Cercant coses sobre la cambra i el Rodlel...

-I like to be in America!
O.K. by me in America!
Everything free in America
For a small fee in America!

Vaig seguir cantant, fent botets, com sempre, mentre pensava. Pensava perquè tot allò que passava m'estava tornant més... madura, potser. Això, i per què em coïa pensar que els que estaven atacant gent estàven sota aquell mateix sostre i no podiem fer res.

Vaig passar pel costat de la biblioteca i em vaig quedar mirant-la, interesada. Si havia de pensar, millor entrava i així pensava millor. La Nyx m'ha dit molt de cops que quan vol pensar tranquil·la va a la biblioteca, potser a mi també em funcionava. Vaig entrar, i vaig possar un peu a dins que Madame Pince ja estava sobre mi.

-La secció prohibida...!

-Ni tocar-la, senyora, ni tocar-la.

Madame Pince em va mirar estranyada.

-I doncs...?

-Només vull mirar uns llibres, senyoreta.

Va açar una cella, però em va deixar entrar sense possar-me pegues. Vaig estar una bona estona donant voltes, pensant. Jo havia perdut la memoria, com l'Allie al seu atac i la Lily en el seu últim atac... Però haviem estat atacades per la mateixa persona? L'Allie tenia una marca al coll, la Lily... La Lily no. La Sam va trobar-la mig morta a prop de les massmorres. Jo tenia uns ossos trencats. No sembla el mateix. A més, a la Lily i a l'Allie els havien trobat obliterar liquid, a mi no.

"Sembla que hagin estat tres persones diferents"- vaig pensar, sorpresa.

Vaig alçar el cap i vaig veure els llibres. Eren verds, com les serps. Vaig possar-me de puntetes per veure els lloms dels llibres i vaig agafar aquell que es titulava: Lord Voldemort. Parlava sobre ell. Potser possava alguna cosa sobre la cambra. Vaig anar cap a una de les taules i vaig començar a passar pàgines, deixant els atacs actuals per més tard...

Em vaig acostar sigil·losament per darrere la Wen, sense fer gens ni mica de soroll... Tot estava en silencia, segur que s'enduria un ensurt... jejeje.

Quan vaig see just darer set, la vain engraver per la cintura i la vaig alçar en volandes.

- Tuuuuuu! Què hi fas en un lloc tan silenciós i avorrit com aquest, ehhh?

La vaig deixar a terra, veient el llibre que duia a les mans.

- Què? Vols seguir els seus passos? -vaig bromejar.

Vaig trobar les págines sobre la cambra secreta de seguida, i parlava del Rodlel. Així que si, tenia raó, el Rodlel havia estat qui l'havia obert feia ja uns cent anys per primer cop... Però com s'explicava que l'hagués obert cinquanta anys després, quan el Harry tenia més o menys la meva edat? I allò de possar el seu cognom a la cambra? Per què...?

-AAAAAAAAAAH!- vaig cridar quan algú em va agafar de la cintura i em va alçar. Vaig agafar aire després i li vaig donar un cop sense fer-li mal a l'Agatha.- Eh! M'has espantat!

Vaig agafar més aire i vaig somriure.

-Jo? Els passos de la serpota fastigosa?- vaig dir, somrient.- Quant de temps, Agatha! Per cert! El Fortin es dolent! No t'apropis a ell! T'ho vaig dir t'ho vaig dir! No t'apropis! Va fer caure a la Cass al llac gelat!

Madame Pince va venir i jo em vaig quedar en blanc.

-Perdona senyoreta... no tornaré a cridar...- vaig dir. Necessitava tenir encara el pas a la biblioteca per seguir investigant.

Un altre cop de puny a l'estómac. El Fortin havia llançat la Cass al riu. Vag assentir amb un sospir.

- Sí, ja he sentit a parlar dels seus nous hobbies... -vaig dir abaixant la veu, veient que Madam Pince ens mirava severament i no volia que em tornés a prohibir l'entrada a la biblioteca

Vaig mirar al meu voltant, buscant un lloc on no ens poguessin sentir.

