Uoo! Un passadis nou!

Anava donant botets pel passadis, la Mort em seguia al seu ritme, i el Penjat…no se per on parava, abans a l’habitació i ara….pot ser seguia per ahi, si, pot ser si. Bé, jo anava pel passadis botant i pensant en les bromes que faria, havia rebut una carta de Bam-Bam, haviem quedat en uns dies per vore’ns havia de dur-me unes coses i jo volia eixir amb ella, ella molava molt.

- A que si Mort? A que Bam-Bam mola molt?- la Mort fa miau, i supose que és un si.

Aleshores quan alçe el cap veig el Percy parat al mig del passadis, oh! Ja feia molt que no el veia...des de...des del bosc! Ala que guaaaay! A mi em queia bé, encara que ell era raret, i deia coses rares, i era serp, però a mi em queia bé. Va insultar la Wen, però en el fons es bona persona, jo ho se, ell és vol fer la serp guay, però no era tan dolent, podia arribar a ser bona persona, jo ho creia, no era tan malvat.

- Percyyyyyyyyyyyyy!- dic corrent anant cap a ell, al arribar li done un abraç.- Que taaaaaaaaaaaaaaaaaal? Quant de teeeeeemps!- me’l mire somrient.- Com anat l’estiu? Estas també a tercer, oi? Que guaaaaaaaaaaaaaay!

M'havia quedat embobat una estona al passadís, pensant en què fer. Podia anar a la Sala Comuna, potser, o anar als jardins una estona. Fins i tot anar a la cuina a menjar algo. Sí, potser seria el millor.

Estava a punt d'anar cap a les escales quan algú se'm va abalançar a sobre. Pel to de veu i perquè probablament era l'única persona del castell que se'm tiraria a sobre com si em fes un placatge vaig adivinar que era la Gryffindor rareta.

-Deixa'm anar! Que em deixis, cosa!- Vaig cridar, lluitant per deixar-me anar dels seus braços. Quan vaig lliurar-me d'ella la vaig mirar, enfadat- Es pot saber què fas?

- Donar-te un abraç, és el que faig als amics que no veig des de fa temps.- li dic somrient.- No te fet mal, no et queiexes.- li dic.

Em pose al seu costat i em mesure.

- Ala! Has crescut uns cm! Ja ets més alt que jo, que guaaay!- li dic.- Com anat l’estiu? Anat bé?

Em mire la Mort que es mira el Percy, i es tomba.

- A la Mort li caus bé.

-Nosaltres no som amics. No ho hem sigut mai, no ho serem mai.- Vaig dir, posant els ulls en blanc. Semblava que per molt que li repetís a la rareta que nosaltres no podiem ser amics no ho acabava d'entendre.

Bé, ja m'havia donat compte que era una mica lenteta.

La Cass seguia a la seva bola, medint-se amb mi i dient que havia crescut.

- Sempre he sigut més alt que tu!- Vaig protestar, quan em va dir que ja era més alt que ella. La Cass sempre havia sigut més baixeta que jo, estava clar.- Tu mai m'has superat en altura.- Vaig dir, mentre m'allunyava del gat al que la rareta cridava com Mort.

Quin nom per un gat, també.

- Per mi tu ets el meu amic.- li dic.- Aixi que t’aguantes.

Em quede mirant la Mort i veig com el Percy s’allunya.

- Mort, al Percy no li agrades, vine amb mi.- aquest s’alça i es tomba al meu costat.- No, t’equivoques, abans erem igual d’alts i ara ets tu més alt, aixi que no digues mentires, em vaig mesurar quant estavem al cotxe.- li dic rient.- Encara no m’has contestat a la pregunta, que tal l’estiu? Has anat algun lloc guay?- li pregunte somrient.

No, definitivament no ho entenia. I mira que li havia explicat cops, a la nena: Els Gryffindor i els Slytherins no són amics, però, ala, ella a insistir! Vaig sospirar, deixant la batalla per perduda.

Vaig respirar alleugerit quan el gat es va separar de mi. No m'agradaven els gats, tenien un no-sé-què malvat, com si en qualsevol moment se't poguessin tirar a sobre a arrencar-te els ulls. I a sobre aquest es deia Mort. Segur que t'escanyava mentre dormies.

-Jo era més alt!- Vaig tornar a queixar-me. Sempre, sempre havia sigut més alt que ella, hombreya. - Aquest estiu? He anat a França. La meva mare és francesa.

- Claar, claaar tu eres més alt ja abans, si, clar.- dic rient. Li done un copet al muscle.- Ale.

Em menege endavant, endarrere.

