Deixant les coses clares. [Georgia]

Passejava pel passadís quan vaig veure la Georgia a la llunyania. Després del que havia passat al camp de Quidditch portàvem com tres dies evitant-nos, i quan les nostres mirades es trobàven, les abaixavem de cop. No podia ser, n'estava fart d'aquella situació.

Vaig arrencar a caminar més depressa, vaig arribar on era ella i la vaig agafar del braç, mentre li deia:

- Hem de parlar.

Em va agafar desprevinguda. No l'havia vist venir i de sobte ja el tenia a sobre. Mira que m'havia costat evitar topar-me amb ell per qualsevol lloc. No entenia per què em feia tanta vergonya. No savia si era perquè ens havien interrumput, o perquè jo tenia clar el que havia passat, o per què tenia por que ell em digués alguna cosa que volia sentir com... com ara que havia estat un error i que no es tornaria a repetir. Preferia que no em digués res i viure amb la il·lusió.

"Això és d'estúpids" vaig pensar. Normalment tenia les coses molt clares, i era molt tranquil·la, però la presència de l'Erik destarotava el meu món ordenadet. No savia per on em sortia.

No li vaig saber contestar, simplement vaig alçar la mirada, nerviosa, per topar-me amb la seva. No tenia els ulls verds. Se sentia incòmode en aquell moment.


OFF: això últim ho intueixo, si vols, ho puc canviar.

OFF: No, tranqui, ja està bé.

ON:

Duia la Georgia agafada pel braç. Vaig dirigir-me cap a un lloc apartat. Vam aturar-nos. Ella em va mirar als ulls. Segur que havia notat que no estaven verds, sinó d'un color gris apagat. No em sentia gaire cómode amb aquella situació. Volia dir-li tot el que em passava pel cap, tot el que em passava quan estava al seu costat, tot el que ella em feia sentir. Volia dir-li TOT i que ella ho sapigués.

Però em feia por que ella no pensés el mateix. El dia al camp va ser meravellós, però potser ella pensava que no s'havia de tornar a repetir... Havia de deixar les coses clares d'una vegada.

"Tu pots, Erik."

- Georgia, hauriem de parlar sobre el que va passar al camp de Quidditch...

- Sí, sí, que n'hauriem de parlar - vaig poder articular.

"No... no, per favor, deixa-ho com està >.<"

Em sentia molt nerviosa, el cor m'anava a cent. Ell tenia els ulls grisos. Què volia dir, allò? Males notícies? Tristesa? Vaig fer un sospir i vaig mirar a terra. Pel que semblava, no hi havia manera d'evitar aquella conversa. Vaig fer el cor fort. En fi, el que hagués de ser seria, i ja estava. Vaig esperar a sentir el comentaris de "Ets una tia genial, però m'agradaria que fóssim només amics".

La Georgia mirava tota l'estona a terra, semblava una mica nerviosa.

- Mira, Georgia, t'haig de ser sincer, i vull deixar les coses clares d'una vegada.

Vaig mirar-me-la i vaig notar com els meus ulls es tornaven d'un blau fosc intens. Esperança. Tenia esperança que aquella conversa sortís tal i com volia.

Vaig fer que em mirés als ulls, si haviem de parlar, millor que ho féssim bé.

- El que va passar al camp...bé...em va fer sentir coses que creia amagades dins meu - Uff. Aixó m'estava costant més del que em pensava.

"Espero que no marxi corrents per el que li diré."

Vaig alçar el cap i vaig veure que els ulls li havien tornat a canviar de color. M'agradava aquell color, tot i que no savia què volia dir...

"Em va fer sentir coses que creia amagades dins meu..." ? Espera, era jo o allò semblava que anava bé? Em vaig posar vermella, amb els ulls com plats. Tot i així no vaig voler fer-me massa il·lusions. La veritat és que mai no havia tingut massa confiança en mi mateixa. Podia tenir un aspecte serè i ser responsable, però de vegades era una mica massa indecisa, i gran part d'allò era degut a que em sentia insegura. Sempre intentant demostrar que podia ser tan bona com els altres, tot i tenir sang muggle... M'el vaig mirar, esperant sentir alguna cosa que no em trenqués el cor...

La Georgia em mirava, amb els ulls com unes taronjes.

-Mira, G. El que vull dir-te...-em vaig apropar una mica a ella- és que...- vaig tragar saliva- M'agrades, m'agrades molt, Georgia. El que va passar l'altre dia al camp va ser màgic. No saps el content que estic de que hagi passat. Quan estic amb tu sento com si el temps es parés i com podria ser capaç de fer qualsevol cosa...

Vaig mirar-me-la, amb les galtes una mica enceses per la vergonya.

L'estómac se'm va recargolar. Que li agradava? Li agradava?

Em vaig quedar sense paraules, tampoc no savia què dir. Només vaig vaig fer un somriure sincer, amb les galtes enceses i vaig passar-li els braços pel clatell, per acostar-lo a mi i fer-li un petó. Feia dies que hi somiava.

Ja estava, ja ho havia dit. De sobte, i sense saber ben bé com, tenia a la Georgia agafada al meu clatell i em feia un petó.

Vaig passar-li els braços per darrera de la cintura per acostar-la una mica més a mi i vaig tornar-li el petó. Un petó dolç i sincer. D'aquells que feia dies que cridaven per sortir.

