La que seria la sala de concerts i gravacions [Bi]

Vaig entrar a la sala, que cada vegada que hi anava em semblava més àmplia i càlida.

- Benvinguda al meu petit cau - vaig fer amb un somriure.

Vaig fixar-me en la caixa de la Bianca, que ja era al terra del centre de l'auditori, com l'anomenaria a partir d'aleshores.

- Què hi tens, exactament, dins la caixa? - vaig preguntar, encuriosit.

- Així que el teu petit cau, eh?

Vaig mirar tota la sala. Allò era molt maco. Vaig acostar-me a la caixa i, obrint-la, vaig començar a treure material a cop de vareta. L'amplificador, el piano, les guitarres, el violí, la bateria, els micròfons, i tooot el necessari per gravar una canço com déu mana.

- Contesta això a la teva pregunta? - vaig dir, mirant divertida al Matt.

La sala ja estava bastant plena, amb tot el que havia sortit d'aquella caixa...

O.O M'havia quedat amb una cara de pòquer considerable.

Jo portava dos anys estalviant per comprar-me una guitarra elèctrica normaleta i un amplificador, encara que fos dels petits. Aquella noia havia tret de la caixa un amplificador gros (Marshall^®) i una guitarra elèctrica en la qual no hi podria somiar, de tan cara i tan bona com era: una Highway 1 Stratocaster.

- Oh... - vaig dir, només, quan vaig adonar-me de la guitarra. Automàticament vaig engegar l'amplificador (no necessitava endoll, s'alimentava de l'energia màgica que emanava del castell) i vaig connectar-hi la Strat.

El so de les cordes en acariciar-les va hipnotitzar-me. Sonava perfecte...

Vaig observar com anava cap a la guitarra amb cara d'estar flipant amb un somriure als llavis.

- Veig que t'entens amb la guitarra... - vaig bromejar.

Vaig col·locar el micròfon en la seva bona posició, disposada a gravar la part instrumental.

- Val, ara gravem piano i guitarra, val?

Li vaig passar les partitures.

- Que si m'hi entenc? És la guitarra dels meus somnis!

La guitarra dels meus somnis, prestada per la noia dels meus somnis. Curiós.

- D'acord, comencem... Però espera't un moment - vaig treure la vareta i vaig fer una insonorització de la sala.

Havia de quedar bé, la gravació, tan professional com fos possible. Amb la insonorització vaig reduir a valors negligibles l'eco i el soroll, de manera que la gravació seria perfecta.

- Quan vulguis - vaig dir mentre agafava la guitarra i l'acabava d'afinar; també vaig regular el volum de l'amplificador perquè no sonés molt més fort que el piano.

- Val, anem-hi...

Vaig marcar el to amb unes notes, i vaig començar a tocar. Al cap de pocs segons ell ja m'acompanyava.
Vam estar tocant, i quan es va acabar la canço vaig parar, contentíssima.

- Ja ho tenim!

Vaig posar-ho reproduïnt, per veure com quedava, i... Sonava de conya.

Sonava genial. Vaig somriure mentre tocava. La Bianca també tocava molt bé. I aquella guitarra era... perfecta.

Quan vam acabar, la noia va aturar la gravació i la vam escoltar. Era increíble com de bé sonava.

- Ah... perfecte - vaig dir, amb un somriure als llavis.

Vaig fer un parell de retocs al volum dels micròfons. Ara li tocava cantar.

- Quan vulguis.

Vaig agafar els auriculars, nerviosa. Quan gravava normalment ho feia o sola o amb el Marco o la Chiara o el Bruno. Ja estava acostumada a ells. Amb el Matt em feia... Vergonya?

Vaig posar-me davant el micròfon, i vaig agafar aire. Vaig fer una senyar al Matt perquè posés la música, que va començar a sonar, perfecta.

"Vinga, Bi... Toca cantar!"

I vaig començar a cantar. Al principi, nerviosa. Després, confiada i natural. Aquell era el meu món.

Hold on cause I'm letting go
I'm gonna lasso your heart like a rodeo
I'm gonna give you some till you want some more
Cause all I see is an open door
And I see where it's leading me
All of this energy, been bottled for way too long
It's powerful, powerful
You see what I'm getting at
I'm ready for all of that
If I'm not a star, you're blind

I've got rings on my fingers
And glitter in my hair
I bought a one-way ticket
And I just got here
I'm gonna run this town
Run this town
I'm gonna run this town
Run this town
I've got high heel stilettos
And I'm kicking in doors
And kissing your feet ain't what my lipstick's for
I'm gonna run this town
Run this town
I'm gonna run this town
Run this town tonight

I'm climbing high but there ain't no net
You like to see me jump a bit
Well everyday's just like Russian roulette
I'm gonna play, play, play with no regrets
Cause I'm tired of second best
Tired of doing this
Tired of hypocrites
Twisted like licorice
I'm crushing them in my fist
Hushing their ignorance
You had your chance, now's mine
I've got rings on my fingers
And glitter in my hair
I bought a one-way ticket
And I just got here
I'm gonna run this town
Run this town
I'm gonna run this town
Run this town
I've got high heel stilettos
And I'm kicking in doors
And kissing your feet ain't what my lipstick's for
I'm gonna run this town
Run this town
I'm gonna run this town
Run this town