- Vine, seu aquí un moment -li vaig dir a la Wen i me la vaig emportar fins a la taula de cantonada-. M'han dit que tu també vas acabar ingressada. La Cass va acabar al llac per culpa del Fortin. Molt bé. Què hi ha de tu? Què et va passar? Ho recordes? Hi havia el Fortin ficat pel mig?

Vaig asseure'm on em va dir i vaig arrufar el front, intentant recordar.

-Es... Es que no puc saber-ho, Agatha. Recordo... Recordo que anava a veure el Pica... Pi Cabaralla. A vegades vaig i li llenço una pedra. Estic segura de que li agrada, ell mou les branques així com si s'enfades. I llavors... Llavors...- Vaig intentar recordar.- Res. Es com si una llum blanca m'encegués els records... després vaig apareixer lligada a una branca, amb un braç i unes costelles trencades. Estava atordida, no entenia res... però la Cass em va trobar.

Vaig agafar una petita llibreta que tenia a la butxaca i vaig agafar un llapis que duia darrere de l'orella. Vaig alçar el llapis i vaig escriure:



Vaig mirar els sis noms i vaig anotar devall del nom de la Lily, de l'Allie i del meu "pèrdua de memòria", després vaig possar una altra fletxa cap avall del nom de la Lily i vaig possar: Obliterar Liquid, sense marques. Devall del nom de l'Allie: Obliterar, encanteri, marca d'una mossegada. Devall del meu nom: Obliterar, encanteri, lligada a una branca.

Vaig mirar el meu petit esquema i vaig alçar una cella.

-Agatha, no em quadra gens de gens... mira, el de la Lily si. Quan van començar a fer-li mal, només ho varem intuïr pel seu comportament. No duia mai cap marca de que li fessin mal... Així que jo crec que la Lily va descobrir alguna cosa, i el Fortin no volia que sortis a la llum, o alguna cosa parescuda... i li va borrar la memòria. El Fortin es bo en pocions, ho he sentit, així que l'obliterar liquid també quadra... Però l'Allie i jo, que vàrem tenir marques i el mateix obliterar... Haurà esta la mateixa persona? Qui podem tenir en comú ens vulgui mal?

Vaig mirar els noms que faltaven. Cass, Sam i Erin.

-Crec que va atacar a la Cass per provocar a la Sam, Agatha...

Vaig tancar la llibreta, estava pensant massa.

- Espera, espera - vaig dir, agafant la llibreta-. Dóna'm aquest full, el necessitaré. Gràcies, és bona idea. A la Lily la va atacar el Fortin. A la Cass també. A tu i l'Allie probablement la mateixa persona. De l'Erin se n'ocupa ella soleta; no m'hi ficaré. Què en saps de la Sam? Quines teories has fet, que veig que hi has pensat?

Em vaig mirar el paper.

- Va passar tot en aquest ordre? Així van ser els atacs? Lily, Allie, Cass, Sam, tu i Erin?

-La Sam? El Fortin, està clar.- vaig dir, alçant una cella.- Jo crec que el Fortin la volia provocar, es forta, i volia fer-nos veure que erem debils atacant-la a ella, per això va atacar a la Lily i a la Cass, o com a minim a la Cass. A la Sam li va sentar malament tot allò i segurament va anar ella mateixa a cercar-lo. Igualment, fins que no recuperi la memoria totalment, només son suposicions... Dona'm el paper un segon.

Vaig fer una altra fletxa a els noms Lily, Cass i Sam i vaig possar a dalt: Fortin.

-Bé, no varen anar així precisament. Primer la Lily, sí, segón l'Allie, pero va ser al mateix dia, diria jo. L'Erin va canviar molt, em va cridar, no es creia quan li deia que havia trobat a l'Allie al mati, em deia que era impossible. Però jo la vaig trobar! Jo ho recordo, encara no haviem dinat! Ella es va possar una mica contenta, però estava estranya. Ara ja se la veu molt millor... Després va anar la Cass, la Sam i jo.

- A l'Allie i l'Erin les va atacar la mateixa persona, m'ho ha dit l'Erin abans - vaig explicar, i vaig escriure una X a dalt dels seus noms-. Per aquesta persona no cal preocupar-se; l'Erin se n'encarrega. Segurament va ser pel que tu li vas explicar que va poder lligar caps i va descobrir qui havia estat...

