Cercant la fossa comuna [Sam]

Per fi ens havien donat una tasca més important que les darreres... i a sobre fora del despatx! Jo m'havia demanat anar-hi, per suposat, i la Sam s'havia afegit. La Georgia preferia el despatx, però jo no podia estar-m'hi més de tres dies sense sortir, per això, en ocasions com aquestes, sempre era de les primeres que s'hi afegia.

La tasca era senzilla. Anar pels voltants de l'amagatall del Fortin i cercar la fossa comuna de muggles que havia fet, segons variis papers que havia escrit i el portatil que haviem trobat. Tres-cents muggles, cinquanta amunt cinquanta avall, amagats a una cova que hi havia al voltant de l'amagatall. Si no fos perquè cercavem una fossa comuna, amb la verdor de les montanyes escoceses jo estaria ben contenta.

-Veus alguna cosa?- li vaig demanar a la Sam

Ens passavem el dia fent informes, que si el informe del tio que havia cremat un contenidor, que si el imbècil que havia asustat un muggle fent que el seu gos es transformarà en un gos gegant, que si el que....estava fins als nassos de fer informes, necesitava eixir, moure'm del despatx, i quant la Lils va dir que buscaven voluntaris per buscar una fossa no vaig dubtar, jo m'apuntava.
I ahi estavem veure, la fossa...

- Segons els meu olfacte, hi ha un cert to d'olor a podrit a uns 80...100 metres cap l'esquerra.- dic senyalant una direcció.

Em frote els braços, fa fred, deuriem estar baix zero, sense dubte.

Camino cap on em diu. Confio plenament en l'olfacte de la Sam... Ens movem amb compte per uns camins estrets entre dues roques, i jo em demano que que li costaria al Fortin deixar els morts allà on els assassinava. Haviem vist records on assassinava a families senceres i se les emportava. On? Mai ho haviem vist. Ni que feia amb ells. Només els feia desapareixer, sembrant el pànic entre els muggles.

-Per aquí...?

Camino cap on m'indica, i entre els arbres veig una obertura d'una cova. Alço una cella.

-Em d'assegurar-nos que és aqui...- dic, entrant i encenent la vareta, ja que és fosc, a dins.

Seguisc la Lils.

- Si, l'olor és més forta.- arrufe el nas, ecs, que fàstic.

Encen la vareta i camine al seu costat, mirant les parets i el terra.

- Fa molt que no ha vingut aci ningú, però encara es poden veure petjades.- il·lumine petjades de botes, i veig algunes gotes de sang seques.- Aquesta cova dona mal rollo, ja li podrien haver posat llum o alguna cosa per l'estil.

Em quede parada.

- Has sentit algun soroll?

Escolto quan diu allò de que si he escoltat res, durant uns segons, i després d'estar una estona així, arribo a diferenciar un so, com un aigua caient d'algun lloc. Alço una cella. És com un riu, o una cascada...

-És com aigua...

Vaig il·luminant el terra, seguint les petllades que suposo que són del fortin. Carregava els cadàvers amb màgia, pel que veig, ja que les gotes de sang estan a un metre de les petjades.

-Argh, ja el sento jo, l'olor...

Ens anem apropant, i llavors sento un altre soroll. Un alltre soroll que no es de la cascada. Em giro i il·lumino darrere meu.

-Eh... Hola?- demano, a l'aire.

- Aigua caient...

Però aleshores escolte un soroll darrer nostra, això no és aigua caient, i veig una sombra, això no és aigua.

- Lils, ho has vist veritat?- escolte el soroll de nou.- Movem-nos. Tu vigiles davant, jo vaig mirant darrere.

No hi ha ningú, és a dir, que persona humana estaria en aquest lloc? Fa una olor horrible, i està fosc, no és un lloc per viure, i impossible que el Ventigmila estiguera aci, no, no pot ser cap persona humana...pot ser era un animal...

- Tot és molt estrany...i aquest lloc, te algo...- continue caminant amb la vareta alçada.

