Explorant per Hogwarts...ooh! aquest passadis també te coses guays!

Passejava pel castell, sempre que no tenia res que fer ho feia i sempreeeeeeee trobava alguna cosa nova, l’últim cop una sala rara que em donava coses guays, algún dia hauria d’anar amb la Wen i la Rue, pot ser tornaven a apareixer aquella quantitat d’explosius! Aquest cop havia pensat en anar per uns altres passadissos, no sabia on estava ni on anaven, però això és el que fan els exploradors i a mi m’encantaven els exploradors, i els exploradors exploraven i jo també ^^
Vaig arribar un lloc on estava ple de quadres, i d’armadures i i.....ooooh! Hi havia com una vitrina amb armes medievals

- Ostres O.O Que guay!- em vaig apropar, la vitrina tenia molta pols, segur que ningú ho havia tocat mai des de feia anys.- Una espassa!

Anava caminant pels passadissos, de tornada cap al despatx de la meva ama, quan vaig veure una noieta saltant i admirant una vitrina on hi havia una espasa.

- Coi de marrecs - Vaig dir, mentre passava - Sempre cridant... No saben dir les coses d'una altra manera...

Em vaig girar al sentir una veu i vaig vore ooooh! un elf! D'aquells que segons la teta i Bam-Bam la gent utilitzava com a criats, però els de Hogwarts eren mooolt simpàtics i no eren criats eren...eren...bé, no eren criats.

- Hola! Tu ets un elf, oi? Tens unes orelles molt gracioses! I perque dus aquest...- vaig dir senyalant la tela.- com a roba? No pots dur roba normal?

- Respira, noia... - Vaig dir, quan va començar a parlar, atabalant-se a ella mateixa.

Em va fer moltes preguntes. Masses pel meu gust.

- Sí, sóc una elf domèstica. Molt hàbil. Com ho has sabut? ¬¬'

- Eh...eh...perquè ho ets, com que perquè ho he sabut? I perquè dus aquesta tela com a roba?- vaig preguntar de nou.- Per què no portes roba normal com nosaltres? O algo més comode? Amb això segur que passes fred al hivern.

Els elfs domestics tenien fred? I menjaven? I dormien? Pot ser no ho captava tot tan ràpid, doncs li faria una cada cop ^^

Aquella nena m'estava atabalant...

- Fas masses preguntes...- Vaig dir, de males maneres - Porto aquesta roba perquè és el que hem de portar els elfs domèstics quan servim en una casa - Ho vaig dir molt a poc a poc, perquè no se li escapés cap paraula - I no, no tinc fred. I si en tinc, m'haig de fotre...

- Casa?....Ooh! Aleshores no treballes a Hogwarts? I de qui ets un alumne? Els alumnes poden tindre un elf? I per què t'has de fotre? Si dus eixa roba i tens fred aleshores no treballaras comode i aleshores el treball que fas seria menor que el treball que faries si no tingueres fred, no?

Em vaig mirar a aquella noieta amb cara rara.

- Porto aquesta roba perquè és la que hem de portar tots els elfs que treballem en cases- Vaig repetir.- I no, no sóc de cap alumne. Pertanyo a la senyoreta Medea Black, professora d'Astronomia. - Vaig inflar el pit amb orgull, quan vaig dir allò.

Em vaig quedar pensant...els elfs..els elfs.... pel que sabia havien de respondre les preguntes que nosaltres els feiem, el papa deia que s’autocastigaven, ho feien? Era horrible! Li ho preguntaría.

- La nova? I és simpàtica? És una pregunta directa i per el que he sentit dels elfs heu de responder…et tracta bé? T’agrada dur aquesta prenda de roba? No és incomoda? I la professora Black et fa que et castigues? Respon.- estava sent antipática i no m’agrdava, però volia saber les respostes i era l’única manera.-

- Sí, és simpatiquíssima...- Vaig contestar. "Si, ja clar... ¬¬' " - M'encanta dur aquesta roba. De fet, senyoreta, estic pensant en proposar-la com a nova marca de roba.

Em vaig mirar a la noieta. No parava quieta...

- Si faig les coses bé no m'haig de castigar.- Vaig contestar. - Eh que a vosté no li fan repetir la feina si la fa ben feta?

Vaig mirar l'elf als ulls, estava mentint, ho notava, i per que mentia? Si no et queia be, algú ho deies i punt, per qu`e mentia? Li castigaven per dir la veritat? Estava prohibit dir la veritat per qu`e duien eixa roba taaan incomoda per treballar?
No m'agradava...

- I quan et paga la professora Black pel teu treball? I quants dies tens de vacances?

Vaig obrir els ulls i la boca. MOLT oberts.

- Però com s'atreveix, senyoreta? - Vaig dir, enfadada - Com s'atreveix a insinuar que se'm paga pel que faig?

Vaig negar amb el cap, fent que les orelles em piquéssin a banda i banda.

- No, no, no, no! A la Blink no se li paga! I molt menys té vacances!

Em vaig quedar parada..Que no li pagaven?!

- Per`o. Si no et paguen...aix`o vol dir que ets un esclau, sense vacances, sense drets, sense opinio! Aix`o és horrible!- no m'agradava gens.- A vosté..a vosté li agrada aix`o..és a dir, vosté es passa el dia treballant, no pensa que estaria bé unes vacances?