Explorant llocs ocults :D

Havia agafat una llanterna d'eixes que es posaven al cap que eren tan guays, bé dos un per mi i una per la Wen, eren com la dels miners. Duia la motxilla amb menjar, a mi m'entrava fam aixi que, bé i lo tipic, el mapa, la vareta, però això anava sempre.
La Mort, el Nyan i els Padawans s'havien quedat dormint, el Penjat sobrevolava el meu cap.
Jo estic emocionada, moooooooooooooooooooooolt emocionada i per què estic taaaaaaaaaaaaaaan emocionada? Perquè anavem a explorar
A la sala del Matt hi havia una trapa baixa d'una taula que no sabiem on anava per tant haviem d'esbrinar on anava.
Estava donant botets a la porta esperant a Wen havia dit que necesitava nose que o que anava a mirar nose que i que ara venia.
La veig apareixer al final del passadis, me la mire emocionada.

- Que guaaaay!- li allargue la llanterna guay.- Com els exploradors!

-No entenc perquè has agafat la llanterna si tenim les varetes, Cass...

Durant la guerra d'aigua vaig descobrir que hi havia una espècie de trampilla. On anava? Ni idea... però ho adivinariem! Moore & Konstantaras investiguen de nou! Tanco la porta amb el mapa i l'arc i les fletxes a l'esquena. Si, arc i fletxes. No se que coi ens podem trobar alà abaix, i jo no penso anar-hi desarmada.

-Va, anem! Segur que descobrim algo guguay!

- Perquè aixi tenim la vareta lliure per atacar si hi ha alguna cosa baix! Fa més llum!

Ella duia l'arc i les fletxes, jo com sempre duia el meu punyalet al cinturo, mola.

- Oh, vinga és molt més divertit amb llanterna com els veritables exploradors!

Done botets fins la trapa i aparte la taula amb ajuda de la Wen. Alçe la trapa.

- Que fosc, com molaa!- agafe una bengala de la motxilla i la tire, és veu al fons una llum roja.- Saps tinc una d'eixes escales de corda que prefereixes escales de corda o tirar-se?- dic rient.

-Podem fer un Lumus maximus i deixar-lo flotant... pero vale, com vulguis!

Miro la llumeta al final del pou gegant i somric.

-Mmmm... La més divertida, obviament.- I em deixo caure. M'encanta la sensació d'estar caient. Caic a una espècie de planta blanda que fa que no em faci mal, amb sort, i miro cap amunt.- Hi ha una espècie de planta que evita que et facis mal! Salta!

- Oh és clar...- dic rient.

Em deixe caure quan diu que hi ha una planta, està blaneta.

- I aquesta planta? Que la gent gastava açò i per què no es feren mal la posaren?- doncs es blaneta, es podrà botar damunt d'ella, aleshores quant intente moure'm alguna cosa m'agafa del braç, bé no, alguna cosa no, la planta, i comença a embolicar-se al voltant del meu braç, vaig agafar el punyalet quant aleshores una altra rama/branca/planta el que siga m'agafa el braç- Wen! Wen! Fes alguna cosa!

Intente moure'm però la planta no em solta, més bé al contrari cada cop m'agafa més però pots estar-te queta! Que em solteeeeeees!

-Espera, espera, això em sona...

Sì, em sonava. Havia llegit alguna cosa d'això... on... on...

-Espera, ja sé, t'has d'estar quieta! Quedat quieta! Tranquil·litza't o t'ofegarà!

Vaig tancar els ulls i em vaig esforçar per relaxar-me. Poc a poc la planta em va baixar fins al terra i em va deixar allà, una vegada em vaig veure lliure, em vaig aixecar de cop i vaig sofrir un calfred. Puff...

-Caass! Relaxa't!!

Em quede mirant la planta que li sona diu, doncs a mi no em sona cap planta que t'escanye.

- Que em relaxe! Com vols que em relaxe si no s'està queta!

Continue movent-me donant cops a la planta que ara esta envoltant el meu pit i agafant-me de les cames.

- Ah, solta'm, que em soltes! Com si relaxar-se fos molt fàcil!

Aparte la planta del meu pit però m'estreny amb més força.

- Sols si poguera agafar la vareta o el punyalet li podria nose, pegar fo...foc!

-És un llaç del diable! - li dic, recordant la botànica de primer.- El professor Hobbs ens va explicar que els hi agradaven els llocs foscos i humits, però que si t'atrapaven, el més sensat era tranquil·litzar-se!