Me'n vaig apartar una mica, vaig mirar-la als ulls i vaig dir-li:

- I ara què? - Vaig somriure, esperançat.

Els ulls m'havien canviat a verd intens...

Ja tornava a tenir els ulls verds, el meus ulls.

- Ara, et quedes amb mi. I estem junts... si tu vols, és clar - li vaig dir amb un somriure una mica vergonyós, sense desfer-me de la seva abaraçada-. Si hi tinc alguna cosa a dir, voto a favor ^^.

No savia si era el dia més feliç de la meva vida. En aquell moment, no en recordava cap altre de millor.

- Jo també hi voto, a favor.- Vaig mirar-me-la i la vaig abraçar amb força.- Tenia moltissimes ganes d'aclarir les coses i tenir-te per fi entre els meus braços. Humm...Se que és trencar aquest moment tant maco, peró has pensat en qué o com li direm a l'Agatha?

Vaig deixar anar una rialla, i li vaig donar un petó fugaç als llavis.

- Eh... no - vaig dir, caient-li aleshores-. Espero que no hi hagi tant problema, tot i que és una mica possessiva amb la gent...

Em va fer un petó i jo n'hi vaig fer un altre.

- Saps que li caus bé, oi? -li vaig fer saber-. Tot això de ficar-se amb tu... ho fa perquè et té confiança, sap que no t'enfadaràs. De fet us assembleu una mica, personalment... ella és una mica més cabra boja, però vaja, sou de l'estil. Crec que es veu força reflectida en tu, per tot el tema familiar i això. Qui sap. Potser ens enduem una sorpresa i s'ho pren bé.

Tot i les meves paraules, no n'estava tant convençuda. Era evident que l'Erik li havia de caure bé per força però d'aquí a que beneís això nostre... hi havia un pas. U.U

Vaig veure el dubte reflectit en els seus ulls. Vaig deixar anar una riallada.

- No les tens totes amb tu, oi? - Vaig mirar-la de dalt a baix - Vols que ens esperem per dir-li? A que sigui un bon moment i tal... Ja penso que tot això de 'picar-se' amb mi ho fa perquè li caic bé i que es sent a gust fent això...- ''però crec que li costarà acceptar-ho'' vaig pensar - De fet, G, fa un parell de dies que veig a l'Agatha una mica distreta i més posada al seu món que el que es habitual, saps si li'n passa alguna o està tramant la següent que farà?

La vaig tornar a abraçar amb força, no volia que aquell instant s'acabés...

- Sí que n'està tramant alguna... - vaig dir, capficada, perquè era cert que aquells dies havies estat una mica estranya, però jo havia estat massa ocupada també amb el tema de l'Erik com per prestar-li gaire atenció-. Sempre n'està tramant alguna. Sé d'una cosa que vol fer que probablement la porta de cap...

"I a tots els qui ha implicat també"

- ... però normalment tampoc no es posa així. Potser li ha passat alguna altra cosa i no m'ho ha dit... tampoc no és que hagi estat gaire per ella, aquests últims dies... hi parlarem. I li direm això nostre, però has de venir amb mi, siusplau.

- Quina és la que en porta de cap ara?

Vaig rumira-hi una mica, i no vaig poder imaginar quina en podia estar tramant ara, l'Agatha.

- I per descomptat que vindré amb tu, preciosa. No et deixaré sola amb l'Agatha per a que li diguis. Qui sap, potser et fa volar en trossets i ja no et veig més - Vaig riure i li vaig fer un petó llarg, electritzant.

M'hi vaig separar una mica, llavors vaig preguntar-li

- Quan voldras signar la nostra sentència? - Vaig mirar-me-la, amb un somriure grabat als llavis.

Em va fer un altre petó i vaig perdre el món de vista per uns instants.

- El que trama, segurament te n'assabentaràs aviat... al final sempre munta un escàndol perquè tothom sàpiga que ha estat ella - vaig somriure.

Me'l vaig mirar, per tornar al que era important...

- Aquesta tarda, si et va bé, li diem - li vaig contestar quan vaig tornar en mi-. Prefereixo dir-li jo com abans millor que no pas que se n'enteri al cap d'un mes per alguna "red social"...


OFF: que barrejo realitat i ficció? Qui, JO? O.O

-Em sembla bé...aquesta tarda...més val que anem preparant-nos doncs.

Vaig mirar-me-la i no vaig poder evitar en el content que estava. Per fi havia pogut dir-li tot el que volia i em passava per dins.

- Tu em diràs doncs, quan vols que anem a trobar-la. Fins llavors, perquè no anem a donar un tomb per els jardins?

Mmmmm... tenia molts deures i molta feia per la setmana però... qui era capaç de dir-li que no a aquell noi?

- Sí, és clar - vaig contestar amb un somriure-. Total, no tinc res més a fer... ^^

Vale, potser em quedava sense amiga, sense excel·lents i sense favoritismes per part dels profes... però qui deia que hi sortia perdent? En aquell moment, ell estava per sobre de tot allò. És clar que potser no pensaria el mateix quan em trobés cara a cara amb l'Agatha aquella tarda.

Perfecte. M'esperava una passejadeta simplement, perfecte. En el que no volia pensar era en la tarda...només de fer-ho, em venien esgarrifançes.

-Bé doncs, anem? - I vaig allargar-li la mà perquè l'agafés.

Vam marxar tots dos de la mà en direcció als jardins.

[Tema acabat]

OFF: Obres tu per dir-li a l'Agatha?