- A França? Que guaaay! Jo no he anat mai, ta mare és francesa, si, si crec que m'ho vares dir un cop, si.-li dic.- Uoooh, que guay França, jo vuic anar algun cop a França, algun lloc en especial i que siga guay per visitar?

-He estat a París, aquest any. És maco- Vaig dir, simplemente, encongint-me d'espatlles- La Torre Eiffel, els carrers ple de llums... Ja saps, maco.

Vaig quedar-me una estona en silenci, pensant. Sempre m'havia agradat França. S'hi estava bé. Però si ho pensava bé, el meu lloc era Anglaterra.

-M'agrada més el sud, per això. Sant-Malou, la costa. L'Atlàntic. És bonic.- Vaig dir, sense ganes de parlar gaire. Què li anava a explicar jo sobre França? No sabia què dir-li.

M'apunte els llocs mentalment per apuntar-los mes tard a la meua llibreta de viatges. Paris, era l'ogic, la mare sempre volia anar, pero al sud mai havia dit res, li diria d'anar a Sant malou, si el Percy deia que era guay, ho seria, perque ell era de França, havia de coneixer els llocs guays.

- Oh, vale, guay, guay, anire als llocs on dius. Pot ser et veig algun, ho imagines? Seria molt guay!- dic somrient.- Jo he estat on visc a Grecia, la meua illa és gran encara que no ho parega, si algun cop vas, avisa'm aixi et fare un tour.- dic somrient.

-Grecia...- Vaig dir. Sí, recordava que m'havia dit alguna cosa sobre que era de Grecia. I a més, tenia un cognom impronunciable... Konstan-què?

-Vaig estar a Grecia un cop- Vaig comentar, intentant recordar- Fa temps, m'hi va portar el meu pare. A Atenes.

-Tu ets d'una illa, m'has dit, no? D'on? Les illes són maques, diuen. Blanques, amb portes blaves, no?

Si alguna cosa m'agradava de veritat, era viatjar. I tenia sort, el meu pare acostumava a viatjar bastant i de tant en quan a l'estiu ens portava a algun lloc.

- Atenes, es la capital, ahi esta l'Academia on hauria d'anar.- dic somrient.- Pero em vaig escapar, són uns avorrits, Hogwarts mola moltissim´mes!

Aleshores comence a riure, no era el rpimer que em preguntava aixo de la porta i les parets.

- Soc d'Itaca, segons l'Odisea l'illa d'ulises, pero no he trobat res d'ell per cap lloc. Nose, pot ser si que ho era, nose, seria guay si ho fos.- dic somrient.-Les parets son blanques si, molta gent m'ho pregunta, i les portes son blaves, si, per espantar els insectes, aixi no hi han. I les parets era per no se que del sol. La meua casa te dos pisos, i al costat de la meua esta la de Nicolu, les nostres finestres estan una davant de l'altra, mola molt. Estem prop d'una cala, i acantilats, tenim la nostra propia platja personal, és molt guay, algun cop et dure si vens a Grecia.-done un botet, no m'agrada estar tant de rato queta.

Endavant endarrere, endavant endarrer, em moc endavant endarrere.

-Guay!- Vaig dir, gairebé sense pensar. Desprès vaig donar-me compte del que havia dit. No, guay, no.Vaig intentar rectificar- Vull dir que... Estaria bé.

-A França hi ha Beauxbatons. Jo no hi he anat mai, però la meva germana sí. Segur que Hogwarts és més maco.

El meu pare havia volgut enviar-nos els dos a Hogwarts, on ell havia estudiat. La Nyx no havia tardat massa en tornar a Beauxbatons. No entenia per què, a mi m'encantava Hogwarts.

- Estaria bé.- dic repetint les seues paraules, i somric.- Beauxabatons, he sentit dir que és molt pija, nose, aixo deien a l'Academia, no creia que tambe anaren xics, dien que sols era de xiques.- oh, jo aixo no ho sabia.-Que guaay. A mi m'agrada més Hogwarts que l'Academia, alli...no són tant divertis com aci, i la gent m'odia, nose perque.- dic somrient.- Són uns sosos.

Pose la ma en la butxaca, agafe una galleta, i m'ajupisc donant-se la a la Mort.

- Tens alguna mascota nova?

-Pija?- Vaig preguntar, encongint-me d'espatlles.- Doncs no ho sé. Potser.

Llavors em va explicar que li agradava més Hogwarts que l'Acadèmia, que era on anava abans, perquè allí l'odiaven. I, no sé per què, de sobte la Cass em va fer pena i no vaig saber què dir. Vaig pensar en lo horrible que seria no tenir amics.

-Segur que eren uns sosos- Vaig dir, insegur. Em vaig alegrar quan la Cass va cambiar de tema, per què no sabia que més dir-li.- No tinc cap nova. Només tinc un mussol. Es diu Noire, perquè és de color negre.