Però la Cass s'atacava. Merda.... Espera, el seu ajudant, el Hknub, va dir alguna cosa més, i la Cass ho cridava. Foc... Foc... més que foc... llum...

-Lumus solem!

Ric, en veure com la Cass cau de cop i l'ajudo.

-Tia, tant et costa relaxar-te?

Aleshores la Wen diu algo de que és un llaç del diable, el primer cop que ho sent.

- Qui és el Holls?!

I diu nose que, què no he escoltat, algo de Solem, i caic a terra, m'alçe donant un bot i mire la planta, però mira que és lletja.

- Si quant una planta intenta escanyar-te! Que intenten posant una planta ahi? Matar la gent?

La Wen continua rient.

- Eh...- però començe jo també a riure.- No és fàcil, val?

Mire si ho tinc tot i encenc la llanterna, és molt fosc aci baix.

- Vale, va continuem- dic rient.

Vaig donant botets cap la porta.

-Era un llaç del diable. Si la van possar segurament va ser per evitar que la gent hi entrés d'alguna manera. Gent que, com tú, no es tranquil·litza.- dic, picant-la, rient.- El Holls era el meu professor de primer, no el vas tenir perquè no hi eres...

Vaig amb la Cass cap a la porta i l'obrim, trobant-nos amb una sala buida que fa bastanta pudor. Em tapo el nas.

-Quin fàstic...

Em quede mirant-la i li done un copet al muscle.

- Puc ser una persona molt tranquil·la, jo, eh?- però ho dic rient i no convenç molt.- El Holls...i com era? Per què no hi és? Va marxar?

Aleshores a l'obrir la porta una pudor horrible ens colpeja, però...però...

- Fa a olor a pet de drac.- dic rient.- Si, si un cop vaig vore un drac i es va tirar un pet.- continue rient sense poder parar.- De veritat!

Em tape el nas amb la mà i vaig corrent amb la Wen cap la porta.



[Off: Ahà, per nosaltres el troll va després de la planta, perquè....perquè els professors van canviar l'ordre! (?) xD]

-Tenia droga al despatx. El director el va fer fora. No t'ho va explicar mai la Sam? Van ser ella i la Lily les que van trobar la droga.

Ric amb el que diu la Cass i vaig cap a la porta, amb presses.

-T'ho estàs inventant!- li dic, rient, mentre passem a la seguent porta, on veiem una gran taulell d'escacs i unes peces que son quasi igual de grans que jo.

-Que... Que és això?

- Uoooh! Bam-Bam i la Lily? – dic.- Alaaa! Doncs a mi no m’havien dit res de reeees! Li haure de preguntar a Bam-Bam quant la veja. Que si, que si que vaig veure un drac, t’ho jure!

Mire la sala.

- A classe, un professor que teniem, ens va voler ensenyar el poder dels dracs i la no se que i ens va dur a d’excursió a un bosc de Rumania, aixi de repente, crec que era Rumania, no se no varem estar moltes hores, hi havia gent treballant amb dracs, va molar moltíssim jo vaig voler un però no em van deixar…ara que pense, mai vaig tornar a veure el professor, després d’allò…em queia bé. Va vindre després un d’antipàtic que em va agafar mania perquè se me va explotar un llibre avorrit sobre plantes davant la seua cara.- dic rient.

La sala és….això és una torre gegant? I això un cavall?

- Uooooooooh! Escacs! Gegaaaaaaaaaants!

-Però és com molt gran, no?

Camino per sobre de les grans rajoles negres i blanques cap a la porta que està a l'altre costat, però quan vaig a entrar entre les grans peces blanques aquestes em barren el pas. Faig uns passos enrere, mirant les espasses que acaben de treure.

-Què vol dir, això?

Em mire la porta i em mire el tauler.

- Molt senzill.- dic somrient.- Hi ha que jugar.- dic somrient molt més.

No és que els escacs m’agradaren especialment i tampoc es que se me donarem moooooooolt bé, però jugava algun cops amb Bam-Bam i perdia, jugava contra l’Edgar i també perdia però no perdia contra l’Ari, nop a ella li guanyava, i això era divertit perquè ella s’enfadava. I molava ^^

- Com mola!- toque una de les figures, són aixi de...marmol? Crec que es diu marmol, si.- Hi ha que jugar, m’elegisc el cavaaaall!

