagul i m'asseguro de que la Colette es amb mi. Somric a la professora d'Història.

-Encantat de coneixe't Lya, espero poder veure't per el castell, ara que hi viurem a prop.-Li faig un peto a cada galta i estiro el bagul, anant cap al castell.

[Tema Tancat]