-Ventigmila?- demano, a l'aire, encara que sé que no pot ser ell. L'última noticia que hem rebut és que era a Moscou. No tindria cap sentit que hagués tornat ara aquí.

Faig que si amb el cap i em posso davant d'ella. Així, esquena a esquena, ens anem movent poc a poc fins que arribo a una espècie de llac, no molt gran.

-Lumus maxima !

Una llum surt de la vareta i va flotant per la cambra, ensenyant-me la cascada d'on surt l'aigua, que deu caure d'algun riu subterrani. La llum il·lumina alguna cosa que de cop s'amaga. Obro més els ulls, però no l'he pogut veure bé.

-Sam, hi ha alguna cosa, i no és el Ventigmila.

- No, aço és massa fosc com perquè algú de la seua "classe" visquera aci, i fa massa mala olor. Anem a veure el que és.

Continuem caminant cap al llac.

- Que olor més horrible!-dic quant s'apropem al llac.

Aleshores quant me girat per veure el llac note com alguna cosa es llança damunt meua, i m'agafa del braç, clavant-me les ungles.

- Desmaius!- la persona...cosa, no em solta. Li acabava de tirar un desmaius i no s'havia inmutat, però...- Sectusempra!

La cosa cau però es torna a alçar, no te sang al pit, es continua movent.

- Lils! Marxem d'aci, ja!

L'agafe de la mà, quant aleshores note com algú o algo m'agafa de la cama i comença a estirar-me, li done una patada però quant vaig alçar-me el que havia tirat abans a terra es llança damunt meua, i després un altre.
Tenen molta força, massa i cada cop hi han més...no són humans...no...no poden ser zombies...que...com...em sonen, se el que és, si no són zombies...com es deia...

- Religio! Crucio! Sectusempra! Animo linqui!

Però els encanteris no els fa res, començe a donar cops de puny, però es com si no sentiren dolor. Cada cop són més i ens estan rodejant, no puc amb tots, tinc massa damunt, ah joder. Aparte un d'un cop, però en venen dos més, jodeeer, jodeeeeeer!

- Liiiiiiiiiiiiiiils! Fuiiig!

Al veure que no puc fer res sent humana, em transforme, pot ser aixi puc acudir al costat de Lils. Començe a clavar dentellades a tot allò que se m'apropa, però aleshores veig que una de les coses que ve cap a mi és paregut al que deuria ser un nen, i just en aquest segon que em quede parada, les coses, se me tiren de nou damunt. Una em clava les ungles a la cama. No puc caure, he de protegir la Lils...he de tornar al seu costat...

-No creuràs que va ficar els cadavera al llaaaaaaaaaaaaaaaaah!!!

Una mà agafa la Sam. Una mà! Mentre intento sortir de l'estat de shock sento com alguna cosa m'esgarrapa la pell.

-Merda! Animo Linqui!

No serveix, que son? Semblen humans, però son massa forts per ser-ho, no els afecten els encanteris i són... Molts. Quan em llevo del damunt a dos que se m'havien tirat a sobre sento com la Sam m'agafa de la mà, però la fan caure i uns deu o vint éssers l'arroseguen per el terra.

-SAM!!! SAM!!!!

Que fugi? I una merda. Li dono un cop de colze a un que venia cap a mi i després el reconec. Havia vist la seva mort, era un dels muggles que el Fortin havia assassinat. Més pàlid, amb els ulls en blanc, però era ell.

Son infers. Cadavers impregnats de màgia fosca.

-Expulso!

Tres d'ells surtem volant uns quants metres i em giro per miar la Sam, però no hi és. Veig bombolles a l'aigua i la vareta al terra. Merda! Necessito ajuda!

"Mira, Lily... ets una persona fantàstica i una auror millor. Però confies tan poc en tu mateixa que perds tota l'efectivitat i la capacitat. No t'adones de la quantitat de grans coses que podries fer si et treiessis aquesta bena de davant dels ulls i guanyessis una mica d'autoestima?"

