Per ser la primera vegada que viatjava en fènix, no havia passat por. Havia sigut... divertit. Vaig acariciar l'Hume per última vegada abans d'inspirar fons i entrar a l'hospital, amb la Wen al costat.
- Saps què? - vaig dir-li, curiosament, calmada, ja que mai acostumava a fer aquelles revel·lacions - Aquesta és la segona vegada que vinc aquí. És curiós, perquè la primera vegada va ser quan tenia sis anys i em van deixar cega. Em vaig quedar aquí un mes i mig. Potser aquesta serà la segona i última vegada que vingui aquí, i potser tornaré a veure.
Vaig fer un somriure tímid. Sempre havia estat molt reservada, però d'alguna manera, la Wendy m'inspirava una confiança que ningú abans m'havia fet sentir.
- Creus... Creus que recuperaré la vista? - Vaig preguntar, indecisa, mentre ella em guiava amb el braç pels passadissos en direcció a la consulta.