Vaig posar un interrogant al costat del nom del Fortin que hi havia sobre la Sam.

- Fins que no ho recordi, no sabrem segur si ha estat ell o no, tot i que és principal sospitós -vaig explicar-li-. Molt bé. Així tenim, la Lily, la Cass i la Sam (?) atacades pel Fortin. L'Erin i l'Allie atacades per una altra persona, la mateixa. I, després, et tenim a tu, que et van trobar en unes condicions semblants a les de l'Allie...

Vaig escriure una X? sobre el seu nom.

- Hauríem de saber més coses sobre el que va passar... sobre quins encanteris us van fer... com ho podríem saber? A Sant Mungo? Però no em diran res, no poden donar informació sobre els pacients... és clar que al Jameson Rook la hi van donar sense preblemes...

Em vaig quedar uns instants en silenci.

- Crec que és hora que li torni a fer una visita al meu amic el periodista...

Vaig fer que si amb el cap mentre ella modificava l'esquema. Em vaig quedar mirant-lo i després vaig fer que no amb el cap.

-L'Allie només tenia aquella mossegada, la historia que diuen es que la va atacar un animal, una serp potser. Jo crec que si, que una serpota de les de Slytherin.- vaig dir, enfadada.- Jo no vaig anar a Sant Mungo, només tenia ossos trencats, i diuen que va ser per les branques del pica... no crec que trobis res més.

Vaig mirar enfadada l'esquema, no tenia res que em digués qui era qui m'havia atacat.

-En fi... saps una cosa, Agatha? La Cass i jo hem entrat a ...- Vaig fer-li un gest de que s'apropés i li vaig xiuxiuejar a l'orella.- A la Cambra secreta dels Slytherins, la de les histories, aquella del basilisc.

Vaig assentir, i vaig posar un altre signe d'interrogació al costat de la seva X. Després em va dir allò de la Cambra Secreta.

WTF? O.O

- Què coi se us hi ha perdut, allà dins? -la vaig mig-renyar, abaixant molt la veu. Després vaig veure el llibre que duia a les mans sobre el Voldemort-. Es pot saber què esteu tramant? I com coi heu entrat allà dins si s'ha de parlar reptilià per obrir la porta?

-La historia mig es repeteix, com diuen als llibres. Ls Cass i jo només volem saber més sobre les serps i investigar allà... era molt temptador. Hi havia un esquelet d'una serp gegantí! Feia molta por, a mi em feia molta, perquè me l'imaginava viu, i recordava que anava a per els fills de muggles. Era curiós, perquè totes les persones que eren atacades eren fills de muggles, com jo.

Vaig mirar els llibres.

-Estem segures de que va ser el Voldemort qui va obrir la cambra les dues vegades, però la segona no quadra molt, perquè el Voldemort es suposa que estava mig mort, intentant refer-se... Com coi va entrar dins hogwarts i la va obrir? Es molt estrany.

Vaig fer un sospir. Coneixia aquella història, me n'havien parlat a casa. Errors que no s'ha de cometre, lliçó 1: No deixar tirats mai horricreus de Senyors de les Forces del Mal.

- Ho va fer posseint a una alumna de primer. Ella entrava i feia sortir al mostre. però no sabia que ho feia, pobreta.

Jo sabia moltes coses que li interessarien a la Wen. I ella... espera, havia dit que allà baix hi havia un esquelet sencer de basilisc, oi? Oye... O.O

"Idea"

- Fem un tracte -li vaig proposar-. Jo t'explico tot el que vulguis saber sobre gent d'aquesta... -vaig dir-li assenyalant el llibre-, més que res perquè de petita me'n van ensenyar moltes coses, tot i que procuro no pensar-hi... i tu em portes a la Cambra Secreta un dia d'aquests. Què me'n dius?

-Doncs... eh...

No podia dur-la així com si res. La Cass potser s'enfadaria. No seria just per ella. Vaig alçar una cella, pensativa.

-Necessito consultar-ho, espera...

Vaig asseure'm a la taula, vaig obrir el llibre i vaig fer com si el llegia...