La veu del James ve cap a mi de seguida. No puc cercar ajuda, la Sam només em té a mi i no li puc fallar. Infers...

-FIENDFYRE!!!

Un gran felí va encendre tota la cova i es va ficar al llac, com si l'aigua no li afectés, els infers que se m'estaven acostat van fugir, i jo lluitava per controlar-lo mentre demanava que, si us plau, la Sam tornés a la superfície.

-Va surt! Sam!! Surt!!!

I acabe a l'aigua, sent una lloba és més complicat nadar, canvie de nou, intente eixir amb la vareta, però no està a la butxaca, aleshores una bola de foc entra a l'aigua, fent que tots els infers que em rodejaven em solten, com si això si que els cremes, nade cap a la superficie.
Estosegue i veig la Lils parada en la vora, rodejada d'un foc, que si conec el Fiendfyre, veig la vareta i l'agafe.

- Joder....infers, són infers.- dic al recordar el nom.- No....gràcies...

Mire la cova, pareix que molts hagen marxat o s'hagen cremat, si cremen, però d'altres segueixen per ahi.

- Hi ha que marxar, i ràpid.- ignore les ferides, no hi ha que preocupar-se per coses com eixes ara.

L'alleujament que m'invaeix en veure sortir la Sam del llac es indescriptible. es com si de cop m'hagués tret un gran pes de sobre. Faig que si amb el cap quan diu allò de que son infers, mentre penso qe he d'aturar ja l'encanteri o se m'anirà de les mans.

-Fiendlocked- No va funcionar. Va, Lily, Va!- Fiendlocked!!!

Ara sí, el foc s'extingeix de cop, i els infers que queden tornen a apareixer del no res. Un se'm tira al damunt i em fa caure, caic amb el braç malament i sento un dolor terrible al braç. Argh! Me l'aparto amb l'altre braç com puc i li dono potades fins que s'aparta de mi. M'aixeco agafant-me el braç, mossegant-me el llavi.

-Fora! Abans de que vinguin més!!

Em mire la cova, em mire la meua cama, i veig els infers, no se si podrem avançar molt, i encara en son molts.

- Tinc una idea.

I abans de que apareguen més infers, em transforme de nou, li done un copet a la Lils amb el musell. La duria damunt meua fins que isquerem fora, podia amb ella, bé, havia pogut amb l'Ed una vegada perquè no amb ella? No pesava tant i a més, tot i ser una lloba no tenia els instints...bé, em sabia controlar. I la ferida de la cama, bah, que li fotin.
Veig un infer que ve per l'esquerra i li done una mossegada, cau a terra, li done de nou amb el mussell.

- Va, vinga abans de que s'alçe o vinguen més!

-Expulso!

Es l'únic encanteri que he vist que fa més o menys efecte. És clar que aquest encanteri també funciona amb... coses. I em fa molt mal rotllo pensar que potser funciona per això. Veig que s'apropen més, i em miro la Sam quan diu que té una idea i de cop es torna lloba.

-Què?- demano, quan em lladra. No entenc el que diu. S'apropa de cop un altre i reacciono instantàniament.- Incendio!!

No es tan fort com el Fiendfyre, però ara no necessito que el foc no es mulli. Veig com la font de llum sobre l'infer que sembla convulsionar al terra espanta als altres, i la mirada impacient de la Sam, i entenc el que em diu.

-Eh, val...

Em posso sobre d'ella amb compte i m'agafo al seu pèl, mentre el foc es va extinguint.

-VA!- dic, en veure venir més.

Espere que la Lils entenga el que li dic, i aleshores es puja damunt meua, per fi!

- Agafat fort!

Ignorant la cama començe a correr, esquivant els infers que es posen davant nostra i donant mossegades a aquells que s'apropen masa a nosaltres. Els vaig esquivant, donant bots, també esquivant algun tros de paret que deu haver caigut al cremar-se.
Al fons veig l'eixida de la cova vinga que ja queda menys. Aleshores quant gire el canto, en veig un grapat entre nosaltres i la porta, frene en sec, els grunyisc.
Estan davant l'eixida, si no s'aparten no puc....retrocedisc, avançe de nou, sense deixar-me d'estar queta, buscant un lloc per on poder esquivar-los.