Tonight, nothing's standing in my way
There's no obstacles anymore
In a minute, I'll be on my way
To the moment I've been waiting for

I've got rings on my fingers
And glitter in my hair
I bought a one-way ticket and I just got here
I'm gonna run this town
Run this town
I'm gonna run this town tonight

I've got rings on my fingers
And glitter in my hair
I bought a one-way ticket and I just got here
I'm gonna run this town
Run this town
I'm gonna run this town
Run this town
I've got high heel stilettos
And I'm kicking in doors
And kissing your feet ain't what my lipstick's for
I'm gonna run this town
Run this town
I'm gonna run this town
Run this town
I'm gonna run, I'm gonna run, gonna run
Run this town

I'm gonna run, I'm gonna run, gonna run
Run this town tonight
Run this town, run this town tonight
I'm gonna run this town, run this town tonight
Tonight...
tonight...
tonight...


Vaig parar de cantar, i la música es va acabar. Vaig configurar-ho tot, i em vaig treure els auriculars. Mirant al Matt, vaig dir:

- Què tal ha quedat?

- Tan perfecta com qualsevol cosa relacionada amb tu, ha quedat - vaig picar-li l'ullet.

Realment havia quedat molt bé. Era sorprenent, aquella veu... Magnífica.

- Ara de debò, realment ha quedat molt bé. Escolta-ho tu mateixa i decideix, però jo crec que no serà necessària una segona gravació.

Vaig tornar a agafar la guitarra i vaig comença a tocar una vella cançó que vagament recordava, d'Arctic Monkeys.

Vaig encasquetar-me els auriculars, i vaig comprovar que el que deia el Matt era cert. Havia quedat molt bé.

- Saps què? - vaig dir, en acabar d'escoltar-la -. Em sembla que no posaré segones veus. Li enviaré directament al Bruno perquè em posi la bateria i la diexaré com està.

Vaig deixar els auriculars a un racó, i vaig seure al tamboret del piano.

- Mil gràcies, Matt. M'hauria costat molt més sense tu.

Vaig somriure-li, sense dir res. Estava més concentrat en la guitarra que en ella. Bé, concentrat en la guitarra i en fer el recompte d'anys que farien falta abans que me'n pogués comprar una d'igual... Per no parlar de l'ampli.

Vaig quedar-me mirant com la noia recollia totes les coses i les desava dins la caixa altra vegada. Vaig fer un gest de vareta per obrir l'armari on hi deixava jo les meves coses, indicant-li que ho podia deixar allà, que era segur.

I vaig seguir tocant. Va ser en aquell moment que em vaig adonar que les dones podien agradar-me... i molt... però mai serien una prioritat.

Vaig recolzar-me a l'armari creuant els braços després de tancar-lo i quedar-me amb una guitarra idèntica a la que tenia ell a les mans. La que tenia ell era la de recanvi, la que utilitzava a vegades la Chiara, o el pare.
Ell anava tocant, distretament. Com si res més no importés. Em va envaïr una sensació de reconeixement, em veia a mi en el seu lloc. Però hi havia una diferència. Mentre que jo em podia permetre dues, tres, quatre Highways mentre que ell semblava que de tant que li agradava poder tocar-ne una s'aillarïa del món per poder estar amb ella.

Vaig observar-lo. Sentia... Pena per ell? O més aviat... Buf, no ho sé. Però em sabia greu tenir tot allò mentre que ell... No tenia res. Vaig acostar-me a ell, per darrere, mentre seguia absort amb l'instrument, i vaig murmurar-li a l'orella:

- No tinc ni idea de quan va ser el teu aniversari, però felicitats, espero que t'agradi el teu regal.

I vaig sortir de l'auditori, sense ni mirar la seva reacció, ni mirar-lo a ell, deixant-lo amb la Highway a les mans, i creuant els dits perquè allò que havia fet li agradés, i el fes feliç. No havia tingut ocasió de fer feliç a gaire gent des de la meva partida de Roma.


[Surto del Tema]

"El meu regal", deia. Em vaig quedar mirant, absort, com la noia marxava (amb el seu estil i les seves maneres tan característiques) de la sala abans d'exterioritzar res del que sentia.

"OH, DÉU MEU...", pensava. No m'ho podia creure. Allà estava, al mig d'aquella sala que tan m'agradava, amb aquell instrument que tant m'agradava... I era meu. No vaig moure'm ni un miŀlímetre. No sé ni si respirava, perquè crec que me'n vaig oblidar.

Vaig tancar els ulls, que fins aleshores havia tingut oberts com plats, i vaig acariciar amb fermesa i tacte aquelles cordes, mentre pensava en alguna manera d'agrair-li aquell gest.

[Tema tancat]