Vaig cap el cavall i em puge, com si montarà a cavall, em lleve la llanterna del front i la guarde, aci hi ha molta llum.

- Vinga Wen, que mola moltissim! Ja voras com guanyem!

Em quedo mirant l'escena i somric.

-Euh... d'acord.

M'agradava, jugar als escacs. No es que fos molt bona, però a vegades guanyava. Era divertit. El que no entenia era com anavem jugar amb aquelles peces gegants.

-Però... com es juga?

En veure que la Cass s'havia pujat a un cavall em vaig pujar a una de les torres.

-I ara...?

- Doncs supose que com els escacs normals..Les blanques sempre juguen primer.- mouen un peó.- Tot i que també poden ser com els escacs màgics...Els escacs màgics molen més que els muggles són més besties.

Em quede mirant el peó mogut per les fitxes blanques, a veureee, a veureeee.

- Però podem esbrinar-ho de seguida.- envie un peó a la mort i la fitxa en compte de ser apartada del tauler és trencada per l'altra.- Doncs no, és igual que els escacs màgics, que...guay.- dic rient.- Bueno, doncs solament em d'evitar que les nostres fitxes no siguen patejades d'eixa manera i tot anirà perfectament ^^

Deixo anar un crit, sorpresa, quan aquell peó trenca el nostre d'una manera brutal.

-Escacs mágics? Vas en sèrio?

Em vaig mirar una mica pál·lida el tablell.

-Et sembla poc? Alguna cosa em diu que hem de guanyar, i a sobre evitar morir...

- Podria ser molt pitjor. Nose...podrien tirar foc, o haver explosions...va, si açò mola, és part de l'exploració.

Les blanques avancen i els nostres fan el mateix.

- A més, si no ens deixen eixir és tan fàcil com destruir totes les peces però no m'agradaria arribar ahi, les peces molen molt, has vist que guays?- pase una mà pel llom del meu cavall.- Mola.

Em quede mirant el taulell.

- Enviem l'alfil alli?- dic senyalant la casella.

Alguna cosa em deia que les peces no es destruirien. Haviem de guanyar per passar-hi. I si no ho feiem... no ho volia saber, sincerament.

-No, porta'l a l'altre costat, allà... Si el posses allà el cavall el matarà.

Miro més el tablell.

-Encara que si posses allà el peó potser també fas una bona jugada...

- Nah, el pose on dius tu.

El peó es mou a la casella que diu la Wen i les blanques fan el mateix, és a dir, mouen també, mire el taulell.

- Vale, que movem peó o alfil?

Podriem moure el peó però ens la jugavem a que moguera l'alfil i el matarà, o moure l'alfil i intentar arribar fins l'altra banda...

Em quedo uns segons mirant el taulell, fins que parlo.

-L'alfil. No ens arrisquem encara amb el peó...

M'agafo a la figura, mossegant-me el llavi.

-Tú dirás el que vulguis, però a mi això em fa més por que la caiguda lliure.

Mane l'orde a l'alfil que es mou, les blanques fan el propi amb un peó.

- Si és emocionant i divertit. A mi m'agrada, podrem passar ja voras.

Menege una altra fitxa i les blanques també...m'arriesgava amb el meu cavall i feia que la reina es moguera o enviava la torre a la mort? Em sabia mal per la torre, a més sols ens quedava una, si no funcionava la necesitariem.
Hm....mire la Wen, mire el tauler i mire la reina, la Wen no em deixaria, però havia de moure fitxa sino...
Em gire cap la Wen somrient.

- Crec que vaig a moure el meu cavall ^^

-Doncs jo crec que no ho faràs.- li dic.- Ni de conya.

Em miro el taulell, entenc perquè ho vol fer, però es massa perillós, i no m'agrada gens aquesta idea. Més que res perquè tot això em sona massa, i sé que no acabava bé...

-Podem moure la torre. Prefereixo moure l'altre torre que no el teu cavall...

- Oh vinga, puc botar abans de caure, o em fas un encateri levitador i no em passarà res, si ho fem aixi és molt més ràpid, i acabarem molt més abans i podrem continuar investigant, si no es podem passar aci tooooooot el que queda de vesprada i tooooota la nit.

Era més ràpid i més senzill i aixi acabem abans.

- Tampoc tenim molt que perdre, va vinga, ho vaig a fer.- li dic somrient.