Intento ajudar a la Sam quan es troba en problemes, però al agafar-me amb el braç dolent al seu pelatge per poder atacar-los amb la vareta, em caic i em venen dos a sobre. Em desfaig d'ells com puc i cremo a un d'ells, mossegant-me el llavi inferior amb força fins a fer-me sang. El foc els fa apartar-se de cop, i em pujo de nou sobre la Sam.

-ARA! FORA!

Na Sam actua ràpidament, sortint d'aquell petit trosset d'infern un cop fora, em.deixo anar de la Sam, caient de nou, i faig un ràpid encanteri sellabt la sortida de la cova. Despres m'estiro al terra, agafant aire i agafant-me el braç

-Hòstia puta!!!- crido. Ha anat de ben poc. M'adono de que tinc talls als braços i a les cames. Bha.- Joder!!!

Miro a la Sam lloba, que ve cap a mi, i l'abraço amb força. Joder...

-Pensava que et perdia...

Quant note que la cau m'espante, li lleve un dels essers que venia i ella es desfà de dos més, quant torna a pujar no espere ni un minut i isc corrent de la cova.
Derrape al eixir i la Lils es deixa caure damunt la neu, jo em tombe, al correr he posat mal una pota i me fet més mal al peu, i crec que tinc sang al mussell, bé, al llavi.
Descanse uns moments, i em transforme de nou.

- Gràcies.- dic abraçant-la.- Moltes gràcies. Sense tu, les coses eixes....No em perdras, hauras d'aguantar-me uns anys més- almenys fins els...27?

Mire la porta del que era la cova, joder, joder. Per poc no ho contavem, havia....Ni ho penses, està clar? Ets forta, però eixos essers molt més, i tenies molts damunt teua, no podies amb tots. Val, si tens raó, no soc de feble.

- No crec que siga bona idea contar aço...O si ho fem, omitim certes parts.-em netege el sang del llavi. Agafe algo de neu i me la pose damunt el braç, per ara no vuic mirar la cama.

Em sento orgullosa de mi mateixa. Molt. Després de tots els fracasos que havia comés, amb el Fortin o amb el Johnson, per fi semblava que havia fet alguna cosa bé. Havia salvat la Sam! El James tenia raó. El que em faltava era autoestima i confiança en mi mateixa...

Però les imatges que acabava de veure m'horroritzaven. El Fortin ho havia fet a proposit per que els trobessim nosaltres? O volia crear un eercit d'infers per atacar-nos? No li havia bastat en matar a tres-cents mughles, si no que els va omplir magia negra...

-Omitim les parts llobunes... Però hem d'avisar d'això, he sellat la porta, però em fa por que algun familiar vulgui venir a deixar flors i s'apropi massa...

Quin fill de puta... Em miro el braç inútil i l'agafo amb compte amb l'altre braç. El moviment em fa veure les estrelles.

-Joder. Algun encanteri temporal per reparar ossos trencats? Vull esperar una mica abans d'anar a sant mungo...

- Avisarem el conseller, però no li pense dir res de les ferides, em farà anar a Sant Mungo, i passe de tornar alli, ja he passat massa temps entre aquelles parets i per molt que els aurors tinguem un llit reservat exclusivament per nosaltres, no pense anar a gastar-lo.

Em mire el braç de Lils, no te molt bona pinta.

- Aço et farà mal.- li done la mà que no és de la vareta perquè l'agafe.- Apreta que vaig....1..2...Braquiam Emendo!

Se per la seua cara que ha fet mal.

- Millor?- pregunte dubtosa, esperava que haguera funcionat.