Caaaaaaaaaass Em sents? Una amiga meva, l'Agatha, m'ha dit que em donarà informació sobre el Rodlel, a canvi de portar-la a la cambra secreta... que feim?

Una amiga teua? Vol saber informació de la cambra? Per què? Que li has dit de la cambra? Informació del Rodlel? Nosaltres també podem aconseguir informació del Rodlel!

Només l'hi he dit que l'havia trobat. Es de confiança, Cass, sempre m'ha ajudat quan tinc problemes i es bona fotent als Slys... encara que va sortir amb el Fortin, t'en recordes que t'ho vaig dir l'altre dia?

ha eixit amb el noi-falco? I com saps que et pots fiar d’ella? No se...tu pregunta-li perquè vol entrar. A lo millor sols vol vore el basilisc-esquelet, si és això li fem una foto i punt, no?

-Per què vols entrar-hi, Agatha? Per veure l'esquelet del basilisc?

- Ssssí, en part...

Què coi estava fent? Estava "consultant" si em podia dur a la cambra llegint un llibre? WTF? O.o?

- Més que veure'l estaria bé ser allà per... bé, no sé si ho saps, però les dents dels basiliscs contenen una de verí que t'hi cagues. Una sola gota i la dinyes. No em fa gens de gràcia que siguin allà a l'abast de qualsevol... potser algun Slytherin parla reptilià i vol entrar-hi... i per altra banda, tenir una col·lecció d'ullals de basilisc no ens aniria malament...

"Es pot destruir un munt de coses amb ells. Pedres, segurament. O varetes. I també les pots utilitzar per clavar-les algú, evidentment... XD"

Diu que vol ullals del basilisc

Jo en tinc dooooos! Li puc donar un si voool.

-Jo en tinc un, d'ullal... i una amiga meva dos, si vols et deixem algun.- vaig dir-li, amb un somriure, encara mirant el llibre... em vaig adonar de que segurament per ella el que estava fent era estrany, però segur que explicar-li que la Cass i jo haviem trobat un beuratge que feia tenir telepatia li seria més estrany encara

- No m'hi vols portar, oi? - vaig preguntar amb un somriure-. Cap problema. Però torna-hi amb la teva amiga, fes-me el favor, i emporteu-vos-los tots, els ullals. Amagueu-los on ningú no els pugui trobar. Si en necessito te'ls demanaré a tu.

Me la vaig quedar mirant fixament un moment.

- Per què no em vols dur a la Cambra Secreta, Wen? -li vaig preguntar amb un somriure, recolzant el cap sobre la mà-. No et fies de mi, oi? Per què?

-No es que no t'hi vulgui portar...- vaig començar a dir, però ella se'm va avalançar i vaig somriure.- Es un pla? Com aquell dels quadres?

Vaig pensar durant uns segons que dir-li a l'Agatha. Odiava tenir secrets, mai en tenia, i per allò sempre deia el que pensava... però no podia dir-li allò de la telepatia perquè... 1. No s'ho creuria 2. Si s'ho creuria ho diria a algú. La Cass i jo no ens enrecordàvem de que haviem fet a aquella poció, i ni sabiem si havia estat aquella la causa de la telepatia...

-No es que no em fii de tu, es que varem pensar la Cass i jo que allò era millor portar-ho en secret, se que tu ets bona, Agatha, però hauria de parlar amb la Cass no puc prendre la decisió jo sola, s'enfadaria...

Part mentida, part veritat... lalala...

- No és cap pla... -vaig dir-. Encara. Diguem que forma part d'un pla en potència. De vegades un es troba amb alguna coa interessant i tot i que no sàpiga què fer-ne s'ho guarda per més endavant.

Vaig fer un somriure.

- Però el que sé és que no vull que aquests ullals siguin allà a l'abast de qualsevol, m'agradaria que estiguessin controlats per algú de confiaça. I confio en tu, o sigui que si jo no hi puc entrar i endur-me'ls, siusplau, fes-ho tu. No cal que li demanis a la Cass permís, encarregueu-vos-en vosaltres.

Em vaig aixecar de la cadira per marxar.

- Però no us fiqueu en merders, eh? -li vaig demanar-. Feu-ho tot amb seny! ^^