Em mire el Percy i li somric, ell també diu que eren sosos, o almenys ho pensa.

- Un mussol, Noire és un nom bonic. Jo tinc el Pinya, el meu mussol, perquè si el veus és redonet i graciós, com una bola. I també tinc un animal nou, el Penjat, el vaig trobar una nit, tenia una ala trencada, és un rat-penat, d’ahí el nom.- dic somrient.- El vaig agafar per cuidar-lo i ara s’ha quedat amb mi, lo guay és que menja insectes i ja no tenim mosquits ni mosques a l’habitació.

Agafe una altra galleta per la Mort que se la menja.

- Passejem? O almenys caminen, per no estar-nos tota l’estona parats.-li pregunte.

Pinya? Penjat? Realment li agradaven els noms estranys.

-Un ratpenat és una mascota estranya- Vaig comentar, sense saber molt bé què dir.- De veritat el teniu a l'habitació? I no us fa una mica de...grima?

Bé, tenia un gat, i com que no hi havia cosa que fes més grima que un gat...Suposo que no, que no els molestava.

Quan em va dir de caminar em vaig encongir d'espatlles- Si vols- Vaig dir, mentre començava a caminar passadís enllà.

- Al principi a les companyes d’habitació pareixia que els molestara, però com que es menja els insectes i ens mante l’habitació neta, no diuen res. Grima? No, no és mante sempre penjat del meu llit, no molesta a ningú, de vegades ajuda a la Wen, la desperta quan he marxat del llit, es que soc sonambula.- dic caminant, la Mort es posa a caminar al meu costat, però lluny del Percy.- Però és carinyos.- dic.- És rar, però és carinyos, ja te’l presentare és molt guay.

Pose la mà a la butxaca i trec dos paquets de galletes, tenen com unes quatre cada un aquest cop he comprat més dolços abans de marxar de Grècia.

- Vols una? Són gregues.- dic senyalant l’envoltori.- Per tu deu ser un idioma estany, són de xocolata blanca.

Em va dir que em podia presentar el ratpenat. Vaig afanyar-me a negar amb el cap.- No fa falta...- Ja tenia prou amb el gat, ara només em faltava una rata amb ales.

Vaig agafar les galetes que em donava, fixant-me en les lletres estranyes que estaven escrites.- Guay. Què vol dir?

- Esta be, com vuigues.- li dic donant botets. Pero si algun cop el veia i anava amb el Penjat se'l ensenyaria.

Agafe una de les galetes i la menge.

- Aquesta paraula d'aci Κουλουράκι vol dir galleta.- li dic senyalant-la.- I aquesta Λευκό vol dir blanca.- li dic rient.- Aço són els ingredients, i el dibuixet es la marca i de vegades posa refrans, proverbis en grec, acudits...aci posa, hmm, a veure com ho traduisc...- pareixia facil, si eixa traduccio tenia sentit, pareixia guay.- Diu: El que sap riure sap viure i el que sap viure és eternament jove. Si diria que més o menys posa aixo ^^ A que mola? De vegades posen frases guays, a les vostres galetes també ho posen?- pregunte acabant-me la galeta.- Un cop en casa de Bam-Bam em va donar unes galetes que eren molt guays, tenien formes aixi rares, nose, molaven. Pero no tenien proverbis ni res a la bosseta.

La Mort miola i em mira, si, si galetes, vale, pose la ma en la butxaca i li done una de les seues, es calla i continua caminant, molt be.

-Ah. Guay- Vaig dir, mentre obria el paquet de les galetes.- Doncs jo crec que a les galetes angleses no hi ha frases així. Però potser sí, no sé. I les franceses no sé, no n'he menjat masses.

Em poso una galeta a la boca i la mastego. Per la meva sorpresa, està molt bona.

-Eh, egftà moft bona!- Dic, encara amb la boca plena.

- No? Oh, doncs podrien fer-ho, aixi sempre menjaries les galetes amb un coneixement més, el meu avi sempre s'apunta les frases, ja en te un bon grapat, li dire aquesta pot ser no la te.- li dic mossegant una galeta.

Vaig donant botets amb les galetes blanques a la mà.

- A que si?- li conteste acabant-me i agafant una altra.- Oh, doncs li dire a ma mare que m'envie una altra caixa aixi te la done a tu, també hi ha de xocolate amb llet, avellanes....però a mi m'agraden més les blanques.- hhmm...xocolataaaaaaaa *-* M'encanta la xocolata blancaaaaaaaaaaaaaaaa, i em duu records de casa, que booooooooooooooooooooooooo! Hhmm....xocolataaaaaaaaaaaaa *-*