Mire la cama o no la mire? Si la mire l'haure de curar, i la Lils em farà anar a snt Mungo, perquè no crec que tinga bona pinta, i no pense anar allí, em negue...

Faig una ganyota quan em fa l'encanteri i apreto la mandibula després el dolor sembla desapareixer. Sospiro, alleugida, i me la miro.

-Molt millor... Però igualment anire a que me la vegin. Despres de... Tants crucios... Van dir-me que els meus ossos eren més propensos a trencar-se... Aixi que he d'anar a que em revisin...

M'aixeco i em quedo mirant la porta de la cova.

-Perquè creus que va fer això?

Em sente en una roca i alçe un poc del camal, el que veig ja no m'agrada, el torne a baixar, millor a casa si.

- No ho se...el meu avi em va contar que el Riddle també va tenir un, per imitar-lo a ell? Per voler ser més grandiós? Per què era imbècil? Per què va pensar que amb un exercit de morts podria conquerir el món?- dic, canviant el pes de la cama.- No ho se, i no crec que ho sabem mai, però sempre podem elucubrar...o...ves a saber pot ser trobem la resposta a algun record o algun paper.

Vaig cap a l'entrada, i pose la mà damunt les roques, pareix que aguantarà.

- El millor seria fer una paret de ciment, o algo per l'estil i reforçar-ho amb magia, o pegar foc a tot el que hi ha dins.

Mire el braç, l'inflor està baixant, agafe la motxilla i rebusque l'essència de dictam, em tire unes gotetes i es cura, però deixa alguna altra marca, com si no tinguera prou amb les que tinc.

- El necessites?- dic senyalant el dictam.

-Sí, passa'm.

Agafo el dictam i em posso els braços i a les cames. Sospiro. "No es una tasca gaire perillosa"-van dir-"Només trobar tres-cents cadavers" van dir.

-I si ho va fer per fotre els aurors? Sona rar, però vam trobar molta informació sobre la fossa. Que era per aqui als voltants, que hi havia tres-cens cadavers..

Faig que si amb el cap quan diu allò de tapiar la paret.

-Sí, i fer un repel.la muggles...

- Hm... per fotre els aurors...no ho se...és a dir, no crec que tinguera planejat morir tan prompte. Pot ser no...o si, si és aixi pot ser ho esbrinem a algun paper.

M'estire.

- Sols és una fossa amb tres-cents cadavers, no serà perillós deien, després es queixen.- em mire el bosc, deixe una marca damunt la roca per saber que és aquesta cova.- Jo crec que anire ara a fer el informe, que el tinc més recent. Bé, primer em dutxare, i menjare algo, i ja després fare el informe.

Bé, en veritat no havia estat tan malament "l'excursió" haviem apres a defensar-se dels infers, era una de les poques coses que no havia vist mai, sols il·lustracions.

-Sé que és inútil demanar-t'ho... Però hauries de deixar que et miressin la cama, Sam.

Sospiro i em miro el braç. Em torna a fer una mica de mal.potser necesito una venda o alhuna cosa.

-Anem cap a conselleria?

- No, no pense anar a Sant Mungo, m'ho curare jo sola i amb el Hume, puc fer-ho. Ho curare ara quan em dutxe.

Mire el bosc i agafe la mà de la Lils, la del braç bo.

- Vinga, anem. Tens força per desaparetre o ho faig jo?

Done un últim cop d'ull a la cova, no se si és segur deixar-ho aixi...algú amb explosius...trec la vareta de nou i faig que l'entrada siga tapada amb herbes i plantes, perquè pase més desapercebuda.

- No m'agrada deixar la cova aixi...- li dic.- Però bé, quant més prompte ho contem més prompte serà això segur. Vinga anem.

Sospiro, m'ho esperava.

-Va, d'acord, però mira-t'ho a casa, Sam, val? No t'he tret d'aquell llac perquè ara t'em moris per no vigilar-te la cama.


Agafo la mà que em dona i faig que no amb el cap.

-Ho puc fer.

I vam desaparetre d'allà.

[tema tancat]